Esquema del tema 1 de historia del mon contemporani de 1 de batxiller

1. 1r de BATXILLERAT
Curs 2007-2008
BLOCS
1. El llarg segle XIX. 1789-1914.
2. El món d’entreguerres. 1914-1945.
3. El món després de la II Guerra mundial.1945-1989.
4. El món actual des de 1989.
El llarg segle XIX. 1789-1914. Esquema global Bloc 1
Les bases de l’ANTIC RÈGIM
EUROPEU eren
1
IESGUADASSUAR.
Departament d’Història
Esquemes
/ resums
d’Història
del Món
Contemporani

2. Economia de
subsistència
Societat
estamental
Monarquia
absoluta
qüestionades, al s. XVIII, per la
IL.LUSTRACIÓ
i enfonsades per les
REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES
basades en
Economia
de mercat
Societat
de classes
Governs
constitucionals
Resultat de
les revolucions
 Demogràfica
 Agrària
 Del comerç i dels
transports, que
condueixen a la
que enfronta la
burgesia i els obrers,
originant el
instaurats per les
REVOLUCIONS
LIBERALS
(1820, 1830, 1848)
que provocaren
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Les seves
conseqüències socials
i econòmiques 
MOVIMENT OBRER
(Socialisme utòpic,
marxisme, anarquisme)
que actua mitjançant
reaccions
conservadores com
la RESTAURACIÓ i el
ROMANTICISME,
una de les arrels dels
Provocaren l’expansió del
CAPITALISME.
que continua amb la
els SINDICATS i
les MUTUALITATS, que
creixen i evolucionen
durant la
NACIONALISMES
(Unitats nacionals
d’Itàlia, 1870, i
Alemanya, 1871)
Seran una causa de la
2ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
que va conduir al COLONIALISME
i l’IMPERIALISME 
dominació i l’explotació europea
del món, que acaba provocant la
Iª GUERRA MUNDIAL
Tema 1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
A Europa, L’ANTIC RÈGIM
es basava en
2

3. Una economia
senyorial,
de subsistència,
caracteritzada per
 La concentració de la
terra a mans de
- la noblesa i
- de l’Església
 Predomini de
l’agricultura de subsistència
(autoconsum)
 Activitats urbanes de
tipus artesanal
 Progressiu
desenvolupament del
comerç ultramarí
Una societat
estamental,
caracteritzada per
 Una població de baix
creixement demogràfic (alta
natalitat i alta mortalitat)
 Societat dividida en
estaments
- Privilegiats (noblesa
i clergat)
- No privilegiats (90%
de la població:
camperols, classes
populars urbanes i
burgesos)
Una monarquia
absoluta
caracteritzada per
 Una autoritat provinent
de Déu(dret diví)
 Un poder absolut
(concentrava els poders
legislatiu, executiu i judicial)
Excepcions a
l’absolutisme es
donaren a Anglaterra i
Holanda
 1679, Habeas Corpus
 1689, Declaració de
drets (The Bill of Rights)
Durant el s. XVIII, aquestes bases són
qüestionades per la
IL·LUSTRACIÓ
Les idees il·lustrades van triomfar plenament a la Revolució francesa
Tema 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL CAPITALISME
La 1ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1ª meitat del s. XIX) es va
iniciar a Gran Bretanya i les seves BASES van ser
La REVOLUCIÓ
DEMOGRÂFICA
La REVOLUCIÓ
AGRÀRIA
La REVOLUCIÓ
DELS
Els CANVIS A LES
MANUFACTURES
3
Les seves principals idees
 Es basaven en el predomini de la
raó sobre la fe
 S’oposaven als privilegis
socials, defensant la igualtat
 Eren contràries al mercantilisme
i creien que l’agricultura era la
principal font de riqueza
 Atacaven l’absolutisme i
proposaven la divisió de poders
 Destacaren VOLTAIRE, LOCKE,
MONTESQUIEU I ROUSSEAU
El DESPOTISME IL·LUSTRAT
 Fou l’intent d’alguns monarques
d’implantar el progrés tècnic i
cultural als seus dominis,
mantenint , però, el seu
poder absolut
 El despotisme va fracassar per
les contradiccions de d’aquesta via
reformista

4. TRANSPORTS
La reducció de la
mortalitat va
provocar un
extraordinari
creixement de la
població
- Es privatitza la
propietat de les
terres (Enclosures
Act)
- Es cultiva per al
mercat
- Molts agricultors
emigren a la ciutat
- Millor aprofitament
de rius i canals
- Stephenson
inventa la
locomotora: neix el
ferrocarril (1830)
- Comença amb el
domestic system
- James Watt
inventa la màquina
de vapor
- Aplicació de la
màquina de vapor
als telers de cotó
La Revolució industrial es va caracteritzar per l’ús del ferro i el
cotó com a matèries primeres, i del carbó com a principal energia,
originant una
GRAN EXPANSIÓ INDUSTRIAL, mitjançant
 La difusió de la indústria per Europa occidental i els EEUU
 L’afirmació del capital com a fonament de l’economia industrial (societats
anònimes, Banca i Borsa)
Que va impulsar
EL CAPITALISME o LIBERALISME ECONÒMIC
 Basat en els principis de l’Escola de Manchester (s. XVIII) i en l’obra d’Adam
Smith sobre la riquesa de les nacions, 1776
 D’acord a les seves idees, el capitalisme és un sistema econòmic basat en la
lliure iniciativa, que té com a objectiu l’obtenció del màxim benefici, i que es
regula per l’oferta i la demanda
I també va desenvolupar
LA SOCIETAT DE CLASSES
 Eliminats els privilegis, la burgesia, mitjançant el control de la indústria, la política i
la cultura, es va convertir en la classe dominant
 La indústria generà una nova classe social: els obrers, que venien la seva força
de treball a canvi d’un salari. Les dures condicions de vida i de treball els van dur a
organitzar el moviment obrer
Tot això va conduir a
UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL
 Les ciutats es convertiren en centres industrials
 Milions d’agricultors emigraren del camp a la ciutats
 La nova societat va conviure durant temps amb la pervivència d’estructures de
l’Antic Règim.
Tema 3. LIBERALISME I NACIONALISME
LES REVOLUCIONS LIBERAL-BURGESES
SEGLE XIX GRANS IDEOLOGIES
 LIBERALISME  SOCIALISME,
ANARQUISME
4

5. REVOLUCIÓ 
 ROMANTICISME
 NACIONALISME
CONTRAREVOLUCIÓ  RESTAURACIÓ 
- TRADICIONALISME
- ROMANTICISME
REACCIONARI
LIBERALISME
Tenen els seus
PRECEDENTS en
Els seus
FONAMENTS són
Es van
DIFONDRE durant la 1ª
meitat del s. XIX
- La revolució científica
del s. XVII (Newton)
- El parlamentarisme
anglès (Habeas Corpus,
Declaració de Drets, etc)
- La crítica de la Il·lustra-
ció a l’Antic Règim
- Els drets individuals
(vida, llibertat, propietat)
- La sobirania nacional
- La divisió de poders
- Una Constitució
- Un sistema d’economia
de mercat, controlat per la
burgesia propietaria
- Una societat de classes,
segons la seva riquesa
- A partir de la Revolució
francesa (1789) *
- El Congrés de Viena
representà la reacció abso-
lutista
- Les revolucions de 1820,
1830 i 1848 van suposar el
triomf del liberalisme mode-
rat
Tot això té com a
CONSEQÜÈNCIES el
desenvolupament de
Una ECONOMIA DE
MERCAT
Una SOCIETAT DE
CLASSSES
GOVERNS
PARLAMENTARIS
La principal i més influent revolució liberal fou la
REVOLUCIÓ FRANCESA de 1789 
Tema 3. Continuació
LA REVOLUCIÓ FRANCESA de 1789
marca l’inici de l’Edat Contemporània
a occident
5

6. La cojuntura revolucionària
 Des de 1788, crisis agràries
 Mobilització camperola contra els impostos
 Fallida de la Hisenda reial
 Rebel·lió de la noblesa contra l’intent de fer-los pagar impostos
 Convocatòria dels Estats Generals
 Redacció dels Quaderns de queixes
L’esclat de la Revolució i el procés constituent. 1789-1791
 Constitució de l’Assemblea Nacional (burgesa)
 14 de juliol, Presa de la Bastilla
 Violència antisenyorial (Gran Por)
 Abolició del feudalisme, 4 d’agost, i Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà,
26 d’agost
 Constitució Civil del Clergat, 1790
 Constitució de 1791
 Intent de fugida de Lluís XVI: radicalització revolucionària i proclamació de la
República
El procés revolucionari. 1792-1795
 La Convenció girondina. 1792-1793.
Judici i execució de Lluís XVI
Guerra civil
Revolta dels camperols de la Vandée
 La Convenció jacobina. 1793-1794.
Comité de Salut Pública (Robespierre)
Proclamació del Terror.
Reformes socials.
Robespierre guillotinat
La República burgesa i el bonapartismne
 Constitució de 1795. El Directori
 “·Conspiració dels iguals” de Babeuf
 Cop d’Estat del 18 Brumari. Napoleó al poder
 Reformes napoleòniques.
 Guerres napoleòniques 1808-1815 (Waterloo)
L’impacte de la Revolució
 Ideològic: Canvi en les formes de pensar i actuar
 Polític: sobirania nacional i sistema representatiu
 Econòmico- social: Modernització social
 Irrupció popular en la vida política
Tema 3. Continuació
NACIONALISME
6

7. Les ARRELS del
NACIONALISME i del
concepte nació
Els MOVIMENTS
NACIONALS de la 1ª
meitat del s. XIX
UNIFICACIÓ NACIONAL
D’ITÀLIA i ALEMANYA
(1870-1871)
 Arrels
- La Revolució francesa i
el Romanticisme són a
l’origen del Nacionalisme
democràtic
- El Romanticisme
conservador i el
tradicionalisme són les
bases del Nacionalisme
no democràtic
 Concepte democràtic:
la nació = la voluntat
popular
 no democràtic: la nació
= esperit per sobre dels
ciutadans (volkgeist)
En la lluita per la unificació
de l’Estat-nació destacaren:
 1830, la independència
de Grècia
 1839, la independència
de Bèlgica
 1848, el fracàs de la
Dieta de Frankfurt (intent
democràtic d’unificació
d’Alemanya)
 ITÀLIA, 1870
En el marc del Risorgimen-
to. Dues vies:
* Monàrquica, de Victor
Manuel III i Cavour
* Republicana, de
Garibaldi
Acaben pactant
3 fases:
1. Unificació del Nord
2. Nàpols i Sicília
3. Estats pontificis i
Venècia
 ALEMANYA, 1871
* 1848: fracassa l’intent
democràtic d’unificació
* La Prússia de Bismarck
dirigeix la unificació en 3
etapes bèliques:
1. Guerra contra
Dinamarca, 1864
2. Guerra contra
Àustria, 1866
3. Guerra contra
França, 1870
1871: Proclamació del
Segon Reich (imperi)
Tema 4. ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS
EL MOVIMENT OBRER I EL FEMINISME
7

8. El liberalisme econòmic o CAPITALISME genera
SOCIETAT DESIGUAL,
amb hegemonia de noblesa
i burgesia sobre els
treballadors
INJUSTES CONDICIONS
DE VIDA i DE TREBALL
PER ALS
TREBALLADORS
DESIGUALTATS PER
RAÓ DE SEXE (el libera-
lisme fixa papers diferents
per a homes i dones)
Tot això provoca l’aparició del
PENSAMENT IGUALITARI
que es manifesta en
El 1r socialisme o SOCIALISME
UTÒPIC que critica el discurs
liberal i reclama una societat
igualitària
(Sant Simont, Owen, Fourier,
Cabet , Flora Tristan) i proposa
models exemplars, no violents, per
canviar la societat
El MARXISME
Karl Marx i Friedrich Engels volen transformar el
món (Manifest Comunista, 1848, El Capital, 1867).
Realitzen
1- Una anàlisi del passat: Materialisme històric (la
lluita de classes, motor de la història. L’estructura
econòmica és la infraestructura de la societat, i el
marc polític i jurídic són la superestructura social)
2- Una explicació del seu present: els mecanismes
d’explotació del capitalisme (la plusvàlua)
3- Una proposta de futur: la conquesta revolucio-
nària del poder per arribar al comunisme
L’ANARQUISME
PROUDHON, BAKUNIN, KROPOTKIN, MALATES-
TA consideraven
- La llibertat i la igualtat econòmica indissociables
- La propietat privada, principal font de desigualtat
- Que calia eliminar l’Estat
El FEMINISME
El moviment contra la subordinació i l’exclusió
de les dones neix a la Revolució francesa i es
desenvolupa amb el moviment obrer (Flora
Tristán, Clara Zetkin, Alexandra Kollontai)
(continua)
Tema 4. El MOVIMENT OBRER I EL FEMINISME (continuació)
8

9. EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER
Les injustes condicions de vida i de treball provocades
per la revolució industrial burgesa
generaren la resposta obrera
1. El LUDISME
Moviment espontani que s’oposava a la mecanització, considerada responsable de
la precarietat laboral. El Parlament britànic va castigar amb pena de mort les
activitats ludistes.
2. MUTUALISME
- Societats de Socors Mutus. Mitjançant el pagament d’unes quotes mensuals,
ajudaven els treballadors aturats o malalts.
3. SINDICALISME
- 1825, TRADE UNIONS.
- 1830, CARTISME britànic, 1r moviment sindical i polític.
- 1834 Great Trade Union.
- 1840 Associació de Teixidors de Barcelona.
4. L’A.I.T. (Associació Internacional de Treballadors)
Nascuda a Londres, el 1864.
Marx redacta els estatuts i el manifest inaugural.
Reivindicacions bàsiques: jornada laboral de 8 hores i supressió del treball infantil.
5. RUPTURA ENTRE MARXISTES I BAKUNINISTES
Marx  Proposava la formació de partits polítics per conquerir el poder
Bakunin  No a la via política (partits) i a qualsevol forma de poder
Les discrepàncies Marx / Bakunin i el fracàs de la Comuna de París (1871)
conduiren al fracàs de la Iª Internacional
6. LA II INTERNACIONAL
Al darrer terç del s. XIX , es fundaren sindicats i partits marxistes
La II Internacional, amb l’exclusió dels anarquistes, formada per 2 sectors:
 revisionistes (Eduard Bernstein) partidaris de reformar les idees marxistes (no
hi ha colapse del capitalisme , ni empitjorament de la vida dels obrers)
 radicals (futurs comunistes, Rosa Luxemburg, Karl Liebknech i Lenin) critiquen
el reformisme i defensen la via revolucionària (Rússia, 1917)
7. EL MOVIMENT SUFRAGISTA
1ª onada del MOVIMENT FEMINISTA: reclamava la igualtat de drets amb els
homes. El 1914 només Austràlia, Finlàndia, i Noruega reconeixien el vot femení
Tema 5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÖN
COLONIALISME I IMPERIALISME
9

10. Amb la SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (2ª meitat del segle XIX)
Continua el creixement demogràfic, la modernització de l’agricultura,
s’exploten noves energies (petroli i electricitat) i usa el nou motor d’explosió
Tot això va afavorir
La mundialització del
capitalisme
L’expansió de
l’imperialisme
El domini d’Europa
sobre el món
Que van ser les causes del
GRAN CAPITALISME
que va tenir com a
conseqüències
Una nova
organització
industrial
Una polarització de
l’economia vers
sectors més
rendibles
Noves necessitats
d’energia i de
matèries primeres
El naixement de
noves potències
industrials
(Alemanya, EEUU)
Tot això va conduir a l’expansió
del COLONIALISME i
el domini de l’IMPERIALISME
Característiques
 Europa domina
el món
 2 fases:
- Colonial:
Exploració, comerç i
conquesta d’un
territori
- Imperialista:
Trasllat de tropes i
funcionaris i
incorporació del
territori al govern de
la metròpoli
Tipologia colonial
 De poblament o
domini (el territori
rep població
europea i té govern
propi)
 Colònia
d’explotació
(totalment sotmesa
a la metròpoli)
Principals imperis:
 Britànic (el més
important)
 Francès
 Rus
 Belga
 Alemany
Els nous imperis:
 dels EEUU
 del Japó
Conflictes i fets
colonials
 1857 Revolta
del sipais a l’Índia
 1895
Conferència de
Berlín  Àfrica
 1898:
- Crisi franco-
anglesa (Fashoda)
- Guerra de Cuba
 1898-1902:
Guerra anglo-bòer
 1905:
Guerra russo-
japonesa
Tot això va conduir a una forta
RIVALITAT COLONIAL,
que fou una de les causes de la
Iª GUERRA MUNDIAL
Els grans conflictes internacionals 1914-1945. Esquema global Bloc 2
10

11. A la
Iª GUERRA MUNDIAL
S’enfronten les potències
imperialistes europees.
En aquesta guerra
trobem les arrels de
La REVOLUCIÓ
RUSSA DE
1917
La CRISI
ECONÒMICA
DE
POSTGUERRA
CRISI POLÍTICA
I SOCIAL DE LES
DEMOCRÀCIES
ELS
FEIXISMES
Que va tenir dues
fases:
 La Revolució de
febrer, i la
 La Revolució
d’octubre, arrels de
Fou afavorida per
l’economia
especulativa als
Estats Units i a
Europa. La seva
expressió fou
Va provocar
violència als
carrers, amb
l’enfrontament de
feixistes i
sindicalistes
(fou una de les
causes de)
 Impulsats, des de
1919, per la crisi
econòmica, social
i política es
manifesten i
desenvolupen
mitjançant
La URSS
el CRAC DE 1929 i
la CRISI
ANYS 30,
La GUERRA CIVIL
ESPANYOLA
SISTEMES
AUTORITARIS i
FEIXISTES, com
1r Estat
comunista,
s’industrialitza i
acaba lluitant amb
els aliats a la
Van facilitar l’accés
al poder dels
feixismes 
i l’esclat de
Va desenvolupar el
totalitarisme
feixista i va ser
un assaig de la
El FEIXISME
ITALIÀ, i
el NAZISME
ALEMANY van
conduir a
La II GUERRA MUNDIAL
que es va desenvolupar en 3 etapes:
1ª) 1939-40: Domini nazi
2ª) 1941-42: Internacionalització del conflicte
3ª) 1942-1945: Victòria aliada
Va tenir terribles conseqüències demogràfiques,
econòmiques i polítiques
Tema 6. EUROPA EN TEMPS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
Les CAUSES LLUNYANES de la guerra van ser:
11

12.  El sistema d’aliances secretes que dividia Europa en 2 blocs:
Els imperis centrals (Alemanya, Àustria i Alemanya)
Les potències perifèriques (França, Rússia, Gran Bretanya)
 La rivalitat imperialista i els sentiments nacionalistes
Entre França i Alemanya, per l’ocupació de territoris a l’Àfrica
Entre Turquia, Rússia i Àustria, pels Balcans
 Els interessos de les grans potències
La CAUSA IMMEDIATA va ser
 L’assassinat de l’hereu de la corona d’Àustria-Hongria,
l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, capital de Bòsnia, el 28 de
juny de 1914
La guerra va tenir 4 grans etapes
1. La GUERRA DE
MOVIMENTS
- Fracassa el Pla
Schlieffen per
envair França
- Els francesos
resisteixen
2. La GUERRA DE
TRINXERES
- Va estabilitzar el
front
- Les trinxeres, en
principi provisionals,
es van fer definiti-
ves
- Cap dels dos bàn-
dols feia avenços
importants
3. La CRISI DE
1917
- Provocada per la
revolució russa i la
retirada de Rússia
del conflicte
- L’entrada dels
EEUU en el
conflicte
4. LA FI DELS
IMPERIS
CENTRALS
- Per l’arribada dels
soldats americans
- L’esquarterament
de l’imperi austro-
hongarès i
- L’esgotament
humà i econòmic
d’Alemanya (1918)
Les principals CONSEQÜÈNCIES de la guerra van ser
DEMOGRÀFIQUES
 Prop de 9 milions de
morts i 6 milions d’invàlids
 Crisi demogràfica
(generacions buides, a
França, sobretot)
POLÍTIQUES
 Canvi del mapa euro-
peu amb:
>> l’aparició de nous
Estats i
>> la fi dels imperis
ECONÒMICO-SOCIALS
 Europa perd l’hegemo-
nia econòmica
 EEUU, grans beneficiats
 Alça de preus (inflació)
 Tensions socials
Tema 7. La Revolució soviètica (1917) i l’URSS
Abans de 1917, la RÚSSIA TZARISTA
era un immens imperi amb
Els aliats decidiren:
 Fundar la SDN (Societat de Nacions)
 Organitzar una Conferència de Pau a
Versalles (1919), que
>> Fer a Alemanya responsable de la
guerra
>> Imposar-li fortes indemnitzacions
12

13. 22 milions de
km2 i 170
milions
d’habitants
Una població
rural amb
dures
condicions
feudals
Una
agricultura
tradicional
de
subsistència
Una indústria
molt
localitzada,
de ràpid
creixement
Una
monarquia
absoluta,
encapçalada
pel tzar
Unes forces
d’oposició,
entre les
quals
destacaven
els bolxevics
dirigits per
LENIN
En començar el s. XX
 El 1905, el Japó declara i guanya la guerra a Rússia, provocant un
empitjorament de les condicions de vida i de treball dels pagesos i
dels obrers
 Una manifestació pacífica fou violentament dissolta per la guàrdia
tsarista, provocant uns 1000 morts i 2000 ferits. Fou el DIUMENGE
SAGNANT, que va provocar i es va agreujar amb
La REVOLUCIO DE 1905, amb
-- L’esclat de vagues a les fàbriques i
revoltes al camp
-- L’aparició del SÒVIETS, organitzacions
revolucionàries de treballadors
L’entrada, el 1914, de Rússia a la
1ª GUERRA MUNDIAL
-- Lluitant contra els imperis d’Alemanya i
Àustria-Hongria, i agreujant la inflació, la
manca d’aliments, i el malestar de la població
Tot això, va afavorir l’esclat de la REVOLUCIÓ
de 1917, que va tenir 2 fases
La Revolució de febrer
-- Els soldats s’uneixen als sòviets
-- Cau la monarquia
-- La burgesia organitza un govern
provisional que continua a la guerra
-- Lenin demana “tot el poder per als sòviets”
La Revolució d’octubre
-- Els sòviets prenen el poder
-- Lenin, elegit president del Consell de
Comissaris del Poble. Primeres mesures:
• Pau amb Alemanya
• Expropiació de les terres privades
• Reconeixement de nacionalitats
-- Esclata la guerra civil (1917-1921) dels
bolxevics contra burgesos i nobles
La revolució va triomfar a Rússia, que es va convertir en l’URSS,
primer Estat comunista de la història
Sota la direcció de LENIN. 1917-1924
- Impuls revolucionari: la III Internacional
- Les lluites internes
Sota la dictadura d’Stalin.1924-1953
- Concentració de poder. El terror (anys 30)
- L’impuls al col·lectivisme
Tema 8. L’EVOLUCIÖ ECONÒMICA I SOCIAL
DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES
13

14. LA POSTGUERRA: CRISI I RECUPERACIÓ
La dècada de 1919-1929 va viure greus desequilibris
econòmics, a causa de
Crisi de postguerra
(1920-21
- Per l’excés de l’oferta
sobre la demanda
- La fi dels préstecs EEUU
Desequilibris monetaris
- Inflació, endeutament,
devaluacions
- Enfonsament del patró or
Creixement econòmic
industrial molt
desequilibrat
- Pel fort creixement
industrial
- Estancament agrari
- Alça de preus
- Atur
Les CONSEQÜÈNCIES de tot això van foren:
- La prosperitat dels EEUU
- La pèrdua de l’hegemonia europea (per
deutes, inflació i atur)
EL CRAC DEL 29 I LA CRISI DELS ANYS 30
Durant els anys 30, el sistema capitalista va viure la més
greu crisi de la seva història
CAUSES
- Desequilibri oferta-
demanda
- Especulació borsària als
EEUU
- Desorganització
econòmica (especialment
als EEUU)
FETS PRINCIPALS
- Enfonsament de les
accions a la Borsa de
Nova York (29 d’octubre,
1929), el “dijous negre”
- Ruïna de milers
d’inversors
CONSEQÜÈNCIES
- Fallida de + de 5000
bancs
- Descens del consum
- Caiguda del preus
- Aturada de les inversions
- Tancament d’empreses
- Extraordinari augment de
l’atur i
Una llarga depressió econòmica,
que va afavorir
 La crisi política de les democràcies
 L’aparició dels feixismes
 El camí vers la II Guerra Mundial
Tema 9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES. FEIXISME I NAZISME
14

15. C A U S E S
Entre 1919 i 1939, EUROPA va viure
 Odis entre vencedors i veçuts
 Greus problemes econòmics
 El triomf de la Revolució russa
 L’aparició de dictadures
A ITÀLIA
- Descens dels salaris
- Alça de preus
- Vagues obreres i ocupació de
fàbriques
- Incapacitat dels governs
- Por de la burgesia
A ALEMANYA
- República de Weimar
- Crisi econòmica
- Desgavell polític
Això va conduir a l’aparició de
partits feixistes
- Moviment feixista, 1919.
- Marxa sobre Roma, 1922:
Mussolini al poder
- Partit nazi, 1919. Hitler, principal
dirigent (1921).
- 1923, Putch de Munic
- Ideari nazi basat en: Antijudaísme,
antimarxisme i denúncia del
Tractat de Versalles
- El partit guanya les eleccions de
1932
La dictadura feixista
- Política feixista: règim totalitari
Pactes del Laterà, 1929, entre
l’Església i Mussolini
- Economia autàrquica amb gran
intervenció de l’Estat
- Societat sotmesa: control
ideològic de l’Estat. Sense llibertat
sindical
- Aliança amb Alemanya, que va
conduir a
La dictadura nazi
- Dictadura totalitària (tot el poder a
mans de l’Estat, sense llibertats
individuals). Hitler, president i
canceller de Reich (Fürer)
- 1933, primers camps de
concentració per tancar a
l’oposició
- Economia , controlada per l’Estat,
va desenvolupar la indústria
d’armament i les obres públiques
- Societat sotmesa per aconseguir
la puresa racial
- L’expansió territorial i militar
(invasió de Polònia, 1-IX-1939)
va dur a l’esclat de
La II GUERRA MUNDIAL
(1939-1945)
Tema 10. LA II GUERRA MUNDIAL
Les principals
15

16. CAUSES DE LA GUERRA
van ser
- El mal plantejament de la Pau de Versalles, 1919, responsabilitzant
Alemanya de la guerra
- La crisi econòmica, política i social de les democràcies
- La política d’armament i d’expansió territorial de Hitler
- La feblesa de les democràcies davant Hitler
- La invasió de Polònia (1-IX-1939)
El desenvolupament de la guerra es pot resumir en
TRES FASES
1.- 1939-1940. Domini nazi
Ocupació de Polònia, Dinamarca i Noruega, mitjançant la guerra llampec. Ocupació
de Paris (14-juny-1939)
2.- 1940-1942. Internacionalització del conflicte
Estiu de 1941: els nazis envaeixen Rússia.
Els japonesos bombardegen la base naval americana de Pearl Harbor, provocant
l’entrada dels EEUU a la guerra. Resistència russa a la batalla d’Stalingrad (1943),
atac americà al Pacífic, ofensiva angloamericana al nord d’Àfrica, i americana al
sud d’Itàlia (1943)
3. 1942-1945. Victòria aliada
Acció conjunta aliada. Febrer, 1945: Alemanya ocupada pels russos, es rendeix
(7/8 maig, 1945). El Japó ho fa després del llançament de dues bombes atòmiques
sobre Hiroshima i Nagasaki (2-IX-1945)
CONSEQÜÈNCIES
 Entre 45 i 50 milions de morts (20 Milions només a Rússia)
 Destrucció d’infraestructures industrials i de comunicacions
 Decadència econòmica d’Europa i hegemonia dels EEUU
 Conversió de la URSS en gran potència
 Divisió d’Europa i el món en dos blocs (guerra freda)
 Fundació de l’ONU
El món després de la II G.M. 1945-1989. Esquema global Bloc 3
16

17. En acabar la II Guerra mundial
Europa i el món es van dividir Els països colonitzats, amb l’acord
en dos blocs enfrontats en una dels EEUU i de l’URSS van reclamar
GUERRA FREDA la DESCOLONITZACIÓ
Durant els DAURATS 60
(al món capitalista)
Els EEUU posen en marxa
el PLA MARSHALL
Al MÓN COMUNISTA
Amb Stalin, la URSS es
recupera de la guerra,
imposa una violenta
dictadura i es converteix en
2ª potència econòmica
mundial
Moltes colònies accedeixen
a la
INDEPENDÈNCIA
POLÍTICA,
però
Europa es recupera
ràpidament i s’estén la
societat de consum i
l’Estat del Benestar.
Alemanya i Japó viuen un
“miracle econòmic”
Stalin estén el comunisme
a l’Europa oriental.
Revolucions comunistes
tenen lloc a Xina (1949) i
Cuba (1959)
segueixen sotmeses
econòmicament.
Els nous països formen el
3r MÓN. Fracassa la 3ª via
i queden sotmesos al
SUBDESENVOLUPAMENT
L’OPEP puja un 70% el preu del cru i
provoca la forta
CRISI DEL PETROLI DE 1973,
Caracteritzada per la stagflació (atur +
inflació), que provoca
Al món capitalista, una
REACCIÓ
CONSERVADORA,
basada en models
neoliberals de (Reagan, als
EEUU i M. Tacher a la
Gran Bretanya)
Al món comunista, una
crisi del sistema i del
lideratge de la URSS.
Fracassa la Perestroika de
Gorbatxov.
El comunisme es manté a
Xina i Cuba
El 3r Món cau en un deute
crònic mentre augmenten
les diferències a favor dels
països rics
Tot això va conduir a la caiguda del Mur
de Berlín (1989) i a la FI DE LA
GUERRA FREDA
Tema 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS
17

18. LES CAUSES
 El predomini dels EEUU i de la URSS, en acabar la guerra, i la
rivalitat entre ambdues potències
 Les grans diferències ideològiques entre el liberal-capitalisme
dels EEUU i la ideologia comunista de l’URSS
Els PRINCIPALS FETS
que van consolidar la
GUERRA FREDA van ser
 La incorporació forçada de gran part de l’Europa oriental al bloc comunista
 La conversió de l’URSS en 2ª potència econòmica mundial
 Les revolucions comunistes de Xina (1949) i Cuba (1959)
 A la resta d’Europa, els EEUU i Gran Bretanya van intervenir per assegurar el
model capitalista (Grècia, p.ex.)
 El Pla Marshall, que va accelerar la reconstrucció europea
 El blocatge de Berlín (1948-49) per part de l’URSS
L’enfrontament entre els dos blocs es va manifestar en un seguit de
CONFLICTES PERIFÈRICS
 La guerra de Corea, que va finalitzar en la divisió en dues Corees, comunista, al
Nord, capitalista, al Sud
 La guerra d’Indoxina (Vietnam, Laos, Cambotja), amb la intervenció dels EEUU
en la guerra de Vietnam
 Els conflictes àrab-israelians
 Las crisi dels míssils cubans, 1962, entre EEUU i l’URSS
Tema 12. LA DESCOLONITZACIÓ. EL 3r MÓN
18

19. CAUSES
DE LA DESCOLONITZACIÓ
o La pèrdua de l’hegemonia europea
o Els ideals occidentals de llibertat i democràcia
o La Declaració Universal de Drets de l’ONU
o Els moviments nacionalistes. L’eixemple de l’Índia (1947)
A ÀSIA
- El primer territori independent fou
Indonèsia (1945)
- A la Indoxina francesa, es van
independitzar Laos, Cambotja,
Vietnam del Nord i Vietnam del
Sud
- A l’Índia, principal colònia
britànica, la lluita de Gandhi facilità
l’accés a la independència el
1947
A ÀFRICA
 Àfrica del N. (anys 50):
- Tunísia i Marroc, el 1956
- Algèria, des de 1956 la guerrilla
del FAN i l’exèrcit francès
s’enfrontaren violentament fins a la
independència, el 1962
 L’Àfrica negra (anys 50-60)
- Les colònies britàniques
utilitzaren la via negociada
- Costa d’Ivori, 1960
- Senegal, 1960
- Guinea, 1958
- Congo belga, 1959
- Guinea equatorial espanyola,
1963
 L’Àfrica austral (anys 60-70)
- Sudàfrica, 1961
- Zàmbia, 1964
- Angola, i Moçambique, 1975
A la CONFERÈNCIA DE BANDUNG, 1955
Els països afroasiàtics van condemnar el colonialisme, el racisme, i la
cursa d’armaments atòmics, i van intentar posar en marxa una 3ª via entre
capitalisme i comunisme. Així naixia
El TERCER MÓN
 Es caracteritza pel seu SUBDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
 Fracassa la 3ª VIA perquè moltes colònies accedeixen a la independència política,
però queden sotmeses al NEOCOLONIALISME ECONÒMIC
 El 1959, esclata la REVOLUCIÓ CUBANA, dirigida per FIDEL CASTRO
 El 1973, el cop militar del general PINOCHET amb ajuda dels EEUU, acaba amb
el govern democràtic de SALVADOR ALLENDE
 El deute exterior del 3r MÓN no ha deixat d’augmentar, i la recomanació de
l’ONU als països rics, el 1972, de dedicar 0,7% del seu PIB a l’ajuda al 3r Món, pocs
països l’apliquen
19

20. Tema 13. ELS EUA I EL MÓN CAPITALISTA
En acabar la II Guerra Mundial
al MÓN CAPITALISTA
ELS EEUU
 Beneficiats econòmica i
políticament
de la guerra.
 El dòlar, moneda de reserva
 A la societat va augmentar espectacu-
larment el consum, però van continuar
les desigualtats socials
 Va mantenir el sistema polític federal
presidencialista i el bipartidisme de
republicans i demòcrates
 La Conferència de Bretton Woods va
crear el FMI i el Banc Internacional
de Reconstrucció
 La bonança econòmica afavorí la
distensió mundial
 Són la 1ª potència mundial
A EUROPA: ELS ANYS DAURATS
 PLA MARSHALL americà de recons-
trucció europea
 Amb el TRACTAT DE ROMA (1957),
neix la C.E.E
 Alemanya i el Japó viuen un miracle
econòmic
 Destaquen les indústries militars i
aeroespacials
 L’intervencionisme dels l’Estats genera
l’ESTAT DEL BENESTAR
 Es desenvolupa la SOCIETAT DE
CONSUM
 Alguns qüestionen l’hegemonia dels
EEUU
 El MAIG del 68 apareix una nova
esquerra
EL “MIRACLE” JAPONÈS I ELS
“DRACS” ASIÀTICS
 El JAPÓ
- Entre 1955 i 1973, gran creixement
econòmic
- L’Estat va impulsar la indústria
- Amb una planificació eficaç va
especialitzar-se en electrònica,
informàtica i robòtica
- Trets específics: alta taxa d’inversió
mercat laboral jeràrquic i disciplinat
i flexibilitat empresarial.
 ELS “DRACS” ASIÀTICS
- Singapur, Hong Kong, Taiwan i
Corea del Sud
- Van comptar amb l’ajut financer dels
països occidentals i Japó, i amb l’alt
estalvi intern, i el baix cost de la
mà d’obra interna.
- L’endeutament del sector públic i la
manca de reformes fiscales van con-
tribuir a la crisi financera de 1998
ELS PROBLEMES A L’AMÈRICA
LLATINA
 1946-1973: creixement desigual.
Alternança de creixement i recessió
Elevat deute extern
 Entre 1959 i 1968: revolució cubana i
aparició de moviments guerrillers
 Reacció militar: cop d’Estat de
Pinochet a Xile i a Argentina (des-
apareguts)
 A la dècada dels 80 alguns països
viuen un trànsit a la democràcia
 Els militars continuen tenint un paper
destacat, igual que les dificultats
econòmiques i les desigualtats
socials (moviments socials com els
zapatistes de Chiapas)
1973: La decisió de la OPEP d’apujar el preu del petroli va provocar l’esclat de
la CRISI ECONÒMICA DELS ANYS 70 / 80
20

21. 14. SOTA LA INFLUÈNCIOA SOVIÈTICA: EL MÓN COMUNISTA
LES DEMOCRÀCIES POPULARS
- L’URSS impulsà la creació de règims
comunistes Europa.
- S’imposa el model soviètic (centralisme
democràtic i col·lectivització de la terra).
- A Iugoslàvia, el mariscal Tito defensa les
vies nacionals d’accés al comunisme
(socialisme autogestionari). És criticat per
Stalin .
L’URSS
 1953, mort d’STALIN
 Nikita KHRUIXOV: destalinització i
distensió entre els blocs
- Anys 50 i 60: progrés econòmic i millora
de les condicions de vida
- Apareixen dissidències al bloc comunista.
- BREJNEV (1964-82) torna a l’estalinisme i
l’URSS entra en la crisi definitiva
- Dècada dels 70’:socialisme desenvolupat.
Hi havia problemes de qualitat i eficàcia (crisi
de 1973)
- 1985 Mikhail Gorbatxov : reducció de les
despeses militars. Noves mesures::
perestroika i glasnost (reestrucuració i
transparència). La crisi, però, era imparable i
juntament amb l’oposició interior va afavorir
la caiguda del comunisme.
A XINA
- La revolució de 1911 va proclamar la
República
- El comunista Mao Zedong encapçala
l’oposició a la política del Guomindang
(Partit Nacional del Poble) de Sun Yazen
- El 1932, els japonesos ocupen Manxúria
(Manchukuo)
- 1934-35, la Llarga Marxa fou l’expedició
dirigida per Mao, fins establir una Repú-
blica Popular a Yenan
- A la guerra civil (1945-1949) MaoZedong
s’imposa al nacionalista Chiang Kai-shek
- Després d’una etapa de reconstrucció
Seguiren les etapes
 Les Cent Flors, 1957: Xina
abandona el model soviètic
 El Gran Salt Endavant, 1958-65:
construcció d’infraestructures i comunes
camperoles
 La Gran Revolució Cultural, 1965-
69: violència sobre la cultura i la societat
xineses, d’efectes molt negatius..
EL COMUNISME AL MÓN
 La revolució cubana i l’expansió guerri-
llera. Fidel Castro i Ernesto Che Guevara
encapçalen una revolta guerrillera que
acaba amb la dictadura de Batista, protegit
dels EUA (1959). La pressió nordamericana
va acostar Cuba a l’URSS
 La influència soviètica a Àsia
- Corea, dividida en Corea del N., comunista
i Corea del Sud, capitalista.
- Vietnam, que després d’una llarga guerra va
passar a domini comunista
- Laos i Cambotja
- Posteriorment, l’URSS va intervenir a
Afganistan (1978)
 La influència soviètica a Àfrica
- Algèria i Líbia adoptaren règims socialit-
zants
- També Etiòpia, 1975
- A Ghana, Senegal i Sudan, apareixen
intel·lectuals anti-imperialistes
- Les excolònies portugueses Angola i
Moçambic reberen l’ajuda castrista
21

22. Tema 15. DE LA CRISI DEL 73
A LA FI DE LA GUERRA FREDA
La causa principal de la
CRISI DE 1973
fou la puja del preu del petroli
en un 70% i la reducció
de la producció en un 5%
Les conseqüències van ser
Al MÓN
- Reducció del comerç
internacional
- Augment del deute
extern
- Enduriment de la guerra
freda
- Necessitat d’energies
alternatives
- Moviments ecologistes
A EUROPA
- Crisi de l’Estat del
Benestar
- Inflació, atur,
empobriment
- Polítiques neoliberals
(Margaret Tacher a G.B.)
- A l’URSS, fracassa la
Perestroika de Gorbatxov
- Caiguda del Mur de
Berlín (1989)
A AMÈRICA
- Als EEUU, Ronald
Reagan encapçala la
reacció conservadora
(reducció de despeses
socials i fortes inversions
militars: Guerra de les
Galàxies)
- A SudAmèrica:
dictadures militars a Xile i
Argentina amb suport dels
EEUU
- Guerrilles a Nicaragua i
al Salvador
La desaparició de l’URSS
i dels comunismes
europeus va significa la FI
DE LA GUERRA FREDA
EEEUU
- Única superpotència
mundial
- Presidència de Clinton:
intervencionisme en les
relacions internacionals
(Bòsnia...)
RÚSSIA
- 1991: cop militar
fracassat
- Boris Ieltsin dissolt el
PCUS
- L’URSS desapareix, neix
la Comunitats d’Estat
independents, CEI
EUROPA COMUNITÀRIA
- Precedent: CECA, 1952
- Tractat de Roma, 1957,
naixement de la CEE
- Tractat de Maastrich,
1992:
* Unió monetària
* Lliure circulació de
mercaderies
* Ciudadania única
22

23. El món actual. 1989 - Esquema global Bloc 4
Amb la
CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN (1989)
comença la
DISSOLUCIÓ DEL COMUNISME
A L’URSS I EUROPA,
NOU “ORDRE”
INTERNACIONAL
- La nova Rússia
- EEUU, gran potència
militar i “policia del
món”
- Un “nou ordre”
internacional
- Conflictes i guerres
“preventives” (guerra
d’Irak)
DEMOCRÀCIA I LLUITA
PELS DRETS HUMANS
- Les democràcies
polítiques
- Dictadures
- Drets Humans
- Organisme
internacionals
GLOBALITZACIÓ
- La globalització
capitalista
- Un món injust i desigual
- Pobresa als països rics i
als països pobres
- Ciència i Tecnologia
- Les societats plurals
Durant els anys 90,. Es va produir una
GLOBALITZACiÓ ECONÔMICA, que funciona
com una unitat a temps real arreu del món i que es caracteritza per
tendir a un PENSAMENT ÚNIC, UNA ECONOMIA INFORMACIONAL, I
GREUS DESIGUALTATS SOCIALS
23

24. Tema 15. DISSOLUCIÓ DE L’URSS I EL NOU “ORDRE” INTERNACIONAL
La DISSOLUCIÓ DE L’URSS
provoca una nou “ordre mundial”
que té les conseqüències següents
1. L’APARICIÓ D’UNA NOVA RÚSSIA
 La fi de l’URSS
- Gorbatxov acelera les reformes
- 1990, primeres eleccions lliures. Boris Ieltsin,
president.
- Dificultats en la transició a una economia de
mercat
- Aspiracions independentistes de moltes
repúbliques
- Cop militar fracassat (1991)
- Supressió del comunisme i del PCUS
- Fragmentació de l’URSS en 16 repúbliques
independents
 La Federació Russa
- Boris Ieltsin reforça una tendència autoritària
i presidencialista
- 1993, aprovació d’una Constitució presiden-
cialista amb una parlament de poders limitats
- Els nous partits han reproduït la tradicional
nomenklatura soviètica
- La privatització de les empreses i la liberalit-
zació del mercat s’han fet en un context de
corrupció afavoridor de grups oligàrquics
- El nivell de vida de gran part de la població va
empitjorar
- 2000, Vladimir Putin reforça l’autoritarisme
amb el suport de l’exèrcit
2. LA CAIGUDA DEL COMUNISME A EUROPA
 La fi del comunisme
- 1986, l’URSS reconegué la llibertat política de
cada país i garantí la no intervenció
- A POLÒNIA, el sindicat SOLIDARNOSC, dirigit
per Lech Walesa forçà el govern de Jaruselki a
iniciar reformes democratitzadores. El 1989,
les primeres eleccions donaren el poder a
Solidarnosc (80% dels vots)
- A HONGRIA, el reformista Karoly Grosz legalit-
zà els partits polítics i els drets d’expressió i de
manifestació. La reforma constitucional de
1989 acabà amb el comunisme al país
- A TXECOSLOVÀQUIA, el govern és forçat a
pactar amb l’oposició dirigida per Václav Havel.
Les eleccions lliures acabaren amb el monopoli
comunista. Poc després, en un referèndum, els
els eslovacs aprovaren separar-se, dividint el
país en dues repúbliques: la R. de Txèquia i la
R. d’Eslovàquia
- A ROMANIA, una revolta popular enderrocà el
dictador Ceaucescu que fou jutjat i executat amb
la seva esposa (1989)
- A BULGÀRIA, el 1989, els dirigents són desti-
tuïts i es convoquen eleccions lliures
 La caiguda del mur i la reunificació
d’Ale-
manya, 1989
- El 1989, milers de ciutadans de la RDA protes-
ten a les ambaixades del seu país a Polònia,
Hongria i Txecoslovàquia contra la política del
comunista Erich Honecker.
- El president Gorbatxov, de visita a la RDA,
força la destitució de Honecker i, el 9 de novem-
bre del 1989, s’obre el mur de Berlin i es convo-
quen eleccions lliures. Els parlaments de les
dues Alemanyes aproven un tractat d’unifica-
ció: el 1990, la RDA desapareix dins la RFA.
Durant els anys 90, encara eran notables els
diferents nivells de riquesa de les 2 Aleman-
yes. Berlin tornava a ser la capital.
24

25. 3. UN “NOU ORDRE INTERNACIONAL”
 La fi d’un món bipolar (capitalisme / comunisme)
- EEUU, gendarme del món. Des de 1989 intervencions americanes en zones estratègicament
rellevants per a ells
 La Guerra del Golf
- 1990: Sadam Hussein d’Irak envaeix Kuwait, pel control del petroli. EEUU, amb el suport del Con-
sell de seguretat de l’ONU, expulsa les tropes iraquianes de Kuwait. Sadam és obligat a destruir el
seu armament químic i nuclear i a l’embargament del seu petroli.
 L’esfondrament de l’URSS
- Dificultats en la transició a la democràcia i al capitalisme, agreujades per la crisi, la corrupció i
l’aparició de poderoses màfies
- La Federació russa ha perdut influència internacional, però conserva el seu arsenal armamentístic i
el vell aparell militar
- El 2002, els presidents Putin i Bush signaren el Tractat de Moscou que preveu la reducció a un terç
dels seus arsenals en 10 anys
- Rússia té grans problemes amb territoris que reclamen el dret d’autodeterminació, actuant amb
gran violència contra elles (Osètia i Txetxènia)
 El fonamentalisme islàmic
- Després de la descolonització (anys 50’ i 60’), el fracàs en el desenvolupament econòmic i social
d’inspiració occidental, l’actitud de les potències occidentals, l’explotació de les multinacionals...
etc. han afavorit l’expansió del fonamentalisme islàmic
- El fonamentalisme o integrisme islàmic es basa en
 l’oposició als valors occidentals
 l’Alcorà i la tradició islàmica
 En els casos més extrems, l’ús de la violència armada (terrorisme), basada en la guerra
santa (jihad)
 La voluntat d’instal·lar Estats islàmics, basats en la llei islàmica (Xara)
- L’islamisme s’inicia a Iran, el 1979, amb l’expulsió del xa de Pèrsia i la proclamació de la república
islàmica (ayatollah Jomeini)
- A Afganistan, els islamistes talibans van expulsar les tropes soviètiques (1992)
4. NOUS CONFLICTES
 Els Balcans
- Reaparició dels conflictes nacionals a l’Europa de l’Est. El cas més greu a la Repúbica federal de
Iugoslàvia: 6 repúbliques balcàniques amb poblacions de diferents ètnies, llengües i religions
- 1991: Sèrbia negà l’ascens d’un croata a la presidència de la República. Esclata una guerra civil.
- El 1992, la Unió Europea reconeix la divisió en dos nous Estats. Bòsnia es declara independent, i,
més tard, els serbis de Bòsnia van iniciar unan nateja ètnica, utilitzant camps de concentració i
d’extermini. El 1995 a Bòsnia i a Kosovo. A Bòsnia, una part important era d’ètnia musulmana,
 Els conflictes al Caucas
- A la zona del Caucas, les fronteres de les repúbliques no respectaven la diversitat ètica. En desapa-
rèixer l’URSS i accedir a la independència, els conflictes esclataren entre Armènia i Azerbaidjan,
entre Geòrgia i Ossètia. Moscou no va acceptar la independència de Texetxènia i la va envair militar-
ment, massacrant la població.
- Un altra greu conflicte és el del poble kurd, dividit entre 3 Estats: Turquia, Irak i Iran.
 Conflictes ètnics a l’Àfrica
- A l’Àfrica subsahariana, les dictadures militars, la misèria i la violència són fets quotidians.
- Al Golf de Guinea abunden les lluites dictatorials contra fronts revolucionaris, utilitzant nens.
- A la República del Congo (abans Zaire), amb riques mines, una revolta va acabar amb la dictadura
de Mobutu Sese Seko, però la violència va continuar
- El 1994, a Rwanda, l’enfrontament entre hutus i tutsis (minoritaris) va ser d’una violencia extrema.
La majoria hutu va intentar acabar amb l’ètnia tutsi, provocant u èxode de milers de persones.
 Nous tipus de violència internacional
- Els atemptats de l’11 de setembre a Nova York inauguraven l’actuació del terrorisme islàmista de Al-
Qaida. Les causes eren: el suport dels EEUU a la causa israelí, l’oposició a les bases americanes i a
a la presencia militar americana al Golf Pèrsic.
- Els EEUU intervingueren a Afganistán enderrocant els talibans
25

26. Tema 16. SISTEMES POLÍTICS I DRETS HUMANS
26
EXPANSIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
 Resposta a les desigualtats del liberalis-
me
 Fonamentada en:
La sobirania popular (sufragi universal),
les llibertats individuals i col·lectives, la
intervenció de l’Estat per reduir les des-
igualtats
 Les principals etapes de l’expansió:
- Després de la I Guerra Mundial, un fort
impuls. 1918: Noves repúbliques
(desaparició dels imperis).
- 1945: la derrota dels feixismes porta
una nova fase democratitzadora.
- Anys 70’: cauen les dictadures
mediterrànies.
- 1989: Caiguda del Mur de Berlín ( fi del
comunisme a l’URSS i satèl·lits)
DICTADURES I DRETS HUMANS
Més del 50% dels habitants del 3r Món
viuen sota règims no democràtics que
violen els drets humans
 Règims autoritaris
a) Amb democràcia formal, que false-
gen les eleccions, limiten les llibertats i
persegueixen l’oposició
b) Règims de partit únic, que utilitzen la
violència i on apareix una oposició arma-
da
 Violació dels Drets Humans
A molts països es produeixen detencions
arbitràries sense judici (violació de
l’Habeas Corpus), maltractaments i
tortures, execucions sumàries, mante-
niment de la pena de mort, drets
econòmics i socials no assegurats,
treball clandestí i explotació laboral
de menors
SISTEMES POLÍTICS DEMOCRÀTICS
* Presenten diferents modalitats:
 Sistemes parlamentaris i s. Presi-
dencialistes
 Bipartidisme i multipartidisme
 Estats unitaris i Estats federals
 Les lleis electorals estableixen siste-
mes d’escrutini majoritari, d’escrutini
proporcional, i sistemes mixtos
* La democràcia és el sistema més just
conegut, si bé presenta problemes
d’abstencionisme, desprestigi dels
partits i dels polítics, el cost de les
campanyes electorals i el seu finança-
ment, el poder dels mass media, les
contradiccions democràcia-capitalisme...
ORGANISMES INTERNACIONALS
 Nou paper de l’ONU
Objectiu: manteniment de la pau i la
seguretat al món. L’any 2000, 189 paï-
sos en formaven part. Durant la GUER-
RA FREDA, fou incapaç de garantir la se-
guretat. Va tenir un paper més actiu en els
processos de DESCOLONITZACIÓ.
Després ha estat mediadora en CON-
FLICTES INTERNACIONALS. A finals de
segle, es plantejava el DRET D’INGE-
RÈNCIA i la necessitat d’una REFORMA
dels seus estatuts.
 El paper internacional de la UNIÓ
EUROPEA
La caiguda del comunisme ha impulsat
la UNIÓ EUROPEA. Per avançar vers
una política comuna, la U.E. tracta de
potenciar: 1. La defensa de la democrà-
cia i la pau, 2. Una política conjunta
d’ajuda al 3r Món, i 3. La creació d’una
política comuna de defensa i de segu-
retat.

27. Tema 17. GLOBALITZACIÓ, DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I CANVI SOCIAL
En acabar el segle,
al MÓN
El PIB mundial
s’havia
multiplicat per
19 (3% anual)
La població va
passar de 1600
a 6300 milions
El repartiment
de la riquesa
era molt més
desigual
(Àfrica, 1290
dòlars)
S’havia
destruït gran
part de les
riqueses
naturals
S’havia
degradat el
medi ambient
a causa de la
contaminació
Com a conseqüència de la
3ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL O INFORMACIONAL
(tecnologia militar + finances internacionals + internet)
que afavoria el domini del CAPITALISME (economia,
pensament, valors únics),
conduint a la
GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
(l’economia funciona com una unitat única
a temps real i a escala planetària, segons
Manuel Castells)
que
Acceler
a els
inter-
canvis
Dirigeix
el
capital
on és
més
rendibl
e
Enriqueix
extraordi-
nàriamen
t una
minoria
de
persones i
empreses
A les
societats
post-
industrials
: crisi de
l’Estat del
Benestar,
atur, des-
equilibris
socials
Bosses
de
pobres
a a les
ciutats
Més
desigualtat
s mundials
entre
infopobres i
inforics
(problema
del deute
extern)
EEUU,
potènci
a
policia
Marginació
de les
zones més
pobres del
món
Tot això planteja greus
27

28. REPTES AL FUTUR DE
LA HUMANITAT
Per saber-ne més:
Documentals Voces contra la globalización
http://www.rtve.es/FRONT_PROGRAMAS?
go=111b735a516af85c803e604f4546adce218cb24b4a9860ba28ba563101d4ed2f298d336df6bb183f41
21f929b6c8375623ccc07ed8ffb82619292312cddd3646
28