1. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES
I COMPTABLES
equip emprenedor empresa estabilitat efectivitat efecte entitats públiques embranzida eficàcia
emergent emmotllar enfortir endavant energia entusiasme establir-se equilibri encarar equip
emprenedor empresa estabilitat efectivitat efecte entitats públiques embranzida emergent
emmotllar enfortir endavant energia entusiasme establir-se equilibri empenta enfortir energia
2. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
• FINANÇAMENT • PLA ECONÒMIC - FINANCER DE
• Instruments de finançament per la L´ EMPRESA
PIME • Introducció. Reflexions inicials
– Problemes financers d´una empresa (viabilitat/manca de
– Deute financer liquiditat).
• Préstecs (Préstec, Lísing i Rentin)
• Crèdits (línies de crèdit, descompte bancari, factoring, – Eines imprescindibles de previsió econòmica: el compte
crèdit documentari) de resultats (llindar de rendibilitat) + pla tresoreria
• Altres (confirming, microcrèdit) previsional.
– Subvencions i ajudes. – Introducció a totes les eines que integren el Pla
Econòmic-Financer (pla d´inversions inicials, pla
– Recursos propis (capital risc, préstec finançament inicial, compte de resultats, pla tresoreria, i
participatiu, bussines angels). balanç de situació).
– Incentius fiscals • El pla d’inversions inicials
– Exempcions fiscals. – Compra d´existències inicials
– Bonificacions fiscals. – Inversions inicials
– Pla de finançament. Com es finançaran aquestes
– Deduccions fiscals. inversions inicials? Finançament propi, finançament aliè
– Garanties i operacions fora de balanç (avals, • La previsió de comptes de resultats
pre avals, garanties econòmiques i garanties – Previsió de vendes: En que consisteix. Objectius.
tècniques). Mètodes. Punts claus i sistemes de control
– Càlcul del marge variable
– Despeses indirectes no imputables al
– producte/servei.
– Sou del promotors / despeses de personal.
– Punt d´ equilibri
• El pla de tresoreria
– Del compte de resultats al pla de tresoreria.
– Les necessitat financeres futures.
– Gestió de cobraments i pagaments.
– El pla de finançament per poder renovar els actius,
abordar un procés de creixement del negoci o,
simplement per obtenir liquiditat
3. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
FINANÇAMENT PER A PIMES
4. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
5. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
El PRIMER que s´ha de tenir molt clar, abans d’anar a les entitats financeres,
és la FINALITAT que volem donar als diners que sol·licitarem.
Si hem fet un bon pla econòmic-financer tindrem més clar quin és l’objecte de la
nostra necessitat de finançament i podrem triar
L’INSTRUMENT FINANCER QUE MILLOR S’ADAPTI A LA SITUACIÓ.
Es tracta de fer una bona previsió dels ingressos, les despeses i les inversions del
proper període i en quin moment s’haurà de fer efectiu el seu pagament.
Alhora, un altre aspecte a tenir en compte serà la situació inicial d’endeutament. Si
teniu una bona part dels actius finançats amb RECURSOS PROPIS, estem en una
situació més positiva per aconseguir aquests fons.
Si, per contra, el finançament aliè supera els diners aportats per l’equip promotor,
augmentar el finançament dels bancs pot resultar més problemàtic.
6. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
LA PREPARACIÓ. Quins factors s’han de tenir en compte en aquesta fase preparatòria?
- FACTORS INTERNS del projecte, a través de la realització del pla econòmic-financer
podrem tenir més clares les següents variables:
› IMPORT del finançament que necessita el projecte,
› DESTÍ del finançament: actiu fix o circulant, detallant cada inversió i/o despesa,
› MENSUALITAT I TERMINI DESITJATS: segons el vostre pla de tresoreria,
› GARANTIES I AVALS de què disposeu,
› ALTRES PRODUCTES FINANCERS que necessitarà el vostre negoci,
› També PREFERÈNCIES PERSONALS per determinades ENTITATS BANCÀRIES.
- FACTORS EXTERNS, són els derivats de la situació actual del mercat financer:
› CONDICIONS DE MERCAT: tipus d’interès al mercat i possibles despeses de
l’operació,
› On dirigir-se: ENTITATS AMB PROGRAMES ESPECÍFICS PER A PERSONES
EMPRENEDORES,
› CONTACTES que teniu en entitats bancàries.
7. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
AMB QUINS I AMB QUANTS
BANCS I CAIXES HE DE TREBALLAR?
Un dels primers passos per fer front a les negociacions amb les diferents entitats
bancàries consisteix a decidir quines són les més adequades per a l’empresa i quin és
el nombre idoni per a les seves operacions.
Habitualment les empreses mantenen un volum de comptes bancaris molt superior
als que realment necessiten per al seu adequat funcionament.
Recomanacions:
• Tenir un control estricte dels comptes bancaris i dels seus moviments per evitar així els
comptes ociosos (sense ús), que només generen despeses.
• Dirigir-nos cap a un sistema de centralització d’operacions i transaccions en un mínim
nombre d’entitats i comptes bancaris.
• Conèixer les operacions més comunes que es realitzen a l’empresa i els costos associats, per
tenir més informació a l’hora de triar les entitats que ens puguin oferir millors serveis.
8. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
LA NEGOCIACIÓ. Hem de tenir molt clar que:
- l ’entitat vetllarà pels seus interessos i us demanarà una sèrie de requisits i
- vosaltres intentareu obtenir l’oferta financera que millor s’ajusti als vostres
interessos i necessitats.
Durant aquesta fase en sentit estricte, heu de tenir en compte els següents
aspectes:
- Les condicions: per suposat les condicions de finançament, però no només el tipus
d’interès, sinó també la resta de variables, com les despeses de formalització,
d’estudi, d’obertura, de cancel·lació total o parcial.
- La informació: considereu el nivell d’informació que us està facilitant l’entitat
bancària i exigiu que us donin el màxim d’informació, tant sobre el crèdit com sobre
l’evolució de les gestions, terminis d’aprovació, etc. A més, exigiu el màxim de
claredat en la informació que us estan donant.
9. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
- Les contraprestacions que us poden demanar o que vosaltres podeu oferir a l’entitat
bancària per aconseguir les millors condicions possibles: avals, altres productes o
serveis bancaris que necessitareu, targetes, comptes, assegurances, etc.
- El temps: heu de ser conscients del temps que disposeu per aconseguir el
finançament, i el temps que trigarà el banc o caixa en donar-vos una resposta i en
gestionar finalment tota l’operació. Com més gran sigui la pressió del temps, el vostre
posicionament serà pitjor per a aconseguir una negociació més favorable als vostres
interessos.
- Les alternatives: és important disposar d’altres opcions, és a dir, demanar ofertes a
més d’una entitat. Això us permetrà poder influir per tal d’aconseguir les millors
condicions possibles.
IMPORTANT: penseu abans d’acceptar la primera oferta.
Normalment poden millorar-la!
10. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT PER A PIMES
11. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
Els principals instruments utilitzats per les PIMES. Segons les seves necessitats i
característiques, són els següents:
• Deute financer.
Préstecs necessitats llarg termini
(préstec hipotecari, lísing, renting)
Crèdits finançament actiu circulant
(pòlissa de crèdit, descompte bancari, facturatge
(factoring), crèdit documentari)
Altres mecanismes i instruments (confirming, microcrèdit)
• Subvencions i ajudes.
• Recursos propis i capital.
• Incentius fiscals.
• Garanties i operacions fora de balanç.
12. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER
Es caracteritza per:
• tenir COST (els interessos) i
• uns CALENDARIS ASSOCIATS A LA DEVOLUCIÓ DELS DINERS obtinguts pel
pagament dels interessos.
En general podríem dir que hi ha dos grans grups d´ instruments:
PRÉSTECS: adients per al finançament de necessitats a LLARG TERMINI.
CRÈDITS: orientats a la cobertura de necessitats de finançament més
operatives i vinculades a l’ACTIU CIRCULANT (inventaris,
crèdit a clients entre d’altres).
13. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. PRÉSTECS.
EL PRÉSTEC és un producte financer pel qual una entitat de
finançament lliura una quantitat fixa de diners a una
empresa, amb l’obligació, per part d’aquesta, d’atendre el
pagament periòdic dels interessos i del capital rebut.
Les variables fonamentals que caracteritzen els préstecs són:
– Termini de devolució i període de carència.
– Tipus d’interès (variable o fix).
– Garanties necessàries per a l’obtenció del préstec.
14. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
15. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
Important tenir en compte les següents consideracions:
• Revisar detingudament les condicions que poden fer que el préstec quedi
cancel·lat i s’hagi de retornar de forma immediata .
• Analitzar degudament el risc de contractar-lo amb un tipus d’interès variable
o fix.
• Valorar la possibilitat d’incloure un període de carència (durant el qual només
es paguen interessos), si preveiem que la inversió trigarà un temps a generar
l’efectiu que permet pagar les quotes de devolució.
• Calcular quines són les despeses per cancel·lació anticipada del préstec.
• Comparar les condicions obtingudes amb les ofertes d’altres entitats
16. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
En funció de la seva finalitat o forma en què s’instrumenten, podem distingir
diferents formes de préstec (tot i que per aquest nom només es coneixen els
préstecs financers):
• Préstecs hipotecaris
• Lísing
• Renting
17. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. PRÉSTECS. PRÉSTECS HIPOTECARIS.
són préstecs que tenen com a garantia un o més béns immobles (com per exemple,
oficines, una nau o un pis d’habitatge, de forma que si no es pot afrontar el préstec, el
creditor pot obligar a la venda del bé per cobrar el deute).
Les variables fonamentals són:
• Tipus d’interès.
• Termini de devolució.
Factors a tenir en compte abans de sol·licitar un préstec hipotecari:
• El tipus d’interès pot ser fix o variable, essent el principal tipus de referència
l’EURÍBOR.
• L’existència de flexibilitat a l’hora de canviar el tipus d’interès de fix a variable o a la
inversa.
• Les comissions que carregarà l’Entitat, que poden ser:
– Obertura i estudi.
– Cancel·lació anticipada
• Periodicitat dels pagaments d’interessos i de la devolució del capital (mensual,
trimestral o anual).
18. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
19. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. PRÉSTEC. LÍSING.
És un producte de préstec que estructurat com un lloguer del bé a llarg termini amb
una opció de compra (generalment pot ésser realitzada juntament amb el pagament de
la darrera quota).
Les variables fonamentals són:
– Tipus d’interès.
– Termini de devolució.
Què hem de tenir en compte abans de demanar un lísing:
• El tipus d’interès del lísing pot ser fix o variable; en aquest últim cas les quotes es
revisaran segons la periodicitat establerta.
• És un instrument molt flexible en terminis i quantitats, i per tant permet adaptar el
pagament de les quotes a les necessitats de l’empresa.
• La concessió d’aquest instrument és ràpida i còmoda.
• Es comptabilitza l’actiu i el deute amb l’entitat de crèdit.
20. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. PRÉSTEC. RÈNTING
És un producte semblant al lísing (ja que s’articula com un lloguer), però que
incorpora a les quotes els costos de manteniment del bé.
És un producte que vol facilitar l’ús temporal d’un bé. A diferència del lísing no es
finança el total del cost del bé, sinó que requereix una aportació inicial de fons per
part de l’empresa i l’opció de compra acostuma a tenir un cost alt.
És un mitjà adient per finançar actius operatius amb vides útils de 3 a 5 anys ja que
aporta els següents avantatges:
– No es comptabilitza com a deute ni actiu en el balanç.
– Permet conèixer amb seguretat els costos que suposarà per a la companyia l’ús
d’aquests actius, ja que l’empresa no s’haurà de fer càrrec de les despeses per
reparacions o manteniment.
21. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT
El crèdit és una operació financera en la qual una entitat financera dóna a
l’empresa el dret a endeutar-se fins a una determinada quantitat, durant un
període de temps i amb un tipus d’interès definit.
Un dels principals avantatges és que només es pagaran els interessos per les
quantitats disposades en cada moment.
• Pòlissa de crèdit
• Descompte bancari
• Facturatge (factoring)
• Crèdit documentari
22. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT. PÒLISSA DE CRÈDIT.
Pòlissa de crèdit: és el producte de crèdit més conegut, i consisteix a facilitar a
la societat una aportació màxima de crèdit, del qual pot
disposar durant un període de temps establert. Un cop
finalitzat el període, el beneficiari haurà de retornar el total
disposat del crèdit més les despeses financeres.
Existeix la possibilitat d’anar renovant automàticament el venciment del crèdit,
el qual s’anomena “renovació tàcita”.
També existeixen crèdits que permeten anar disminuint progressivament el seu
límit any rere any (línies amb cancel·lació parcial).
Abans de contractar una línia de crèdit i escollir el seu import i el termini, s’ha
de tenir en compte que els seus costos depenen del límit total contractat i de les
disposicions de la línia de crèdit. Fruit d’això i per minimitzar el cost del
finançament, s’hauria de realitzar una adequada planificació dels diners que es
necessitaran durant tota la vida del crèdit
23. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
Els principals costos serien els següents:
1. Interessos:
• Interessos de la línia:
són els que s’apliquen a les disposicions que s’han realitzat sempre que no hagin superat el
límit contractat.
• Interessos excedits:
són els que s’apliquen quan s’ha realitzat una disposició d’efectiu que hagin superat el límit
contractat.
2. Comissions:
• Comissió d’obertura:
és la comissió que cobra l’entitat en el moment de signatura del contracte. El seu
import augmenta com més gran sigui el límit de crèdit concedit.
• Comissió de disponibilitat:
el que s’ha de pagar per la part del crèdit que hem contractat, però que no hem
disposat.
• Comissió d’excedit:
a part dels interessos d’excedit, si realitzem una disposició superior a l’import
pactat, haurem de pagar una comissió.
24. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT. DESCOMPTE BANCARI.
És un contracte amb una entitat financera segons el qual aquesta anticipa l’import de
documents de crèdit a canvi d’uns interessos pel termini que falta per al seu venciment i
unes comissions per les despeses de gestió.
De la mateixa manera que la pòlissa de crèdit, té un límit màxim a descomptar (anticipar).
Els documents que es poden descomptar serien, entre d’altres, els rebuts, pagarés, ...
25. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT. FACTURATGE (FACTORING).
Consisteix en un contracte en el qual l’empresa cedeix la gestió del cobrament de les
seves factures a una entitat financera que fa d’intermediària.
El facturatge (factoring) ofereix serveis d’administració de cobrament i de finançament,
ja que permet cobrir necessitats de fons a curt termini.
Aquesta entitat financera avança els diners a canvi del cobrament d’un interès.
Hem de tenir en compte :
• Les tarifes que ens carregarà l’entitat per la gestió de cobrament depenen de les
característiques de l’empresa contractant i de la tipologia de la seva cartera de
clients.
26. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
• Característiques del contracte de facturatge segons el risc d’impagament que es
vol assumir:
Facturatge amb recurs:
l’empresa assumeix tot el risc de cobrament, ja que en el cas que al
venciment de la factura el client no hagi pagat, l’entitat financera tornarà el
rebut i demanarà la devolució de l’import avançat.
Facturatge sense recurs:
l’entitat financera assumeix el risc de cobrament en cas que, al venciment
de la factura, el client no hagi pagat.
• El volum de factures per gestionar que cedim a l’entitat anualment.
• Es contracta sobre el total de la cartera de clients de l’empresa, motiu pel qual no
és adequat per a empreses amb una cartera de clients molt àmplia.
• Nombre de clients i la seva distribució geogràfica.
• Termini mitjà de cobrament; a major termini, major risc i per tant major és el preu
del servei.
• Sectors dels nostres clients; degut a que cada sector té una solvència determinada
que afectarà la tarifa.
27. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
Avantatges:
• Ofereix finançament sense utilitzar les línies de crèdit.
• Redueix l’endeutament i la quantia dels actius a cobrar, per la qual cosa
millora la rendibilitat dels actius de l’empresa, si és sense recurs.
• Permet garantir el cobrament als clients.
Inconvenients:
• Cost financer elevat, ja que el tipus d’interès aplicat és superior al de les
línies de descompte habituals.
• L’empresa depèn sempre del criteri de risc amb què l’entitat financera
classifiqui els seus clients (queda fixat en el contracte).
28. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT. CRÉDIT DOCUMENTARI.
És el mitjà de pagament que ofereix més seguretat en les vendes internacionals, ja que
generalment asseguren a l’exportador el cobrament de l’operació.
El funcionament és el següent:
el comprador envia una ordre al seu banc perquè faci el pagament de la
compra, un cop el banc de l’exportador informa que la mercaderia ha estat
enviada correctament.
Depenent de la finalitat (comprar o vendre) podem trobar:
• Crèdit documentari a l’exportació: el contractant (exportador /venedor) s’assegura
el cobrament de la venda.
• Crèdit documentari a la importació: el contractant (importador/comprador)
s’assegura que li entreguin la mercaderia.
29. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
Tipus de crèdit documentari:
– Revocable: és aquell que, després de la seva obertura i abans d’haver fet el
pagament, l’importador pot anul·lar-lo en qualsevol moment; per tant, la
seguretat que ofereix és baixa.
– Irrevocable: és aquell que, un cop obert, ja no es pot cancel·lar, la qual cosa
garanteix a l’exportador que, si la documentació presentada és la correcta, cobrarà
la venda.
– Confirmat: és aquell en què es garanteix el compliment del pagament mitjançant
un tercer banc de major solvència, en el cas que el banc de l’importador no pagui.
– A la vista: el pagament es fa al comptat, un cop rebuda la informació necessària.
– A termini: el pagament s’ajorna, un cop s’ha rebut la documentació necessària.
S’haurà d’esperar al venciment del termini pactat al contracte per cobrar l’import.
30. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
elroto
31. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
ALTRES MECANISMES I INSTRUMENTS:
Confirmació (confirming)
és un mecanisme indirecte de finançament, és a dir, no implica una entrada de
fons per a l’empresa. Es tracta d’un producte que permet gestionar el pagament de
les compres mitjançant una entitat financera intermediària.
És un producte atractiu per a empreses que vulguin allargar el termini de pagament a
un proveïdor o millorar les seves condicions de compra, ja que el confirming permet
establir terminis de pagament més favorables i ajornar el pagament de les compres.
Entre els avantatges que poden motivar a la contractació d’un confirming, podem
destacar:
– Genera una millor imatge davant dels proveïdors, ja que els seus pagaments estan avalats
per una entitat financera, alhora que els permet finançar-se sense necessitat que facin ús de
les seves línies de crèdit.
– Evita costos d’emissió de pagarés, xecs o manipulació de lletres de canvi.
– Evita les incidències que es produeixen en les domiciliacions de rebuts.
32. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
Microcrèdit
els microcrèdits són préstecs adequats per a empresaris amb pocs
recursos que volen finançar la creació de nous negocis.
Per a la sol·licitud d’un microcrèdit és necessària l’elaboració d’un pla de
negoci.
A l’hora de sol·licitar un microcrèdit s’han de tenir en compte les particularitats
d’aquest instrument, que són les següents:
– Habitualment són utilitzats per tenir accés a un local, compra de mobiliari, o fins i
tot per finançar avançaments o garanties per ser beneficiari d’altres instruments,
com per exemple subvencions.
– El límit d’un microcrèdit ronda els 25.000 euros, sempre determinat per l’entitat
emissora.
– Els tipus d’interès oscil·len entre el 4% i el 7%.
– No s’exigeixen avals, comissions ni garanties.
33. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
34. TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES
______________________________________________________________________________
Pòlissa de Facturatge Confirmació
Préstec Crèdit Descompte Lísing Rènting (factoring) (Confirming)
Terminis Mitjà - llarg Curt Curt Mitjà - llarg Mitjà - llarg Curt Curt
Costos Comissions Comissions Comissions Comissions Comissions Comissions Comissions
Interessos Interessos Interessos Interessos Quotes Alta servei Alta servei
Quotes
Avantatges Entrada d'efectiu a Entrada d'efectiu a Finançament en Avantatges fiscals Permet renovar el Disminueix el Generen una
l'empresa l'empresa efectiu bé amb major volum dels millor imatge
facilitat comptes a cobrar davant del
proveïdor
Tractament fiscal Flexibilitat, Facilitat d'ús Possibilitat
positiu s´adequa a les d'adquirir el bé
necessitats de
l´empresa
Inconvenients Variació del tipus Variació del tipus Impagament per Cost superior Cost superior Té risc Costos elevats de
d'interès variable d'interès variable part de clients d'impagament si la gestió per les
és amb recurs comissions /
interessos que
carrega l'entitat
financera
Necessitat de Necessitat de L'entitat pot no Costos més elevats
presentar presentar acceptar els clients per les comissions
garanties garanties de dubtós / interessos que
cobrament carrega l'entitat
financera