1. 5.1 LES ELECCIONS DEL 1933: EL GOVERN DE DRETES
Durant els últims mesos de govern de coalició republicanosocialista hi va haver
força inestabilitat social degut al descontentament dels sectors obrers i agraris
vers l’acció del govern i el realçament de la dreta que estava totalment en
contra de la república.
Com a conseqüència d’aquests fets, Casares Quiroga va dimitir el juny de 1933
i Alcalà Zamora, el president de la república, va dissoldre les Corts i va convocar
eleccions pel novembre de 1933, que van acabar amb la victòria de les
coalicions de dretes.
A partir d’aquesta victòria els partits més conservadors i de dretes es van anar
organitzant:
• Entre els vells monàrquics es va formar la organització Acción Española.
• El 1932 es crea la CEDA un partit de dreta tradicional.
• El 1933 els alfonsins van crear Renovación Española partidaris a un cop
d’Estat.
• Els carlins es van agrupar en la Comunión Tradicionalista .
• El 1931 es va crear les JONS (Juntas Ofensivas NacionalSindicalistas) i es
van unir amb la Falange Española el Febrer de 1934
• L’any 1933 sectors de l’exèrcit van creat la UME (Unión Militar Española).
Mentre el govern republicà de dretes va tenir el poder, va intentar
desmantellar la majoria de les obres reformistes que es van fer durant el
bienni anterior.
Anàlisi de documents:
Doc. 1:
Font: Manifest de Coalición antimarxista por
Madrid (CEDA) (Llibre de text: L’horitzó, ed.
Vicens. Vives pàg.288)
Aquest document és un manifest que va fer la
Coalición antimarxista por Madrid (creada per
la majoria de partits amb ideologia de dretes)
el dia 1 de novembre de 1933. Es va crear
l’any en que van ser convocades les eleccions
generals, que van provocar un gir ideològic
estatal ja que es van manifestar el
recolzament social cap als partits de dretes, i
com a conseqüència va augmentar la
presència de partits centralistes i
antirepublicans al govern espanyol.

2. En aquest manifest podem veure com els partits de dretes mostren el seu
desacord amb els marxistes. Expliquen els seus ideals i mostren els seus
objectius:
En el primer paràgraf, podem veure què en pensen dels marxistes. La Coalición
antimarxista por Madrid està totalment en contra dels marxistes perquè creu
que aquests tenen una concepció materialista i anticatòlica de la vida i de la
societat i que no li donen prou importància als valors tradicionals. Acusen als
marxistes de ser culpables dels odis i enveges entre classes socials espanyoles.
Els acusen també de ser antiespanyolistes i d’haver fet una mala gestió del
govern durant el seu mandat.
En el segon paràgraf, podem veure els objectius dels antimarxistes. Creuen
necessari el canvi de les lleis actuals del govern per unes altres que estiguin
inspirades en ideologies socialcatòliques. Volen canviar les lleis actuals que
estiguin en contra de la propietat privada, la llibertat de les persones, la llibertat
d’associació i de creences religioses.
En aquest document podem veure la contrarietat ideològica que hi havia a
Espanya durant les eleccions de 1933. Pot ser va ser degut a això que es va
crear poc temps després la guerra civil espanyola.
Doc. 2:
FONT: Fotografia / Llibre de text: L’horitzó, ed. Vicens. Vives pàg 288
Aquest document és una fotografia feta
l’agost del 1932 després del cop d’estat
del general Sanjurjo. Aquest cop d’estat
es va donar amb l’objectiu d’enderrocar el
govern republicà i aconseguir establir un
govern de dretes. Va ser un dels primers
cops d’estat que es van donar en contra
de la segona república ( l’any 1932), però
va ser un fracàs i els militars no van
aconseguir enderrocar el govern
republicà.
A la fotografia podem veure 5 persones,
de les quals 4 son militars i un sembla ser
un civil a favor del cop d’estat de Sanjurjo. Sanjurjo és el general que està en
mig de la fotografia, rodejat de 3 militars. Tots 5 individus semblen contents i
satisfets del cop d’estat que han organitzat, tot i que el cop d’estat va ser un
fracàs i no van aconseguir imposar el seu poder.
Aquesta fotografia és un exemple de la inestabilitat política que patia el govern
espanyol durant els anys 30. Ens mostra com els militars podien exaltar-se
sense cap problema creant cops d’Estat en contra del govern, i tot i que aquest
cop d’estat no va aconseguir els seus objectius, va permetre l’exaltació
ideològica de les dretes i va fer veure als republicans el perill que suposava el
descontentament social.

3. Doc. 3:
FONT: Fotografia / Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 292
Aquest document és una fotografia feta durant el 1933 que mostra un míting
de la CEDA, el partit de la dreta tradicional dirigit per José m. Gil Robles.
Aquest míting és un exemple de molts mítings que es van donar durant el 1933
per acumular vots i aconseguir representació i vots en les futures eleccions
generals.
A la fotografia podem veure a José M. Gil Robles rodejat de simpatitzants de la
CEDA. Podem veure com José M. Aixeca la mà, explica els ideals del seu partit i
intenta convèncer a la gent perquè el voti a les pròximes eleccions general.
Sembla ser que el míting és al carrer, osigui que segurament durant el 1933 es
podien trobar molts míting i discursos als carrers de les ciutats més importants.
Doc 4:
Aquesta fotografia es va fer a principis dels anys
30 i ens mostra com el general Sanjurjo va ser
detingut un cop acabat el seu fracassat cop
d’Estat. Tot i ser detingut pels republicans l’any
1932, el general va ser alliberat amb la creació de
la llei d’Aministia feta per el Partit Radical un cop
instal·lat al govern espanyola l’any 1934. Sanjuno
va marxar a Portugal i va promoure des d’allà un
cop d’Estat en contra del govern del Front
Popular.

4. Doc 5:
FONT: Taula de la composició del Congrés de Diputats (1939) Llibre de text:
Història, ed. Teide, pàg 292
Aquesta gràfica ens mostra els resultats
obtinguts en les eleccions del 1933, per part
d’home si dones espanyoles, i com a
conseqüència la composició del Congrés dels
Diputats aquell mateix any. Podem veure com
les eleccions generals van ser de gran
participació ( van votar un 67,46% de la
població) i com la majoria de vots estaven a
favor de la dreta, superant per poc els vots
d’esquerres. Els escons van estar repartits de
manera desigual. Els partits d’esquerres que
van obtenir clarament més escons van ser el
PSOE (amb 58 escons) la Lliga Catalana (amb
28 escons) i ERC (amb 26 escons), deixant els
altres partits amb una mitjana de 3 escons.
Els vots a partits de dretes van estar més
repartits, la CEDA va obtenir 115 escons
seguida pel Partido Radia amb 102 escons,
pel Partido Agrario, amb 36 escons, i altres
dreta i extrema dreta amb 51 escons.
En general podem veure com va haver-hi més vots a partits de dretes, i per
tant els partits de dretes van aconseguir més escons que els d’esquerres. Uns
possible causa de la victòria de les dretes podria ser que les esquerres estaven
més dividides en partits diferents que no pas les dretes. També es possible que
els partits de dretes obtinguessin més escons degut al malestar d’alguns sectors
socials, la difícil conjuntura econòmica i l’enorme desgast del govern reformista
i de dretes.
Cal destacar també que durant aquestes eleccions es va poder veure la opinió
de les dones, ja que van ser les primeres eleccions en que les dones van poder
exercir el seu dret a vot.
Doc 6:

5. En aquets document hi podem veure dos cartells publicitaris de partits
nacionalistes catalans. El cartell de la dreta es va fer l’any 1936 i el cartell de
l’esquerra es va fer durant l’any 1933. Tots dos tenen l’objectiu de convèncer al
poble català de que voti als partits catalanistes. Els vots catalans eren
essencials per assegurar l’autonomia de Catalunya i no dependre tant de la
resta d’Espanya.
En el primer cartell publicitari hi podem trobar a Lluís Companys enfocat des de
sota i amb el puny ferm. Aquesta imatge ens fa veure a Lluis Companys com un
home poderós, segur de si i amb idees clares, que sabrà guiar la política
catalana. En el cartell i podem veure unes insignes que diuen “dignitat
catalana” i “vota el front d’esquerres”. Aquestes insignes junt amb la bandera
catalana que hi ha darrera volen animar al poble català a votar partits
nacionalistes i recolzar el catalanisme en les pròximes eleccions generals.
El segon cartell publicitari vol expressar generalment el mateix. Hi podem veure
una família catalana formada per el pare la mare i el fill envoltats d’una bandera
de Catalunya. Aquets personatges volen fer veure a la població catalana la
ideologia de la Lliga Catalana, un partit catalanista i conservador que defensava
l’autonomia de Catalunya.
Durant aquets període de la historia eren molt habituals els cartells publicitaris
nacionalistes tan de dretes com d’esquerres. Aconseguir el màxim de vots era
imprescindible per poder obtenir una bona representació al govern. El poder, la
sobirania, el nacionalisme i la unió social eren alguns trets que cridaven més
l’atenció a la població i per tant, era el que la majoria de anuncis publicitaris
volien fer veure.
Doc 7:

6. Aquest document és un text de M.Artola del llibre Partidos y programas
políticos fet entre 1808 i 1936. En aquest text hi podem trobar els propòsits i
les ideologies de la Lliga Catalana. Segurament es va usar durant la renovació
que va patir el partit Lliga Regionalista durant el febrer de 1933, a l’assemblea
constituent i va servir per marcar i organitzar els objectius que tindrien ara amb
el nom de Lliga Catalana.
En el text podem llegir com la Lliga Catalana es descriu a si mateixa com un
partit català que defensa el dret de propietat com un element essencial pel
progrés.
També deixa clar que aquest partit té com a objectiu posar solució a tots els
possibles problemes agraris que s’hagin esdevingut arrel de la Reforma Agrària
durant el Bienni d’Esquerres.
No es descriu com un partit que es preocupi només per un tipus de classe
social, sinó que deixa clar que vetlla per el benestar de tots els catalans i pel
progrés de Catalunya.
Per últim podem veure que la Lliga Catalana està a favor de la propietat
privada, però dels sindicats i dels acords entre empresaris i obrers.
Doc 7.1:
FONT: Acudit publicitari. Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 328
Aquets document és
un acudit publicat
pel setmanari
d’esquerres El Be
Negre el 7 de febrer
de 1933. En aquesta
vinyeta l’autor fa
una burla de la
assemblea
constituent de la
Lliga catalana, que
va renovar el partit
anteriorment anomenat Lliga Regionalista que va haver-hi durant l’any 1933 (el

7. document anterior mostra les noves expectatives del partit després del canvi de
nom). En el dibuix podem veure com era la situació del afiliats a la Lliga
Regionalista abans de l’assemblea, (els personatges estan dibuixats en color
negra, amb la mirada perduda i amb un esperit de pessimisme i totalment
envellits, ho podem veure amb els bastons que tots porten a la mà) i com
canvien un cop feta l’assemblea i un cop anomenats Lliga Catalana. (els
personatges surten de l’assemblea vestits amb roba d’estiu, amb la mirada ben
alta, renovats, amb un esperit de optimisme i sembla ser que hagin tornat al
seus inicis, ho podem veure a partir d’elements com el globus i les bermudes
que molts vesteixen).També ens mostren aquest canvi de mentalitat elements
com el cartell que anuncia el canvi de nom, que abans de l’assemblea està trist
i plora i després de l’assemblea mostra un somriure.
En poques paraules, tot hi haver canviat de nom i d’aspecte eren els mateixos,
només van donar un petit canvi d’imatge
Doc 8:
FONT: Cartell de la lliga catalana. Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 292
Aquest document és un cartell de propaganda
electoral de la Lliga Catalana per a les
eleccions municipals del 14 de gener de 1934.
En el cartell hi podem veure dues xemeneies.
Una que està ben construïda i ferma , que
representa els partits d’esquerres del 1931, i
un altre que s’està encara formant, que
representa a nous partits formats a partit de la
unió d’antics partits d’esquerres. Amb això, la
Lliga Catalana volia convèncer a la població de
que no votés partits que s’acabessin de formar
o que estiguessin formats de la unió entre
diferents partits, sinó que votessin partits de
dretes unificats, que estiguessin ben formats i
que tinguessin objectius ben clars, com el seu.
Volien remarcar el fet de que fossin un partit
que perdura al llarg del anys per remarcar la
seva experiència a la política i aconseguir la confiança de la població.

8. Doc 9:
FONT: Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 316
Aquest document està format
per dues gràfiques de sectors
que comparen els resultats
obtinguts a les eleccions al
Parlament de Catalunya del
20 de novembre del 1932 i a
les eleccions generals de
Catalunya del 19 de
novembre de 1933.
Aquestes dues eleccions van
ser diferents en quan als
resultats a Catalunya. ERC va ser el partit guanyador a les eleccions al
Parlament de 1932, amb un total de 56 escons i la Lliga va obtenir només 16.
En aquetes eleccions els escons obtinguts a altres partits catalans van ser molt
baixos, i els que van reunir més escons van ser USC amb 5 i PRA amb 4 escons.
En canvi a les eleccions generals de 1933 els escons van estar una mica més
repartits entre tots els partits. Es van capgirar els resultats i la Lliga va
aconseguir 25 escons, més que ERC que només en va tenir 17. Partits menys
representatius com PRDF i USC van aconseguir 3 escons i els carlins van
aconseguir 2 escons. La resta de partits : PSOE, ACR, UR i UC van reunir només
1 escó.
El més important a comparar va ser uqe en les eleccions al Parlament català la
victòria va ser per ERC i a les eleccions generals de 1933 la victòria va ser per
la Lliga Catalana. Possiblement la renovació i el canvi de Lliga Regionalista a
Lliga Catalana va afavorir el partit i va ser una de les causes que els va portar a
guanyar les eleccions generals del 1933. Un altre causa també podria ser el
desencís de la població respecte a l’acció de govern.
Doc 10:
Taula estadística sobre: Eleccions a
Corts espanyoles (1933)
FONT: Llibre de text: Història, ed. Teide 259
Aquí tenim una taula de dades que està treta
del nostre llibre de text, Història, ed.:Vicens
Vives, pag. 259 la font de la qual és l’ INE,
Anuaris estadístics, 1931-1940.
Aquesta taula de dades és sobre les eleccions
a les Corts espanyoles al 1933. Els resultats
que és recullen a la taula són només els
resultats electorals de Catalunya.
Podem veure els diferents partits a Catalunya
i el nombre d’escons que van rebre.

9. Aquestes eleccions van ser celebrades el 18 de novembre del 1933 i van ser les
segones eleccions de la Segona República espanyola i les primeres eleccions en
les que va haver sufragi universal, és a dir que les dones tenien dret a votar
també.
El partit que va rebre més escons va ser la Lliga Catalana amb un total de 22
escons, i l’altre partit que també va tenir bastants escons va ser Esquerra
Republicana de Catalunya amb un total de 17 escons.
Els altres partits van rebre molts pocs escons, entre 1-3, com per exemple el
Partit Republicà Radical que només va rebre un escó, o el Partit Republicà
Federal, que en va rebre 3. Al final va haver un total de 54 escons.
El fet que guanyes un partit de centredreta va fer que hi haguessin dos anys de
govern conservador, que els partits d’esquerra van anomenar com Bienni
Negre.
Doc 11:
Text: La radicalització del PSOE
Aquest text polític de la pagina 259 del llibre
de text, Història, ed. Vicens Vives i és un
discurs que va ser dit al Congrés del PSOE al
1933.
Des de 1931 fins el 1933 la coalició de
republicans d’esquerra i socialistes van crear
una Constitució i una sèrie de mesures
legislatives que la complementaven. Hi ha
una oposició a les mesures socials, cosa que
fa que el partit que surt més perjudicat és el
PSOE. Quan és trenca aquesta coalició és
fan unes eleccions (1933) que són
guanyades pel centre dreta.
El text ens defensa i ens diu que no ens hem d’aliar ni fer coalicions amb els
partits burgesos, sinó que hem de tractar més amb els obrers. L’autor no està
satisfet amb el suport que han donat i el que han aconseguit i per això vol
radicalitzar la seva postura i fer que el partit socialista sigui anticapitalista i no
tingui res a veure amb els burgesos.
Això va portar a que és realitzessin moltes vagues i conflictes, sobretot l’any
1934.

10. La influència del vot femení en el triomf de dretes
A les eleccions del 1933, per primera vegada a Espanya, més de sis milions de
dones van poder votar. El fet de que en la Constitució de 1931, es digues que
la dona podia votar, va portar grans discussions i debats. Per part d’esquerres
van dir que les dones havien de votar per justícia elemental.
En les primeres eleccions que van poder votar les dones, va sortir com a
guanyador un partit de dretes i això va portar molta polèmica ja que van dir
que havia sortit un partit de dretes perquè havien votat les dones, i que si no
ho haguessin fet els resultats serien diferents.
Més endavant és van fer investigacions historiogràfiques sobre aquests casos, i
és posa en dubte que el fet de que la dona pogués votar, va influir tant en els
resultats.
Document 1: La defensa del vot femení
Aquesta font és primària i és un text polític. Es tracta
d’un discurs de Clara Campoamor (diputada del Partit
Radical) publicat a l’agost del de 1931 i traduït del
castellà. Aquest text està extret del llibre de text
Història ed. Vicens Vives pàg. 262, on Clara
Campoamor defensa el vot femení.
Dos mesos abans d’aquesta publicació, el 28 de juny de 1931 es van fer les
eleccions generals, les quals van tenir una participació elevada, i van guanyar
esquerres. Més tard, al desembre, va ser aprovada la Constitució de 1931, on
va ser aprovat el dret de vot de les dones. Va ser difícil l’elecció, ja que hi havia
gent que pensava que no era convenient que les dones tinguessin dret al
sufragi però hi havia d’altres persones que pensaven que si era convenient.
Clara Campoamor, l’autora d’aquest discurs, va néixer a Madrid el 12 de febrer
de 1888 i va morir a Lausana, Suïssa el 30 d'abril de 1972. Va ser una política
republicana i defensora dels drets de la dona. Va ocupar un escó al Congrés
dels Diputats de la Segona República Espanyola i va destacar molt per la seva
defensa del vot de les dones. Molts polítics no van perdonar la seva lluita pel
vot femení, només el Partit Socialista Obrer Espanyol la va ajudar. Finalment va
aconseguir el sufragi universal. Va haver d’exiliar-se i primer va marxar a
Buenos Aires, sense poder tornar al seu país i al 1972 va morir a Suïssa.
En aquest text Clara Campoamor defensa el vot de les dones amb l’argument
de què no hi ha cap cosa que l’home i la dona no fan en comú excepte una que
és donar a llum, és a dir, que en política també han de participar els dos, no
només una meitat. Defensa també, que la dona no es cap perill en la política,
perquè elles han reaccionat tant en la dictadura com en la República.

11. Document 2: Ampliar el sufragi
Aquest document és un discurs polític de Manuel Cordero, un diputat socialista.
La data d’aquest discurs és l’agost de 1931. Al juny s’havia proposat la
Constitució que havia de ser aprovada al desembre, on deia que hi hauria
sobirania popular, sufragi universal i drets i llibertats, com per exemple dret al
divorci o dret a l’educació. L’autor d’aquest text volia expressar què donar el vot
a les dones no suosava posar en perill la República. Ara el repte seria que al
igual que quan van donar el vot als obrers, ara haurien de ensenyar a les dones
els ideals de cada partit perquè poguessin votar correctament.
Document 3: El suposat vot
conservador de les dones
És un text anomenat ‘El Debate’ del
diari catòlic conservador, publicat el
2 d’octubre del 1931 i traduït del
castellà, extret del llibre de text:
Història Ed. Vicens Vives pàg. 262
en el què es parla del suposat vot
conservador de les dones.
Després de les eleccions generals
que es van fer el 28 de juny, al
desembre del 1931 es va crear la
Constitució del 1931 la qual
demostrava un caràcter democràtic i
progressista. Per primer cop, en la constitució s’incloïa el dret al sufragi femení,
tot i que va ser un gran debat, ja que hi havia moltes opinions i es debatia si
era convenient o no cedir el vot a les dones.
El principi del text diu que els conservadors creuen que la dona no ha
d’intervenir en les qüestions polítiques ja que elles han d’ocupar-se únicament

12. de la llar i no ha de participar en temes de fora de la llar, és a dir, que els
conservadors no accepten que les dones puguin votar. Però, seguint el text,
s’entén que els conservadors, ja que han d’acceptar el vot de les dones,
defensen que si hi ha sufragi universal elles puguin participar, perquè veuen
injust que havent sufragi universal es prohibeixi a les dones aquest vot. Pensen
que la dona espanyola té virtuts i coneixements històrics que afavoreixen els
conservadors, juntament amb la seva conservació social.
Document 4: Caricatura
Aquí tenim una caricatura que
tracta el tema del sufragi femení. A
la caricatura podem veure a unes
dones que estan manifestant-se
perquè també volen tenir dret a
votar.
A partir del que diu a la pancarta
(no és veu gaire bé però diu:
“ Som dones que valem per dos
homes”) podem interpretar que
volien canviar el tipus de sufragi ja
que elles no eren inferiors als
homes i per tant havien de tenir
els mateixos drets.
Aquesta foto està extreta de l’any 1931, però no tenim informació del lloc on va
sortir publicada.
A la caricatura podem veure bastants dones i sembla que estiguin molt
alterades i amb moltes ganes de que la gent les escolti i reivindicar-se.
Finalment les dones van tenir el dret de votar, i ho van fer per primer cop al
1933.

13. Document 5: Dones fent
tasques de propaganda
electoral, 1933
És una font primària, una
fotografia extreta del llibre de
text Història ed. Vicens Vives
pàg. 263 on podem observar
el moment en què unes
dones estan fent tasques de
propaganda electoral. Esta
feta al 1933. Aquell mateix
any, al novembre, es van
produir les primeres eleccions d’Espanya on la dona va tenir el dret de votar,
dret què constava en la Constitució del 1931.
Les dones estan en una sala amb una taula enmig plena de papers i alguna
màquina d’escriure, amb uns armaris al fons on hi ha guardats més documents.
En primer pla hi ha algunes dones sentades en una cadira treballant. Hi ha una
dona utilitzant una màquina d’escriure que en el moment què es va fer la
fotografia va observar a l’autor d’aquesta. En segon pla hi ha més dones de
peu, també observant a l’autor o bé a la camera just en el moment en què es
feia la fotografia.
La intenció d’aquesta fotografia es demostrar com les dones treballaven per fer
la propaganda electoral per les eleccions del 1933 i que elles també
participarien en aquestes eleccions.
Document 6: Les reticències de
l’esquerra
Aquest text és un article d’opinió que va
sortir en un diari radical d’esquerres, El
Diluvio, el 2 d’octubre del 1931. .
Aquest diari era un diari de política i
republicà.
A les primeres eleccions que és van fer
les dones eren elegibles però no eren
electores i l’edat per votar era de 23
anys. Algunes dones s’oposaven a
estendre el dret de votar a les dones
per por a la manipulació de la dreta i
sectors religiosos, finalment el 30 de
setembre de 1931 és va aprovar per les
Corts espanyoles el dret de vot de les
dones i finalment al 1933 ho van fer.
El text ens diu que els 160 diputats que
van dir que si que podien votar les
dones no són uns bons republicans. Diu que clar que les dones poden tenir dret

14. a votar, però en una cosa com és la República no han de poder votar. Algunes
dones s’oposaven a estendre. També diu que per molt que en alguns pobles
les dones hagin tingut el dret de votar, la República Espanyola no ha de
permetre que és faci en tot Espanya.
L’autor del text és pot veure clarament que estava totalment en contra de que
les dones poguessin votar per la República, i amb el seu text intentava que la
gent penses com ell per així aconseguir més gent oposada i igual aconseguir
que no hi hagués sufragi universal perquè així només votessin els homes i
segons ell si votaven els homes, s’escolliria bé.
Document 7: La subsidaritat del vot femení
Aquesta font és primària i es tracta
d’un document de ‘El Heraldo de
Madrid’ diari liberal republicà que va
ser publicat el 2 d’octubre de l 1931 i
traduït del castellà. És una font
primària i apareix en el llibre de text
Història ed. Vicens Vives pàg. 263 i
parla de la dependència del vot
femení.
El text es va publicar dos mesos
abans de que es fes la Constitució de 1931, quan la participació de les dones en
la política era un debat important on sobretot esquerres defensaven que les
dones si tenien dret a participar i la seva participació era justa. Es parlava molt
de la conveniència de que votessin o no.
El text diu que s’ha acabat que només sigui un home un vot, perquè ara hi
participen les dones. Llavors quan diu que un home casat seran dos vots vol dir
que podrà votar l’home i la dona i ja seran dos vots. Què ‘un solter simpàtic i
faldiller, uns quants vots’ per exemple, vol dir que hi haurà els vots de l’home
solter, i de les dones que el segueixen o l’admiren. I així aquest text, ens fa
entendre que amb la acceptació del vot femení, amb influències dels homes hi
poden haver molts més vots.
Document 8: El vot femení no
va ser unidireccional
Aquest text de caire polític està
escrit per M.Vilanova en “La
participació electoral i el vot de les
dones durant la Segona República a
Catalunya” al 1999.
Defensa el fet de que els resultats
que van sortir, no tenien res a
veure amb que les dones votessin.
És a dir que molts es queixaven i
retreien que si havien sortit aquells
resultats era perquè les dones

15. havien votat i si no haguessin votat serien diferents els resultats i a partir del
seu text és pot veure que això no és així.
El text ens diu que les dones han estat molt manipulades històricament. La
victòria del 1933 va ser per el vot tant d’homes com de dones ja que la causa
de que guanyes va ser perquè és van dividir els partits reformistes republicans i
és van presentar en diferents candidatures.
També ens diu que un estudi de participació del any 1932 i 1933 demostren
que els resultats van ser més o menys els mateixos quan no podien votar les
dones i quan hi havia sufragi universal.
Amb aquestes dades ja queda demostrat que les dones no han influït en els
resultats.
CLARA CAMPOAMOR
Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer
de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) va
ser una política republicana i defensora dels drets de
la dona.
Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de
telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la
Universitat de Madrid.
S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més
tard, és escollida pel poble de Madrid per ocupar un
escó al Congrés dels Diputats de la Segona
República Espanyola. Va destacar com a diputada,
principalment per la defensa que va fer dels drets de
la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets
del Nen, a més de participar en l'elaboració i
defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir
que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets
electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució
republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933. En la defensa
del vot femení, va ser abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el
suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar
solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles
per ella presentats. Molts polítics no li van perdonar la seva reeixida lluita pel
sufragi universal, però Clara Campoamor va lluitar contra tot i contra tots per
tal d’aconseguir el sufragi universal. No va aconseguir, però, el seu ideal que
sempre va ser la fusió de tots els republicans en un partit amb Azaña i Lerroux.
El 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i
solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot
femení i jo". El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.
Mai més no va poder tornar al seu país; dotze anys de presó l'esperaven a
Espanya.
Va morir el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Suïssa).
Informació treta de:
http://www.segundarepublica.com/index.php?opcion=2&id=44
http://ca.wikipedia.org/wiki/Clara_Campoamor_Rodr%C3%ADguez