2. Lafca! Hearn
Neix en la illa Leucadia el 27 de Juny de 1850
Lafcadi Hearn qui justament es convertiria ja des de
jove i fins a la seva mort en un inquiet investigador i
amant de diverses cultures .
quot;Desde muy chico sentí una gran admiración por el Oriente y mi
sentimiento volaba hacia al Japón a través de Lafcadio Hearnquot;
Jorge L. Borges
3. Va ser un enamorat de la literatura francesa, un enamorat de la
cultura llatina i negra de Nova Orleans, un enamorat de l'Àsia i molt
especialment un enamorat del Japó.
Llegir els seus escrits sobre el Japó és llegir el quot;diariquot; d'un home que
sense deixar de ser estrany a aquest món al que s'apropava, es
barrejava amb ell; convivia amb la seva gent, furgava en les seves
intimitats, i buscava comprendre'l des de dintre.
Hearn va viure el Japó amb tot el seu cos i tota la seva ment. No va
poder ni va voler descriure quot;objectivamentquot; al Japó sinó auscultar la
seva ànima, el seu cor, el seu kokoro com va titular a un dels seus
més bells llibres d'entre els dotze que va dedicar al tema.
Us recomanem el conte
“Reflexos”
Lafca! Hearn
4. Robequot; L#$ Stevenson
Novel·lista, assagista i poeta escocès, algunes
de les obres de les quals s'han convertit en
clàssics de la literatura infantil.
Des de la seva infantesa sempre havia sentit
una especial inclinació cap a la literatura.
Malalt de tuberculosi, es va veure obligat a
viatjar contínuament a la recerca de climes
apropiats al seu delicat estat de salut.
Alguns dels seus millors poemes estan recollits
en el volum Jardí de versos per a nens (1885).
Entre els altres llibres de poemes que va
publicar destaca De tornada al mar (1887).
D'altra banda, Narracions meravelloses (1882) i
El diable de l'ampolla i altres contes (1893) són
col·leccions de contes.
5. El !able de l ’ampolla
“Havia un home en una illa de Hawaii al que anomenaré
Keawe ; perquè la veritat és que encara viu i que el seu
nom deu romandre secret, però el seu lloc de naixença no
estava lluny de Honaunau, on els ossos de Keawe el Gran
jeuen amagats en una cova.
Aquest home era pobre, valent i actiu; llegia i escrivia tan
bé com un mestre d'escola, a més era un mariner de
primera classe, que havia treballat durant algun temps en
els vapors de la illa i pilotat un balener en la costa de
Hamakua.”
6. Rafael Sánchez Ferlosio
Narrador y ensayista español nacido en
Roma. Hijo de Rafael Sánchez Mazas, en
su relato Industrias y andanzas de
Alfanhuí (1951), confluyen la ficción
autobiográfica y una serie de recursos
que, emparentados con lo fantástico,
acentúan la sensación de descrédito de
la realidad, como un intento de
construir otra memoria, la inmensa
memoria de las cosas desconocidas.
7. “El maestro miró al niño de arriba
abajo con unos ojos muy serios y dijo:
-¿Tú? Tú tienes ojos amarillos como los
alcaravanes; te llamaré Alfanhuí porque
éste es el nombre con que los alcaravanes
se gritan los unos a los otros.”
8. ¿Quién sabe lo que
significarán las aventuras de Alfanhuí?
Solo sabemos, como el gigante Heraclio, que
son un tesoro, de fantasía, de pájaros
vegetales y jardines de luna: un cofre de
tesoros que no tenemos que valorar, porque
no se pueden vender. Solo se pueden mirar y
admirar por aquellos que, como Alfanhuí,
entiendan o quieran entender de colores.
9. El equipo de trabajo posando con la decoración
de la clase que Alfanhuí nos inspiró