1. ART CLÀSSIC: R OMA

2. 1. REFERENTS HISTÒRICS Al segle VIII a.C. La península itàlica esta habitada per diferents pobles: Els sabins i els llatins fundaren Roma l'any 753 a.C. La Història de l'Imperi Romà es divideix en tres grans períodes: a) Monarquia (753-509 a.C.) b) República (509-31 a.C.) c) Imperi (31 a.C.-476 d.C.) Influències culturals: • Civilització etrusca • Civilització grega L'art va ser un instrument bàsic de l'ostentació del poder

3. 2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA Després del domini de tots els territoris de la península Itàlica, Roma va estendre els seus dominis polítics i culturals per: • totes les terres que envoltaven les costes mediterrànies, • una part de l'Europa continental, • les illes Britàniques, • Siria i Mesopotàmia

4. Cronologia • Civilització romana : 509 a.C- 476 d.C. • Art pròpiament romà a partir de finals del segle II a.C Dos períodes de l'art romà: a) Republicà (segles III-I a.C.): influència de les formes culturals gregues. b) Imperial (segles I a.C.-V d.C.)

5. 3. L'ART ETRUSC COM A ANTECEDENT Els etruscs van dominar i compartir els turons i les valls de Roma fins al 509 a.C. Segons la tradició els etruscs procedien de l'Àsia Menor. Al segle VIII a.C., ja comerciaven amb les colònies gregues del sud de la península Itàlica. La cultura etrusca es configura com una barreja d'art grec i art oriental. Totes les manifestacions de l'art etrusc van estar dominades per les creences religioses i pels ritus funeraris

6. L'arquitectura etrusca • Ús de l'arc i la volta • Ordre toscà. • Tombes: necròpolis • Temples: - Materials: pedra als basaments, fusta i maó. - Característiques: planta quadrangular que descansava sobre un podi alt i tenien un pòrtic de columnes. El realisme escultòric • Sarcòfags: influència de l'escultura grega arcaica (somriure, ulls ametllats, geometria i cert hieratisme) • Retrats: realisme

7. 4. CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA • Origen eclèctic: herència etrusca, grega i hel·lenística. • El gran client és l'Estat -> propaganda del governant. L'arquitectura al servei de les necessitats imperials. • Elements sustentants: mur i columna (valor més decoratiu) • Elements sustentats: arc de mig punt i volta de canó o d'aresta. • Ordres arquitectònics: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.

8. • Materials: pedra i maó. El marbre s'utilitzava per a les columnes i com a revestiment dels murs. Opus caementicium. • Sentit utilitari de l'arquitectura • Durable: pensaven que l'Imperi seria etern. • Major sentit ornamental que els grecs: motllures, garlandes, bucranis, decoració botànica... Tipologies arquitectòniques: • Obres d'enginyeria: - Vies i calçades - Ponts - Aqüeductes • Monuments destinats a la diversió: - Termes - Teatres - Amfiteatres - Circ • Monuments administratius: - Basílica • Monuments commemoratius: - Columnes commemoratives - Arcs de triomf

9. • Cases: - Domus - Insulae - Vil·les i palaus • Edificis religiosos: - Temples

10. Vies i calçades

11. Pont d'Alcàntara

12. Aqüeducte de Segòvia

13. Termes de Caracal·la

14. Teatre de Mèrida

15. Teatre d'Aspendos (Siria) Teatre de Sagunt Teatre de Segòbriga

16. Colosseu o amfiteatre Flavi (Roma)

17. Amfiteatre de Nimes Tarragona Mèrida

18. Circ de Mèrida Circ Màxim (Roma)

19. Basílica de Maxenci i de Constantí

20. Arc de Constantí

21. Arc de Septimi Sever

22. Arc de Tito

23. Columna trajana

25. Vil·la dels Misteris (Pompeia)

26. Vil·la d'Adrià

27. Temple de la Fortuna Viril (Roma)

28. Maison Carrée (Nimes) Temple de Vesta

29. Panteó d'Agripa

32. 5. URBANISME A tota ciutat de nova construcció s'aplica un sistema d'ordenament geomètric en quadrícula (campaments militars). La ciutat es divideix en quatre parcel·les separades per dos carrers principals: cardo (nord-sud) i el decumà (est-oest). A l'encreuament resultant s'hi construeix el Fòrum .

33. 6. REALISME I IDEALISME DE L'ESCULTURA • Escultura subordinada a l'arquitectura • Materials: marbre, bronze i pedra. • Influències: art etrusc i art grec. • Funció: decorativa (ornamentació d'edificis i monuments), i propagandística del poder. • Gèneres: - Retrat (bust, escultura exempta i l'escultura eqüestre): -> En un primer moment, tendència realista (influència de l'escultura funerària etrusca i de l'estatuària grega del període hel·lenístic) -> A partir del segle I d.C.: cert idealisme. -> Baix Imperi o tardoromà: esquematització i voluntat de solemnitzar el retratat. - Relleu històric : esculpits en monuments commemoratius. Presenten un caràcter narratiu, un gran realisme, i un gust per la recreació del paisatge i la decoració arquitectònica.

34. Estàtua Barberini Retrats funeraris de Cató i Pòrcia

35. Bust de Tit Flavi Vespasià Bust de Juli Cèsar

36. August de Prima Porta (Museus Vaticans) August com a Pontifex Maximus

37. Retrat eqüestre de Marc Aureli

38. Gattamelata (Donatello). Quattrocento

39. Condottiero Colleoni

40. Claudi divinitzat

41. Cap de Constantí

42. Ara Pacis

43. Desfilada de les Panatenees Desfilada de la familia imperial a l'Ara Pacis

47. Saqueig de Jerusalem, Arc de Tit

48. El triomf de l'emperador

50. Embarcant cap a la guerra Legionaris construint una muralla

51. Travessant el Danubi Arengant a les tropes Ambaixadors davant de Trajà

52. Església de Sant Carles Borromeu (Viena, 1716-1737)