Eines per-treballar-el-llenguatge-oral

Eines per treballar el llenguatge oral
a l’etapa d’Educació Infantil
Grup de treball
Curs 2012-2013
Carme Sànchez
Montse Salvador
Maite Plana
Tere Pintó
Georgina Barnola
Eva Águila

2
ÍNDEX
1. OBJECTIU DEL GRUP DE TREBALL .................................................................. 4
2. FONAMENTS TEÒRICS........................................................................................ 4
3. PERQUÈ POTENCIAR LA LLENGUA ORAL AL CONTEXT ESCOLAR............. 6
4. ESTRATÈGIES ...................................................................................................... 7
5. ACTIVITATS DE LLENGUATGE......................................................................... 11
5.1. ÚS I COMUNICACIÓ....................................................................................... 12
5.1.1. ASPECTES A TENIR EN COMPTE ............................................................... 12
5.1.2. OBJECTIUS ................................................................................................... 12
5.1.3. ACTIVITATS................................................................................................... 12
5.1.3.1. Grup de conversa. ..................................................................................... 13
5.1.3.2. Representació d’una situació de comprar i vendre. ................................... 17
5.1.3.3. Representació d’una situació de comprar i vendre: Resoldre malentesos. 20
5.1.3.4. Grup de conversa: fem la llista de la compra............................................. 23
5.2. LÉXIC I SEMÀNTICA...................................................................................... 26
5.2.2. OBJECTIUS ................................................................................................... 26
5.2.3. ACTIVITATS................................................................................................... 26
5.2.3.1. Endevina, endevinalla................................................................................ 27
5.2.3.2. Joc del veig veig ........................................................................................ 29
5.2.3.3. Cada cosa a la seva botiga!....................................................................... 31
5.2.3.4. Joc de memòria. ........................................................................................ 33
5.2.3.5. Fer una macedònia.................................................................................... 35
5.2.3.6. Què fem? ................................................................................................... 37
5.3. MORFOSINTAXI ............................................................................................. 39
5.3.2. OBJECTIUS ................................................................................................... 39
5.3.3. ACTIVITATS................................................................................................... 39
5.3.3.1. Fem oracions ............................................................................................. 40
5.3.3.2. Representem ............................................................................................. 42
5.3.3.3. Construïm .................................................................................................. 44
5.4. FONÈTICA/FONOLOGIA................................................................................ 46
5.4.2. OBJECTIUS ................................................................................................... 46
5.4.3. ACTIVITATS................................................................................................... 46
5.4.3.1. Comptar les paraules dins la frase............................................................. 47
5.4.3.2. Activitat de rimes........................................................................................ 49
5.4.3.3. Activitat de comptar les síl·labes de les paraules....................................... 51
5.4.3.4. Trobar i diferenciar paraules curtes de paraules llargues .......................... 53
5.4.3.5. Activitat d’identificar paraules que tinguin la mateixa síl·laba inicial........... 55

3
6. ANNEXES ....................................................................................................... 57
Annexes 1. Grup de conversa, graella avaluació.................................................... 57
Annexes 2. Representació d’una situació de comprar i vendre, graella avaluació . 57
Annexes 3. Representació d’una situació de comprar i vendre, resoldre
malentesos, graella avaluació................................................................................. 57
Annexes 4. Grup de conversa: fem la llista de la compra, graella avaluació .......... 58
Annexes 5. Endevina, endevinalla, graella avaluació ............................................. 58
Annexes 6. Joc del veig, veig, graella avaluació..................................................... 58
Annexes 7. Cada cosa a la seva botiga!, graella avaluació.................................... 59
Annexes 8. Joc del memory, graella avaluació....................................................... 59
Annexes 9. Fem una macedónia, graella avaluació................................................ 59
Annexes 10. Què fem?, graella avaluació .............................................................. 60
Annexes 11. Fem oracions; Representem, graella avaluació................................. 60
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.................................................................. 61

4
1. OBJECTIU DEL GRUP DE TREBALL
L’objectiu d’aquest grup de treball és reflexionar sobre el paper de l’adult en el
desenvolupament del llenguatge oral en els alumnes d’Educació Infantil (EI), així
com oferir una eina de treball als mestres. Aquesta, ens hauria de servir per
explicitar estratègies que ajuden el desenvolupament del llenguatge oral. Tanmateix,
ha d’ incidir en la següent capacitat (extret del currículum d’educació infantil):
Aprendre a pensar i a comunicar:
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
Aquest material té sentit en la mida que l’educador para atenció al seu saber fer en
relació al llenguatge, així com al del seu alumnat. Aquesta presa de consciència
propicia que l’adult acompanyi l’infant en el seu desenvolupament lingüístic, des
d’una vessant naturalista.
El material s’estructura en:
Una introducció teòrica on es recullen aspectes evolutius, situacions dintre de
l’entorn escolar que són adequades pel desenvolupament lingüístic, estratègies que
l’adult pot utilitzar en totes les activitats i situacions interactives.
Un recull d’activitats (etapa d’Educació Infantil) per incidir en tots els aspectes del
llenguatge oral i que es vertebren al voltant del fil conductor de les botigues.
2. FONAMENTS TEÒRICS
Partim d’alguns conceptes clau per emmarcar la nostra intervenció.
Què és el llenguatge?
Entenem el llenguatge com una eina de relació social i de comunicació que permet
expressar idees, sentiments, desitjos, etc. És un sistema de símbols organitzats
seguint unes regles consensuades i acceptades per la comunitat lingüística.
L’adquisició de tots el elements del llenguatge segueix un procés complex que
s’inicia quan l’infant neix i finalitza cap els 6 anys, tot i que millora i evoluciona al
llarg de tota la vida.
Així doncs, és una eina que tenim per comunicar i per què funcioni bé, cal:
- Compartir un codi, fent referència a la llengua.
- Saber què comunicar, aspecte que fa referència al contingut
- Saber com comunicar, aspecte que fa referència a les normes d’ús

5
Com s’aprèn el llenguatge?
Sense entrar a discutir les diferents teories que parlen sobre l’adquisició del
llenguatge, en aquest treball partim que el llenguatge s’aprèn en un espai social i
interactiu entre dos o més parlants. Aquest és un espai compartit entre els que el
dominen i els que l’han d’aprendre.
Per tant, el llenguatge es desenvolupa en situacions d’interacció constructiva i
d’interacció asimètrica entre l’adult i el nen, on entra en joc la participació de l’infant i
la intervenció adaptada de l’interlocutor.
És a dir, hi ha un procés de mediació a través del qual l’adult fa d’intermediari entre
el món dels significats i el nen, amb la finalitat de que aquest vagi accedint. I per
aquest motiu, el llenguatge s’adquireix en contextos significatius pel nen,
complerts i relacionats.(+ cal ajudar-lo a descobrir la funcionalitat )
Aquest treball es basa en el llibre “L’ús de llenguatge a l’escola” i a l’hora de
dissenyar diferents estratègies per millorar el llenguatge, hem tingut en compte les
aportacions dels següents autors:
La zona de desenvolupament proper de Vygotsky, com a espai compartit d’ajudes
lleugerament per sobre del nivell d’aprenentatge de l’infant.
Així com la bastida de Bruner, en quant a l’estructura temporal d’ajudes que es
retiren quan la construcció és sòlida.
Sense oblidar l’aprenent de Kaye, a qui l’expert confia tasques de més
responsabilitat a mesura que augmenten les seves competències.
La interacció: fonament per a la comunicació i el llenguatge
Així doncs, continuant amb l’apartat anterior, el nen aprèn a comunicar i això el porta
a aprendre el llenguatge, però les interaccions entre l’infant i adult han de ser
satisfactòries per a tots dos: és necessari que l’infant sigui un participant actiu, i per
garantir-ho l’adult emprarà les estratègies que siguin necessàries.
Per altra banda, a més interaccions variades amb més interlocutors, més
possibilitats té l’infant d’ampliar el seu llenguatge.
L’estil d’interacció pot condicionar l’adquisició del llenguatge. El nen sociable
interactua més i, per tant, té mes oportunitats per aprendre llenguatge. Per orientar-
nos en el disseny de les activitats a l’aula, podem tenir en compte diferents estils
d’interacció:
El nen sociable Inicia les interaccions amb els altres.
Respon a les intervencions dels altres.
Interactua sense problemes en qualsevol situació
El nen expectant Inicia poques vegades la interacció però acostuma a respondre
quan se li parla.
Sovint està allunyat de les interaccions del grup.
Si se li dona temps, interactua amb els mestres, però li costa més
amb els companys.
El nen amb Passa molt temps jugant sol.

6
agenda pròpia Pot interactuar amb els altres quan te alguna necessitat.
Acostuma a ignorar l’esforç dels altres perquè participi.
El nen passiu Poques vegades inicia o respon a les interaccions.
Manifesta poc interès pel món que l’envolta
Necessitarà molt suport per participar em les interaccions.
La intervenció naturalista
Aquesta intervenció es caracteritza per:
- Les interaccions es donen en l’entorn natural del nen.
- Centrar-se en activitats quotidianes com el joc, la conversa, les rutines,
etc.
- És el nen qui porta la iniciativa durant les interaccions i l’adult les segueix.
Aquesta perspectiva valora positivament les interaccions quotidianes dels nens amb
la família i els educadors. Tanmateix, les situacions del dia a dia que faciliten
l’aplicació de diferents estratègies comunicatives.
Per portar-la a pràctica l’adult utilitzarà estratègies naturals com l’adequació de
l’entorn, l’adaptació i l’ajust del seu llenguatge al del nen per millorar-lo i ampliar-lo.
3. PERQUÈ POTENCIAR LA LLENGUA ORAL AL CONTEXT ESCOLAR
Per una banda, quan l’infant inicia P3 encara no ha desenvolupat tots els
components del llenguatge. Per tant, és necessari afavorir la seva adquisició i
preveure possibles dificultats en el seu desenvolupament.
A més a més, en el context actual de plurilingüisme, l’aprenentatge del català
precisa d’un ensenyament explícit (hi ha nens que sols aprendran el català
amb els recursos de l' escola), ja que en molts casos no coincideix amb el codi
familiar de l’infant.
Així mateix, és imprescindible dominar un codi, que permetrà l’aprenentatge i el
desenvolupament de la llengua escrita.
Per altra banda, el context escolar és un espai de referència per l’infant, que
continua i complementa l’adquisició del llenguatge iniciada a l’entorn familiar i on la
llengua oral és el principal vehicle de transmissió de coneixements.
En certa manera, és un microcosmos pel que fa a les relacions socials, que
possibilita ocasions per a l’exercici de registres formals i informals del llenguatge,
alhora que facilita l’alternança continuada entre la interacció simètrica amb els
companys i asimètrica amb els docents.
Per aquest motiu, és important destacar el paper del docent com a interlocutor
competent que ofereix uns espais adequats per a interactuar, que escolta, que dóna
informació de retorn adequada, etc. És a dir, aplica les estratègies lingüístiques en
les seves intervencions.

7
Per altra banda, la majoria d’activitats educatives impliquen funcions de planificació,
regulació i avaluació del llenguatge, i possibiliten un entorn idoni per a la negociació
de significats.
L’autor M Sánchez (any), en el seu llibre “Assessorament psicopedagògic a l’escola”,
resumeix de forma molt clara la necessitat del treball de la llengua oral a l’escola:
Així doncs, estem d’acord que:
Parlar per pensar
Parlar ajuda a l’organització del pensament i viceversa. El que diu l’alumne precisa
de l’escolta atenta per part de l’adult i dels seus iguals, així com l’ús d’intervencions
ajustades que l’ajudin a buscar una alternativa millor, matisar les afirmacions, aclarir
conceptes, ordenar idees, etc. Parlar, doncs, participa de la cognició.
Parlar perquè ens escoltin
Parlem i esperem ser escoltats. I en aquest sentit, utilitzarem diferents estratègies
per garantir l’escolta activa de l’alumnat: variarem la posició dels interlocutors i les
característiques de l’espai; interactuarem a partir de temes compartits , introduirem
reclams per mantenir l’atenció, i tractarem de comprovar la comprensió del que ens
escolta preguntant-li: ‘què et sembla?’, ‘t’agrada?’, ‘és bonic, oi?’ o bé per implicar-lo
en el tema: ‘quants eren?’ o ‘i tu, què faries?’.
Parlar per llegir i escriure
Quan llegim, mantenim un diàleg entre nosaltres mateixos i el text.
Quan construïm un text, es dona un procés de reflexió, els interlocutors no
comparteixen espai ni temps i ens veiem obligats a aplicar estratègies diferents a
quan parlem: no fem redundàncies, repeticions i els termes deíctics són diferents en
comparació al llenguatge oral.
Parlar per conviure
Les habilitats lingüístiques que regulen els nostres intercanvis comunicatius,
s’aprenen i es practiquen, motiu pel qual és necessari entrenar-les. Per exemple, el
nostre grup social empra un codi lingüístic i unes fórmules pròpies, com ara donar
una explicació, agrair un favor, demanar una disculpa, etc.
En aquest sentit, és necessari ensenyar explícitament aquestes habilitats
comunicatives mitjançant activitats docents planificades sistemàticament.
4. ESTRATÈGIES
Tal i com s’ha esmentat abans, és important el paper del docent com agent que
facilita el desenvolupament del llenguatge dels infants aplicant determinades
estratègies lingüístiques.
Aquestes, engloben una sèrie de procediments i/o de maneres de fer que cal anar
adaptant en funció de les produccions dels infants.

8
No n’hi ha prou a parlar o fer parlar els alumnes. El tipus de resposta té molt a
veure amb el que representa la influència educativa. La resposta del docent ha
d’incorporar, juntament amb el contingut d’informació corresponent, els elements que
ajuden a l’adquisició i aprenentatge de la llengua.
En el quadre següent es poden trobar les diferents estratègies per potenciar la
comunicació i el llenguatge dins del context escolar.
1.Perpotenciarl’ajustilacomunicació.
Creaciód’unclimaacollidorquepotenciïla
comunicació
Adaptació i
modificació
de l’entorn.
1.2.1.1.1.1.1.1.1.
Crear un
entorn en el
qual l’alumne
es senti acollit
i actuï amb
confiança.
1.2.1.1.1.1.1.1.2.
• Característiques físiques de l’entorn:
• Horaris i espais.
• Emplaçament on els sorolls ambientals no interfereixin.
• Situació mobiliari que faciliti les interaccions.
• Materials curriculars.
• Proximitat física amb l’alumne per contactar visualment. i
per crear vincles afectius .
• Aspectes socials del context:
• Actitud acollidora i expectatives realistes.
• Integració amb els companys.
• Creació de rutines interactives.
Adaptació
del
llenguatge
dirigit als
alumnes.
• Ajust del lèxic al nivell del nen.
• Enunciats breus i d’estructura senzilla.
• Parlar clar i poc a poc.
• Pauses estructurades.
• Entonació acollidora.
• Emprar recursos paralingüístics.
2.Pergestionarlacomunicacióilaconversa.
Inici de torn. Porta la iniciativa d’un torn o d’una conversa l’interlocutor que
obre un tema. Cedir la iniciativa a l’alumnat per triar els temes de conversa.
Estratègies per potenciar que l’alumne prengui iniciativa en el torn de
paraula:
• Fer una pausa, estructurada, per obrir un major espai d’intervenció.
• Mirar l’alumne que ha d’intervenir i esperar la seva resposta.
• Fer un gest o indicació que és el seu torn.
• Suggerir les primeres paraules de la possible resposta (iniciar
enunciats).
Manteniment.
• Focalitzar l’atenció de l’interlocutor en algun aspecte del tema. Pot ser una
pregunta que incideix directament en algun aspecte del contingut de la
conversa.
• Resposta.
• Diàleg.
• Torns d’estructura mixta: diàleg/focalització.
• Comprovació.(aprofundir, comprovar, raonament/causalitat...)
• Demanda d’aclariment.
• Regulació.

9
Tancament o canvi de tema.3.Estratègieseducativesd’interaccióverbal.
Estratègieslingüístiques Sobreinterpretació. a partir del significat que el docent atribueixi a la
intervenció de l’alumne, decidirà si ha d’expandir, corregir, imitar, deixar-ho...
Alumne: A-teta
Mestra: Vas anar amb bicicleta?
Alumne: (confirma amb el cap)
Expressions valoratives: elogis i confirmació, valoracions negatives.
Alumne: Ahir. vaig menjar sopa
Mestre: Mmm qué bona! Qué bé que ho diguis!
Imitacions idèntiques. És un dels senyals primaris per mitjà del qual d’adult
demostra desig de comunicar amb el nen.
Alumne: A casa de l’àvia.
Mestra: A casa de l’àvia…
Alumne: A casa de l’àvia a dinar!
Mirar el funcionament de la imitació idèntica en una doble direcció: la imitació
que fa el docent dels enunciats de l’alumne i la imitació que fa l’alumne dels
enunciats del docent.
Reformulació
Correccions: Implícites, explícites, proposta de model
Alumne: caira
Mestra: cadira
Expansions: pràcticament una correcció però s’afegeixen elements
(d’estructura o semàntics, informació, amb correcció implícita).
Alumne: Pere pa
Mestra: El Pere menja pa
Substitucions instructives. Es donen expressions alternatives més
apropiades: formes gramaticals més complexes, lèxic més precís.
Alumne: Anava molt rient.
Mestra: Sí, anava molt content.
Encadenaments: Iniciats pel docent. i/o per l’alumne.
Mestra: La vaca ens va donar llet i…
Alumne: atge!
Mestra: això, la vaca ens va donar llet i formatge.
Perseveració. És la repetició d’una paraula o expressió per tal de consolidar
l’aprenentatge d’un element. Pot ser per part del docent i per part de
l’alumne.
Alumne: A cagol!
Mestra: Sí, un cargol com la cançó, el cargol treu banya… ha plogut i hauran cargols.
Per altra banda l’educador també ha d’oferir al nen varietat de situacions
comunicatives per tal de propiciar l’activitat més adequada segons l’aspecte del
llenguatge on es vulgui incidir.
La M.C. Cardona proposa tres situacions comunicatives destacant els aspectes
lingüístics que es potencien:
- Situacions de conversa
- Situacions de joc
- Situacions de narració

11
5. ACTIVITATS DE LLENGUATGE
Aquest document pretén ser un exemple de com es pot treballar el llenguatge oral a
partir d’una situació concreta (en aquest cas les botigues).
NIVELL ESCOLAR EI 4 o 5 anys
EDAT INFANTS Entre 4 i 5 anys
SITUACIÓ Joc de Botigues (o Racó de botigues)
PERIODICITAT I
TEMPORALITZACIÓ
Dedicar un espai diari a fer aquest tipus
d'activitats (30 o35m)
Sense deixar de banda que el ll oral a parvulari
es treballa contínuament.
DURADA APROXIMADA
DE LES ACTIVITATS
En general és de 30 a 35’
Planteja activitats més obertes i d’altres més dirigides en funció de l’aspecte de
llenguatge que es treballi, però sempre tenint en compte el plantejament de que el
llenguatge es treballa durant tota la jornada escolar i dintre d’un context naturalista.
La finalitat d’aquest treball no són les activitats en si, sinó les estratègies
lingüístiques proposades perquè l’adult les utilitzi mentre es realitzen les activitats.
Pensem que pot ser un punt de partida perquè els mestres s’animin a
reflexionar sobre les estratègies que es poden posar en pràctica per
aconseguir una millor competència oral dels seus alumnes.
En general, tindrem en compte:
- Aquestes activitats es poden treballar simultàniament mentre es reforcen
altres aspectes de llenguatge.
- No necessàriament s’han de realitzar de forma seqüencial, sinó que poden
compaginar-se unes amb altres. Paral·lelament a l’ús i comunicació,
s’emfatitzaran altres objectius de llenguatge (semàntica, fonètica i
fonologia, etc).
- És aconsellable tenir en compte la competència oral del grup.
- En el cas dels grups que tenen poca competència lèxica es pot
començar per activitats més dirigides de l’àmbit semàntic, per
estimular l’adquisició i ús de vocabulari propi del tema (treball previ
d’adquisició de vocabulari amb suports visuals). D’aquesta forma
facilitarem la participació dels nens en les activitats de conversa
posteriors.
- En aquest cas totes les activitats estan pensades al voltant del tema “Les
Botigues”, si bé el centre d’interès el pot determinar l’adult en funció de les
seves necessitats i/o el currículum.

12
5.1. ÚS I COMUNICACIÓ
5.1.1. ASPECTES A TENIR EN COMPTE
En l’edat de 4 anys els infants ja han adquirit les funcions comunicatives bàsiques
però cal ampliar i reforçar les seves habilitats amb nous recursos lingüístics.
Pel bon funcionament, tindrem en compte el número d’interlocutors que participaran
de l’activitat (diàleg, discussió), etc.
5.1.2. OBJECTIUS
- Identificar-se.
- Planificar accions d’un futur immediat
- Informar sobre fets no presents (passat recent o futur proper).
- Mantenir un diàleg respectant els torns de conversa.
- Mantenir el fil conductor de la conversa.
- Fer preguntes sobre fets, persones, esdeveniments.
- Manifestar una opinió.
- Resoldre malentesos i fer aclariments.
- Desenvolupar fórmules socials (demanar, saludar, acomiadar-se, etc).
- Parlar sobre el significat d’expressions (refranys, frases fetes)
5.1.3. ACTIVITATS

13
5.1.3.1. Grup de conversa.
Descripció L’activitat de conversa es pot fer setmanalment amb tot el grup o mitjançant desdoblaments.
S’estructura en base a torns d’intervenció en els quals els interlocutors expressen els seus missatges. El
torn d’intervenció d’un alumne es construeix a partir de la resposta de l’altre.
Haurem de tenir en compte tres aspectes :
- Contingut: De que parlem (en aquest cas serà sobre les botigues)
- Gestió: Com ens organitzem per parlar
- Context: On, quan i amb qui parlem
En aquesta activitat, i tenint en compte l’edat dels infants, valorarem més temes de gestió que de contingut:
- Normes: aixecar la ma per parlar o demanar el torn; escoltar en silenci; parlar quan toca .
- Actituds i valors: escolar i respectar les opinions dels altres; participació, etc.
Participants a l’activitat: El nombre d’alumnes òptim per fer l’activitat de conversa és de 12-14(mig grup
classe implica reforç)
Característiques físiques de l’entorn
- És important que les activitats de llenguatge oral disposin d’un espai físic dins de l’aula (on es
recullin els temes, les opinions, els materials, les normes de gestió de conversa, etc)
- Posició dels nens, garantirem una postura còmoda.
- És recomanable seure’ls en cercle (la rotllana) al voltant del objecte (si n’hi ha), de forma que
permeti interactuar amb tots i cadascun dels alumnes
- El mestre ha d’adoptar una proximitat física per tal de copsar els senyals comunicatius i agilitzar
la intervenció.
- L’adult seurà al mateix nivell que els alumnes.
- L’adult permetrà que s’asseguin lliurament però controlarà els més inhibits o els més desinhibits.
Paper del/ la mestre
- El llenguatge de l’adult ha de ser senzill: utilitzarà enunciats breus i estructures senzilles, ajustarà

14
el lèxic a les possibilitats de l’alumnat, parlarà clar, a poc a poc, utilitzarà recursos paralingüístics
(entonació càlida tranquil·la equilibrada, introduirà pauses i esperes estructurades)
- Caldrà valorar la possibilitat de treballar prèviament un vocabulari bàsic previ amb suport visual
Context
- Cal garantir un clima comunicatiu i de confiança.
- És necessari comptar amb un número adequat de participants on tots els nens puguin intervenir
(aprox. 12-14 nens).
- Preveurem una durada ajustada de l’activitat: regularem el temps de l’activitat en funció de la
dinàmica.
Temporització Durada aproximada d’entre un quart d'hora i 25 minuts diaris
Material Objectes portats de casa que s’hagin comprat a diferents botigues, fotos d’alguna sortida en família a
comprar, catàlegs de propaganda de diferents botigues, pòster recordatori amb imatges de les normes del
grup de conversa, etc. i tot el que es consideri oportú per treure el màxim profit a la conversa.
Planificació 1. Establir i/o recordar normes a l’inici de l’activitat.
2. El mestre temptejarà els coneixements previs de l’alumne i el seu paper serà de dinamitzador i
moderador. Farà preguntes obertes, no abusarà de les intervencions (respectarà el silenci, l’espera, el
temps de cada nen...). Tot i que acceptarà moments de desordre, ajudarà a tornar a l’ordre (si cal),
propiciarà que tots parlin, farà de guia: no participarà directament de la conversa però sí la gestionarà,
l’orientarà...
3. El mestre farà servir estratègies d’expansió i modelatge en aquells casos en que calgui per incloure en
la conversa als alumnes amb més dificultats.
4. Tindrà en compte que tots puguin participar en la mesura de les seves possibilitats.
5. Es finalitzarà la sessió sintetitzant els temes sobre els que s’ha parlat.
6. Valorarà conjuntament si s’han dut a terme les normes acordades inicialment.
Habilitats a
desenvolupar
- Desenvolupar fórmules socials (demanar, saludar, acomiadar-se, etc). (Consolidar les ja
treballades en les rutines )

15
- Mantenir un diàleg respectant els torns de conversa.
- Resoldre malentesos i fer aclariments
Estratègies
recomanades i
exemples
Es poden dur a terme tres tipus d’estratègies:
1. Creació d’un clima acollidor que faciliti la comunicació:
• Estimular l’alumnat a exposar les idees i els coneixements previs del tema a tractar.
• Donar resposta a les intervencions de l’alumnat.
• Afavorir la possibilitat d’expressar idees amb confiança i sense por a la censura o el ridícul per part del
mestre o dels propis companys.
• Actuar com un bon model lingüístic.
• Assegurar que l’alumnat te un nombre equilibrat d’oportunitats per parlar i escoltar.
2. Posar en pràctica estratègies d’intervenció lingüística
Sobreinterpretació:
• A partir del significat que l’adult atribueix a la intervenció del alumne decideix si ha d’expandir l’enunciat,
l’ha de corregir, l’ha d’imitar o deixar-ho per un altre moment. Permet la comunicació sobretot en les
primeres etc.
ex: Alumne: a teta
Mestre: a una festa?
Alumne: No, a te-ta (vocalitzant mes clar i fent gestos per pedalar amb la mà)
Mestre: Ah.....vas anar amb bicicleta?
Alumne: (ho confirma amb el cap)
Expressions valoratives : d’elogi o confirmació de l’expressió de l’alumne: Molt bé, es clar que si,
m’agrada molt, estic molt content......reforcen que el nen continuï adreçant-se a l’adult.
Ex. Alumne: Ahir. vaig menjar sopa
Mestre: Mmm qué bona! Qué bé que ho diguis!I
Imitacions idèntiques : ajuden a l’alumne a fer una expressió més àmplia, destaquen elements rellevants
de la comunicació, poden servir d’enllaç entre frase i frase.

16
Expansions: Re-elaborar l’enunciat del nen afegint elements estructurals o semàntics que son necessaris
Ex: Alumne: Pere pa
Mestre: En Pere menja pa
Alumne: Jo no vist
Mestre: Tu no l’has vist
Encadenaments: Continuar enunciats que ha començat l’alumne, o deixar-lo mig construït perquè l’acabi
l’alumne.
Ex. Mestra: La vaca ens va donar llet i…
Alumne: atge!
Mestra: això, la vaca ens va donar llet i formatge.
Estratègies de gestió de la conversa
S’han de tenir en compte variables d’inici de torn, de manteniment de torn (focalització, resposta,
comprovació, demanda d’aclariment, regulació), tancament o canvi de tema
Avaluació Consultar Annexes 1, pg. 57. Es suggereix emplenar la graella a partir d’una filmació d’una activitat de
conversa o d’una observació, després d’haver portat a terme l’activitat diverses vegades.

17
5.1.3.2. Representació d’una situació de comprar i vendre. (act. Molt Adequada per fer a Racons amb 2 mestres a l’aula)
Descripció La situació òptima per fer aquesta activitat és la de racons. És important notar que no es tracta només
de que els nens juguin, sinó de comunicar, simbolitzar, utilitzar i incorporar bons models lingüístics. En
aquest sentit, és condició imprescindible la intervenció de la mestra. Ella pot oferir ajuda a un nen que
no sap com demanar un objecte de la botiga, o oferir una forma de fer-ho que el nen tractarà d’imitar més
tard.
Participants a l’activitat: Petit grup d’un màxim de 4 - 5 nens
Característiques físiques de l’entorn:
Aquesta activitat es realitzarà en el racó de joc simbòlic.
S’aprofitarà que hi ha muntada una petita botiga de fruites.
Característiques pròpies de la botiga:
La botiga compta amb balança per pesar i també amb màquina registradora i de passar targes.
Cada una de les diferents fruites portarà un cartell identificador amb la seva fotografia al natural.
Es pot aprofitar la temporada en que ens trobem per aprofundir en el coneixement de diferents fruïts: per
exemple, les fruites de la tardor.
Si es considera oportú, pot variar-se la temàtica i centrar-se en altres productes i/o botigues (roba, joguines,
etc.).
Paper de l’adult:
Observació activa després de donar algunes consignes verbals: exercir el modelatge verbal durant el joc de
manera puntual.
Temporització Durada aproximada de 45 min setmanals .
Material Botigueta de fruites (o els productes escollits) amb alguns prestatges
Caixa registradora i passa targetes
Balança
Diners de paper

18
Planificació 1. Recordar oralment el nom de la botiga i els nom de les fruites que s’hi venen.
(Caldrà valorar la possibilitat de treballar prèviament el vocabulari bàsic de les fruites amb suport visual)
2. Establir conjuntament a partir dels coneixements previs, les condicions i/o característiques de la
situació de comprar i vendre i les actuacions successives que es fan quan es va a comprar.
3. Recordar les diferents expressions que s’utilitzen en una situació de comprar i vendre
4. Establir les normes a seguir en el moment de fer l’activitat
Cal saludar a l’entrar i acomiadar-se al sortir
Cal esperar el torn i demanar al venedor el que es vulgui comprar, millor no assenyalar
Cal esperar a que el venedor ens doni el que hem comprat
No es pot marxar sense pagar, etc.
Habilitats a
desenvolupar
Planificar accions d’un futur immediat
Utilitzar formules socials de forma precisa en el moment adequat
Fer i respondre de forma adequada a preguntes i utilitzar adequadament els marcadors de pregunta: que,
quants, com
Estratègies i
exemples
• Aparellar els nens de forma que almenys un d’ells, utilitzi models lingüístics correctes.
Exemple:
Nen 1: Adéu, fins un altre dia
Nen 2: (no diu res)
Mestre: Digues-li adéu, fins demà!
Nen 2: Adéu, demà.
• Respectar les iniciatives dels nens, intervenint directament quan sigui necessari provocant les
situacions comunicatives, respectant sempre els torns.
• Davant la manca de resposta enfront una pregunta, donar-li la oportunitat de triar entre dos opcions.
Exemple:
Nen1:Bon dia! que vols?
Nen 2: mmmmmmm

19
Mestre: que vols? Kiwis, plàtans, o peres?
Nen 2: Vull peres.
• Posar al nen en situació d’utilitzar la interrogació quan se sap que ho pot fer.
Exemple:
Mestre: El mestre suggerirà que el nen demani un producte que no estigui a la vista.
Nen1: Bon diaaaa, què vols?
Mestre: Demana-li pinyes
Nen 2: Tens pinyes?
Nen 1: Sí
Mestre: Pregunta-li com són.
Nen 2: Són grans o petites?
Avaluació Consultar Annexes 2, pp.57
L’avaluació es durà a terme després d’haver fet l’activitat durant vàries sessions.
A partir d’una graella de doble entrada: en una part constaran els noms de tots els nens i a l’altre part hi
constaran les tres habilitats a desenvolupar. La mestra marcarà amb una creu si el nen l’ha assolit o no.

20
5.1.3.3. Representació d’una situació de comprar i vendre: Resoldre malentesos. (act. Molt Adequada per fer a Racons
amb 2 mestres a l’aula)
Descripció La situació òptima per fer aquesta activitat és la situació de racons. També es pot portar a terme en
grup de conversa amb tot el grup classe, després de ser representat per un grup de 4-5 alumnes.
Participants a l’activitat: Petit grup d’un màxim de 4 - 5 nens
Característiques físiques de l’entorn:
Aquesta activitat es realitzarà en el racó de joc simbòlic.
S’aprofitarà que hi ha muntada una petita botiga de fruites.
Característiques pròpies de la botiga:
La botiga compta amb balança per pesar i també amb màquina registradora i de passar targes.
Cada una de les diferents fruites portarà un cartell identificador amb la seva fotografia al natural.
Es pot aprofitar la temporada en que ens trobem per aprofundir en el coneixement de diferents fruits: per
exemple, les fruites de la tardor.
Paper de l’adult:
Observació activa després de donar algunes consignes verbals: exercir el modelatge verbal durant el joc
de manera puntual.
Conceptes previs que l’alumne hauria de tenir:
Concepte numèric: primer, segon, l’últim.
Conceptes: tanda, cua, torn.
Temporització Durada aproximada de 45 min setmanals per tema.
Material Botigueta amb un taulell (es pot aprofitar el racó de la botiga, si en tenim).
Làmines de diferents botigues i gent fent cua.
Tira de paper amb números
Planificació 1. Establir i/o recordar les normes a l’inici de l’activitat
2. L’adult plantejarà una situació de conflicte o malentès que es pot donar en una botiga mitjançant unes

21
titelles.
Exemple: algú que es cola quan hi ha molta gent esperant; el venedor que dona malament el canvi o el
producte.
3. El mestre demanarà als nens que pensin possibles solucions davant de la situació conflictiva.
4. Es passarà a desenvolupar l’activitat de racó demanant els nens que representin el conflicte.
5. Tenir en compte que tots puguin participar en la mesura de les seves possibilitats.
6. Acabar la sessió recordant el que ha passat.
7. Valorar conjuntament si s’han dut a terme les normes acordades inicialment.
Habilitats a
desenvolupar
• Resoldre malentesos
• Utilitzar fórmules socials de forma precisa en el moment adequat
• Manifestar opinions
• Informar sobre fets no presents (passat recent o futur proper).
Estratègies i
exemples
Ajudar a entendre les emocions i sentiments dels diferents personatges de la situació:
ex: Com creus que es senten els que s’esperen? Per què estan disgustats? Què creus que pensa el
que es vol colar? Jo també em disgusto quan no es respecta el torn. Que faries si estàs esperant el
torn per pujar al tobogan i algú es cola?
Ajudar a fer prediccions que ajudin a buscar solucions al conflicte.
ex: Que es podria fer per...? Quina seria la millor manera de...?
Ajudar a relacionar la situació amb les seves experiències:
ex: T’ha passat mai això?, ho has vist alguna vegada?
Exemple de situació de diàleg que es pot utilitzar a l’activitat
Alumne 1- Bon dia, qui és l’últim, sisplau?

22
Alumne 2- Jo.
Alumne 1- Gràcies!
(Mentre els nens fan cua ve un altre alumne i es posa al davant).
Alumne 1- Perdona, has de demanar la tanda, t’has de posar al darrere.
Alumne 3- Només vull una cosa.
Alumne1- T’has de posar a la cua.
Alumne 3- Però tinc pressa
Alumne 1- Tots tenim pressa i fem cua i esperem que ens toqui.
Alumne 3-Teniu raó.
(Es posa l’últim).
El mestre farà servir estratègies d’expansió i modelatge en aquells casos en que calgui per incloure en la
conversa als alumnes amb més dificultats.
Avaluació L’avaluació es durà a terme després d’haver fet l’activitat un mínim de quatre sessions.
Omplir la graella de doble entrada, consultar Annex 3, pp.57.

23
5.1.3.4. Grup de conversa: fem la llista de la compra. (Aquesta activitat es pot fer abans d’anar a comprar els ingredients
per fer la mona, 5.2.3.5. Fer una macedònia o per preparar el berenar de benvinguda de P3...)
Descripció La situació òptima per realitzar aquesta activitat és la de conversa al principi i al final, i de treball en
petit grup per confeccionar la llista de la compra. (Es pot aprofitar per fer la llista per escrit )
Participants a l’activitat: grup classe o desdoblament .
Es tindran en compte tots els aspectes esmentats a l’activitat 5.1.3.1 sobre la gestió de la conversa.
• Establir i/o recordar normes a l’inici de l’activitat.
• Temptejar els coneixements previs de l’alumne i dinamitzant i moderant. Fer preguntes obertes, no
abusar de les intervencions (respectar el silenci, l’espera, el temps de cada nen...); acceptar moments
de desordre; ajudar a tornar a l’ordre (si cal), propiciar que tots parlin, etc.
• Fer servir estratègies d’expansió i modelatge en aquells casos en que calgui per incloure en la
conversa als alumnes amb més dificultats.
• Tenir en compte que tots puguin participar en la mesura de les seves possibilitats.
• Acabar la sessió recordant el que han parlat
• Valorar conjuntament si s’han dut a terme les normes acordades inicialment
A banda de les habilitats d’us i comunicació també es treballaran altres aspectes:
• Classificació de diferents objectes en funció de les diferents botigues
• Memòria i evocació lèxica
• Repertori lèxic: nom de les diferents botigues i què podem trobar-hi.
Temporització Durada aproximada de 30 min setmanals .
Material Plafons on hi hagi la imatge d’una botiga (fruiteria, jugueteria) i cartronets d’imatges d’objectes
Podem partir d’imatges que ja tinguem o de material facilitat pels propis alumnes (aspecte que obligarà la
família a implicar-se en l’activitat).
Planificació 1. Partir de plafons on hi hagi la imatge d’una botiga a cada un (fruiteria, jugueteria, etc) i cartronets

24
d’imatges d’objectes que es poden trobar a aquestes botigues.
2. Establir i/o recordar normes a l’inici de l’activitat.
3. El mestre temptejarà els coneixements previs dels alumnes demanant què creuen que es pot comprar a
les botigues triades.
4. El mestre farà servir estratègies d’expansió i modelatge en aquells casos en que calgui per incloure en
la conversa als alumnes amb més dificultats perquè puguin participar tots en la mesura de les seves
possibilitats.
5. Posteriorment, en petit grup els nens decidiran a quina botiga van i triaran les imatges per fer la llista
en funció de la botiga que han triat. El mestre repartirà aleatòriament les imatges de diferents objectes
a cada grup perquè puguin fer la llista.
6. Finalment cada grup enganxarà la llista confeccionada al plafó corresponent i justificarà la seva elecció.
Explicaran perquè han triat anar a comprar a determinada botiga i perquè han triat els objectes de la
llista.
7. Acabar la sessió recordant el que han parlat, pensar entre tots altres coses que es puguin trobar a les
diferents botigues
8. Valorar conjuntament si s’han dut a terme les normes acordades inicialment.
Habilitats a
desenvolupar
• Mantenir un diàleg respectant els torns de conversa.
• Mantenir el fil conductor de la conversa.
• Manifestar una opinió.
Estratègies i
exemples
Es poden dur a terme tres tipus d’estratègies:
1. Creació d’un clima acollidor que faciliti la comunicació:
• Estimular a l’alumnat a exposar les idees i els coneixements previs del tema a tractar.
• Donar resposta a les intervencions de l’alumnat..
• Afavorir la possibilitat d’expressar idees amb confiança i sense por a la censura o el ridícul per part del
mestre o dels propis companys.
• Actuar com un bon model lingüístic.

25
• Assegurar que l’alumnat te un nombre equilibrat d’oportunitats per parlar i escoltar.
2. Posar en pràctica estratègies d’intervenció lingüística:
Sobreinterpretació: A partir del significat que l’adult atribueix a la intervenció del alumne decideix si ha
d’expandir l’enunciat, l’ha de corregir, l’ha d’imitar o el deixarà per un altre moment.
ex: Alumne: a teta
Mestre: a una festa?
Alumne: No, a te-ta (vocalitzant mes clar i fent gestos per pedalar amb la mà)
Mestre: Ah...vas anar amb bicicleta?
Alumne: (ho confirma amb el cap)
Expressions valoratives: d’elogi o confirmació de l’expressió de l’alumne: Molt bé, es clar que si,
m’agrada molt, estic molt content, etc. Reforcen que el nen continuï adreçant-se a l’adult.
Imitacions idèntiques : ajuden l’alumne a oferir una expressió més àmplia, destaquen elements rellevants
de la comunicació, poden servir d’enllaç entre frase i frase.
Expansions: Re-elaborar l’enunciat del nen afegint elements estructurals o semàntics que son necessaris
ex: Alumne: Pere pa
Mestre: En Pere menja pa
Alumne: Jo no vist
Mestre: Tu no l’has vist
Encadenaments: Continuar enunciats que ha començat l’alumne, o deixar-lo mig construït perquè l’acabi
l’alumne
Estratègies de gestió de la conversa
S’han de tenir en compte variables d’inici de torn, de manteniment.
Avaluació Consultar Annex 4, pp.58. En una part constaran els noms de tots els nens i a l’altre part hi constaran les
habilitats a desenvolupar. La mestra marcarà amb una creu si el nen ho ha assolit o no.

26
5.2. LÉXIC I SEMÀNTICA
• En aquesta edat continuarem treballant els substantius, accions, adjectius,
pronoms etc. i a més a més introduirem la utilització de connectors discursius per
garantir la cohesió i coherència discursiva.
• Les activitats han de poder-se fer en grup sencer o agrupacions (no
individualment
5.2.2. OBJECTIUS
• Introduir nou lèxic (noms, accions, adverbis d’espai, adverbis de temps, etc.)
referit a les botigues i utilitzar-lo en el context.
• Agrupar objectes, imatges, persones, situacions, etc. segons diferents criteris:
qualitats, ubicació...per arribar a la categoria i reflexionar sobre el tret comú en
tots ells.
• Observar, comprendre i verbalitzar els trets pertinents de les persones, objectes i
llocs referents a les botigues.
• A partir d’una definició donada sobre objectes, persones, situacions, etc. evocar
la paraula corresponent.
• Reconèixer, identificar i anomenar noms antònims.
• Entendre endevinalles referents al lèxic treballat.
• Ordenar seqüencialment diferents fets que succeeixen en el temps.
5.2.3. ACTIVITATS

27
5.2.3.1. Endevina, endevinalla (act. adequada per la seva durada per treballar en moments de canvi d’activitat, per tornar a
la calma, al final d’una sessió...)
Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup classe .
Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’establiran conjuntament les normes del joc.
Amb fotos plastificades de productes que es poden trobar a les botigues, tractarem que l’alumne endevini
el nom a partir de les preguntes que ell fa i les respostes que li donen els seus companys.
Segons les preguntes que faci el nen, l’adult l’orientarà per tal que pugui obtenir bones respostes..
Pel bon desenvolupament de l’activitat cal adoptar una tàctica: el mestre pot deixar-lo provar que faci la
pregunta. Si la pregunta formulada no és prou precisa, li oferirà el seu suport.
Si per exemple el nen pregunta ‘de quin color és?’, l’adult enraonarà dient ‘ui, coses de colors n’hi ha a la
fruiteria, al mercat, a la papereria’. Quant més acotades i precises són les preguntes que fa el nen (per ex.
‘està a la farmàcia?’ o ‘serveix per tallar?’) més pistes tindrà l’adult sobre l’adquisició del concepte.
Al final de la sessió es parlarà conjuntament de com ha anat, si s’han respectat les normes del joc,
etc.
Temporització Durada aproximada de 20 min setmanals
Material Fotos plastificades de diferents productes.
Planificació • Enganxarem al front d’un nen una foto d’un producte de manera que ell no el pugui veure.
• El nen farà preguntes per endevinar la foto i els companys li respondran, aportant informació fins que
aquest endevini el nom del producte.
• Aquesta activitat la faran tres o quatre nens successivament.
Habilitats a
desenvolupar
• Fer preguntes pertinents per poder obtenir la informació desitjada (habilitat d’ús)
• Observar, comprendre i verbalitzar els trets pertinents dels objectes i llocs referents a les botigues.
• Emprar nou lèxic (noms, accions, adverbi d’espai i de temps, qualitats etc.) referit a les botigues i
utilitzar-lo en el context adequat

28
• Entendre endevinalles referents al lèxic treballat.
Estratègies i
exemples
1. Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment, de diàleg, de demanda
d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...)
2. Estratègies lingüístiques:
• d’expansió en aquells alumnes que no inclouen suficients elements a la pregunta.
• de modelatge on es fan evidents els canvis que proposem en la formulació de les preguntes.
• de correcció implícita i/o explicita
Avaluació Consultar Annex 5, pàg. 58. L’avaluació es pot dur a terme a partir de la mateixa activitat. Una vegada
realitzada, s’emplenarà la graella de l’Annex.

29
5.2.3.2. Joc del veig veig (activitat adequada per la seva durada per treballar en moments de canvi d’activitat, per tornar a
la clama, al final d’una sessió...)
Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup classe .
Els mestres i els nens establiran conjuntament les normes del joc abans de fer l’activitat.
A partir de la definició dels objectes que es troben a les botigues, els alumnes han de dir el nom de
l’objecte definit.
A l’igual que l’activitat anterior, les respostes per part del nen poden orientar l’adult en l’acompanyament a
fer. En aquest sentit, és important anotar els errors que es donen a l’inici de l’activitat i al final d’ella.
Si per exemple davant una imatge d’uns cigrons, el nen nombra les llenties, l’adult haurà d’incidir en
aquesta diferenciació (establint semblances i diferències, categoritzant-les, buscant més imatges,
demanant a la resta la seva opinió, etc).
etc.
Temporització Durada aproximada de 20 min setmanals per tema
Material Fotos de diferents productes plastificades
Planificació 1.El mestre penjarà fotos de diferents productes a la pissarra
2.Un nen dirà: veig veig... una cosa que serveix per jugar, rodona i que la comprem a...
3.La resta de companys poden fer preguntes per ampliar la informació.
4.El nen que ho endevini farà la descripció següent i així successivament
Habilitats a
desenvolupar
• Agrupar objectes, imatges, persones, situacions, etc. segons diferents criteris: qualitats, ubicació...per
arribar a la categoria i reflexionar sobre el tret comú en tots ells.
• Observar, comprendre i verbalitzar els trets pertinents de les persones, objectes i llocs referents a les
botigues.
• A partir d’una definició donada sobre objectes, persones, situacions, etc. evocar la paraula

30
corresponent.
Estratègies a
utilitzar
1. Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment de diàleg, de demanda
d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...)
• Estratègies d’expansió en aquells alumnes que no inclouen suficients elements a la definició
• Estratègies d’encadenament on l’adult pot iniciar una definició per convidar a l’alumne a que
completi la frase (en aquells casos que l’alumne presenti dificultats per formular-ho ).
• Estratègies de modelatge on es fan evidents els canvis que proposem en la definició que fa
l’alumne.
• Estratègies de correcció implícita i/o explicita
Avaluació L’avaluació es pot realitzar a partir de la mateixa activitat. Una vegada posada en pràctica es pot fer servir
la graella de l’Annex 6, pàg.58).

31
5.2.3.3. Cada cosa a la seva botiga! (Pot ser molt més significativa i funcional si podem fer prèviament una sortida pels
carrers del volant de l’escola i visitar les botigues que hi ha, seria convenient que una fos una fruiteria)
Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup classe.
Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’establiran conjuntament les normes del joc, recordant
les idees prèvies que es tenen sobre el tema.
L’adult pot intervenir en un principi demanant als nens que recordin els objectes que poden haver-hi a una
determinada botiga, o fent-li veure que cal adoptar una estratègia de grup per aconseguir un bon resultat.
Aquesta activitat té la finalitat de que els alumnes puguin seleccionar objectes que pertanyen a una
categoria determinada a partir de buscar les similituds i descartar els que no son de la categoria
esmentada, ressaltant les diferències.
Es posaran en pràctica tots els aspectes de gestió de diàleg esmentats en activitats anteriors
Dividirem la classe en petits grups i/o taules. Cada grup de nens o cada taula representa una botiga
diferent(joguines, floristeria, esports, supermercat. papereria-llibreria, quiosc, roba, etc.).
De forma desordenada es repartiran unes fotografies d’objectes relatius a cada botiga.
Cada taula disposarà de 10 fotografies. Cada taula ha d’aconseguir els objectes continguts a la seva
botiga, per fer-ho haurà de demanar a la botiga del costat per un objecte en concret. Si aquesta ho té, li
donarà; si no ho té, li donarà una altra targeta.
S’anirà rotant. Completarà l’activitat la taula que aconsegueixi primer tots els seus productes.
etc.
Temporització Durada aproximada de 30min setmanals per tema.
Material Fotografies generals de les botigues (que tenen representats els objectes concrets) i fotografies d’objectes.
Si cal, pot treballar-se amb objectes reals.
Planificació 1. Entre tots s’establiran les normes del joc
2. El mestre repartirà la fotografia de la botiga a cada taula.
3. A continuació es repartiran les fotografies i/o objectes per cada taula.

32
4. Per grups, els nens examinen les fotografies i consensuen quins objectes poden quedar-se (són de la
seva botiga) i quins no.
5. El mestre ensenyarà els nens la consigna a utilitzar per demanar l’objecte. Aquesta consigna pot variar
en funció del nivell dels nens (per. ex. ‘tens els plàtans, si et plau? o ‘em dones les maduixes, si et
plau?’)
6. Cada taula, per ordre, demanarà taula per taula fins a aconseguir l’objecte.
7. La taula que dona un objecte és la següent en demanar.
8. Per acabar cada taula comentarà quina és la seva botiga i quins objectes han aconseguit
Habilitats a
desenvolupar
• Fer preguntes pertinents per poder obtenir l’objecte desitjat (habilitats d’ús).
• Observar, comprendre i verbalitzar els trets pertinents dels objectes i llocs referents a les botigues.
• Emprar nou lèxic (noms, accions, adverbi d’espai i temps, qualitats, etc.) referit a les botigues i utilitzar-
lo en el context adequat.
Estratègies i
exemples
d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...
• d’expansió en aquells alumnes que no inclouen suficients elements a l’enunciat
• de correcció implícita i/o explicita
Avaluació En acabar l’activitat es pot fer servir la graella suggerida a l’ Annex 7, pàg. 59.

33
5.2.3.4. Joc de memòria.
Descripció Per aquesta activitat seria recomanable que el mestre tingués un reforç a l’aula.
Cal elaborar prèviament el joc de memòria amb les imatges seleccionades
Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’establiran conjuntament les normes del joc, acordant
les verbalitzacions que hauran de fer els alumnes cada vegada que destapen les dues imatges.
A cada taula hi ha 4/5 jugadors amb un memori diferent amb productes que es venen a cada una de les
botigues: botiga de fruites i verdures, joguines, papereria, botiga d’esports, farmàcia. (podem treballar
amb les botigues visitades a la sortida prèvia)
Seleccionarem el vocabulari de cada joc de memòria, alternant lèxic d’alta freqüència (que els nens ja
tenen adquirit) amb altre menys conegut : xirimoia; mango; albercocs, cogombre, col i flor etc).
És important que els adults no es limitin a contemplar l’activitat, sinó que passin per les taules i ofereixin
bons models a l’alumnat, per tal d’evitar que un alumne faci l’activitat sense parlar, per exemple.
etc.
Material Cartolines quadrades plastificades amb el dibuix.
Cada joc de memòria consta de 20 fitxes, és a dir 10 objectes.
Planificació 1. El mestre explicarà les normes del joc que necessàriament inclourà una expressió (ex:’una patata i un
tomàquet són diferents’; ‘una bicicleta i una bicicleta són iguals, són per mi’) que recull el nom de
l’objecte representat.
2. El mestre repartirà els cartonets aleatòriament per cada taula.
3. A cada taula hi ha 4/5 jugadors, un joc de memòria i un dau Començarà l’alumne que tiri el dau i li surti
el número més gran. Seguidament ell començarà a buscar la parella igual. I al mateix temps dirà el nom
del dibuix que li toqui.
4. A l’acabar l’activitat es parlarà amb tota la classe sobre la botiga de cada grup i dels objectes que hi ha.
5. Cada nen verbalitzarà el nom dels cartonets que ha guanyat.

34
Habilitats a
desenvolupar
• Capacitat d’utilitzar nou lèxic referit a les botigues.
• Capacitat de relacionar una imatge amb el seu nom.
• Capacitat d’identificar objectes iguals-diferents.
Estratègies i
exemples
És important que el mestre possibiliti més temps a aquells nens que ho necessitin, sense ser ell o els altres
companys qui els acabi la paraula i/o l’enunciat.
Si un nen no diu el nom del objecte, però fa una definició funcional (ex. ‘és verd, el mengem a l’estiu, és
dolç i està a la nevera’) el mestre utilitzarà l’expansió i el modelatge, recompensant el seu esforç (ex. ‘molt
bé, sí, a mi també m’agrada ben fresc! El meló és tan gran que ocupa tota la nevera!).
• de correcció implícita i/o explícit
Avaluació Tindrem en compte els següents aspectes:
• Respectar el torn de tirada.
• Portar a terme el joc amb ordre.
• Verbalitzar el nom del dibuix que els hi surti: en cas que l’alumne no ho pronunciï correctament, es
donarà més importància al contingut que a la forma.
En finalitzar l’activitat emplenarem la graella corresponent (consultar Annex 8, pàg. 59).

35
5.2.3.5. Fer una macedònia (Aquesta es pot fer després de la 5.1.3.4. Grup de conversa: fem la llista de la compra)
Descripció Aquesta activitat està pensada per fer amb tot el grup classe
Amb aquesta activitat de conversa treballarem la seqüenciació dels diferents passos per elaborar una
macedònia.
Es treballaran els coneixements previs que tenen els alumnes sobre el tema.
Es poden plantejar activitats complementàries a la sessió de conversa com fer una macedònia i un mural
amb les fotos de l’elaboració de la macedònia.
Material Fruites de la temporada, estris de cuina, i càmera de fotos.
Imatges de diferents fruites i d’altres ingredients que es poden posar en una macedònia.
Planificació Activitat de conversa en rotllana:
1. La mestra preguntarà si saben que és una macedònia, si n’han menjat i si saben com es fa, on es
compren els ingredients, quin tipus d’aliments es posen . A continuació els nens expressaran el que
saben i entre tots determinarem què es necessita per fer la macedònia i quins passos s’han de seguir.
Ens podem ajudar d’imatges de diferents fruites per triar quines posem i quines no a la macedònia i
d’imatges d’una seqüència temporal sobre els passos a seguir en l’elaboració.
2. Utilitzarem verbs amb infinitiu relacionats amb l’elaboració de la macedònia: rentar, tallar, pelar, posar,
barrejar, remenar, trossejar, tastar, menjar, olorar, etc.
Activitat complementària
1. Fer una macedònia entre tots. L’adult pot donar ordres a determinats alumnes o grups per tal que portin
a terme determinada acció (ex. ‘Joan, posa la taronja al bol’, ‘Maria, remena el sucre’). Durant el procés
farem fotografies per després jugar a ordenar-les, mostrar els ingredients en un mural i verbalitzar el
procediment fent ús del vocabulari treballat.
2. La mestra planificarà els detalls més concrets de l’activitat.
3. Al final de les activitats es pot parlar de l’experiència entre tots.
4. També es pot recollir aquesta activitat en l’àlbum de fotos de la classe (treball oral i escrit)

36
Habilitats a
desenvolupar
Capacitat de planificar actuacions utilitzant el vocabulari adequat (accions, noms, adjectius).
Ordenar seqüencialment diferents fets que succeeixen en el temps i explicar-ho de forma coherent.
Estratègies i
exemples
Avaluació Que cada alumne expliqui els passos a seguir per fer una macedònia amb/sense suport visual (a partir de
les fotos realitzades). A continuació emplenarem la graella suggerida als Annexes (consultar Annex 9,
pàg.59).

37
5.2.3.6. Què fem?
Descripció Aquesta activitat es pot fer en situació de rotllana amb tots els nens de la classe.
Activitat que té com a objectiu utilitzar diferents verbs propis de les accions que es poden fer a les botigues.
L’activitat permet diferents nivells d’aprofundiment.
Per exemple, es poden categoritzar les accions segons si les fa el comprador (demanar, pagar, etc) o el
venedor (cobrar, pesar, etc), o bé seqüenciar l’ordre en que es donen (primer mirem, després paguem,
etc).
etc.
Temporització (dues o tres sessions de 15 min repartint les fotografies en dos o tres grups)
Material Imatges de les diferents accions que es fan a les botigues: comprar, pagar, mirar, agafar, embolicar,
demanar, emportar, tallar, pesar, emprovar...
Imatges grans de les diferents botigues.
Bossa opaca per posar les imatges dels verbs.
Planificació 1. El mestre tindrà una bossa amb les imatges dels diferents verbs.
2. Un nen traurà una imatge de la bossa i pensarà una frase: “la botiguera embolica la bicicleta”
3. La resta de nens hauran d’endevinar a quina botiga passa l’acció expressada pel seu company, o bé dir
coses que es poden embolicar/tallar/pesar, etc.
4. S’hauria d’intentar que cada nen pogués treure una acció de la bossa i inventar-se una frase
Habilitats a
desenvolupar
Introduir nou lèxic (accions) referit a les botigues i utilitzar-lo en el context adequat
Agrupar objectes en categories i reflexionar sobre el tret comú en tots ells.
Estratègies i
exemples

38
Avaluació Després d’haver practicat l’activitat durant diverses vegades es pot fer servir el model de graella
corresponent (Annexes 10, pp.59).

39
5.3. MORFOSINTAXI
• Les activitats han de poder-se fer en grup sencer o agrupacions (no
individualment).
• En aquesta edat els nens comencen a tenir consciència sintàctica (comencen a
tenir nocions de com estructurar una oració, ampliar-la, quins elements són
necessaris perquè l’interlocutor l’entengui, etc), alhora que desenvolupen
estructures gramaticals més complexes i van eliminant errors sintàctics i
morfològics.
5.3.2. OBJECTIUS
• Comprendre i utilitzar les diferents preguntes funcionals (qui, què fa, què, on,
quan, amb qui, etc).
• Experimentar amb l’ordre dels diferents elements de l’oració amb combinacions.
• Utilitzar adequadament diferents tipus de determinants (numerals, articles,
possessius, etc).
• Comprendre i produir oracions tenint en compte el desenvolupament morfològic
(utilització de diferents determinants, concordança nominal, concordança verbal,
etc) i sintàctic (utilitzar correctament la frase simple, comprendre i utilitzar la
negació, introducció de les subordinades, etc).
Utilitzar adequadament els temps verbals (present-passat-futur).
• Utilitzar adequadament les concordances de gènere i nombre.
5.3.3. ACTIVITATS

40
5.3.3.1. Fem oracions
Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup o en desdoblament.
Abans de que els alumnes facin l’activitat,, es parlarà sobre la informació prèvia que tenen els nens
sobre la imatge, i s’establiran conjuntament les normes del joc.
L’objectiu de l’activitat és que els nens expressin allò que veuen (en una imatge d’un mercat o similar)
mitjançant oracions.
Es pot començar l’activitat fen una primera partida on cada nen expressi lliurement una oració que
descrigui la imatge que ha identificar el seu company. A les següents partides es pot donar un model a
seguir en funció del tipus d’oració que es vol treballar.
si ells han viscut una situació similar a la de la imatge...
Temporització Durada aproximada de 20 min setmanals
Material Pissarra digital amb imatges del mercat, botigues, etc o similar on surtin personatges realitzant diverses
accions.
Planificació 1. El mestre situarà el context espaial i temporal de la imatge visualitzada aportant informació sobre les
característiques generals del lloc (per ex. si la imatge ho permet, parlarem de l’estació de l’any en que
estem, si la gent va molt abrigada, etc).
2. A partir d’un exemple donat pel mestre (segons es vulgui potenciar les oracions simples, causals,
coordinades, etc), cada alumne haurà de produir una oració descrivint alguna acció o fet de la imatge.
3. El company del costat haurà d’assenyalar la imatge descrita pel nen. Aquest passarà a produir la
següent oració, i així successivament.
Habilitats a
desenvolupar
(caldrà veure el llenguatge dels nens per planificar la progressió de les estructures que es volen treballar)
Utilitzar adequadament diferents tipus de determinants (numerals, articles, possessius, etc).
Comprendre i produir oracions negatives, coordinades, subordinades(causals, temporals, comparatives)
Utilitzar adequadament els temps verbals (present-passat-futur)

41
Utilitzar adequadament les concordances de gènere i nombre.
Estratègies i
exemples
Avaluació Registre de les produccions dels nens una vegada feta l’activitat vàries vegades. Consultar Annex 11, ,
pp.60.

42
5.3.3.2. Representem
Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup classe
Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’establiran conjuntament les normes del joc
Amb aquesta activitat experimentarem amb l’ordre dels elements de l’oració i el canvi de sentit, traient a
dos nens que representaran l’acció que els hi digui el mestre en veu baixa. Els altres alumnes hauran de
verbalitzar l’oració representada.
Tanmateix experimentaran el canvi de sentit canviant l’ordre dels elements.
Es poden pensar frases que no es puguin representar si canvia l’ordre dels elements.
Al finalitzar l’activitat es pot parlar conjuntament d’aquelles frases que són absurdes o no es poden
representar si canviem l’ordre dels elements.
Temporització 20 minuts
Material Llistat d’oracions referents a accions que es poden fer a les botigues i que possibilitin o no el canvi d’ordre
dels elements i, conseqüentment, de sentit.
exemple: la Tere paga a la Montse; la Montse paga a la Tere.
Cartonets d’imatges de les botigues amb els que es representarà l’acció a dalt descrita.
Planificació 1. La mestra dirà als nens l’oració que han de representar.
2. Els nens la representaran i els companys hauran de verbalitzar l’oració representada.
3. La mestra demanarà que algú verbalitzi la frase al revés. Ex: La Maria pentina al Pol. El Pol pentina a la
Maria. (utilització de pronoms per part de la mestra com a model Ex: La Maria el pentina)
4. Els nens representaran l’oració produïda al revés.
Habilitats a
desenvolupar
Experimentar amb l’ordre dels diferents elements de l’oració i les seves combinacions alternat l’ordre de
l’oració.
Estratègies a
utilitzar

43
Avaluació Es suggereix portar un registre idèntic al de l’activitat anterior, consultar Annexes 11, pp.60.

44
5.3.3.3. Construïm (Aquesta activitat requereix un entrenament i cal una progressió en el nivell de complexitat))
Descripció Activitat pensada per fer amb tot el grup
En aquesta activitat dividirem els nens en quatre grups de 6 alumnes. A cada taula donarem unes targes.
Farem sis grups de targes.
A les targes grogues hi haurà la representació gràfica dels articles ( determinats,)
A les targes verdes hi haurà la imatge d’un subjecte (senyor, senyora, avia, nen, nena, avi...)
A les targes blaves hi haurà la imatge d’accions pròpies de les botigues (embolicar, comprar, pesar, tallar
,triar, pagar, vendre, donar, mirar, buscar, demanar, agafar, olorar...) l
A les targes blanques hi haurà la representació gràfica dels articles indeterminats ,
A les targes roses hi haurà els substantius ( noms dels objectes a vendre., poden ser un o més d’un
objecte.)
A les targes vermelles hi haurà la imatge d’adjectius.(gran, petit, madur, verd, i dels colors... )
Temporització Varies sessions de 20 minuts
Material Targes de color groc amb la representació gràfica d’articles definits, targes de color verd amb imatges de
subjectes, targes de color blau amb imatges d’accions, targes de color blanc amb la representació gràfica
d’articles indefinits, t targes de color rosa amb imatges de substantius i targes de color vermell amb
imatges d’adjectius.
Planificació 1. Cada taula de 6 alumnes tindrà 6 targes(nivell P5 avançat), una de cada color. (A més targes més nivell
de dificultat)
2. Cada nen agafarà una tarja i entre tots hauran d’ordenar els elements de l’oració per construir-la.
3. Per torns surten tots els nens de cada grup i es posaran al davant dels companys amb l’ordre correcte
de l’oració Cada un d’ells ha de dir la seva paraula de forma que entre tots sortirà l’oració sencera.
4. La mestra farà preguntes als nens: qui...?, què fa...?, què +verb...,?com és ....? la resta de companys
participaran donant la resposta
5. El nen que tingui la tarja l’aixecarà.

45
Habilitats a
desenvolupar
• Comprendre les diferents preguntes funcionals (qui, què fa, què, on, quan, amb qui, etc).
• Experimentar amb l’ordre dels diferents elements de l’oració i les seves combinacions.
• Utilitzar adequadament diferents tipus de determinants.
• Utilitzar adequadament les concordances de gènere i nombre.
Estratègies a
utilitzar
• de correcció implícita i/o explícit.
Avaluació Es suggereix portar un registre idèntic al de l’activitat anterior, consultar 11, pp.60.

46
5.4. FONÈTICA/FONOLOGIA (Aquestes act. treballen bàsicament la adquisició
de la consciència fonològica)
En aquest treball no hem tingut en compte activitats d’articulació, ja que s’ha
prioritzat activitats on hi hagi un mínim intercanvi comunicatiu.
● Les activitats han de poder-se fer en grup sencer o agrupacions.
● Han d’estar pensades pels nens d’aquesta edat.
● Les activitats es faran totes oralment i sense cap suport visual del codi escrit.
● Fer les activitats de forma regular i freqüent.
● Si es vol ampliar i treballar de forma sistemàtica la consciència fonològica es
recomana utilitzar el programa adaptat per treballar consciència fonològica a
l’aula de l’Enriqueta Garriga
(http://www.xtec.cat/serveis/creda/e3925251/pbl_recursosw.htm)
5.4.2. OBJECTIUS
● Desenvolupar en el nen la capacitat d’escolta i atenció auditiva.
● Afavorir que els nens siguin capaços de percebre les característiques dels
sons i els seus trets distintius.
● Afavorir la capacitat de que el nen prengui consciència de que les paraules es
poden dividir en segments més petits: síl·labes.
● Aconseguir un bon desenvolupament de la consciència fonològica.
5.4.3. ACTIVITATS

47
5.4.3.1. Comptar les paraules dins la frase
Descripció Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o en petit grup.
Aquesta activitat consisteix a comptar les paraules que té la frase simple. Serà convenient que el mestre
marqui bé l’inici i fi de cada paraula, donat que nexes, articles, etc poden ser difícils d’identificar com a
paraules per part de l’infant.
En finalitzar l’activitat es pot parlar conjuntament dels elements que pot tenir una frase, de que hi ha
frases molt curtes, que expliquen poques coses, altres molt llargues que expliquen moltes coses, etc.
Temporització 10 minuts ( una parella cada dia)
Material Pissarra digital amb imatges del mercat, botigues, etc o similar on surtin personatges realitzant diverses
accions.
Planificació ● La mestra ensenyarà als nens una imatge del vocabulari de les botigues ja treballada.
● Un nen sortirà i dirà una frase utilitzant el nom de la imatge.
● A continuació la mestra representarà simbòlicament a la pissarra els elements de la frase (pot
dibuixar tantes rodones com paraules té la frase, per exemple).
● Entre tots comptaran les paraules que te la frase
● Després sortirà un altre nen i farà una frase diferent. Es seguirà el mateix procediment que abans.
● Finalment entre tots veurem quines frases de les que s’han dit son més llargues o més curtes, etc.
● Després d’haver realitzat aquesta tasca pot reformular-se fent que siguin els alumnes qui
representin els elements a la pissarra (mitjançant pals, o algun altre símbol).
Habilitats a
desenvolupar
● Desenvolupar en el nen la capacitat d’escolta i atenció auditiva
● Consciència de que les frases estan formades per diferents paraules
Estratègies i
exemples
● Estratègies de gestió de la conversa (variables d’inici de torn, de manteniment de diàleg, de
demanda d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...).
● Estratègies lingüístiques:

48
○ d’expansió en aquells alumnes que no inclouen suficients elements a l’enunciat.
Per exemple:
Nen: (davant la imatge) compra.
Mestre: Sí, el papà compra pa.
○ de modelatge on es fan evidents els canvis que proposem en la formulació de les preguntes.
○ de correcció implícita i/o explícit.
Per exemple:
Nen: (davant la imatge) mama tota teta
Mestre: Sí, la mama compra la bicicleta.
Avaluació Graella. Identificar número de paraules donada una oració.

49
5.4.3.2. Activitat de rimes
Descripció Caldrà valorar la possibilitat de fer prèviament activitat d’aparellar paraules que rimen. (Joan–
croissant, Helena- magdalena, Mohamed-collaret...
Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o en petit grup.
Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’establiran conjuntament les normes del joc. Ens
assegurarem que els nens coneguin el vocabulari bàsic de les botigues.
L’activitat es centra en la producció de rimes. Es farà servir el vocabulari propi de les botigues, però també
pot tenir en compte el nom dels nens, o altres criteris. Es pot portar a terme en rotllana. El mestre repartirà
a cada nen una imatge i dirà en veu alta una frase inacabada (prèviament preparada). Els nens hauran
d’estar atents i identificar-se si la seva imatge rima amb l’oració dita pel mestre. Si el nen que s’identifica no
rima amb l’oració donada per l’adult, aquest els hi pot fer enraonar, preguntar si les dues paraules
s’assemblen, si estan d’acord, quin altre podria rimar, etc.
Per exemple:
Mestre: A la botigueta comprarem una...
Nen: Jo, bicicleta!
Per exemple:
Mestre: En Bernat, té un...
Nen: esparadrap!
Per exemple:
Mestre: En Pepet no vol el...
Nen: xumet!
Al finalitzar l’activitat es pot parlar conjuntament de les rimes que s’han fet.
Temporització 20 minuts.
Material Oracions inacabades prèviament escollides.

50
Vocabulari en imatges.
Planificació 1. Els nens i l’adult seuran al terra en rotllana.
2. L’adult tindrà una llista d’oracions inacabades i vocabulari prèviament seleccionat.
3. Presentarà el vocabulari davant de l’alumnat, visualment, i s’assegurarà que tots els alumnes el
coneixen.
4. Repartirà a cada nen una imatge.
5. Dirà en veu alta una oració inacabada.
6. El nen que tingui la paraula que rima, s’identificarà dient el nom de la imatge.
7. Es farà successivament amb diferents oracions inacabades.
Habilitats a
desenvolupar
● Desenvolupar en el nen la capacitat d’escolta i atenció auditiva.
● Capacitat de percebre les característiques dels sons i els seus trets distintius.
Estratègies i
exemples
d’aclariment, de regulació, de tancament o canvi de tema...).
○ utilització d’expressions valoratives (ex. ‘ho has fet molt bé!).
○ estratègies d’encadenament iniciades per l’adult.
○ estratègies de perseveració.
Avaluació Es mirarà si els nens fan adequadament les rimes de les botigues amb el noms dels nens de la classe.

51
5.4.3.3. Activitat de comptar les síl·labes de les paraules
Descripció
Abans de que els alumnes facin l’activitat,, s’establiran conjuntament les normes del joc.
Aquesta activitat consisteix en aprendre a comptar les síl·labes de paraules treballades en el tema de les
botigues. S’utilitzarà vocabulari en imatges, fotografies de tot tipus de productes que podem trobar a les
nostres botigues: fruiteria, peixateria, sabateria, papereria, xarcuteria, carnisseria... Haurem de seleccionar
paraules amb diferent número de síl·labes (de una a cinc).
Material Imatges de productes que es puguin comprar a les botigues. Les imatges procuraran tenir en compte (per
ordre de dificultat): paraules amb síl·labes CV, VC, CCV, diftongs.
5 Capses
Gomets, palets, xapes, botons...
Planificació 1. La mestra convidarà als nens a seure a la rotllana.
2. Els hi dirà que faran un joc per jugar amb les paraules.
3. Donarà importància al fet d’escoltar als companys i ajudar-los si cal.
4. Posarà cinc capses petites al mig de la rotllana, en cada una hi haurà assenyalat amb una etiqueta amb
gomets el nombre de síl·labes que haurà de tenir la paraula que hi posarem a dintre, així com una imatge
d’una paraula exemple. Els alumnes tindran a més a més alguna cosa que els hi serveixi per deixar registre
a l’hora de comptar les síl·labes de les seves paraules (botons, xapes, palets...).
5. La mestra posarà darrera de cada nen assegut a la rotllana una imatge.
6. Quan els hi toqui el seu torn, els nens miraran la seva imatge.
7. Aniran al centre de la rotllana, l’ensenyaran, diran el seu nom i comptaran les síl·labes que té deixant
registre (gomets, palets, etc).
8. En acabar posaran la imatge a la capsa que toqui.
9. Una vegada feta l’activitat, l’adult pot demanar que evoquin paraules de dues síl·labes, cuatre, etc.

52
Habilitats a
desenvolupar
● Desenvolupar amb el nen la capacitat d’escolta i atenció auditiva.
● Capacitat de percebre i identificar les síl·labes de les paraules.
Estratègies i
exemples
○ Imitacions idèntiques.
○ utilització d’expressions valoratives (ex. “ho has fet molt bé!”).
○ estratègies de perseveració .
○ de correcció implícita i/o explícita.
Avaluació S’avaluarà l’habilitat per segmentar les paraules a nivell sil·làbic.

53
5.4.3.4. Trobar i diferenciar paraules curtes de paraules llargues
Descripció Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup o en petit grup.
Abans de que els alumnes facin l’activitat, s’establiran conjuntament les normes del joc. Ens
assegurarem que els nens coneguin el vocabulari bàsic de les botigues.
Aquesta activitat consisteix en diferenciar paraules curtes i llargues, partirem de les mateixes de l’activitat
anterior.
L’activitat es farà en la rotllana. El mestre posarà un exemple molt contrastat, entre una paraula curta
(exemple, sol) i una llarga (paperera). Farà veure que les curtes deixen menys rastre, duren menys, al
contrari que les llargues.
Material Imatges amb fotografies de paraules curtes i llargues (les mateixes que han sortit a la primera activitat)
Botons, xapes, palets...
Planificació 1. Prèviament s’haurà seleccionat paraules curtes (1-2 síl·labes) i llargues (4-5 síl·labes).
2. El mestre a la pissarra digital farà dues columnes, una identificada amb un símbol per a les paraules
curtes, i l’altre per a les paraules llargues.
3. Asseguts en rotllana, es repartiran les imatges i es deixaran darrera de cada nen.
4. Seguint la direcció de les agulles del rellotge, cada nen dirà el nom de la imatge i deixarà registre dels
cops que té la paraula.
5. Classificarà la imatge a la columna corresponent.
6. Es farà successivament.
Habilitats a
desenvolupar
Estratègies i
exemples

54
Avaluació S’avaluarà l’habilitat per segmentar les paraules a nivell sil·làbic. Evocar paraules que tinguin la mateixa síl·laba
inicial.

55
5.4.3.5. Activitat d’identificar paraules que tinguin la mateixa síl·laba inicial
Descripció
Abans de que els alumnes la facin, s’establiran conjuntament les normes del joc.
L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes classifiquin diferent vocabulari segons tingui o no la
mateixa síl·laba inicial.
Abans de començar-la, el mestre seleccionarà vocabulari de les botigues en el que hi haurà paraules que
començaran per la mateixa síl·laba i d’altres que no.
És aconsellable que els alumnes facin l’activitat prèvia de comptar síl·labes deixant rastre.
Material Imatges de productes que es puguin comprar a les botigues, noms de botigues, accions que es poden fer a
les botigues, etc.
ex: pa, paperera, paper, bicicleta, cotxe, patates, pilota, pagar, demanar, provar, pesar, patinet, bolígraf,
retolador, paraigües, tisores, papereria, pastisseria, carpeta, xocolata.
Gomets, palets, xapes, o botons (per deixar rastre)
Planificació 1. El mestre explicarà als alumnes en que consisteix l’activitat.
2. Seguidament repartirà un cartonet amb una imatge a cada alumne (si es tracta del grup classe), dos
cartonets per alumne si es fa l’activitat en petit grup.
3. El mestre enganxarà a la pissarra una imatge que comenci per la síl·laba a identificar (ex: pa) i al costat
enganxarà la mateixa imatge ratllada amb una creu.
4. Cada alumne comptarà les síl·labes que té la seva paraula i identificarà quina és la primera.
Seguidament l’enganxarà a sota de la imatge que està a la pissarra en funció de si la primera síl·laba és
igual o no.
5. Finalment entre tots faran recompte de les paraules que tenen la mateixa síl·laba i evocaran altres
paraules que també la tinguin.
Habilitats a
desenvolupar

56
Estratègies i
exemples
Avaluació S’avaluarà l’habilitat per segmentar les paraules a nivell sil·làbic. Evocar paraules que tinguin la mateixa
síl·laba inicial.

57
6. ANNEXES
Annexes 1. Grup de conversa, graella avaluació
Gestió
Habilitats
comunicatives
OBSERVACIONS
Alumnes
Espera el
seu torn
Respon a
les
intervencion
s dels
companys
Participa
Respecta
els torns
Manté el fil
de la
conversa
…
Alumne 1
Alumne 2
…
Annexes 2. Representació d’una situació de comprar i vendre, graella
avaluació
Alumnes
Utilitza formules
socials a l’entrar
i sortir de la
botiga
Utilitza les
preguntes
adequadament
Respon a les
preguntes
adequadament
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…
Annexes 3. Representació d’una situació de comprar i vendre, resoldre
malentesos, graella avaluació
Alumnes
Utilitza fórmules
socials de forma
precisa en el
moment adequat
Manifesta
opinions d’enuig,
desacord,
satisfacció,
acord.
És capaç
d’explicar el que
ha passat
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…

58
Annexes 4. Grup de conversa: fem la llista de la compra, graella avaluació
Gestió Habilitats comunicatives OBSERVACIONS
Alumnes
Espera el
seu torn
Participa
Respecta els
torns
Manifesta
opinions de
preferències,
acord i
desacord
…
Alumne 1
Alumne 2
…
Annexes 5. Endevina, endevinalla, graella avaluació
Alumnes
Fa preguntes
adequades per
obtenir
informació
Respon
adequadament a
les preguntes del
company
Utilitza el lèxic
referit a les
botigues
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…
Annexes 6. Joc del veig, veig, graella avaluació
Alumnes
Verbalitza les
característiques
Evoca la paraula
corresponent a
les
característiques
verbalitzats
Utilitza el
vocabulari
adequat (el
mestre farà
selecció del
vocabulari)
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…

59
Annexes 7. Cada cosa a la seva botiga!, graella avaluació
Alumnes
Fa preguntes
adequades per
obtenir l’objecte
desitjat
Classifica els
objectes
adequadament
en funció de les
botigues
Utilitza el
vocabulari
adequat (el
mestre farà
selecció del
vocabulari
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…
Annexes 8. Joc del memory, graella avaluació
Alumnes
Respecta les
normes del joc
Identifica
objectes iguals i
diferents
Utilitza el
vocabulari
adequat
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…
Annexes 9. Fem una macedónia, graella avaluació
Activitat avaluativa: Cada alumne ordena la seqüència de fotos de l’elaboració de la
macedònia i explica els passos a seguir.
Alumnes
Endreça la
seqüència
Explica els
passos a seguir
Utilitza el
vocabulari
adequat
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…

60
Annexes 10. Què fem?, graella avaluació
Consigna: Quins objectes es poden tallar? (embolicar, pesar, etc.)
Alumnes
Classifica
adequadament en
funció de la consigna
donada
Utilitza el vocabulari
adequat
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…
Annexes 11. Fem oracions; Representem, graella avaluació
El mestre concretarà els determinants (numerals, articles, possessius...etc) que vol
avaluar en funció del grup classe
El mestre concretarà el tipus d’oració (coordinades, subordinades causals,
temporals, comparatives, negatives...) que vol avaluar en funció del grup classe
Alumnes
Utilitza
determinants
(a concretar
pel mestre)
Utilitza
oracions (a
concretar pel
mestre)
Utilitza
adequadamen
t els temps
verbals
Fa
concordance
s de gènere i
nombre
OBSERVACIONS
Alumne 1
Alumne 2
…

61
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Aguado, G. (2009). El trastorno específico del lenguaje. Barcelona. Ediciones Aljibe
Andreu Barrachina, A. et. al. (2013). Trastorns del llenguatge oral. Barcelona.
Editorial UOC.
Aparici, M.; Noguera, E. (2012). Adquisició i avaluació del llenguatge. Barcelona.
Editorial UOC.
Cardona, Ma Claustre; Comadevall, M. Com es comuniquen i parlen els nostres
alumnes. Jornades S.Vicenç dels Horts.
Clemente Esteban, Rosa A. (1995). Desarrollo del lenguaje. Manual para
profesionales de la intervencions en ambientes educativos. Ed. Octaedro
Generalitat de Catalunya. Currículum Educació Infantil.
Generalitat de Catalunya. L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per
a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.
Sánchez, M.; Bonals, J. et. al. (2007). Manual de asesoramiento psicopedagógico.
Editorial Graó.
Sánchez, M.; Bonals, J. et. al. (2007). La evaluación psicopedagógica. Editorial
Graó.
Sánchez, M. Et. al. (2009). La conversa en petit grup a l’aula. Editorial Graó.
Sánchez, M. (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Editorial Pagès.
Agraïments:
Agraïm les aportacions d’Enriqueta Garriga i Maria Vilajuana que han revisat el
document . Amb la seva col·laboració ens han ajudat a donar-li un format
pràctic que ajudi al treball diari de llenguatge oral.

Eines per-treballar-el-llenguatge-oral

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (6)

Similar a Eines per-treballar-el-llenguatge-oral

Similar a Eines per-treballar-el-llenguatge-oral (20)

Más de genispascual

Más de genispascual (20)

Eines per-treballar-el-llenguatge-oral