1. La construcció filosòfica de la ciutadania Tema 11

2. 1.Origen del concepte <<ciutadania>> Una definició usual Ciutadà: << L’habitant de les ciutats o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país>> Segons aquesta definició trobem dues característiques fonamentals: La pertinença a una comunitat política El gaudi d’uns drets protegits per la ciutat o l’Estat, on s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern, de forma directa o indirecta.

3. 1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina A la Grècia clàssica (s. V i VI a.C) es va utilitzar el terme polités per fer referència: aquell membre de la comunitat política que fos home, no esclau, major d’edat, nascut de pares romans , etc. Però en algunes ciutats gregues els ciutadans van arribar a tenir un gran protagonisme, a través de la democràcia. Tant a Grècia com a Roma el ciutadà destacava especialment per el deure de defensar la ciutat empunyant les armes, si era necessari.

4. La ciutadania en la democràcia grega: la tradició política El ciutadà , tant si era ric com si era pobre , tenia la responsabilitat d’assistir a l’Assemblea i prendre part en els debats públics sobre els problemes de la ciutat. Les reunions se celebraven uns quaranta cops l’any a l’àgora , espai públic que acollia 18.000 persones. Tres principis que regien la participació a l'Assemblea: Isonomia o igualtat davant la llei ,tot ciutadà tenia els mateixos drets Isegoria o igualtat de paraula i expressar l’opinió Koinonía o comunitat de cooperació per aconseguir el bé públic , el bé de tots , en lloc de centrar-se en el bé particular.

5. La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica Per als antics romans, la ciutadania consistia en el reconeixement legal d’algunes persones com a membres de ple dret de la república. Això significava que el ciutadà era aquell que gaudia de protecció jurídica. El civis llatí és diferent del polites grec: el ciutadà grec era sobretot un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de govern, mentre que a Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.

6. 1.3 Limitacions de la ciutadania antiga Trobem tres limitacions, nascudes a Grècia i Roma per a la construcció de la ciutadania moderna: Ciutadania excloent: eren ciutadans els homes adults que reunien certs requisits establerts a les lleis. Per tan la gran majoria estava mancada de l’estatut de ciutadania. Només es considerava <<lliures i iguals>> els membres considerats ciutadans, i no a tot ésser humà, pel fet de ser-ho Els drets individuals no estaven suficientment protegits davant de possibles abusos autoritaris.

7. 1.4 La doble arrel de la ciutadania moderna La noció de ciutadania de l’antiguitat ens mostra dues tradicions que encara perduren en la idea contemporània de ciutadania: La tradició de la participació política a través de la deliberació (d’origen grec) La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (d’origen romà) La primera forma part de la moderna idea republicana. La segona forma part de la versió liberal.

8. 2. Ciutadania moderna 2.1 Ciutadania i Estat El terme << estat >> va ser utilitzat per primera vegada per Maquiavel (1496-1527) en l’expressió stato, referint-se a l’organització estable amb els càrrecs o burocràcia i el seu governant, el príncep. A l’Estat són els ciutadans qui ostenten la nacionalitat d’aquest país. Segons les característiques de cada país, es dóna prioritat a una de les característiques següents: El <<dret de sòl>>, estableix que s’ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional El <<dret de sang>>, concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares.

9. 2.2 Ciutadania i inclusió en l’Estat Jürgen Habermas va publicar La inclusión del otro, en que planteja diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Estat: -Una concepció liberal, que manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics. -La segona concepció és republicana, i és la que defensa el mateix Habermas. -Per últim, també hi ha una concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.

10. 2.3 Ciutadania i drets humans DRETS CIVILS Als segles XVI,XVII i XVIII ,els drets que es reconeixen als ciutadans són els drets civils, especialment el dret a no ser detingut sense unes garanties legals, però també el dret de llibertat de consciència que inclou la llibertat d’expressió. DRETS POLÍTICS La majoria dels països occidentals van anar obrint pas a la inclusió de certs drets, com els drets de participació en la política.

11. DRETS SOCIALS, ECONÒMICS I CULTURALS Els primers drets a ser reconeguts van ser el dret a l’educació, a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene en el treball. Alguns documents importants d’aquesta nova fase de reconeixement de drets de ciutadania són: -La Constitució francesa (1848) -La Constitució mexicana (1917) -La Constitució alemanya (1919)

12. 2.4 Ciutadania social En el llibre Ciudadanía y clase social, l’autor Thomas H. Marshall defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat. La ciutadania social inclou, els drets socials com el treball , l’educació,l’habitatge... - La protecció d’aquests drets vindria garantida per l’estat nacional, entès ara com a estat social de dret, i no només com a estat liberal de dret.

13. 3 Dimensions de la ciutadania contemporània Principals dimensions de la ciutadania

14. 3.2 Noves facetes de la ciutadania CIUDADANIA ECONÒMICA Aquest reconeixement implica prendre’s seriosament una ètica empresarial i un estímul ala responsabilitat social de les empreses, com a consumidors posant en pràctica una ètica del consum just. L’avanç en aquests àmbits significa mes oportunitats de participació dels ciutadans en les decisions econòmiques que afecten a tots i tenir com a objectiu l’eradicació de la pobresa.

15. CIUDADANIA CIVIL L’impuls ètic que anima millor de la societat civil té la seva expressió en tres punts principalment: - El voluntariat o tercer sector social, que s’organitza des de la gratuïtat i la generositat dels ciutadans en multitud d’associacions cíviques i culturals. - Les professions, que son institucions socials que es legitimen pel servei social que fan a la societat i que per això han de prendre seriosament l’ètica professional. -L’opinió pública crítica, mitjançant l’ús públic de la raó

16. CIUDADANIA INTERCULTURAL Per evitar que és produeixi un desequilibri entre el grup dominant, integrat per << ciutadans de primera>> i els altres grups culturals minoritaris , format per <<ciutadans de segona>> , les societats contemporànies es van obrint poc a poc a una nova dimensió de la ciutadania que es basa en l’ètica intercultural.

17. CIUDADANIA COSMOPOLITA Cal universalitzar els drets humans de la primera, segona i tercera generació, aposant per una globalització, apostant per una globalització ètica, per una mundialització i la justícia.