Eficiència energètica en els sistemes d'aire comprimit

-3r CICLE TÈCNIC -
ENERGIA A LA INDÚSTRIA
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA en els
SISTEMES d’AIRE COMPRIMIT
Cristina Soler
Energy Efficiency Expert Engineer
Jornada sistemes aire comprimit industrial ,Edifici UEI, 22 de novembre de 2018

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS SISTEMES D’AIRE COMPRIMIT
TERCER CICLE TÈCNIC: ENERGIA A LA INDUSTRIA, ACTIVITAT 4
GRANOLLERS, 22 DE NOVEMBRE DE 2018 CRISTINA SOLER©
CRISTINA SOLER
 Enginyera Industrial en Tècniques Energètiques (ETSEIB, UPC)
 Col·legiada & Associada 9447 (EIC, www.eic.cat)
 V Premi GAS NATURAL al Projecte Final de Carrera (1995)
 CEM® 92759 (AEE Member International 108543, 2014)
 PE® 1103 (AQPE Expert Energia/Eficiència i Renovables, 2015).
• Ampli coneixement i praxis en eficiència energètica i renovables:
cogeneració, bio’s i solar PV: estudis, projectes i gestió.
• Ha organitzat, moderat i/o participat en múltiples esdeveniments
de promoció i divulgació d’aquestes tecnologies a Espanya, Santa
Cruz (Bolivia), Buenos Aires i Neuquén (Argentina) i Tunis (Tunisia).
• Ha assessorat i format a professionals i a universitaris, d’empreses
o entitats de casa nostra i de Bolívia, Argentina, Líban i Tunísia
• Formadora CEM® acreditada per AEE (www.aeecenter.org).

QUÈ ES COMENTA I PROPOSA PUBLICAMENT
http://mapamesures.icaen.gencat.cat/mapam
esures/AppPHP/aire-comprimit/#mesura-01

QUÈ ES COMENTA I PROPOSA PÚBLICAMENT
http://mapamesures.icaen.gencat.cat/mapam
esures/AppPHP/aire-comprimit/#mesura-01
[5] Implantar un sistema de control dels compressors mitjançant
variadors de freqüència. Estalvi mitjà d'un 15%
[2] 1. Incrementar el diàmetre de les canalitzacions minimitzant la
pèrdua de càrrega. 2. Reduir la longitud i els colzes de la xarxa, de
manera que es minimitzin les pèrdues de càrrega. 3. Distribuir l'aire
comprimit en malles circulars, de manera que tots els punts de
consum estiguin en paral·lel. [1+2+3] Estalvi estimat d'un 12%
4. Revisar i reparar les fuites d'aire comprimit. S'estima que un 20% del
consum energètic d'una instal·lació d'aire comprimit és de les fuites.
[3] El fet de reduir de 7 a 6 bars comporta un estalvi d'un 8%
[6] Reduir la temperatura de l'aire a l'entrada del compressor. Estalvi
d'un 1% cada 3ºC
[9] Ajustar el dimensionat dels sistemes d'assecatge i filtrat de l'aire,
de manera que s'evitin sobreconsums. Estalvi estimat d'un 5%
[10] Optimitzar la regulació de la pressió dels filtres, vàlvules de
control, assecadors i trampes de condensació. Estalvi estimat d'un 2%
[7] Renovar el parc de compressors amb criteris d'estalvi i eficiència.
Estalvi mitjà d'un 7%
Se’ns proposen estalvis
parcials que assoleixen a
primera vista (si només
baixem 1bar la pressió i 3ºC la
temperatura de l’aire d’entrada)
un 70% de reducció!!!
és absolut o relatiu a què?
o una combinació?
I tenim unes altres 8
mesures de més coses
que es podrien fer!
Sigui quin sigui el
% d’estalvi el cert
és que n’hi ha.

QUÈ TENIM A CASA NOSTRA
Un conjunt d’equipaments, cadascun amb les seves especificacions
(característiques, prestacions i requeriments) i fabricant, que conjuntament
donen un servei. Implica un consum major o menor d’energia per atendre la
demanda del servei (de l’aire comprimit).
El servei està configurat per a fer possible una part del procés, a priori amb
l’aire comprimit que requereixi el consumidor del mateix. Sabem què ens cal?
El dit servei és possible (o és el resultat) d’un disseny, d’una construcció, d’una
posada en marxa, d’una explotació, d’un manteniment i d’una supervisió.
Són moltes doncs les persones que intervenen en la configuració del sistema
d’aire comprimit. Quantes i quines d’elles han considerat –també- l’energia?
Coneixent el servei i el consum, identificarem els possibles estalvis.

QUÈ DIUEN ELS LLIBRES TÈCNICS ESPECIALITZATS
L’aire és una barreja de gasos “incondensables” i vapor d’aigua.
 A l’augmentar la pressió de l’aire, en relació a l’atmosfèrica, aquest adquireix
una capacitat mecànica per a fer un treball. Alhora, disminueix el seu volum
específic (per efecte de la pressió) i augmenta la seva temperatura.
 El vapor d’aigua contingut en l’aire pot ser perjudicial per al consumidor, i
molest pel servei (?comprimirem l’aigua?): ens interessarà retirar-lo del
sistema... recollint-lo en forma de condensat (...).
Efectivament, tal com diuen les mesures d’estalvi:
• quan més alta sigui la temperatura de l’aire d’entrada (major volum
específic) més energia ens caldrà consumir per assolir un aire de sortida;
• quan més pressió volguem donar a l’aire, més energia haurem de consumir.
Ens interessarà, doncs, ajustar la temperatura d’entrada i la pressió de sortida
a uns mínims “raonables”.

CONSIDEREM QUÈ NECESSITEM I QUÈ ENS OFEREIXEN
1. Ens cal quantificar la demanda d’aire com a tal, en els consumidors finals:
 Cabal, Pressió i qualitat (humitat, etc.)... I temps!
2. Ens cal identificar per on arriba aquest cabal d’aire “net” i a pressió:
 Mapa del traçat i dels fluxes + Identificació dels elements de control i
regulació = Plànols i diagrames.
3. Ens cal preveure la disponibilitat d’aquest aire:
 Equipaments per a la producció i magatzematge (dipòsits pulmó).
4. Ens cal proveïr d’energia la instal·lació per a produir aquest aire:
 Escomesa, quadres elèctrics, conversions de kWh elèctrics a l/s d’aire a
pressió, eficiència segons els règims d’operació i el manteniment...
5. Ens cal comprar l’energia, no de forma aïllada, sinó dins el marc de la
demanda i contractació per a tota la unitat industrial, en la qual l’AC,
aparentment, és amb prou feines “la quarta utility”.
… només ens
ofereixen comprar
energia?

CONSIDEREM QUÈ TENIM I COM HO EMPREM
ENERGY MANAGEMENT
« good energy management
begins by improving the
operation of existing systems and
then progresses to evaluation of
system modifications to
maximize energy efficiency »
Energy Management Handbook (8th edition,
Chapter 6, Philip S. SCHMIDT)
… sembla que està
parlant de gestió
energètica (no
només de compra
d’energia)
… i això què és? De
què es tracta? Qui
ho pot fer?...

RESPECTEM LA SEGURETAT I LA IDIOSINCRÀCIA DE L’AC
1. La instal·lació d’aire comprimit és una instal·lació a pressions de “n bar”.
IDEA: 10 mca (metres columna aigua) són 1 bar. Una instal·lació a 7 bar és com
submergir-se a 70 metres sota el nivell del mar. Fa respecte?
 CAL PERSONAL QUALIFICAT per prendre mesures en les instal·lacions d’AC.
2. L’aire és un fluid: anirà per on li sigui més fàcil, per on li costi menys...
Aprofitarà qualsevol punt de fuga per desentendre’s del servei: potser l’aire en
sí no té valor, però sí l’energia que ens ha calgut per a pressionar-lo.
 PLA DE MANTENIMENT PREVENTIU AMB DETECCIÓ DELS PUNTS DE FUGA.
3. La instal·lació és relativament fixa, el consum és probablement variable
 Fonamental és assegurar el servei en totes les condicions possibles de
procés. Cal augmentar el grau de variabilitat de la producció segons la
variabilitat de les condicions de la demanda del procés.

COM ENS CAL ABORDAR L’AMPLI VENTALL DE
IDEES I COSES A FER QUE HAN ANAT SORGINT?
POSANT EN MARXA UNA METODOLOGIA, UNS
RECURSOS I UN SISTEMA DE GESTIÓ
ENERGÈTICA DEL SISTEMA D’AIRE COMPRIMIT!
FITA I REPTE

Ens convé anar cap a la gestió
energètica!
Fem un breu recordatori del taller de gestió
energètica a Can Muntanyola, el 14 de
Juny de 2018–primera activitat d’aquest cicle-
FITA I REPTE

GESTIÓ ENERGÈTICA A L’EMPRESA: UN REPTE PER A TOTA INDÚSTRIA
TALLER DE SENSIBILITZACIÓ I MESTRATGE GRANOLLERS, 14 JUNY 2018
QUÈ VOL DIR EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I FINS ON ABARCA CRISTINA SOLER©
EFICIÈNCIA : capacitat de disposar de hom o de quelcom per
aconseguir un efecte determinat.
Objecte de mesura: la TRANSFORMACIÓ (de l’energia!!!)
L’eficiència energètica és la capacitat de disposar d’un control
sobre els processos i equipaments de transformació de l’energia
per a assolir un menor consum d’energia primària.
Dit altrament, l’eficiència aplicada a una optimització de l’ús dels recursos energètics.
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: obtenim el mateix (ús) amb menys despesa (recurs).
Unitats de mesura: les d’ENERGIA (cap altra!!!)
EFICÀCIA: capacitat per assolir l’efecte que es desitja o espera.
QUÈ VOLEN DIR LES PARAULES I
QUÈ VOLEM DIR NOSALTRES?

o LA NOSTRA ACTIVITAT INDUSTRIAL TÉ DUES ÀREES BEN DIFERENCIADES EN LES
QUE ES DIRIGEIX / CONDUEIX TOT EL QUE S’HI FA: LA GESTIÓ I EL PROCÈS.
o HI HA 5 ÀMBITS D’ACTUACIÓ SUBJACENTS TANT A LA GESTIÓ COM AL PROCÈS:
o L’ENERGIA TAMBÉ ÉS SUBJACENT A LA GESTIÓ I AL PROCÈS!!!
Com PODEM VINCULAR / COMUNICAR
les tasques de GESTIÓ amb les del PROCÈS
per tal de CONTROLAR el flux d’ENERGIA?
GESTIÓ & PROCÈS : COM MANEGUEM
L’ENERGIA A CASA NOSTRA?

GESTIÓ & PROCÈS : COM MANEGUEM
L’ENERGIA A CASA NOSTRA?

QUÈ POT APORTAR CADASCÚ, SEGONS ROLS I FUNCIONS MAITE TORRES ©
EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA
PROCÉS
GESTIÓ
QUÈ POT APORTAR CADASCÚ, SEGONS ELS
SEUS ROLS I FUNCIONS

IMPORTÀNCIA I INCIDÈNCIA DE LA GE A LA INDÚSTRIA MARC MASO©
Codi ètic d’un gestor energètic – CEM®
 Serà honest i imparcial, i servirà al públic,
empresaris i clients, amb professionalitat i
devoció.
 Procurarà fer augmentar la competència i
el prestigi de la professió.
 Utilitzarà els seus coneixements i habilitats
per a l'avenç del benestar humà.
IMPORTÀNCIA I INCIDÈNCIA DE LA GESTIÓ
ENERGÈTICA A LA INDÚSTRIA

-3r CICLE TÈCNIC -
ENERGIA A LA INDÚSTRIA
Cap a la GESTIÓ de
l’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA en els SISTEMES
d’AIRE COMPRIMIT
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!
Per a rebre més informació de les nostres activitats , us podeu dirigir a:
MARC VIVES: mvives@ajuntament.granollers.cat
CRISTINA SOLER: crisol.energia@gmail.com
GRUP DE TREBALL D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: gtee.eic@gmail.com
Jornada sistemes aire comprimit industrial ,Edifici UEI, 22 de novembre de 2018

Eficiència energètica en els sistemes d'aire comprimit

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Eficiència energètica en els sistemes d'aire comprimit

Similar a Eficiència energètica en els sistemes d'aire comprimit (20)

Más de Empresa i Emprenedoria Granollers

Más de Empresa i Emprenedoria Granollers (20)

Eficiència energètica en els sistemes d'aire comprimit