1. 26a sessió web
La política a l’era de les xarxes
Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social, investigador de la fundació Ikerbasque i
director de l'Institut de Governança Democràtica. Va presentar l’acte Ignasi Genovès, director
general d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Jesús Martínez, en representació del director del CEJFE.
Sala d’actes del CEJFE, 25 de gener de 2012. 134 assistents + 27 assistents per streaming.
Al començament de la seva intervenció, Innerarity reconeix que, amb un ús intel·ligent i basat en els
valors, Internet i les xarxes socials poden col·laborar a millorar la societat, les institucions i les
persones. Adverteix, però, que la seva ponència vol fer reflexionar l’audiència sobre els límits, els
tòpics i els perills associats a aquesta realitat.
Una tensió democràtica
Tenim la convicció que el poder és potencialment perillós, per la qual cosa cal establir tota una sèrie
de garanties per controlar-lo. Però el problema actual és precisament que el poder és feble: davant
els mercats financers, davant la ciutadania (és massa pendent de les enquestes). També ens trobem
amb la convicció generalitzada –i errònia– de pensar que els polítics no saben com resoldre els
problemes, mentre que la ciutadania –via l’apoderament i coneixement col·lectiu de les xarxes
socials– sí que té les respostes adequades als diversos desafiaments. La democràcia està basada en
una tensió –inevitable– entre les institucions del poder i el carrer. Al carrer hi ha impulsos constructors
i destructors, per la qual cosa cal la presència organitzadora i reguladora de les institucions.
La utopia de la desintermediació
La fascinació sense mesura per les xarxes socials produeix la demonització de qualsevol figura
d’intermediació. I els polítics són intermediaris per naturalesa. La utopia es basa en el convenciment
que tot està a l’abast d’un clic, la qual cosa comporta una democratització de les competències en
tots els àmbits. De fet, aquest ideal de desintermediació és un concepte fonamental del
neoliberalisme, que a nivell econòmic es tradueix a creure que els mercats s’autoregulen; tots hem
pogut comprovar que no és així. Tampoc la ciutadania no s’autoregula. Cal construir figures
mediadores menys rígides, però la mediació és imprescindible.
Les urnes i els somnis
“Els nostres somnis no hi caben a les vostres urnes”, era un dels eslògans del moviment dels
indignats. El problema és que, sovint, els somnis d’uns són els malsons d’altres. La política és sempre
decebedora, perquè la seva clau és tenir una bona segona opció, més moderada; si aquesta segona
opció és massa a prop de la primera estem davant del fanatisme. A la política és crucial el compromís
i tenir clar què és el que estàs disposat a perdre davant l’adversari. La funció de la política és
disciplinar els somnis. El perill d’Internet és que permet la creació d’espais totalment homogenis, que
afavoreixen la radicalització i la creació de grups de pressió, que assetgen tots els partits polítics.
Paradoxes de l’autodeterminació democràtica
Pensar que els governats són iguals que els governants és fals, perquè no poden coincidir mai de
manera absoluta. Al llarg de la història, tota innovació tecnològica ha vingut acompanyada d’una
utopia social. El ciberutopisme (creença ingènua del poder emancipatori de la informació en línia) és
compartit igualment per l’espectre polític de dretes (confiança en la derrota del comunisme) i el
d’esquerres (confiança en l’assoliment dels valors de 1968).
Desenredar una il·lusió
La tecnologia pot mobilitzar, però no crear estructures: una cosa és comunicar, i una altra manar i
prendre decisions difícils. Internet no elimina les relacions de poder, les transforma: les jerarquies
socials i econòmiques hi són sobrerepresentades. També és utòpic pensar que no hi ha censura: els
cercadors adrecen i condicionen el tràfic a la xarxa. És evident que la política ja no pot ser igual que
abans, però encara no s’ha materialitzat el canvi efectiu.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, gener de 2012