1. Cultura:
No existeix, entre els antropòlegs, una definició unitària de
cultura: els diferents corrents i autors assenyalen un o altre
aspecte com a essencial i donen lloc, de vegades, a definicions
mutuament excloents.
En una de les primeres definicions, E.B.Tylor la concebé com un tot
complex (art, moral, idees, etc.) adquirit per l’home com a membre
d’una societat.
Posteriorment, altres autors com ara F.Boas assenyalaren la
relativitat d’aquest concepte en funció de les variacions en el
temps, l’espai o el context social, i accentuaren la
irreductibilitat de les cultures concretes a models generals.
A.Kroeber, per la seva banda, introduí una interpretació més
psicologista de la cultura en considerar-la com un ‘model‘
mental col.lectiu que determina la conducta dels individus.
Per la seva banda, B.K.Malinowski concebia la cultura com un tot
orgànic, compost d’objectes (eines i béns de consum), així com
de normes, creences o idees, destinat a la satisfacció d’una
sèrie de necessitats bàsiques per a la preservació de l’individu
i de la societat.
Semblantment, el funcionalista Radcliffe-Brown també emfasitzava
la interdependència entre les diverses parts, bé que subordinava
la cultura a la cohesió de l’estructura social.
Com a aportació important sobre el concepte de cultura cal
esmentar la de l’estructuralisme de C.Lévi-Strauss, el qual ha
desenvolupat el concepte de model, en els límits del qual té
lloc la conducta dels individus d’una determinada societat.
Més recentment, el corrent anomenat ‘materialisme cultural‘
encapçalat per M.Harris, concebeix la cultura com a resultant de
la interacció entre uns requisits per a la supervivència dels
individus i de les societats, per una banda, i els condicionants
tecnologics i ecològics d’aquestes societats, per l’altra.