Presentació pels meus alumnes de 3r d'ESO

1. TEMA 10
Les activitats econòmiques:
El sector secundari a la Unió Europea,
Espanya i la C. valenciana
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

2. la indústria europea és el
motor del seu desenvolupament
econòmic, la base del nivell de vida
de la població. Té un gran impacte
sobre l’organització territorial.
La industrialització atorgà una gran
força a Europa. Al segle XIX les
primeres potències industrials
iniciaren el procés imperialista,
que propicià el predomini europeu
del món, perdut amb la Segona
Guerra Mundial.
Als anys 60’ amb la creació de la
Comunitat Econòmica Europea
(CEE), hui UE, es consolidà la
recuperació econòmica i industrial
d’Europa, amb dos grans
competidors, EUA i Japó.
La UE és una potència que produeix el 25% de
la producció industrial mundial amb només el
7% població.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

3. Industrialització a Europa
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

4. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

5. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

6. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

7. En les darreres dècades s'ha produït una concentració de la indústria europea en
determinades ciutats i territoris, la qual cosa afavoreix una millor coordinació i
gestió.
Els sectors tradicionals, com ara el tèxtil, siderúrgia, naval, maquinària... han
perdut importància, i són produïts en altres continents.
Actualment Europa experimenta una important especialització geogràfica i una
gran diversificació productiva. Cara al futur hi ha bones perspectives ja que es
disposa d’infraestructures, mà d’obra qualificada, tecnologia punta ...
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

8. Les principals àrees industrials europees
són:
L'eix Rotterdam-Milà. És el
principal centre industrial europeu. Basat
en l'existència de nombrosos recursos
energètics i excel·lents comunicacions
fluvials a través dels rius Rhin, Mosa i
Escalda. És una zona principalment
dedicada a la indústria pesada.
La regió britànica. Se centra en
els Midlands i en la zona de Liverpool.
Destaquen les indústries mecàniques i
elèctriques, químiques, d'equips de
transport, alimentàries, tèxtils, d'arts
gràfiques i papereria.
Europa oriental. Les indústries
es localitzen en les conques dels rius
Danubi, Elba i Oder, les muntanyes Urals,
la zona nord del mar Negre, la regió del
Caucàs, Moscou i Sant Petersburg. Moltes
indústries estan en un procés de
reconversió industrial.
Localitza i dibuixa sobre el mapa mut
d’Europa aquestes àrees industrials
Port de
Roterdamm
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

9. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

10. En el món globalitzat la indústria de la UE ha d'afrontar la desacceleració de
la seva productivitat i la competència dels països emergents (no només en
producció, també en investigació i tecnologia).
La UE vol impulsar el dinamisme de la seva indústria, per fer-la competitiva a
escala global. Així, caldrà:
•Augmentar la productivitat, millorant la innovació.
•Millorar la qualificació de la mà d’obra
•Incrementar el nombre de patents europees (R+D)
•Impulsar les indústries d'alta tecnologia
•Afavorir la deslocalització interna i evitar la desindustrialització.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

11. Industrialització a Espanya
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

12. La indústria espanyola
A Espanya la
industrialització va ser lenta i
tardana respecte Europa, degut
a la manca de capitals, d’una
burgesia emprenedora i d’una
tecnologia pròpia.
A finals del segle XIX hi
ha una clara concentració
regional de la indústria. Primer
en Catalunya i el País Basc,
després a Madrid (beneficiat per
la xarxa de transport radial i la
capitalitat).
Destacaven la
siderúrgia i la indústria
mecànica del nord (sobretot País
Basc) i el tèxtil català (cotó i
llana)
Fàbrica a finals del s. XIX
Al País Valencià destacaren alguns illots
industrials, com Alcoi.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

13. A inicis del segle
XX hi ha un lent avanç de la
industrialització. El
creixement demogràfic
proporcionà mà d'obra
abundant i barata. La
Primera Guerra Mundial va obrir
mercats internacionals. La
població activa industrial va
passar del 15% en 1900 al 31%
en 1930.
La crisi econòmica
internacional (crac del 29 i
posterior recessió) i sobretot la
guerra civil (1936-39) i la
postguerra que coincidiria amb
la Segona Guerra
Mundial, aturaren eixe
creixement. De fet es trigaren 20
anys en recuperar els nivells
prebèl·lics.
Dones treballant durant la guerra civil
La indústria incipient es concentrava en
Catalunya, País Basc i Astúries
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

14. El franquisme
dugué una política
d’autosuficiència econòmica
(autarquia) que asseguraria el
mercat interior, però dificultaria
l'arribada de primeres matèries i
tecnologia. El resultat de tot
plegat endarreria la recuperació i
propiciaria grans diferències
regionals entre la perifèria i el
centre, a més d'una claríssima
concentració industrial urbana.
Més endavant, l'estat
encetà una política d'intervenció
en el sector industrial (creació de
l’INI, Institut Nacional
d’Indústria), construint alts forns,
siderúrgies, drassanes o centrals
hidroelèctriques.
A partir dels anys 60 arribà la fi de
l'autarquia i la liberalització econòmica,
unides a l’entrada d’Espanya en la ONU i els
tractats amb els Estats Units.
Esta etapa, coneguda com la del
desenvolupament, significà la definitiva
industrialització. Es produí una gran
modernització, arribaren béns d’equipament,
tecnologia, inversions ...
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

15. Des dels anys 70 augmentaren la producció industrial i les
exportacions. Les multinacionals trobaven ací mà d'obra barata, un fort
control dels treballadors, una demanda interna en creixement...
L'increment del poder adquisitiu disparà el consum. I amb la
industrialització vindria el fenomen de l’èxode rural.
Els motors del canvi foren la indústria química (refineries de
petroli, farmàcia), el sector de l'energia i la metal·lúrgica (fabricació de cotxes) i la
construcció.
En 1970 el 35% de la població activa
es dedica a la indústria, aportant un
34% del PIB.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

16. Actualment l’ocupació industrial ha baixat fins el
16% de la població activa i aporta el 17% al PIB
Entre els principals problemes estan
l’escassa inversió en recerca i desenvolupament i les
dimensions reduïdes de les empreses la qual cosa
ens resta competitivitat. I també l’excessiu pes de la
construcció, en decadència després de l’esclat de la
bombolla immobiliària.
Catalunya és la
comunitat amb més
indústria, seguida
d’Andalusia, País Basc i
Comunitat Valenciana.
Les principals
branques
industrials
són:
alimentació,
metal·lúrgia i
química.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

17. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

18. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

19. Central solar
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

20. Consum d’energia en
EspanyaGràcia Jiménez IES Sant Vicent

21. La indústria a la Comunitat Valenciana
Aquesta és una de les comunitats més industrialitzades d’Espanya.
En 2009, representava el 13’7% del PIB, i sumant-li la construcció, el
25’1%.
Ocupava el 16’7% de la població, i amb la construcció, el 27’5%
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

22. A la Comunitat
Valenciana, la indústria
genera el 32% del PIB
valencià i empra al
33% de la població
activa. Els sectors
industrials més
importants de la
Comunitat Valenciana
són la indústria
ceràmica, la de
l'alimentació, la tèxtil,
la de l'automobilisme,
la del refinament del
petroli, la de productes
metàl·lics, la del calçat i
la de fusta i mobles.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

23. La Comunitat Valenciana manca
de fonts d'energia. L'obtenció
energètica es redueix a les
centrals hidroelèctriques del
Xúquer, el Turia i el Millars; la
tèrmica de Castelló, i la nuclear
de Cofrents.
Cal destacar el potencial de
l'energia renovable en la nostra
Comunitat.
La nostra dependència petroliera
és menor que la de la resta
d'Espanya, però la nostra
producció elèctrica és deficitària i
cal compensar-la amb l'intercanvi
energètic amb altres Comunitats.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

24. Encara que la producció valenciana de minerals metàl·lics mai ha
sigut rellevant, sí posseeix una indústria de minerals no
metàl·lics que constitueix el principal sector de producció
industrial de la Comunitat.
La sal i el guix. Són els més rendibles i amb millors
expectatives de futur.
Les salines més significatives són les de Santa Pola i Torrevella.
Aquesta última genera el 60% de la producció estatal.
El guix s'extrau de pedreres no gaire grans, que es concentren
en els voltants de Sogorb, Xiva, Villena, Agost i Sant Vicent del
Raspeig, i es distribueix per la Comunitat o les seues regions
veïnes.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

25. El ciment. Bàsic per a la
construcció, la seua producció
està present en localitats com
Sagunt, Benaixeve, Bunyol i
Sant Vicent del Raspeig.
Les argiles. S'utilitzen
per a la fabricació de
materials de construcció, com
a rajoles, taulells i vaixelles.
Les més importants són la
indústria alacantina, a Agost,
i la de taulells a València i
Castelló.
Marbre. La zona del mitjà
Vinalopó conforma un dels
principals espais industrials a
escala mundial en aquest
sector, que converteix a
Novelda en el centre mundial
de la pedra.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

26. El model industrial valencià es
caracteritza pel predomini de la
xicoteta i mitjana
empresa de caràcter
familiar, orientada a l'exportació
i basat en la producció de béns
de consum. La seua inversió
en recerca i innovació és
reduïda, i la modernització
tecnològica és escassa. La
indústria està basada en sectors
de tradició artesanal com
la ceràmica, el joguet, el
calçat, el tèxtil, els taulells, els
mobles, etc.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

27. REFLEXIONA:
1. Per què és important l’activitat industrial?
2. Busca informació sobre un tipus concret
d’indústria que es done al País Valencià
(joguet, calçat, ceràmica, tèxtil...) i realitza un
petit informe seguint aquest guió:
1. Origen i evolució fins l’actualitat
2. On es localitza
3. Importància actual (facturació, nombre
de treballadors, etc)
4. Perspectives de futur
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent