1. Dofí
Faig riure la gent
tocant la botzina:
un aplaudiment
i un peix de propina.
Riuríem tots més
si, com la sardina,
tothom es tirés
amb mi a la piscina.

2. Cançó de la lluna
La lluna de la muntanya, Si la mires, et fotran
la lluna que més m'agrada! un ganivet per l'espatla,
Ai, com m'agrada la lluna et robaran la cartera,
la lluna de la muntanya! la muller i l'esperança.
És una lluna molt neta, Però jo pense en la lluna,
és una lluna molt clara, la lluna de la muntanya,
Com és de clara la lluna, i em sé ric d'alguna cosa
la lluna de la muntanya! que jo no vull dir encara.
Lluna de bosc i fageda, Pense en un món on els homes
la lluna que ens agermana, es miraran cara a cara:
la lluna de creure i creure cada paraula que diguen
i mirar-nos a la cara. serà més que una paraula.
La lluna de la ciutat Pense en la lluna, la lluna,
és una lluna gastada, la cosa que més m'agrada.
és una lluna molt trista, La vida llavors tenia
és una lluna llunyana. una gràcia no encetada.
¿Qui pot mirar a la lluna Ai, com m'agrada la lluna,
amb una mirada franca? la lluna de la muntanya!
És un luxe innecessari; La lluna de la muntanya,
vés a la teua, i a casa. la lluna que més m'agrada.

3. El gol de Messi
En tenim a casa nostra,
una perla sense preu,
és en Messi que tan Jove,
tot el públic ja té seu.
Quan es posa la directa,
són ses cames dos ciclons,
que’ls rivals al seu darrera
aturdits veuen visions.
Es desfà de dos contraris,
d’un tercer un quart i un quint,
el porter estirat a terra,
que sols mira son esprint.
I el poc marge que li queda,
l’exprimeix fins a l’extrem,
quasi bé sembla impossible,
més a dintre la veiem.
Em recorda a Ronaldo,
aquell any que fou aquí,
en feu un al Compostel·la
quasi exacte que’l d’ahir.
D’aquests gols no se’n fan gaires
que ben pocs en contareu,
és un gol per emmarcar-lo,
i posar-lo en un museu.
Més com Messi és tan Jove,
i es veu tant eixerit,
en veurem més d’una festa,
que un partit ha decidit.
Sols hi ha el perill de perdre’l,
que no vingui aquell rus,
li aboqui una fortuna,
i llavors, amén Jesús.
Josep Solé Balcells, abril 2007

4. Aranya de sostre
A la biga que fa tres I per postres vol tastar
del sostre del dormitori l'ala d'una papallona
una aranya fa el dinar que a la nit l'ha despertat
sense gaire rebombori. amb uns crits com de
persona.
Per primer plat ha caçat Si no para de menjar
un mosquit dels de trompeta aquest munt de proteïnes,
que porta el dipòsit ple el metge la posarà
de sang fresca de poeta. a règim de mandarines!
Per segon ha aconseguit
una mosca vironera
que venia de sucar
del femer d'aquí al darrere.

5. El pop
Endevina endevineta:
Li agrada viure amagat.
Endevina endevinalla:
té vuit potes i no balla.
Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot,
té tres lletres i es diu pop.

6. Girafa
És la girafa, més alta
que no cap més ruminant;
des del dia que va néixer
s'anà estirant, estirant.
La seva cua davalla
sens tocar res de massís,
i son coll s'enlaira sempre
com d'enyor d'un paradís.
Contemplativa onsevulla,
oblidant cingles i esculls,
sa boca va més enlaire
que les orelles i els ulls.
Quan, de cop, es tiri a córrer,
ningú no l'atenyerà
llevat d'un tret o sageta
del cobejós africà.

7. L'elefant
Salut i alegria. Bé em faria trist
Jo so l'elefant, de perdre-la un dia,
el forçut més gran però pel que he vist
que la terra cria. mai ni s'esgarria.
Tinc una estatura...! I en pena o en pompa,
Qui més s'expandí, redreçat o cot,
al davant de mi arribo amb la trompa
sembla criatura. gairebé pertot.
Per plans i muntanyes
duc al meu davant
la trompa, dansant
entre dues banyes.