SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 10
LA SOCIETAT FEUDAL 3 grans grups Els que  combaten Els que  preguen Els qui  treballen La noblesa Els eclesiàstics Serfs i camperols minoria majoria
ELS QUE COMBATEN Eren els nobles o l’aristocràcia Guerrers d’ofici Propietaris de les terres Vivien en castells Tenien  tot el poder  en els seus territoris
A més, feien grans menjars, feien torneigs on els cavallers s’enfrontaven entre ells i, com a distracció, caçaven... Per arribar a ser  cavallers Patges  Escuders  Cavallers
Dins de la  noblesa  (tots eren cavallers) : -  magnats : comtes, ducs, marquesos... -  vescomtes,barons... -  cavallers  ELS QUE PREGUEN L’Església cada cop tenia més poder, ja que Europa era pràcticament cristiana. Era l’ únic  element d’unitat entre tothom.  Cada cop la gent seguia més les directrius de l’Església, i volia aconseguir la salvació de la seva ànima.  Per això, feien  donacions  molts cops de les seves propietats a l’Església en el moment de la seva mort i d’aquesta manera obtenir els favors i les pregàries per obtenir el pas cap el Paradís...
El clergat era un estament  privilegiat . El  clergat Clergat  secular Clergat  regular Molt important fou  St. Benet de  Núrsia. Capellans de les parròquies Ora et labora abats abadesses
El clergat  regular  viu en els  monestirs . En els monestirs hi ha dues parts fonamentals: L’església El claustre Al voltant del claustre hi havia les dependències  principals del monestir:  La sala capitular  (on es reunien els monjos) El menjador o refertor La biblioteca El celler Dormitoris   .....................
Organització de les terres Les possessions dels senyors s’organitzaven en tres parts: Reserva senyorial Part comunal Part rústica (dependències i terres del senyor ) ( zona de camps,  boscos. que  podien utilitzar els pagesos..) ( terres concedides per part del senyor als camperols) Els senyors tenien la propietat, el domini i el control de totes les seves terres.
ELS QUI TREBALLEN Són el 90% de la població = vida dura, incòmoda i miserable. - Havien de pagar una quantitat com a “lloguer” d’una part de la terra dl senyor. - Havien de treballar per al senyor, sigui a la reserva sigui al castell (les corvees ) - Havien de pagar per utilitzar la zona comunal ( banalitats ) -Havien de pagar a l’església la desena part de la collita ( el delme ) A més de pagar totes aquestes quantitats, amb el seu treball s’havien de mantenir.
EL FEUDALISME JURÍDIC És la relació de  vassallatge  entre un senyor i un vassall. Un rei podia donar a un noble, vassall seu, com a pagament per un servei realitzat, un  benefici , que era, generalment,  una terra  (i tot el que hi havia en ella). Aquests beneficis tenien unes obligacions per part del vassall vers el senyor. La categoria de la terra més generalitzada era la de  féu , on el vassall que el rebia tenia  obligacions militars i econòmiques  cap el seu senyor. Per fer-se vassall, es feia una  cerimònia  anomenada de  l’homenatge . En què consistia ? En primer lloc, el senyor i el vassall s’agafaven de les mans ( inmixtio manuum ) Després, posaven les mans sobre l’evangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor ( sacramentum )
El senyor en senyal de pacte i amistat el besava ( osculum ). I a continuació el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que corroborava l’homenatge ( investidura ) El vassall havia de donar al senyor, consell ( consilium ) i ajudar-lo amb les armes ( auxilium ) quan fos necessari.  Aquesta cerimònia es feia també amb altres nobles inferiors socialment. Per això, s’ha dit que en el feudalisme  tothom és vassall de tothom .

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
Sílvia
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
Sílvia
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
Pushkin1799
 

La actualidad más candente (20)

Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
Guifré el pilós
Guifré el pilósGuifré el pilós
Guifré el pilós
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
 
Clergues
ClerguesClergues
Clergues
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
El Camí de Sant Jaume
El Camí de Sant JaumeEl Camí de Sant Jaume
El Camí de Sant Jaume
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Els monjos
Els monjosEls monjos
Els monjos
 
Els trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actualsEls trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actuals
 
Trobadors i joglars
Trobadors i joglarsTrobadors i joglars
Trobadors i joglars
 

Similar a Feudalisme

La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
2nESO
 

Similar a Feudalisme (20)

2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
 
L'Europa feudal
L'Europa feudalL'Europa feudal
L'Europa feudal
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
La societat feudal (IES Cap de LLevant)
La societat feudal (IES Cap de LLevant)La societat feudal (IES Cap de LLevant)
La societat feudal (IES Cap de LLevant)
 
Europa feudal
Europa feudalEuropa feudal
Europa feudal
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
El Feudalisme
El FeudalismeEl Feudalisme
El Feudalisme
 
Tema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudalTema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudal
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
Grup ariadna herrrera
Grup ariadna herrreraGrup ariadna herrrera
Grup ariadna herrrera
 
Reis dèbils
Reis dèbilsReis dèbils
Reis dèbils
 
EUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDALEUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDAL
 
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaa
 
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjana
 
Edatmitjana
EdatmitjanaEdatmitjana
Edatmitjana
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
 
Tema4 la societat feudal
Tema4 la societat feudalTema4 la societat feudal
Tema4 la societat feudal
 
L'Europa feudal 2de2.pptx
L'Europa feudal 2de2.pptxL'Europa feudal 2de2.pptx
L'Europa feudal 2de2.pptx
 

Feudalisme

  • 1. LA SOCIETAT FEUDAL 3 grans grups Els que combaten Els que preguen Els qui treballen La noblesa Els eclesiàstics Serfs i camperols minoria majoria
  • 2. ELS QUE COMBATEN Eren els nobles o l’aristocràcia Guerrers d’ofici Propietaris de les terres Vivien en castells Tenien tot el poder en els seus territoris
  • 3. A més, feien grans menjars, feien torneigs on els cavallers s’enfrontaven entre ells i, com a distracció, caçaven... Per arribar a ser cavallers Patges Escuders Cavallers
  • 4. Dins de la noblesa (tots eren cavallers) : - magnats : comtes, ducs, marquesos... - vescomtes,barons... - cavallers ELS QUE PREGUEN L’Església cada cop tenia més poder, ja que Europa era pràcticament cristiana. Era l’ únic element d’unitat entre tothom. Cada cop la gent seguia més les directrius de l’Església, i volia aconseguir la salvació de la seva ànima. Per això, feien donacions molts cops de les seves propietats a l’Església en el moment de la seva mort i d’aquesta manera obtenir els favors i les pregàries per obtenir el pas cap el Paradís...
  • 5. El clergat era un estament privilegiat . El clergat Clergat secular Clergat regular Molt important fou St. Benet de Núrsia. Capellans de les parròquies Ora et labora abats abadesses
  • 6. El clergat regular viu en els monestirs . En els monestirs hi ha dues parts fonamentals: L’església El claustre Al voltant del claustre hi havia les dependències principals del monestir: La sala capitular (on es reunien els monjos) El menjador o refertor La biblioteca El celler Dormitoris .....................
  • 7. Organització de les terres Les possessions dels senyors s’organitzaven en tres parts: Reserva senyorial Part comunal Part rústica (dependències i terres del senyor ) ( zona de camps, boscos. que podien utilitzar els pagesos..) ( terres concedides per part del senyor als camperols) Els senyors tenien la propietat, el domini i el control de totes les seves terres.
  • 8. ELS QUI TREBALLEN Són el 90% de la població = vida dura, incòmoda i miserable. - Havien de pagar una quantitat com a “lloguer” d’una part de la terra dl senyor. - Havien de treballar per al senyor, sigui a la reserva sigui al castell (les corvees ) - Havien de pagar per utilitzar la zona comunal ( banalitats ) -Havien de pagar a l’església la desena part de la collita ( el delme ) A més de pagar totes aquestes quantitats, amb el seu treball s’havien de mantenir.
  • 9. EL FEUDALISME JURÍDIC És la relació de vassallatge entre un senyor i un vassall. Un rei podia donar a un noble, vassall seu, com a pagament per un servei realitzat, un benefici , que era, generalment, una terra (i tot el que hi havia en ella). Aquests beneficis tenien unes obligacions per part del vassall vers el senyor. La categoria de la terra més generalitzada era la de féu , on el vassall que el rebia tenia obligacions militars i econòmiques cap el seu senyor. Per fer-se vassall, es feia una cerimònia anomenada de l’homenatge . En què consistia ? En primer lloc, el senyor i el vassall s’agafaven de les mans ( inmixtio manuum ) Després, posaven les mans sobre l’evangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor ( sacramentum )
  • 10. El senyor en senyal de pacte i amistat el besava ( osculum ). I a continuació el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que corroborava l’homenatge ( investidura ) El vassall havia de donar al senyor, consell ( consilium ) i ajudar-lo amb les armes ( auxilium ) quan fos necessari. Aquesta cerimònia es feia també amb altres nobles inferiors socialment. Per això, s’ha dit que en el feudalisme tothom és vassall de tothom .