2. Com és el meu barri?
Heterogeni, històric, transcorregut, gran oferent, ben comunicat i blaugrana.
Però, sobretot, subjectiu.
3. Si no para de ploure, què
passarà?
Que la nostra visió del món canviarà i serà com si miréssim la
realitat des de darrere d’un vidre mullat.
4. De quin color són els
divendres?
El divendres és l’únic dia de la setmana que puc arribar a casa i estirar-me al
meu sofà tarnoja, amb aquella calma mental que només s’assoleix quan
saps que tot el que has de fer, ja ho faràs durant el cap de setmana. Així que
els meus divendres són taronges, igual que el sofà.
5. Quina textura té el cap de
setmana?
El cap de setmana singifica aire lliure, temps per respirar tranquil·la.
Potser per això l’associo a la bufanda, que actualment sempre
m’acompanya en els meus viatges a l’exterior.
6. Com és la cançó de la
teva vida?
“No tornaran, moments que enyoro, tots aquells anys no tornaran, les
busques del temps van endavant, imponents, que ja mai més tornaran.”
No tornaran, dels whiskyn’s.
NOSTÀLGI
CA
7. Què és el que més estimes de
la persona que més estimes?
El que més estimo de la meva mare és que
vinc d’ella, que ningú m’ha tingut tant dins
seu, que m’ha regalat la vida. I aquesta és la
panxa que em va acollir durant els nou
primers mesos de la meva vida.
8. Com seria la postal de Nadal
ideal?
Diuen que la màgia del Nadal la porten els nens. Ells que l’esperen tot l’any,
ells que el viuen amb una creença segura i innocent, ells que miren el
pessebre i, més enllà de les figures, hi veuen una escena real.
9. Com sóc jo?
Reservada o massa tímida per exterioritzar el que penso. Els meus
sentiments només s’intueixen quan tinc la guitarra a les mans, perquè
el meu jo la inclou a ella.
10. Si haguessis de
fer un examen
d’aquesta
assignatura,
com seria la
xuleta?
I tot i amb aquesta trampa, tinc els meus dubtes que pogués arribar a aprovar
l’examen. Tinc la lleugera sospita que els ordenadors m’odien.