SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 32
ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS ARQUITECTURA DEL SEGLE XX (1a meitat) - Arquitectura del Ferro - Escola de Chicago - Racionalisme - Arquitectura Orgànica
ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS Dos factors influiran en el sorgiment d'una nova arquitectura: ►   Noves necessitats . Nous mitjans de comunicació com el ferrocarril que exigeix estacions, ponts; grans obres públiques; instal·lacions industrials; exposicions universals. ►   Nous materials . L'aparició del  ferro colat  permet fabricar bigues llargues i fer ornaments de baix cost. El  vidre  amb dimensions més grans i més resistència es fa servir com una autèntica pell translúcida que substitueix les parets o la coberta. El  ciment  va ser un precedent del valor constructiu i estructural que caracteritza l'arquitectura del segle XX.
L'ARQUITECTURA DEL FERRO Els millors exponents són els que ofereixen les exposicions universals. Obres: - Crystal Palace, de Paxton (Londres, 1850-1851) - La Galerie des Machines, de Dutert i Contamin (París  1889) - La Torre de Gustave Eiffel (París, 1889)
Crystal Palace, de Paxton
 
Galerie des Machines, de Dutert i Contamin
 
 
L'ESCOLA DE CHICAGO La ciutat havia estat destruïda per un incendi l'any 1871, i l'esperit dels habitants els va portar a una autèntica marató constructiva. Amèrica no es trobava limitada per cap tradició constructiva; en conseqüència, els edificis americans podien ser dissenyats segons les conveniències exactes del present, sense referències al passat. L'Escola de Chicago té un relleu especial per dues raons: - Creació del gratacel com a alternativa funcional - La renovació va anar a càrrec dels arquitectes, i no dels  enginyers. Arquitecte destacat:  Louis Henry Sullivan - Magatzems Carson (1889)  - Auditorium de Chicago (1887-90)
Magatzems Carson
Auditorium (Chicago)
 
ARQUITECTURA DEL SEGLE XX - Ruptura amb la tradició arquitectònica anterior (historicista i  modernisme). Les causes d'aquest canvi van ser: * Avanços tècnics * Canvi en el gust que tendeix a la simplificació * Canvis socials: s'exigiran habitatges més dignes, la vivenda  esdevindrà el tema central de l'activitat constructiva. * Reestructuració socioeconòmica que imposa grans edificis  per a concentracions multitudinàries: pavellons  d'exposicions, magatzems, oficines immenses, etc. * Nous mitjans de comunicacions: exigeixen grans obres  públiques. - Funcional: s'anteposa la funció a l'ornamentació. - Deslligada del passat, amb criteris absolutament nous  (desapareixen columnes...)
RACIONALISME O FUNCIONALISME Època d'entreguerres Els arquitectes són profundament individuals però tenen els següents denominadors comuns: - Simplicitat de les formes - Retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) - Lògica constructiva per damunt de l'evasió ornamental Té els seus precedents en les múltiples experiències que es van fer a Amèrica del Nord i a Europa i que mostraven el predomini de la funció i de la raó per damunt de l'ornamentació i de la sensació. Arquitectes més destacats: - Le Corbusier - Walter Gropius - Mies van der Rohe
LE CORBUSIER - El centre de la seua preocupació és l'home: estableix  proporcions canòniques a partir de les mesures humanes. -  Modulor , principi teòricopràctic on es fixen les proporcions  que permeten construir harmònicament qualsevol cosa. - Cinc principis bàsics que resumeien la seua obra: a) Els puntals b) Les terrasses-jardí c) La finestra longitudinal d) La planta oberta e) Façana lliure
Vil·la Savoie
Unité d'Habitation, Marsella
Vil·la Stein
Església de Ronchamp
WALTER GROPIUS I LA BAUHAUS - Unifica tècnica i art al Werkbund (escola d'aprenentatge). - Crea La Bauhaus a Weimar. És la primera escola de  disseny on els estudiants podien arribar a realitzar tot allò  que projectaven: s'hi investigava tota mena d'activitat  plàstica relacionada amb la indústria. - La seua arquitectura s'ajusta a cada necessitat concreta. - Els seus edificis ofereixen una infinitat de punts de vista. - Superfícies diàfanes. - Obres: * Oficines dels tallers Fagus. * centre de La Bauhaus a Dessau
Oficines dels tallers Fagus
La Bauhaus a Weimar
MIES VAN DER ROHE - S'interessa pels materials com a elements expressius: ferro i  formigó a l'interior, i vidre a l'exterior. - Els seus espais mai no són tancats, sinó que s'obren i es  distenen cap a l'exterior buscant la integració amb el medi. - Rebutja la forma quan no és el resultat d'una funció. - 1919: projecte de gratacel de metall i vidre que va establir les  bases de tots els edificis moderns. - Obres: * Pavelló alemany de l'Exposició Internacional de  Barcelona.  * Casa Farnsworth * Seagram building
Pavelló alemany de l'exposició internacional de Barcelona
Casa Farnsworth
Seagram building (Nova York)
ARQUITECTURA ORGÀNICA La crisi creadora provocada pels règims totalitaris europeus i l'esclat de la IIGM van aturar tota l'activitat constructiva, però va continuar als EUA. Aquest nou corrent és el de l'arquitectura orgànica, que pren l'home com a referència constants. Característiques: - Preten posar els mitjans tècnics al servei de l'home. - En els edificis s'ha de tenir en compte l'acústica,  l'harmonia dels colors, el medi geogràfic circumdant  (col·laboració interdisciplinar). - Els materials influeixen en la vista, el tacte i l'olfate. Els  colors animen. Els llums fixos produeixen sensació de  cansament. - Finalitat humana i social d'aquesta arquitectura.
FRANK LLOYD-WRIGHT - Intenta integrar l'arquitectura en el seu medi natural. - Considera les característiques de les persones a les que va  destinada la seua obra. - Admiració per l'arquitectura japonesa: elaboració dels espais  interns, ràfecs molt volats. - Empra als interiors els materials en el seu estat natural, així  ens sentirem a prop de la natura. - La llum solar no penetra directament en la vivenda, desterra  els grans finestrals i les finestres se situen a dalt. - La vivenda deu comptar amb adequada calefacció. - Obres: * Casa Kauffman * Museu Guggenheim (Nova York)
Casa Kauffmann o de la Cascada
Museu Guggenheim (Nova York)
 
 

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
Assumpció Granero
 

La actualidad más candente (20)

Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 

Destacado (8)

ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Escultura impressionista
Escultura impressionistaEscultura impressionista
Escultura impressionista
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Nous materials
Nous materialsNous materials
Nous materials
 
Arquitectura historicista siglo xix (1er parte)
Arquitectura historicista siglo xix (1er parte)Arquitectura historicista siglo xix (1er parte)
Arquitectura historicista siglo xix (1er parte)
 
Arquitectura historicista
Arquitectura historicistaArquitectura historicista
Arquitectura historicista
 
El Siglo XIX: La Pintura Realista
El Siglo XIX: La Pintura RealistaEl Siglo XIX: La Pintura Realista
El Siglo XIX: La Pintura Realista
 
Arquitectura del Siglo XIX, historicisimos, hierro y cristal, Escuela de Chic...
Arquitectura del Siglo XIX, historicisimos, hierro y cristal, Escuela de Chic...Arquitectura del Siglo XIX, historicisimos, hierro y cristal, Escuela de Chic...
Arquitectura del Siglo XIX, historicisimos, hierro y cristal, Escuela de Chic...
 

Similar a Arquitectura dels nous materials

Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
Rosa Curto
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
Rosa Curto
 
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIXL’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
Carles Olmedo Quirós
 
32 f m. guggenheim
32 f  m. guggenheim32 f  m. guggenheim
32 f m. guggenheim
jgutier4
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
Mò C
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohe
campa01
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii part
balvare6
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
Assumpció Granero
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOEBARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
Manel Cantos
 

Similar a Arquitectura dels nous materials (20)

Arquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIXArquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIX
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
 
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIXL’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
 
L'arquitectura historicista, del ferro i funcional
L'arquitectura historicista, del ferro i funcionalL'arquitectura historicista, del ferro i funcional
L'arquitectura historicista, del ferro i funcional
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
32 f m. guggenheim
32 f  m. guggenheim32 f  m. guggenheim
32 f m. guggenheim
 
Arquitectura segle xix
Arquitectura segle xixArquitectura segle xix
Arquitectura segle xix
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
 
Segona meitat segle XX: Arquitectura
Segona meitat segle XX: ArquitecturaSegona meitat segle XX: Arquitectura
Segona meitat segle XX: Arquitectura
 
Arquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIXArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohe
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii part
 
Pavello alemany mies
Pavello alemany miesPavello alemany mies
Pavello alemany mies
 
Arquitectura s. xx
Arquitectura s. xx Arquitectura s. xx
Arquitectura s. xx
 
Arquitectura s. xx (3)
Arquitectura s. xx (3)Arquitectura s. xx (3)
Arquitectura s. xx (3)
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
Arquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIXArquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIX
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOEBARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
 

Más de historialavilaroja (20)

Goya i la Història d'Espanya
Goya i la Història d'EspanyaGoya i la Història d'Espanya
Goya i la Història d'Espanya
 
Revolució industrial
Revolució industrialRevolució industrial
Revolució industrial
 
Revoluciona liberals i nacionalismes
Revoluciona liberals i nacionalismesRevoluciona liberals i nacionalismes
Revoluciona liberals i nacionalismes
 
Segona guerra mundial
Segona guerra mundialSegona guerra mundial
Segona guerra mundial
 
Mesopotàmia, Pèrsia i Egipte
Mesopotàmia, Pèrsia i EgipteMesopotàmia, Pèrsia i Egipte
Mesopotàmia, Pèrsia i Egipte
 
Els Totalitarismes
Els TotalitarismesEls Totalitarismes
Els Totalitarismes
 
La crisi de l'Antic Règim
La crisi de l'Antic RègimLa crisi de l'Antic Règim
La crisi de l'Antic Règim
 
Orígens de l'art: La Prehistòria
Orígens de l'art: La PrehistòriaOrígens de l'art: La Prehistòria
Orígens de l'art: La Prehistòria
 
Medi Físic
Medi FísicMedi Físic
Medi Físic
 
Àntic Règim
Àntic RègimÀntic Règim
Àntic Règim
 
Demografia
DemografiaDemografia
Demografia
 
Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romans
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
La forma de vida dels grecs
La forma de vida dels grecsLa forma de vida dels grecs
La forma de vida dels grecs
 
Història dels grecs
Història dels grecsHistòria dels grecs
Història dels grecs
 
Asia política
Asia políticaAsia política
Asia política
 
Mesopotàmia i Egipte
Mesopotàmia i EgipteMesopotàmia i Egipte
Mesopotàmia i Egipte
 
Early civilizations
Early civilizationsEarly civilizations
Early civilizations
 
Physycal maps
Physycal mapsPhysycal maps
Physycal maps
 
Prehistory
PrehistoryPrehistory
Prehistory
 

Arquitectura dels nous materials

  • 1. ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS ARQUITECTURA DEL SEGLE XX (1a meitat) - Arquitectura del Ferro - Escola de Chicago - Racionalisme - Arquitectura Orgànica
  • 2. ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS Dos factors influiran en el sorgiment d'una nova arquitectura: ► Noves necessitats . Nous mitjans de comunicació com el ferrocarril que exigeix estacions, ponts; grans obres públiques; instal·lacions industrials; exposicions universals. ► Nous materials . L'aparició del ferro colat permet fabricar bigues llargues i fer ornaments de baix cost. El vidre amb dimensions més grans i més resistència es fa servir com una autèntica pell translúcida que substitueix les parets o la coberta. El ciment va ser un precedent del valor constructiu i estructural que caracteritza l'arquitectura del segle XX.
  • 3. L'ARQUITECTURA DEL FERRO Els millors exponents són els que ofereixen les exposicions universals. Obres: - Crystal Palace, de Paxton (Londres, 1850-1851) - La Galerie des Machines, de Dutert i Contamin (París 1889) - La Torre de Gustave Eiffel (París, 1889)
  • 5.  
  • 6. Galerie des Machines, de Dutert i Contamin
  • 7.  
  • 8.  
  • 9. L'ESCOLA DE CHICAGO La ciutat havia estat destruïda per un incendi l'any 1871, i l'esperit dels habitants els va portar a una autèntica marató constructiva. Amèrica no es trobava limitada per cap tradició constructiva; en conseqüència, els edificis americans podien ser dissenyats segons les conveniències exactes del present, sense referències al passat. L'Escola de Chicago té un relleu especial per dues raons: - Creació del gratacel com a alternativa funcional - La renovació va anar a càrrec dels arquitectes, i no dels enginyers. Arquitecte destacat: Louis Henry Sullivan - Magatzems Carson (1889) - Auditorium de Chicago (1887-90)
  • 12.  
  • 13. ARQUITECTURA DEL SEGLE XX - Ruptura amb la tradició arquitectònica anterior (historicista i modernisme). Les causes d'aquest canvi van ser: * Avanços tècnics * Canvi en el gust que tendeix a la simplificació * Canvis socials: s'exigiran habitatges més dignes, la vivenda esdevindrà el tema central de l'activitat constructiva. * Reestructuració socioeconòmica que imposa grans edificis per a concentracions multitudinàries: pavellons d'exposicions, magatzems, oficines immenses, etc. * Nous mitjans de comunicacions: exigeixen grans obres públiques. - Funcional: s'anteposa la funció a l'ornamentació. - Deslligada del passat, amb criteris absolutament nous (desapareixen columnes...)
  • 14. RACIONALISME O FUNCIONALISME Època d'entreguerres Els arquitectes són profundament individuals però tenen els següents denominadors comuns: - Simplicitat de les formes - Retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) - Lògica constructiva per damunt de l'evasió ornamental Té els seus precedents en les múltiples experiències que es van fer a Amèrica del Nord i a Europa i que mostraven el predomini de la funció i de la raó per damunt de l'ornamentació i de la sensació. Arquitectes més destacats: - Le Corbusier - Walter Gropius - Mies van der Rohe
  • 15. LE CORBUSIER - El centre de la seua preocupació és l'home: estableix proporcions canòniques a partir de les mesures humanes. - Modulor , principi teòricopràctic on es fixen les proporcions que permeten construir harmònicament qualsevol cosa. - Cinc principis bàsics que resumeien la seua obra: a) Els puntals b) Les terrasses-jardí c) La finestra longitudinal d) La planta oberta e) Façana lliure
  • 20. WALTER GROPIUS I LA BAUHAUS - Unifica tècnica i art al Werkbund (escola d'aprenentatge). - Crea La Bauhaus a Weimar. És la primera escola de disseny on els estudiants podien arribar a realitzar tot allò que projectaven: s'hi investigava tota mena d'activitat plàstica relacionada amb la indústria. - La seua arquitectura s'ajusta a cada necessitat concreta. - Els seus edificis ofereixen una infinitat de punts de vista. - Superfícies diàfanes. - Obres: * Oficines dels tallers Fagus. * centre de La Bauhaus a Dessau
  • 22. La Bauhaus a Weimar
  • 23. MIES VAN DER ROHE - S'interessa pels materials com a elements expressius: ferro i formigó a l'interior, i vidre a l'exterior. - Els seus espais mai no són tancats, sinó que s'obren i es distenen cap a l'exterior buscant la integració amb el medi. - Rebutja la forma quan no és el resultat d'una funció. - 1919: projecte de gratacel de metall i vidre que va establir les bases de tots els edificis moderns. - Obres: * Pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona. * Casa Farnsworth * Seagram building
  • 24. Pavelló alemany de l'exposició internacional de Barcelona
  • 27. ARQUITECTURA ORGÀNICA La crisi creadora provocada pels règims totalitaris europeus i l'esclat de la IIGM van aturar tota l'activitat constructiva, però va continuar als EUA. Aquest nou corrent és el de l'arquitectura orgànica, que pren l'home com a referència constants. Característiques: - Preten posar els mitjans tècnics al servei de l'home. - En els edificis s'ha de tenir en compte l'acústica, l'harmonia dels colors, el medi geogràfic circumdant (col·laboració interdisciplinar). - Els materials influeixen en la vista, el tacte i l'olfate. Els colors animen. Els llums fixos produeixen sensació de cansament. - Finalitat humana i social d'aquesta arquitectura.
  • 28. FRANK LLOYD-WRIGHT - Intenta integrar l'arquitectura en el seu medi natural. - Considera les característiques de les persones a les que va destinada la seua obra. - Admiració per l'arquitectura japonesa: elaboració dels espais interns, ràfecs molt volats. - Empra als interiors els materials en el seu estat natural, així ens sentirem a prop de la natura. - La llum solar no penetra directament en la vivenda, desterra els grans finestrals i les finestres se situen a dalt. - La vivenda deu comptar amb adequada calefacció. - Obres: * Casa Kauffman * Museu Guggenheim (Nova York)
  • 29. Casa Kauffmann o de la Cascada
  • 31.  
  • 32.