Presentació de Pura Santacreu berenguer sobre l'ús dels topònims en la poesia de Vicent Andrés Estellés. Presentada als alumnes del programa ARCE 2012-14 "Viure la lietartura a través de les TIC".
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés i els topònims
1. “Tot l'orgull de la terra,”
Vicent Andrés Estellés i els topònims
2. Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
3. Onomàstica
Antroponímia
Toponímia
Utilitat de la Toponímia
Aplicacions acadèmiques
Generalitats
Vicent Andrés Estellés: la reivindicació
Significació
La ciutat: Cos mortal
L’Horta: Coral romput
Mural del País Valencià
Conclusions
4. L’antroponímia estudia els noms propis de
persona, n’investiga l'origen, la motivació i el
significat. Se centra en l’estudi dels noms de
pila, dels cognoms o llinatges i dels malnoms
o renoms.
La toponímia estudia els noms de lloc
(accidents geogràfics, partides, carrers, nuclis
de població, etc.), en cerca l’origen a través
de la documentació escrita i de la pronúncia
oral i en proposa la seua forma i ús correcte.
5. Informació geogràfica pràctica i immediata
(per exemple mapes)
Estandarització del noms a escala nacional i internacional
(fixació de les formes pròpies (per exemple l’Alcoià)
Instrument d’identificació del territori i la gent que hi viu
(per exemple alzirenys/enyes)
Instrument d’apropiació d’identitat = poder
(per exemple Xàtiva fou Ciudad de San Felipe)
Informació tant d’història general com de saviesa i tradició
popular (per exemple carrer Colom, carrer Rambla)
Els noms són reveladors d’allò que orienta i mou els
escriptors.
6. Història: Font d’informació sobre els
pobles que han viscut en un lloc i hi han
deixat empremta.
Lingüística: Ajuda en la
investigació etimològica i en l’evolució
fonètica.
Literatura: Arriba a ser una
expressió d’estil: comparació, metàfora
i/o símbol d’identificació i reivindicació.
APLICACIONS
ACADÈMIQUES
Geografia: Dóna informació sobre
els diversos aspectes d’un lloc, per
exemple, el relleu.
7. Si la toponímia és important en qualsevol obra
literària, ho és molt més en el cas de llengües
minoritàries i, sobretot, quan presenten un projecte
reivindicatiu d'una llengua i una cultura que han
estat soterrades.
Si la poesia és, essencialment, el gènere més
lligat a la dimensió íntima de l’emissor, podem
entendre que els noms que s’inclouen en un
poema tenen una vessant en coherència amb la
introspecció que se suposa a l’acte de creació
poètica.
8. El gran foc dels garbons,
Llibre de meravelles,
Coral romput i
Mural del País Valencià
9. 1.Identificador:
-Autobiografia, poble, família, els topònims
van lligats a les peripècies vitals:
Cant de Vicent és el cant a València.
-Context social i cultural: els cines,
l’Albereda,...
-Senyals d’identitat compartida per la
col·lectivitat, la veu del poeta és testimonial:
Un entre tants
10. 2.Intensificador
-Expressivitat fònica: evocacions, associacions
o suggestions.
-Reactiva els valors dels referents i n’afig de nous:
Burjassot, Paterna, Llíria engeguen en el receptor un
procés de recuperació d’informacions.
-Sentit poètic: arribem a capir el valor de la vivència
íntima que el poeta ens transmet.
-Reforçament amb els díctics: Ací estic...
11. 3.Recurs literari:
-Poemes inventari: enumeracions i repeticions
-Comparació:
no hi havia a València dos cames com les teues,
com un cànter ple d’aigua de Nàquera o de Serra
com un taronger febril de Marxuquera
-Imatges: tota València en flames la nit de Sant Josep
-Ironia: I el doncel…
-Símbol
13. COS MORTAL
Així com cell qui és jutjat a mort, Ausiàs March
Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,
Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.
I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz.
(Llibre de meravelles, XXIX)
14. 69 topònims de València, carrers, avingudes, places i ponts, ordenats en 18
versos alexandrins, excepte l’últim.
El poema-plànol, autèntica peça d'avantguarda, un cas únic en poesia, seria
absolutament insignificant fora del seu context social i literari.
El poeta hi traça, amb la força de la simple evocació, l'itinerari d'una vida en els
temps miserables de la postguerra, les petjades d'una memòria indissociablement
unida a la ciutat de València.
Separat per un espai en blanc que és un abisme toponímic, el versicle final, en
castellà, és la rematada irònica de tota l'arquitectura urbana, la constatació de la
ignomínia exercida pels vencedors de la guerra contra el poble valencià i els seus
signes.
El fet d’esmentar noms de carrer que evoquen indrets de València per raons
històriques o populars confereix al poema valor testimonial. Els topònims són els
mots més arrelats a la terra, són a més resistència lingüística i política doncs
formen part de la geografia i la història del país.
Estellés tanca el poema canviant de llengua i tipografia: en castellà per honorar
el fill d’un orador feixista pel qual canviaren el nom de l’avinguda del port.
15.
16. 1. Identifica els topònims del poema
2. Busca informació sobre ells i localitza’ls
en un plànol, (Google maps)
3. Durant l’itinerari feu fotografies
i elaboreu un mural amb els poemes
i els espais vitals del poeta.
4. Canvia els topònims per fotografies
5. Com era/és València?
19. CORAL ROMPUT
... El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l'Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d'escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna...
20. Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana motivat per dues raons:
facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels.
Des del punt de vista geogràfic, utilitza el valencià de l’Horta i ha estat
capaç de construir un llenguatge poètic elaborat i vàlid artísticament,
però alhora arrelat en el parlar quotidià del poble.
Les referències als espai són abundants. Els topònims reviscolen i
renoven el sentit dels poemes adesiara com les diferents collites de l’any
en l’horta.
Des del punt de vista sociolingüístic, cal destacar l’ús d’un registre
col·loquial i, fins i tot, vulgar. Així, trobem mots que, sense ser
vulgarismes, són emprats només en un nivell familiar perquè són
considerats mots tabú (parir, rot, orinar, merda...), però que en la poesia
d’Estellés adquireixen expressivitat poètica.
Descripció enumeració: vida rural agrícola:
nom+topònim> secà de Paterna
21.
22. 1.Identifica els topònims del poema
2.Busca informació sobre ells i localitza’ls en un
plànol, (Google maps)
3.Fes la il·lustració (dibuixos, fotografies) del
poema d’acord amb la descripció del poeta
4.Canvia els topònims per fotografies
5.Com era/és l’Horta de València?
23.
24. LLETRA
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suau, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat . Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l'hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M'agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: "Què qui s'ha mort?"
I que li donen una breu notícia:
"És el fill del forner, que feia versos".
Més cultament encara : "El net major
de Nadalet." Poseu-me les ulleres.
25. El magne Mural del País Valencià constitueix un conjunt de poemaris
dedicats a exalçar la geografia i la història dels pobles valencians.
26. Mural del País Valencià (començat a publicar a partir de 1978) consta de
seixanta llibres, on evoca personatges històrics, geografia, naturalesa, els
productes de la terra...
27. Els topònims accentuen el compromís cívic del poeta amb el seu
poble. Recuperació de la identitat personal.
Els topònims participen de la doble vessant reivindicativa de la
poesia estellesiana: llengua i poble.
Des de la realitat més immediata que demostren els topònims,
el poeta esdevé universal.
També ajuden a l’ús col·loquial de la llengua, al parlar arrelat i viu de
l’Horta de València.
Una evocació autobiogràfica, individual i col·lectiva, lligada a uns
llocs que són testimoni i que prenen nous significats.
Indiquen els escenaris quotidians i reforcen l’autenticitat del
sentiment líric.
