art, Roma

1. ART CLÀSSIC: ROMA

2. 1. REFERENTS HISTÒRICS
Al segle VIII a.C. La península itàlica esta habitada per diferents
pobles:
Els sabins i els llatins fundaren
Roma l'any 753 a.C.
La Història de l'Imperi Romà es divideix
en tres grans períodes:
a) Monarquia (753-509 a.C.)
b) República (509-31 a.C.)
c) Imperi (31 a.C.-476 d.C.)
Influències culturals:
• Civilització etrusca
• Civilització grega
L'art va ser un instrument bàsic de l'ostentació del poder

3. 2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
Després del domini de tots els territoris de la península Itàlica,
Roma va estendre els seus dominis polítics i culturals per:
• totes les terres que envoltaven les costes mediterrànies,
• una part de l'Europa continental,
• les illes Britàniques,
• Siria i Mesopotàmia

4. Cronologia
• Civilització romana: 509 a.C- 476 d.C.
• Art pròpiament romà a partir de finals del segle II a.C
Dos períodes de l'art romà:
a) Republicà (segles III-I a.C.): influència de les formes
culturals gregues.
b) Imperial (segles I a.C.-V d.C.)

5. 3. L'ART ETRUSC COM A ANTECEDENT
Els etruscs van dominar i compartir els turons i les valls de
Roma fins al 509 a.C. Segons la tradició els etruscs procedien
de l'Àsia Menor. Al segle VIII a.C., ja comerciaven amb les
colònies gregues del sud de la península Itàlica.
La cultura etrusca es configura com una
barreja d'art grec i art oriental.
Totes les manifestacions de l'art etrusc van
estar dominades per les creences religioses
i pels ritus funeraris

6. L'arquitectura etrusca
• Ús de l'arc i la volta
• Ordre toscà.
• Tombes: necròpolis
• Temples:
- Materials: pedra als basaments, fusta i maó.
- Característiques: planta quadrangular que descansava
sobre un podi alt i tenien un pòrtic de columnes.
El realisme escultòric
• Sarcòfags:
influència de
l'escultura grega
arcaica (somriure,
ulls ametllats,
geometria i cert
hieratisme)
• Retrats: realisme

7. 4. CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA
• Origen eclèctic: herència etrusca, grega i hel·lenística.
• El gran client és l'Estat→propaganda del governant.
L'arquitectura al servei de les necessitats imperials.
• Elements sustentants: mur i columna (valor més decoratiu)
• Elements sustentats: arc de mig punt i volta de canó o
d'aresta.
• Ordres arquitectònics: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.

8. • Materials: pedra i maó. El marbre s'utilitzava per a les
columnes i com a revestiment dels murs. Opus caementicium.
• Sentit utilitari de l'arquitectura
• Durable: pensaven que l'Imperi seria etern.
• Major sentit ornamental que els grecs: motllures, garlandes,
bucranis, decoració botànica...
Tipologies arquitectòniques:
• Obres d'enginyeria:
• Monuments administratius:
- Vies i calçades
- Basílica
- Ponts
- Aqüeductes
• Monuments destinats a la diversió:
- Termes
• Monuments commemoratius:
- Teatres
- Columnes commemoratives
- Amfiteatres
- Arcs de triomf
- Circ

9. • Cases:
- Domus
- Insulae
- Vil·les i palaus
• Edificis religiosos:
- Temples

10. Vies i calçades

11. Pont d'Alcàntara

12. Aqüeducte de Segòvia

13. Termes de Caracal·la

14. Teatre de Mèrida

15. Teatre d'Aspendos (Siria)
Teatre de Sagunt
Teatre de Segòbriga

16. Colosseu o amfiteatre Flavi
(Roma)

17. Palau Rucellai (1404-1472), d'Alberti

18. Amfiteatre de Nimes
Tarragona
Mèrida

19. Circ Màxim (Roma)
Circ de Mèrida

20. Basílica de Maxenci i
de Constantí

21. Arc de Constantí

22. Arc del Carrousel (1807-1809), Paris

23. Arc de Septimi Sever

24. Arc de Tito

25. Columna trajana

27. Vil·la dels Misteris (Pompeia)

28. Vil·la d'Adrià

29. Temple de la Fortuna Viril
(Roma)

30. Temple de Vesta
Maison Carrée (Nimes)

31. Panteó d'Agripa

34. 5. URBANISME
A tota ciutat de nova construcció s'aplica un sistema
d'ordenament geomètric en quadrícula (campaments militars).
La ciutat es divideix en quatre parcel·les separades per dos
carrers principals: cardo (nord-sud) i el decumà (est-oest). A
l'encreuament resultant s'hi construeix el Fòrum.

35. Timgad (Algèria)

36. 6. REALISME I IDEALISME DE L'ESCULTURA
• Escultura subordinada a l'arquitectura
• Materials: marbre, bronze i pedra.
• Influències: art etrusc i art grec.
• Funció: decorativa (ornamentació d'edificis i monuments), i
propagandística del poder.
• Gèneres:
- Retrat (bust, escultura exempta i l'escultura eqüestre):
→ En un primer moment, tendència realista (influència
de l'escultura funerària etrusca i de l'estatuària grega
del període hel·lenístic)
→ A partir del segle I d.C.: cert idealisme.
→ Baix Imperi o tardoromà: esquematització i voluntat
de solemnitzar el retratat.
- Relleu històric: esculpits en monuments commemoratius.
Presenten un caràcter narratiu, un gran realisme, i un
gust per la recreació del paisatge i la decoració
arquitectònica.

37. Retrats funeraris de Cató i Pòrcia
Estàtua Barberini

38. Bust de Tit Flavi Vespasià
Bust de Juli Cèsar

39. August com a
Pontifex Maximus
August de Prima
Porta (Museus
Vaticans)

40. Retrat eqüestre de Marc Aureli

41. Gattamelata (Donatello). Quattrocento

42. Condottiero Colleoni

43. Claudi divinitzat

44. Cap de Constantí

45. Ara Pacis

46. Desfilada de les
Panatenees
Desfilada de la familia imperial a
l'Ara Pacis

50. Saqueig de Jerusalem, Arc de Tit

51. El triomf de l'emperador

53. Embarcant
cap a la
guerra
Legionaris construint
una muralla

54. Arengant a les
tropes
Travessant el Danubi
Ambaixadors davant
de Trajà

55. Església de Sant Carles Borromeu (Viena, 1716-1737)