Característiques generals de la segona part del segle XX

1. TEMA 10.- EL MÓN DESPRÉS
DE 1945.
Història Contemporània del Món
1r de Batxillerat

2.  1.- LA GUERRA FREDA1.- LA GUERRA FREDA
 2.- EL MÓN DESENVOLUPAT2.- EL MÓN DESENVOLUPAT
 3.- LA DESCOLONITZACIÓ3.- LA DESCOLONITZACIÓ
 4.- EL TERCER MÓN.4.- EL TERCER MÓN.
POBRESA AHIR I AVUIPOBRESA AHIR I AVUI
Iª Guerra FredaIª Guerra Freda Coexistència pacíficaCoexistència pacífica IIª Guerra FredaIIª Guerra Freda FinalFinal
1945 1956 1979 1985 1991
El mahatma
Gandhi
La descolonització (1945-1975)La descolonització (1945-1975)

3. 1.- LA GUERRA FREDA
 1.1.- Conceptualització

4.  La Guerra Freda defineix les relacionsLa Guerra Freda defineix les relacions
internacionals durant el període comprésinternacionals durant el període comprés
entre 1949 i 1989 o si se vol 1991entre 1949 i 1989 o si se vol 1991
CaracterístiquesCaracterístiques
 El món es dividir en dos blocs:El món es dividir en dos blocs:
 El bloc occidental i capitalista, dirigit pels USA, amb elEl bloc occidental i capitalista, dirigit pels USA, amb el
suport dels aliats europeus, majoritàriament democràtics,suport dels aliats europeus, majoritàriament democràtics,
però no sempre (com l’Espanya de Franco) i d’altres països d’arreu delperò no sempre (com l’Espanya de Franco) i d’altres països d’arreu del
món.món.
 El bloc socialista, dirigit per l’URSS, i els seus aliatsEl bloc socialista, dirigit per l’URSS, i els seus aliats
de l’Europa de l’est i després d’altres com ara Xina, Cuba,de l’Europa de l’est i després d’altres com ara Xina, Cuba,
Vietnam i d’altres. Tots ells socialistes i amb un sistema políticVietnam i d’altres. Tots ells socialistes i amb un sistema polític
semblant al sovièticsemblant al soviètic
DefinicióDefinició

5. URSSsocialisme
EEUUcapitalisme
ECONOMIA -Propietat Estatal-PlanificacióEconòmica
-Propietat Privada-Lliure Mercat
SOCIETAT -Abolició de ClassesSocials -Classes Socials
DOS MODELS INCOMPATIBLESDOS MODELS INCOMPATIBLES

6.  Tots dos bàndolsTots dos bàndols
empraren :empraren :
 La propaganda,La propaganda,
l’espionatge, les guerresl’espionatge, les guerres
d’alliberament del Tercerd’alliberament del Tercer
Món i sobretot l’amenaçaMón i sobretot l’amenaça
d’una guerra nuclear perd’una guerra nuclear per
a justificar programes dea justificar programes de
rearmament querearmament que
teòricament disuadien elteòricament disuadien el
bloc rivalbloc rival (fins arribar a(fins arribar a
situacions absurdes. Quantessituacions absurdes. Quantes
vegades calia destruir el món??)vegades calia destruir el món??)

7. Comparació de l’armament a principis del 1963

9. França
serà
la víctima
següent
Exèrcit soviètic
Els ganivets cauen
sobre els països
ocupats.
Propaganda de la Guerra Freda

10. 1945 1991
Màxima tensióMàxima tensió Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”)Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”) RebrotRebrot FinalFinal
Perestroika (85)Perestroika (85)
R. ReaganR. Reagan
80’
Mur de BerlínMur de Berlín
1961
Desapareix l’URSSDesapareix l’URSS
Guerra del Vietnam
Període francès, 45-54
Guerra del Vietnam
Període francès, 45-54
Pacte de Varsòvia (55)Pacte de Varsòvia (55)
1950-53
Guerra de CoreaGuerra de Corea
OTAN (49)OTAN (49)
Invasió Afganistan
(URSS) 1979
Invasió Afganistan
(URSS) 1979
1979
Guerra del Vietnam
Període EE.UU, 60-75
Guerra del Vietnam
Període EE.UU, 60-75
1953
Mort d’Stalin
Guerres àrabo-israelianes (48-73)Guerres àrabo-israelianes (48-73)
Crisi del mísils de Cuba (62)
J.F.Kennedy – Khruixtxov
Crisi del mísils de Cuba (62)
J.F.Kennedy – Khruixtxov
Revolució cubana (59)Revolució cubana (59)
Crisi de Suez (56)
Insurrecció d’Hongria
Crisi de Suez (56)
Insurrecció d’Hongria Necessitat de
distensió
Necessitat de
distensió
1972_SALT
1969_Tractat de No-
proliferació Nuclear
Revolució Xina (Mao)49Revolució Xina (Mao)49

11. Introducció. Els orígens
A la fi de la IIª G.M. dues superpotències lluiten per l’hegemonia: EUA i URSS
Divisió d’Europa
en dos blocs (Ialta)
Europa occidental (i Grècia): capitalista i controlada pels EUA
Europa oriental o de l’Est: comunista i controlada per l’URSS
El “teló d’acer”
(1946-48)
EUA obliga als governs d’Europa occidental a expulsar
als ministres comunistes dels governs nacionals
L’URSS afavoreix el control dels governs d’Europa
oriental pels partits comunista: democràcies populars

13. El “teló d’acer” (separava el món occidental i
capitalista del socialisme real)

14. “Des de Stettin, al Bàltic, fins Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el
continent un teló d’acer. Darrere d’ell es troben totes les capitals dels antics
estats d’Europa central i oriental (...). Totes aquestes famoses ciutats i les
seues poblacions i els països al voltant d’elles es troben en allò que anomene
l’esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o altra, no sols a la
influència soviètica, sinó també a un altíssim, i en molts casos creixent,
control per part de Moscou (...). Pel que he vist dels nostres amics els russos
durant la guerra, estic convençut de que res admiren més que la força i res
respecten menys que la feblesa (...). És precís que els pobles de llengua
anglesa s’unisquen amb urgència per impedir als russos tota temptativa de
cobdícia i aventura.”
Discurs de Winston Churchill al Westminster College de Fulton (Missouri),
5 de març del 1946. El “teló d’acer

15. L’URSS manté l’Exèrcit Roig a Europa oriental i impulsa la formació
de democràcies populars governades per partits comunistes fidels a Moscou
Gran Bretanya i EUA envien tropes a Grècia per derrotar la guerrilla comunista
que lluitava en la guerra civil grega contra les forces monàrquiques (1944-48)
Doctrina Truman (1947): per evitar l’expansió del comunisme EUA utilitzarà
TOTS els mètodes (CIA, suport polític i militar, ajudes econòmiques,...)

16. El Pla Marshall i les seues conseqüències
Pla Marshall (1947): EUA dóna ajuda econòmica a tots els països europeus a canvi
d’expulsar dels governs a tots els ministres comunistes i instal·lar-se alli
L’URSS i Europa de l’Est el rebutgen
Europa Occidental va rebre quasi 13 mil milions de dòlars en 5 anys (OECE)
Doctrina Idanov (1947): el món està
dividit en dos blocs antagònics
Bloc imperialista i capitalista,
liderat pels EUA
Bloc antiimperialista, comunista i
democràtic, liderat per l’URSS
L’URSS controla els governs d’Europa de l’Est (Kominform)
Colp de Praga (1948): els comunistes es converteixen en el partit que monopolitza
exclusivament el poder i s’acaba el govern de coalició.

17. Doctrina Truman (1947):

18. Informe Jdanov o la resposta soviètica al Plà Marshall

19. “El 12 de març del 1947, Truman va sol·licitar al Congrés nord-americà (...) prestar urgentment “ajuda” a
Grècia i Turquia (...). Ni tan sols va tractar d’ocultar el caràcter militar de la projectada “ajuda” ni
l’aspiració d’Estats Units d’instal·lar-se als països beneficiaris de la mateixa (...).
El missatge del president nord-americà, ple de calumnies grolleres contra els països socialistes, li donava
en la pràctica els Estats Units el paper de policia mundial, és a dir, el dret a intervindre en els assumptes
de totes les nacions al costat de la reacció i de la contrarevolució, contribuint a la repressió del moviment
alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolució i al desenvolupament socialista dels
Estats (...).
El caràcter antisoviètic i antisocialista de la política exterior formulada en la “Doctrina Truman” era
evident des del principi (...).
El Govern i la premsa soviètics denunciaren enèrgicament la naturalesa imperialista de la “Doctrina
Truman”. El diari Pravda va assenyalar que aquesta “doctrina” significava una nova intervenció en la
vida d’altres Estats i que les pretensions dels Estats Units d’assolir el paper dirigent en els assumptes
Internacionals augmentava al temps que creixien les apetències dels cercles nord-americans interessats.”
Història de la política exterior de l’URSS: 1947.

20. “El 5 de juny del 1947, el Secretari d’Estat nord-americà George Marshall va assenyalar (...) que l’economia
de molts països d’Europa es trobava en una situació penosa i que els EUA desitjaven ajudar a la recuperació.
Aquell discurs no contenia dades concretes sobre les proporcions de l’ajuda als països europeus, ni sobre les
condicions en què es concediria. Deixava oculta, clar està, la veritable raó del nou pla nord-americà (...).
Una gran part de la burgesia dels països europeus, esglaiada pel creixement de les forces del socialisme i de
la dmocràcia, va aplaudir el discurs. El mateix van fer els líders socialistes de dretes (...), però l’URSS es
donava compte perfectament del que significava en realitat (...).
El Govern dels EUA es proposava utilitzar els seus recursos econòmics en la postguerra amb finalitats
alienes a una col·laboració internacional equitativa (...).
En 1947, Washington (...) va voler assegurar, per mitjà de l’ajuda promesa, la influència econòmica, política
i militar domunant dels EUA als països d’Europa Occidental, arruïnats per la guerra; detindre l’ascens del
moviment revolucionari que s’observava en molts d’aquests països, així com aïllar l’URSS i reprendre el
desenvolupament capitalista en tots els estats democràtics-populars o, al menys, en alguns d’ells (...).
Els governs dels països de democràcia popular condemnaren els perillosos objectius de l’imperialisme
nord-americà, encoberts baix l’aparença “filantròpica” del “Pla Marshall”.
Història de la política exterior de l’URSS: 1947.

21. El General Marshall

22. PAÍS 1948-49(milionsde dòlars)
1949-50(milionsdedòlars)
1950-51(milionsdedòlars)
TOTAL(milions dedòlars)
AlemanyaOccidental 510 438 500 1,448
Àustria 232 166 70 488
Bèlgica iLuxemburg 195 222 360 777
Dinamarca 103 87 195 385
França 1,085 691 520 2,296
El Plà Marshall

24. .- La crisi alemanya i el bloqueig de Berlín.
En acabar la IIª G.M. Alemanya i Berlín queden dividides en quatre parts,
cadascuna controlada per un dels aliats (EUA, Gran Bretanya, França i URSS)
Els tres aliats capitalistes decideixen unir les zones
i crear un Estat federal alemany (1948)
L’URSS tanca les fronteres
i aïlla Berlín (corredor aeri)
Es creen dos
nous estats
República Federal Alemanya (RFA): capitalista i de l’OTAN
República Democràtica Alemanya (RDA):
Comunista i del Pacte de Varsòvia
En 1958 l’URSS demana que tota Berlín siga de la RDA i una Alemanya
desnuclearitzada i democràtica
o que la controle l’ONU per evitar la fugida de gent al sector occidental
EUA es nega i la RDA construeix un mur que divideix la ciutat (1961-89)

25. El bloqueig de Berlín i el pont aeri

28. La construcció del mur de Berlín

29. 
*Stalin estava obsessionat amb la seua segueretat i temia una*Stalin estava obsessionat amb la seua segueretat i temia una
Alemanya capitalista que ràpidament s’alçara contra l’URSS i lesAlemanya capitalista que ràpidament s’alçara contra l’URSS i les
fronteres de 1945. La seua intransigència procedia, a més, de lafronteres de 1945. La seua intransigència procedia, a més, de la
seua feblesa: l’URSS eixia molt debilitada de la guerra i no estavaseua feblesa: l’URSS eixia molt debilitada de la guerra i no estava
en condicions de noves guerres.en condicions de noves guerres.
*D’altra banda, les elits dirigents de GB i França*D’altra banda, les elits dirigents de GB i França
especialment utilitzaren l’anticomunisme com unaespecialment utilitzaren l’anticomunisme com una
justificació per a mantenir dividida Alemanya i els USAjustificació per a mantenir dividida Alemanya i els USA
temien que l’esquerra (radical) poguera guanyar terreny entemien que l’esquerra (radical) poguera guanyar terreny en
un país unificat i amb el suport soviètic.un país unificat i amb el suport soviètic.
*A més no cal oblidar el potencial electoral de l'anticomunisme*A més no cal oblidar el potencial electoral de l'anticomunisme
en els USA. (una manera fàcil i ràpida va ser la construccióen els USA. (una manera fàcil i ràpida va ser la construcció
d'un enemic que facilitara la justificació de la despesad'un enemic que facilitara la justificació de la despesa
militar i la persecució de tot aquell que discutira la políticamilitar i la persecució de tot aquell que discutira la política
interior i exterior . Un exemple va ser la figura deinterior i exterior . Un exemple va ser la figura de
McCarthy i la cacera de bruixes)McCarthy i la cacera de bruixes)
*La resta ho van fer la incomptabilitat ideològica entre tots dos*La resta ho van fer la incomptabilitat ideològica entre tots dos
blocs i la pressió i els càlculs dels interessos del complex-blocs i la pressió i els càlculs dels interessos del complex-
militar industrial USA (els interessos de les gransmilitar industrial USA (els interessos de les grans
empreses d’armament associades o relacionades amb elempreses d’armament associades o relacionades amb el
Departament de Defensa USA).Departament de Defensa USA).
Conclusió. Les causes de la Guerra FredaConclusió. Les causes de la Guerra Freda

30. ConclusionsConclusions
• Formació de blocs i
aliances militars i
polítiques
• Paranoia anticomunista
amb persecucions al
món intel.lectual i
cultural (cacera de
bruixes)
• Retrocés dels sindicats
en els USA
Establiments de règimsEstabliments de règims
de partit únic en elde partit únic en el
bloc orientalbloc oriental
(sovietització)(sovietització)
L’any 1949, IugoslàviaL’any 1949, Iugoslàvia
es desmarca de laes desmarca de la
influència soviètica.influència soviètica.
Els Rosemberg,
executats en USA
acusats d’espionatge

31. El senador
McCarthy
El Comité d’activitats
antiamericanes
Richard
Nixon
L’anticomunisme, una arma
electoral: “L’enemic és elL’enemic és el
sistema comunista en sí mateixsistema comunista en sí mateix
Insaciable, infatigable,Insaciable, infatigable,
incansable en la seua pugna per laincansable en la seua pugna per la
dominació del món.dominació del món.
Aquesta és una lluita entre duesAquesta és una lluita entre dues
ideologies oposades:ideologies oposades:
La llibertat sota Déu i la tiraniaLa llibertat sota Déu i la tirania
atea”.atea”. J.F. Kennedy (1960)

32. El Comité per la primera esmena
Dalton Trumbo, guionista
de Hollywood passà a la
clandestinitat. Va ser recuperat en
la pel.lícula Espartaco

33. Sterling Hayden
Walt Disney
Elia Kazan
Delators

34. Propaganda
soviètica

35. Els principals dirigents en l’època
de la Guerra Freda
• G. Bush (1989-1993) (1)
• Harry Truman (1945-1953) (2)
• Franklin Roosevelt (1933-1945) (3)
• Leonidas Breznev (1965-1982) (4)
• Mikhail Gorbatxov (1985-1991) (5)
• Dwight Eisenhower (1953-1961) (6)
• Richard Nixon (1969-1974) (7)
• Nikita Krutxov (1953-1965) (8)
• Lyndon Johnson (1963-1969) (9)
• John F. Kennedy (1961-1963) (10)
• Josif Stalin (1928-1953) (11)
• Ronald Reagan (1981-1989) (12)

36. 2.- ELS CONFLICTES DE LA
GUERRA FREDA.
.
 2.1.- La guerra de Corea (1950-53).
 2.2.- L’extensió de les aliances politicomilitars.
 2.3.- La guerra del Vietnam (1957-75).
 2.4.- La crisi dels míssils a Cuba (1962).

37. 2.1.- La guerra de Corea (1950-53).
Divisió de Corea en dos en acabar la IIª G.M.: Nord comunista i Sud capitalista
1950: Corea del Nord ataca Corea del Sud
EUA envia tropes (MacArthur) que rebutgen
l’atac i entren en Corea del Nord
La Xina Comunista recolza Corea del Nord
Armistici de Panmunjom (1953): les fronteres
queden com abans de la guerra (paral·lel 36)

39. 2.2.- L’extensió de les aliances politicomilitars.
Aliances dels
Estats Units
Pacte Atlàntic (OTAN, 1949): Europa Occidental i EUA
ANZUS: Austràlia, Nova Zelanda i EUA
OTASE: països capitalistes del sud-est asiàtic i EUA
Pacte de Bagdad: Turquia, Irak, Pakistan i Estats Units
Aliances
de l’URSS
Amb Europa Oriental: d’ajuda
econòmica (COMECON, 1949) i
militar (Pacte de Varsòvia, 1955)
Tractats de cooperació amb
Xina i Vietnam del Nord
Acords de 1951 amb l’Espanya de Franco: instal.lació de
bases en territori espanyol i ajuda econòmica i militar

40. La divisió del món en 2 blocs

44. 2.3.- La guerra del Vietnam (1947-75).

45. CronologiaCronologia
• 1930. Fundació del
Partit comunista
d’Indoxina
• 1940. Derrota francesa
en Indoxina contra el
Japó.
• 1945. Fi de la guerra. En
Setembre, es proclama la
independència de
Vietnam del Nord, sota
l'hegemonia comunista i
la direcció d'Ho Chi
Minh

46. • 1947-1955. Guerra
per la Independència
contra França.
• 1953, Derrota
francesa en Dien Bien
Phu.
• 1955. Conferència de
Ginebra. Retirada
francesa. Es preveuen
eleccions lliures a tot
Vietnam

47. 1946 1954
Guerra de descolonització contra
França
El moviment independentista i
comunista Viet-minh (Ho Chi Minh)
El moviment independentista i
comunista Viet-minh (Ho Chi Minh)
Derrotarà els francesos a
Dien-Bien-Phu
Derrotarà els francesos a
Dien-Bien-Phu
Divisió del Vietnam
Nord comunista (Hanoi)Nord comunista (Hanoi)
Sud Capitalista (Saigon)Sud Capitalista (Saigon)
Acords de Ginebra (1954)Acords de Ginebra (1954)
La guerra del Vietnam
Etapa francesa
La guerra del Vietnam
Etapa francesa

48. • Les eleccions no es
produeixen i els USA
intervenen amb ajuda
militar i diplomàtica
al govern de Vietnam
del sud (dictadura
militar) per a impedir
la victòria comunista
del Vietminh

49. • S'incia una guerra
civil soterrada entre
la guerrilla del
Vietcong, amb el
suport dels
vietnamites del nord
i del bloc socialista i
el govern del sud,
amb el suport dels
USA
•

50. Els incidents del Golf de Tonkin (1964)Els incidents del Golf de Tonkin (1964)
són l'espurna per a una intervenciósón l'espurna per a una intervenció
Militar dels USA. El Congrés autoritza elMilitar dels USA. El Congrés autoritza el
president a utilitzar la força en Vietnampresident a utilitzar la força en Vietnam
(no és una declaració de guerra)(no és una declaració de guerra)
http://www.learnhistory.org.uk/vietnam/usdefeat.htm
Sobre la Guerra del Vietnam

51. Per què?Per què?
• USA intervé en Vietnam per
una combinació de factors
estratègics i econòmics.
• La teoria del dominó del
secretari de Defensa,
Mcnamara, incidia en la
importància del Vietnam per
aturar el comunisme en Àsia,
especialment, després de la
victòria comunista en Xina
(1949) i la Guerra de Corea
(1950-1953).
• Els interessos de les grans
empreses USA vinculades a
la fabricació d’armes també
s’han de valorar (el complex
militar industrial)
Robert McNamara,
Secretari de Defensa

52. La guerra es desenvolupa essencialment en la selva, on les guerrilles
del Vietcong coneixen el terreny i tenen el suport de la població rural
La superioritat tecnològica, militar i en efectius dels USA no són
suficients. Militarment els vietnamites reben el suport del bloc
socialista.

54. 1957 1975
EE.UU.EE.UU.
EEl Vietnam del Sud (dictadura
capitalista) és atacada pel Vietnam del
Nord (comunista_ Viet Minh)
La guerra del Vietnam
Etapa americana
La guerra del Vietnam
Etapa americana
EEls EUA ajudaran el Sud (500.000
soldats americans) i també s’enfronten a
una guerrilla comunista (Vietcong)
EEl moment més decisiu és l’any 1968
amb l’Ofensiva del Têt. Una ofensiva
iniciada pels comunistes (Vietcong)
contra les principals ciutats del sud i les
bases americanes.
RRetirada dels americans al 1973, i al
1975 el Nord guanya la guerra

55. La guerra de VietnamLa guerra de Vietnam

56. L’enemic s’amaga a la selva i fins i tot sota terra.
La superioritat militar USA no resulta útil

57. Els atacs aeris i l ús d’armes químiques (napalm)
causen matances i horror

58. Tortures per aconseguir la confessió i conéixer
on s’amaguen els vietcongs (xarlie)

59. La matança de My LaiLa matança de My Lai
El 16 de març de 1968, una companyia
dirigida pel tinent segon William Caley
perpetrà l’assassinat de 500 civils
en My Lai.
Fou condemnat a 3 anys d’arrest
domiciliari. El president Nixon el perdonà.
Anys després es va penedir (però deia que complia
Ordres)

60. Comencen a arribar els primers cadàvers dels
nord-americans a casa

61. Xiquets fugint d’un atac amb napalm
Un agent sudvietnamita executa
en directe un presoner
Suicidi d’un monjo budista en Saigón

62. En USA, el coneixement de les matances
(la premsa actua amb bastanta llibertat)
dóna a conéixer els horrors de la guerra.
Vietnam precipita el pacifisme de masses
i l’antiamericanisme arreu del món. La
societat americana es divideix.

63. Jane Fonda fpu una activista contra la guerra

64. El Vietnam a través
del Cinema
Stanley Kubrick
Francis Ford Coppola
Oliver Stone

65. El Vietnam a
través dels
moviments de
protesta
Woodstock’69 country joe mcdonald and the fish- vietman songWoodstock’69 country joe mcdonald and the fish- vietman song
Music for VietnamMusic for Vietnam
Buffalo Springfield "For What It's Worth"Buffalo Springfield "For What It's Worth"
Credence C. R.Credence C. R.
Bob DylanBob Dylan
Jefferson AirplaineJefferson Airplaine

66. 2.3.-La crisi dels míssils a Cuba (1962).
Revolució cubana: en 1959 les tropes de Castro i el Che entren a L’Havana, acaben
amb la dictadura (Batista) i instauren un règim comunista que rebrà ajuda de l’URSS
EUA bloqueja econòmicament Cuba i els anticastristes, recolzats pels EUA,
intenten una invasió de Cuba per badia Cochinos que fracassa (1961)
Cuba demana ajuda militar a l’URSS,
que els envia míssils nuclears
Estats Units descobreix els míssils i
està a punt d’esclatar una guerra nuclear
Kennedy i Khruixov negocien la retirada
dels míssils a canvi de la fi del bloqueig

67. 2.3.- La crisi dels míssils cubans2.3.- La crisi dels míssils cubans
(1962)(1962)
• La dictadura de Batista,
aliat dels USA, es
enderrocada l’any 1959
per la guerrilla del Ché i
Fidel Castro.
• Castro pretèn
nacionalitzar els
interessos sucrers i
turístics USA en l’illa
• No hi ha acord i Castro
nacionalitza el sucre i el
sector turístic

68. • La CIA organitza una
invasió de l’illa amb els
primers exilats cubans.
(Bahia Cochinos).
• Fracasa perquè el
president Kennedy no
dona suport aeri.
• Castro s’aproxima a
l’URSS i demana ajuda
militar i econòmica.
Cuba s’organitza com
un règim comunista

69. • Octubre de 1962.
Avions espies USA
descobreixen rampes de
míssils en Cuba.
• USA decreta el bloqueig
marítim i aeri a l’illa i
amenaça en una guerra
si no es desmantellen
• El món es troba molt
prop d’una guerra

71. • A última hora
s’arriba a un acord:
• Els soviètics
desmantellen les
rampes de míssils a
canvi de la promesa
de Kennedy de no
invadir Cuba i
desmantellen míssils
en Turquia (obsolets)
Cuba es manté comCuba es manté com
un enclauun enclau
comunista encomunista en
Amèrica Central.Amèrica Central.

74. 2.3.- ELS ANYS DE LA COEXISTÈNCIA
PACÍFICA (1962-78).
La coexistència pacífica va consistir en el reconeixement dels perills d’una
guerra nuclear , sense vencedors ni vençuts, i de les àrees d’influència, així
com una major cooperació econòmica i militar
Khruixov crida al diàleg i la convivència pacífica a Kennedy : “telèfon roig”
Breixnev i Nixon signen els acords SALT per limitar les armes nuclears
(1972)
Se signen acords per a l’exportació a l’URSS de tecnologia i blat USA
El Tracat no proliferació d’armes nuclears prohibia les proves atòmiques en la
superfície terrestre i sota l’aigua (encara està en vigor)

76. “Els EUA i l’URSS (...), partint de la premissa que una guerra nuclear tindria
conseqüències devastadores per al conjunt de la humanitat, (...) i desitjoses de
contribuir a la reducció de la tensió internacional i al reforç de la confiança
entre Estats, han convingut el següent:
1. Cada part es compromet a limitar els sistemes de míssils antibalístics (ABM)
i a adoptar altres mesures d’acord amb les disposicions d’aquest tractat.
2. Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM per a la defensa del
territori del seu país (...) i no desplegar sistemes ABM per a la defensa d’una
regió individual excepte en les estipulacions de l’article 3 d’aquest tractat. (...).”
Tractat SALT I, Moscou, 26 de maig del 1972.
Breznev i Nixon

77. 2.4.-La Segona Guerra2.4.-La Segona Guerra
Freda(1979-1985)Freda(1979-1985)
Des del 1979 torna la tensió
(IIª Guerra Freda)
Intervenció de l’URSS en Afganistan → EUA
recolzarà els talibans contra l’URSS
EUA envaeix Grenada i lluita contra les
guerrilles comunistes a Amèrica Llatina
Es reprèn la cursa d’armament nuclear:
la “Guerra de les Galàxies” de Reagan

78. L’URSS i els seus aliats al 1980

79. La presidència de ReaganLa presidència de Reagan
(1981-1989)(1981-1989)

80. L’era de ReaganL’era de Reagan
• Es va basar en un
increment de la
confrontació i la
tensió, amb
intervencions
armades (Granada,
1983) i el suport a
les guerrilles ultres
en Nicaragua i El
Salvador
• Però sobretot en un
augment del
programa de
rearmament, on
destacava “LaLa
guerra de lesguerra de les
Galaxies”Galaxies”

81. EUA envaeix Grenada i lluita contra les
guerrilles comunistes a Amèrica Llatina, 1983

82. Míssils soviètics ss-20

83. Míssils de l’OTAN
Pershing-2
El boicot a l’olimpiada de
Moscou (1980)

84. USA dona suport a les guerrillesUSA dona suport a les guerrilles
ultresultres
en Nicaragua i Salvadoren Nicaragua i Salvador

85. Afganistàn invadit pels sovièticsAfganistàn invadit pels soviètics
(1979)(1979)

86. La fi de la Guerra Freda (1985-La fi de la Guerra Freda (1985-
1989)1989)
• 1985, Mikahil Gorbatxov
nomenat cap de l’URSS.
• Inicia una política de
reformes econòmiques i
polítiques (perestroika i
glasnost) destinades a
reconstruir el sistema
socialista.
• Anuncia la fi de la curs
d’armaments i que l’URSS
no intervindrà si els països
de l’Europa de l’est
decideixen democratitzar-se

87. L’URSS s’havia estancat des de mitjans dels anys 70

88. Conferència deConferència de
desarmament dedesarmament de
Reikiavik i WashingtonReikiavik i Washington
(1986 i 1987)(1986 i 1987)

89. Els soviètics es retirenEls soviètics es retiren
d’Afganistan (1988)d’Afganistan (1988)

90. Fi del socialisme real.Fi del socialisme real.
(1989)(1989)Ceaucescu fou executat després
d’una revolta popular
Lech Walesa en
Polònia liderà el canvi
Havel lider del
canvi en
Txecoslovàquia
Excepte Romània, la resta de
països europeus del socialisme real
van transitar a sistemes
democràtics pacíficament

91. En Alemanya cau el mur en Novembre de 1989 i l’any
1991 es concreta la reunificació

92. L’URSS finalment desapareix a finals de Desembre de 1991
i Gorbatxov dimiteix.

95. El món socialistaEl món socialista

96. 6.3.- El desmembrament de l’URSS.
Des de la mort de Stalin el creixement econòmic de l’URSS era cada vegada menor
Des del 1986 Gorbatxov enceta un procés de reformes conegut com a perestroika i
glasnost encaminat a obrir el país, donar més llibertats, convocar eleccions amb més
llibertat, reduir les despeses en armament i deixar de controlar els països socialistes
Desastre nuclear de Txernòbil (1986)
1989: revoltes nacionalistes a Letònia, Lituània i Estònia → URSS es dóna autonomia
1990: eleccions amb més llibertat a Rússia → Boris Ieltsin nou president de Rússia
1991: intent de colp d’estat dels generals comunistes per a frenar les reformes
El colp fracassa, Ieltsin es farà amb el poder i acabarà amb el comunisme a Rússia
En desembre del 1991 les repúbliques soviètiques es separen i l’URSS deixa d’existir
La Guerra Freda acaba amb la victòria dels Estats Units i el bloc capitalista:
el món actual es caracteritza per haver una única superpotència dominant (EUA)

97. 6.2.- La caiguda del mur de Berlín i
les democràcies populars (1986-93).
Des del 1986 (Gorbatxov) l’URSS deixa de controlar directament l’Europa de l’Est
Des del 1980 comencen les protestes a Polònia i Hongria Eleccions més lliures
A la RDA les protestes van creixent i, en 1989,
la població enderroca el mur de Berlín
Reunificació alemanya
baix el model capitalista
Entre 1989 i 1991 el comunisme desapareix d’Europa de l’Est:
les “revolucions de vellut” a Txecoslovàquia (escindida en dos),
Polònia, Hongria,Romania i Bulgària (assassinat de Ceaucescu)
Durant la dècada dels ’90 Albània i Iugoslàvia deixaren també de ser comunistes
Fora d’Europa els països comunistes
també sofreixen canvis
La majoria dels africans abandonen el
comunisme amb la desaparició de l’URSS
A Àsia hi ha fortes protestes (Tiananmen
a Xina en 1989) i s’enceten reformes liberals
A Amèrica Cuba resisteix el bloqueig d’EUA

98. 2.- El món desenvolupat2.- El món desenvolupat
després de 1945després de 1945
Europa occidental es recupera ràpidament de la IIª G.M. gràcies a les ajudes
dels Estats Units a través del pla Marshall i a les noves tecnologies

99. Fort creixement demogràfic (1950-73): baby boom i immigració
Es modifica l’estructura sectorial de l’economia: cada vegada treballa
més gent als serveis (especialment) i a la indústria i menys a l’agricultura

101. 1950-73: fort creixement econòmic i prosperitat i augment de la productivitat
Millora molt el nivell de vida i Europa s’incorpora al model de societat de consum

102. l’Estat del Benestar.
Es generalitza la idea de que l’Estat ha d’intervindre en l’economia per garantir
el benestar de tots els ciutadans i construir les grans infraestructures
L’Estat del Benestar suposa que l’estat es fa càrrec d’una sèrie de despeses
socials (sanitat, educació, serveis socials,...) i prestacions econòmiques
en cas de jubilació, malaltia o atur

103. L’Estat del Benestar.L’Estat del Benestar.
Aquest, atribueix a l`Estat el paper de distribuïdor dels recursosAquest, atribueix a l`Estat el paper de distribuïdor dels recursos
econòmics amb l`objectiu deconòmics amb l`objectiu d ``arribar a una major igualtat i reduirarribar a una major igualtat i reduir
l`impacte de les crisi econòmiques. Així, l`Estat, a través delsl`impacte de les crisi econòmiques. Així, l`Estat, a través dels
impostos, recapta els fons suficients per aimpostos, recapta els fons suficients per a ::
1.1. Proveïr de serveis públics a tota la població (sanitat iProveïr de serveis públics a tota la població (sanitat i
ensenyament)ensenyament)
2.2. Crear tot un sistema d’assistència social, la seguretat social,Crear tot un sistema d’assistència social, la seguretat social,
amb les pensions pels jubilats, subsidis pels aturats, etcamb les pensions pels jubilats, subsidis pels aturats, etc
3.3. Intervenir directament en l`economia a partir del control deIntervenir directament en l`economia a partir del control de
sectors econòmics considerats com a fonamentals osectors econòmics considerats com a fonamentals o
estratègics, com ara l`energia, la siderúrgia, el transport, etcestratègics, com ara l`energia, la siderúrgia, el transport, etc
4.4. Establir limitacions i controla a l`empresa privada,Establir limitacions i controla a l`empresa privada,
especialment a les grans empreses (monopolis, oligopolis, etc)especialment a les grans empreses (monopolis, oligopolis, etc)

105. La crisi del petroli (1973)La crisi del petroli (1973)
Crisi del petroli (1973): Europa entra en una crisi econòmica greu que provoca
augment de preus, reducció de la demanda, disminució de la producció i més atur

108. ElEl
neoliberalismeneoliberalisme
Boyer i Solchaga
Milton
Friedman
Luis de Guindos
Ronald Reagan
Margaret
Thatcher

109. La victòria de Thatcher (conservadora en GB), 1979 i REagan (USA, republicà)
ajuda a dfondre aquestes idees, que en part seràn assumides per socialistes i
democristians durant els 80 i 90
A partir dels anys 70, l’orientació dels estats capitalistes es decanta cap a un
model diferent, el neoliberal, procedent de les teories de l’economista
Milton Friedman.
Característiques
Privatitzacions, lluita contra l’estat del
benestar.
L’empresa privada motor del creixement econòmic
Reducció de l’intervencionisme econòmic estatal

110. El món socialistaEl món socialista

111. Inclou la URSS i els seus satèl.lits de l’est,Inclou la URSS i els seus satèl.lits de l’est,
més Xina (1949), Cuba (1959), Corea delmés Xina (1949), Cuba (1959), Corea del
nord (1950) i Vietnam (1975).nord (1950) i Vietnam (1975).

112. La URSS. EvolucióLa URSS. Evolució
• A la mort de Stalin, 1953,
Kruixov inicia una política de
reformes:
• Denúncia dels crims de
l’estalinisme.
• Buida els gulags (però no els
tanca)
• Reformes
econòmiques:
• Incentiu a la
producció de
productes agrícoles i
béns de consum.
• Millora dels nivells
de vida durant els
60:
Extensió de l’educació,
Sanitat i accés alguns
béns de consum (sense
arribar als nivells occidentals)

113. En els països de l’Europa de l’estEn els països de l’Europa de l’est
• Cap a 1949,
s’estableixen règims
semblants els
soviètics (les
democràcies
populars):
• Règims de partit
únic, culte al líder i
economia planificada
• Per què?
• La presència de
l’Exèrcit Roig
• L’escassa credibilitat
dels partits
tradicionals

114. Tot els països socialistes noTot els països socialistes no
eren igualseren iguals
• L’agricultura no es va
col.lectivitzar en tots els
països (Polònia)
• En Txecoslovàquia hi havia
una base industrial
• Però a tot arreu la inversió
soviètica fou important en
capital i tècnics
• Es van construir grans
complexos industrials
(ferro, acer, etc)
• Un gran impuls a la
urbanització, l’educació i
els serveis sanitaris.
• Primer accés a productes de
consum
• Els dirigents socialistes
d’aquestos països tenien per
objectiu arribar al nivell
dels països occidentals

115. Iugoslàvia: el mariscal Tito rebutja el model soviètic i aplica
el socialisme autogestionari o capitalisme d’estat
Xina (Mao) i Albània (Hoxha) trenquen relacions amb l’URSS en 1959
i obrin una via pròpia de desenvolupament socialista
La revolta
d’Hongria (1956)
Protestes violentes als carrers demanant més llibertat
El primer ministre (Nagy) inclou liberals i socialdemòcrates
al govern, s’allunya de l’URSS i abandona el Pacte de Varsòvia
El Partit Comunista d’Hongria demana ajuda a l’URSS,
que envia tropes, acaba amb les protestes, canvia el govern
(totalment comunista) i executa Nagy
La “Primavera de
Praga” (1968)
Les protestes als carrers fan que el govern de Dubcek
done més llibertats i traga presos polítics de la presó
Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturar
les reformes i tornar a la situació anterior amb
la teoria de la sobirania limitada
Conflictes en el socialisme realConflictes en el socialisme real

116. “Si ens esforcem avui en eliminar les tendències igualitaristes i
en valorar els principis de rendiment, no creiem que creem
així una nova capa de classes privilegiades. Volem que, en tots
els sectors de la nostra vida social, la remuneració de les perso-
nes depenga de la importància social i de l’eficiència del seu
treball (...). Açò està d’acord amb l’interès del desenvolupament
de tota la nostra societat. (...)
El socialisme no pot suposar significar sols l’alliberament dels
treballadors de la dominació de els relacions de classe i de
l’explotació, sinó també un ple desenvolupament de la persona-
litat. Ha d’oferir més que qualsevol democràcia burgesa.”
A. DUBCEK: Programa de “Renovació del Socialisme”,
5 d’abril del 1968.
La “Primavera de
Praga” (1968)
A.Dubcek
La “Primavera de
Praga” (1968).
Combinava la idea d’un
sistema socialista amb
pluralisme polític, renunciant
el partit comunista a ser el
partit únic.

118. La “Primavera de .Praga” (1968), acaba amb la
intervenció soviètica i el restabliment del sistema de
partit únic

119. La fi del socialisme real i de l’URSS
Des de la mort de Stalin el creixement econòmic de l’URSS era cada vegada menor
1991: intent de colp d’estat dels generals comunistes per a frenar les reformes
El colp fracassa, Ieltsin es farà amb el poder i acabarà amb el comunisme a Rússia
En desembre del 1991 les repúbliques soviètiques es separen i l’URSS deixa d’existir
La Guerra Freda acaba amb la victòria dels Estats Units i el bloc capitalista:
el món actual es caracteritza per haver una única superpotència dominant (EUA)

120. Des del 1986 Gorbatxov enceta un procés de reformes conegut com a perestroika i
glasnost encaminat a obrir el país, donar més llibertats, convocar eleccions amb més
llibertat, reduir les despeses en armament i deixar de controlar els països socialistes

121. • La crisi del petroli
acaba amb el model de
creixement.
• El món occidental i
capitalista accepta
l’atur, la globalització i
el desenvolupament dels
serveis i les finances
• Els soviètics no poden
igualar el món
occidental.
• La cursa d’armaments
repercuteix en el
benestar.
• Els dirigents socialistes
perden tota credibilitat:
no poden arribar als
nivells occidentals
• Gorbatxov anuncia que
no intervindrà
militarment si es
demanda la democràcia

123. 1990: eleccions amb més llibertat a Rússia → Boris Ieltsin nou president de Rússia
La fi de l’URSSLa fi de l’URSS
Les reformes de Gorbatxov incrementen la desintegració del socialisme.
1989: revoltes nacionalistes a Letònia, Lituània i Estònia → URSS es dóna autonomia
Els sectors més ortodoxes del PCUS intenten un colp en Agost de 1991.
Els colpistes no poden mobilitzar tot l’exèrcit ni el partit. Eltsin es vist com el nou líder

124. En Desembre de 1991, Gorbatxov dimiteix i l’URSS desapareix.

125. Boris Eltsin, home fort de Rússia entre 1992 i 2000

126. 3.- La descolonització .3.- La descolonització .

128. Les causesLes causes
Les derrotes de França i Gran Bretanya
a l’inici de la guerra debiliten el seu prestigi i acaba amb
el mite de la invulnerabilitat europea
L’impacte de la
IIª Guerra Mundial
Els vells imperis perden poder front a les dues noves grans
potències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes
Els imperis cada vegada costen més de mantindre i sols
deixen beneficis a les grans empreses multinacionals
Augmenten les veus i protestes que demanen
la descolonització des de les metròpolis

129. Les noves organitzacions internacionals,
sobretot l’ONU,
condemnen el colonialisme
i defensen la descolonització
El dret d’autodeterminació

130. L’ajuda dels països que es descolonitzen als països encara colonitzats:
La Conferència de Bandung (1955) i el moviment dels no-alineats

131. Dues noves superpotènciesDues noves superpotències
oposades al colonialismeoposades al colonialisme

132. El nacionalisme s’escampa per les colònies, demanant
la independència: comunistes, nacionalistes estrictes,
moviments religioses i moviments ètnics i tribals.
La força dels moviments
nacionalistes a les colònies.
Aquestos moviments són molt
diferents: des del comunisme,
al nacionalisme ètnic, religiós,
En Àsia són posteriors a 1919,
excepte l’Índia.
En Àfrica naixen després de 1945

133. Gandhi
Sédar Senghor
Nasser
Ho Chi Minh Sukarno

135. El cas del Próxim Orient.El cas del Próxim Orient.

136. L’acord Sykes -Picot de 1916 repartia els territoris d
Pròxim Orient entre GB i França

137. Foreign Office, 2 de novembre del 1917.
Estimat Lord Rothschild:
Tinc el plaer de dirigir-li, en nom del Govern de Sa Majestat, la següent
declaració de simpatia vers les aspiracions dels jueus sionistes, que ha
estat sotmesa al Gabinet i aprovada per ell.
“El Govern de Sa Majestat contempla favorablement l’establiment a
Palestina d’una llar nacional per al poble jueu i farà ús dels seus millors
esforços per facilitar la realització d’aquest objectiu, quedant ben entès
que no es farà res que puga perjudicar els drets civils i religiosos de les
comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets i l’estatut polític
de què gaudeixen els jueus en qualsevol altre país.”
Li quedaré agraït si poguera posar aquesta declaració en coneixement
de la Federació Sionista.
Sincerament seu,
Arthur James Balfour.
Des del 1917 (Declaració Balfour) reclama la formació d’un estat jueu en Palestina
(amb el suport de GB). S’inicia l’emigració de jueus després de 1919

138. Després del Tractat de Versalles

140. 1948: Gran Bretanya se’n va i Ben Gurion proclama l’Estat d’Israel
en terres palestines, estat que no serà reconegut pels veïns àrabs
Israel expulsa els musulmans dels seus territoris i els reclou en camps de refugiats
La Lliga Àrab ataca Israel i esclata la Iª Guerra arabo-israeliana (1948-49)
Israel rebutja l’atac i amplia els seus territoris, ocupant el nord i el Negueb
A la fi de la IIª G.M. els jueus pressionen Gran Bretanya econòmicament
i amb atemptats per a que descolonitze la zona i cree un Estat jueu (Israel)
La fundació d’IsraelLa fundació d’Israel
Israel rebrà el suport dels USA i de la URSS.
També es tractava d’evitar noves persecucions als jueus.

141. “(...) El 29 de novembre del 1947, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució
proclamant l’establiment de l’Estat jueu en Eretz-Israel; l’Assemblea General sol·licitava l’adopció pels
Habitants d’Eretz-Israel de totes les mesures necessàries per a l’execució d’aquesta resolució. El reconeixement
del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat, fer per les Nacions Unides, és irrevocable.
El dret és el dret natural del poble jueu a ser amo del seu propi destí, com totes les nacions, en el seu propi
Estat sobirà.
En conformitat, nosaltres, membres del Consell del Poble, representants de la comunitat jueva d’Eretz-Israel
i del Moviment Sionista estem ací reunits en el dia final del mandat britànic sobre Eretz-Israel i, en virtut del
nostre dret natural i històric i la força legal de la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides per
la present declarem l’establiment de l’Estat Jueu en Eretz-Israel, que serà conegut com Estat d’Israel.
Declarem que, amb efecte des del moment de la fi del Mandat, que serà aquesta nit, vespra del Sabat, el 6 Iyar
5708 (15 de maig del 1948), abans de l’establiment de les autoritats de l’Estat regularment elegides d’acord amb
la Constitució que haurà d’adoptar-se per l’Assemblea Constituent elegida no més tard de l’1 d’octubre del 1948,
el Consell del Poble actuarà com a Consell Provisional de l’Estat i el seu òrgan executiu, l’Administració del
Poble serà el Govern Provisional de l’Estat Jueu, anomenat Israel.
(...) Apel·lem a tot el poble jueu de la Diàspora per a que col·labore junt amb els jueus d’Eretz-Israel en la tasca
d’immigració i de construcció i per a que estiguen units a ells en la gran lluita per la realització del somni dels
temps de la redempció d’Israel.
Posant la nostra confiança en el Totpoderós signem aquesta declaració en aquesta sessió del Consell d’Estat
provisional en la terra de la nostra llar, en la ciutat de Tel-Aviv, en vespres del Sabat del dia 5 d’Iyar 5708
(14 de maig del 1948).
La proclamació de l’Estat d’Israel (1948)

143. ConseqüènciesConseqüències
Els àrabs creen l’OAP (1964), liderada per Arafat i recolzada
per l’URSS, front a Israel, recolzada pels Estats Units
Es forma un moviment panarabista de cooperació
i ajuda entre els països islàmics (més teòric que real)
Nasser proclama la república d’Egipte i, en 1956, nacionalitza
el canal de Suez. Esdevé un referent pel món àrab durant els
60 i 70.
La major part de les monarquies àrabs desapareixen
(excepte les del Golf Pèrsic)
Apareix el problema dels territoris ocupats i l’exili dels palestins

144. 1973, els egipcis contraataquen . És la guerra del Yom Kippur.
Fracasen
Després de la guerra de 1948-49, se’n succeeixen diverses:
1956 i 1967. Totes guanyades per Israel
L’any 1956 ocupen el Sinaí.
L’any 1967, els alts del Golàn, Jericó, Jerusalem, etc,
Els països àrabs enceten una guerra econòmica: es neguen a
vendre petroli als aliats d’Israel i disminueixen la producció.
S’inicia la crisi del petroli en tot el món. (1973)

145. Yasir Arafat.
Líder de l’OAP
Naix el problema dels refugiats palestins

146. L’OAP

147. IIIª Guerra arabo-israeliana o Guerra dels Sis Dies (1967): l’exèrcit d’Israel ocupa
Betlem, Jerusalem, Jericó, Tiran i els alts del Golan, derrotant tots els seus veïns

148. IV Guerra arabo-
israeliana o del
Yom Kippur (1973)

149. Acords de Pau de Camp-DavidAcords de Pau de Camp-David
(1979).(1979).
• Israel es retira del Sinaí.
• Egipte reconeix Israel

150. La guerra del Líban (1982)La guerra del Líban (1982)
En la seua lluita contra l’OAP, Israel invaeeix el Líban.
Es produeixen les matances
de Chabra i Chatila (1983)
L’OAP marxa de Beirut.
La situació del Líban es complica
en una guerra civil

151. En la cimera de Madrid, (1991) no es produeix cap
acord entre Israel i l’OAP
L’any 1987 es produeix la primera Intifada o revolta del poble
Palestí contra l’ocupació israeliana (fins 1991)

153. Els acords d’Oslo de 1995 preveien l’autonomia de
Gaza, Cisjordània i Jericó.
Arafat i l’OAP s’encarreguen del govern
autònom
Israel continua assentant colons.
El problema no es resol
Els palestins opten per la IIa Intifada, l’acció directa i el terrorisme.
És l’any 2000

154. La victòria de Hamàs (radicals) a les eleccions palestines ha paralitzat
el procés de pau: EUA ha potenciat un colp d’estat d’Al-Fatah a
Cisjordània i el govern de Hamàs s’ha refugiat a Gaza (divisió palestina)

155. Israel ha bloquejat i bombardejat Gaza amb armes prohibides sobre
la població civil i el poble palestí està cada vegada pitjor.
A més, ha construït un mur que aïlla els territoris ocupats.

156. El mur construït des de 2008

157. Les guerres d’IraqLes guerres d’Iraq
19901990

159. La guerra de 1991La guerra de 1991
Iraq ocupa Kuwait l'estiu de 1990 per aIraq ocupa Kuwait l'estiu de 1990 per a
poder controlar la producció de petroli depoder controlar la producció de petroli de
la regió.la regió.
Saddam Hussein governa Iraq en un règimSaddam Hussein governa Iraq en un règim
(laic) de partit únic (el Baaz).(laic) de partit únic (el Baaz).
Era un aliat dels USA front el règim delsEra un aliat dels USA front el règim dels
ayatolàs de l'Iran.ayatolàs de l'Iran.

160. En resposta es forma una coalició dirigidaEn resposta es forma una coalició dirigida
pels USA, amb l'autorització de l'ONU perpels USA, amb l'autorització de l'ONU per
alliberar Iraq.alliberar Iraq.
Saddam es presentat com el nou Hitler queSaddam es presentat com el nou Hitler que
cal aturar.cal aturar.
També es parla de democratitzar la regió .També es parla de democratitzar la regió .
(això no es farà)(això no es farà)
Pesen els factors econòmics i estratègics :Pesen els factors econòmics i estratègics :
els recursos petroliers no poden estar enels recursos petroliers no poden estar en
mans d'un país que no és aliat del mónmans d'un país que no és aliat del món
occidental.occidental.

162. Resultat de la guerra.Resultat de la guerra.
• Saddam continua en
el poder.
• Iraq es retira de
Kuwait
• Fortes sancions a
Iraq (embargament
de petroli)
Retrocés en elsRetrocés en els
nivells de vida denivells de vida de
la població.la població.
Es multiplica laEs multiplica la
repressió dinsrepressió dins
d’Iraq.d’Iraq.
La tensió entre USA iLa tensió entre USA i
Iraq creix perIraq creix per
moments, sobretotmoments, sobretot
després de l’-11-Sdesprés de l’-11-S

164. Els atacs de l’11-S

171. • Osama Bin Laden,
príncep saudí, antic
combatent en
Afganistàn contra
l’ocupació soviètica (en
el seu temps amic dels
USA), organitza un
grup terrorista Al Qaida,
l’any 1991
• Declara la guerra al món
occidental i els USA per
ocupar el Pròxim
Orient.
• La seua lluita pretèn
incitar a una revolta
general de l’Islam
contra el món occidental
i instaurar la llei
islàmica.
• Per això ataca l’11-S,
Nova York.
Al Qaida i l'11-S de 2001Al Qaida i l'11-S de 2001

172. La guerra de 2003La guerra de 2003
Estats Units al capdavant d’una coalició amb
El vist i plau de l’ONU ataca l’Afganistàn
dels talibans, que protegien Bin Laden
(Octubre de 2001).
USA i l’OTAN se retiraren l’any 2014.
La guerra continua avui

173. EUA enceta una guerra contra els estats gamberros o delinqüents com ara:
Afganistàn, Iraq (2003). També hi posa a la llista Corea del Nord, Iran, Síria
En l’origen, es troba el desig dels USA de controlar una regió estratègica, cada
cop més convulsa. La primera víctima és Iraq.

174. El govern Bush acusa falsament a Irak de tindre armes de destrucció massiva
i ser una base del terrorisme fonamentalista i l’envaeix amb l’ajuda de
Gran Bretanya i Espanya (març del 2003), al marge de l’ONU
França, sobretot, però també Xina, Rússia i Alemanya es neguen a donar
suport a la guerra. Es multiplica la pressió popular contra la guerra

177. EUA ha acabat amb Saddam Hussein, ha envait el país i s’ha apropiat del petroli,
però no pot acabar amb la guerra de guerrilles i la guerra civil entre sunnites i
Shiites i més d’un milió de morts i milers de refugiats
En poques setmanes el règim de Saddam Hussein cau. Abril 2003
Es forma un govern iraquià (2004) i es redacta una constitució (2005)
A tot açò cal afegir el govern kurd del nord i l’actuació d’AlQaida i
de la seua antiga franquícia: Estat Islàmic
L’exèrcit USA ha retirat la major part dels seus efectius.
Les accions militars estan en mans de l’exèrcit iraquià

178. Iraq ocupat l’any 2004

180. USA aplica tortures a tots els sospitosos (Guantánamo, Abu Ghraib,...)

181. Nova política d’Obama: promesa de tancament de centres il·legals i abandonar Irak

182. El fonamentalisme islàmicEl fonamentalisme islàmic

183. Origen de la paraulaOrigen de la paraula
• Apareix l’any 1910 en
USA.
• 90 artícles (The
Fundamentals) escrits
per teòlegs oposats a la
modernitat
• Es va popularitzar amb
el cas Scopes. (en l’estat de
Tennesse, el professor Scopes va ser
sancionat per ensenyar la teoria de
l’evolució)
• S’empra per a
definir moviments
que defensen la
veritat indiscutible
d’un text religiós,
negant el lliure
pensament.
• El fonamentalisme
islàmic és un d’ells.

184. El professor Scopes segons
la pel.lícula L’herència del vent (1960)

185. Presenta diferents orígens
La versió wahhabita procedent
d’Àrabia Saudita (s.XVIII)
La dels Germans Musulmans,
difosa per Sayid Qutb (anys 60)
en Egipte
La dels ayatolàs de l’Iran
(segle XX. Anys 70)
Tots ells afirmen que tot poder polític prové de Déu i defensen
una interpretació literal de la llei islàmica o sharia.
Les versions violentes criden a la yihad (lluita contra els infidels) arreu
del món.

186. L’ayatollah Khomeini

187. La yihad segons Bin
Laden

188. Les bases socialsLes bases socials
Arreu del món, també dels països occidentals es nodreixen de
grups urbans desesperats:
En les grans ciutats (franceses), la 2a i 3a generació d’immigrants
frustrats per les escasses perspectives socials. Aquesta situació
també es pot traslladar a molts països àrabs.
En Palestina organitzen xarxes de solidaritat
La yihad ofereix una identitat, una paga i un horitzó.
La lluita contra el laicisme, la corrupció de les costums,
les lluites tribals i ètniques o
la guerra en el Pròxim Orient patrocinada per Occident
són els seus arguments.

189. Ha estat en el poder en l’Iran (Jomeini, 1979) i en l’Afganistan dels talibans

190. Altres atacs del terrorisme fonamentalista islàmic: 11-M del 2004 a Madrid,
Juliol del 2005 a Londres i atacs a Casablanca, Algèria,...

191. Avui l’Estat IslàmicAvui l’Estat Islàmic
• ISIS, l’Estat Islàmic
aprofita els recursos
petroliers del nord
d’Iraq que ven al mercat
negre per a comprar
armes i continuar la
guerra i el terror
• Se’n beneficia de la
corrupció i la ineficàcia
de l’estat iraquià i de la
guerra civil siriana.
• Reclama
l’establiment d’un
califat amb la
l’aplicació de la llei
islàmica.

193. La regió del Califat

195. 4.- La pobresa ahir i avui.4.- La pobresa ahir i avui.
Característiques de la pobresa en el món:Característiques de la pobresa en el món:
1.- Països amb alts indicadors demogràfics1.- Països amb alts indicadors demogràfics
2.- % de població elevada treballant al2.- % de població elevada treballant al
sector primarisector primari
3.- Dependència econòmica de les3.- Dependència econòmica de les
exportacions de determinats productesexportacions de determinats productes
(agrícoles, matèries primeres)(agrícoles, matèries primeres)
4.- Altes taxes d'analfabetisme (més del4.- Altes taxes d'analfabetisme (més del
20%), sobretot les dones20%), sobretot les dones

196. 5.- Escassa industrialització i molt vinculada5.- Escassa industrialització i molt vinculada
als interessos de les multinacionals.als interessos de les multinacionals.
6.- Importants sectors de la població6.- Importants sectors de la població
treballen en l’economia informaltreballen en l’economia informal (“en negre”)(“en negre”)
7.- L’estat presta pocs serveis, com ara7.- L’estat presta pocs serveis, com ara
sanitat o educació. Els sectors adineratssanitat o educació. Els sectors adinerats
paguen pocs impostos (o directament res)paguen pocs impostos (o directament res)
8.- Endeutament extern elevat8.- Endeutament extern elevat

197. La línia verda marca el límit del Tercer Món

199. Fort creixement demogràfic

205. L’anafabetisme.

206. Moviments migratoris: la gent emigra, fugint de la pobresa,
dels països pobres cap als rics

208. Neocolonialisme: control econòmic directe i polític indirecte
dels països rics sobre els països pobres
Triple dependència
dels països pobres
Comercial o intercanvi desigual
Financera: depenen dels crèdits de bancs estrangers (deute
extern) i de les inversions de les multinacionals
Tant els interessos dels crèdits com els beneficis de les
multinacionals se’n van dels països pobres als rics
No tenen diners per investigar i han de comprar la tecnologia
cara als països rics (i pagar les royalties de patents)
Conclusió: els diners van dels països pobres als rics, augmentant les diferències
i impedint que els pobres puguen eixir de la pobresa

210. ELS MECANISMES DEL NEOCOLONIALISME SEGONS UN LÍDER DEL TERCER MÓN
“El neocolonialisme actual representa l’imperialisme en la seua etapa final, pot ser la més perillosa (...).
L’essència del neocolonialisme és que l’Estat que el pateix és, en teoria, independent i té tots els atributs externs
de la sobirania internacional. En realitat, el seu sistema econòmic i, amb ell, la seua política estan dirigits des de
fora.
Els mètodes i la forma d’aquesta direcció poden presentar diverses formes. Per exemple, en un cas extrem, les
tropes del poder imperialista poden ocupar el territori de l’Estat neocolonial i controlar el seu govern. Tot i això,
més sovint ocorre que el control neocolonialista és exercit mitjançant mesures econòmiques o monetàries.
L’Estat neocolonial serà obligat a comprar els productes manufacturats de la potència imperialista mitjançant la
prohibició d’importar productes competidors del país que siga. El control sobre la política del govern de l’Estat
neocolonial s’assegura amb pagaments pel cost de portar endavant l’Estat, el control sobre el nomenament de
funcionaris civils que ocupen llocs des del qual es poden dictar polítiques i el control monetari sobre el canvi
internacional a través de la imposició d’un sistema bancari controlat pel poder imperialista (...).
El resultat del neocolonialisme és que el capital estranger s’utilitza per a l’explotació més que per al desenvolu-
pament de les regions menys desenvolupades del món. La inversió, amb el neocolonialisme, augmenta molt més
del que disminueix la distància entre els països rics i pobres del món.”
K. KRUMAH: Neocolonialisme. L’última etapa de l’imperialisme, Siglo XXI, Mèxic, 1966.

211. El neocolonialisme. L’intercanvi desigual

218. PIB per càpita: resultat de dividir la riquesa d’un país pel nombre d’habitants

219. Index de Desenvolupament Humà (IDH): index que barreja indicadors
econòmics (PIB per càpita), demogràfics (esperança de vida) i socioeducatius

222. Els països rics tenen la riquesa, el poder i les multinacionals, mentre els pobres
no arriben a mil dòlars per habitant i any, els lleven els recursos i no poden decidir
Els països pobres sí que tenen riquesa i recursos naturals (petroli, minerals,...), però
estan controlats per les multinacionals dels països rics, que s’emporten els beneficis
Les multinacionals instal·len fàbriques que necessiten mà d’obra barata,
abundant i poc qualificada als països pobres, pagant salaris de misèria
Els centres d’investigació i disseny (més valor i mà d’obra qualificada) es queden
als països rics (com els beneficis), i la fabricació es trasllada als pobres

229. La dimensió social del subdesenvolupament.
Població
pobra
CERCLE DE LA POBRESA
No poden
estalviar
No poden
invertir
No poden
produir
més béns
Als països pobres la majoria viu en condicions properes a la subsistència
Altes taxes d’analfabetisme que dificulten el desenvolupament social (especialment
greu en les dones) i l’aplicació de les innovacions tecnològiques
La situació de les dones és especialment greu: més pobres, més dificultats
per accedir a l’educació, discriminació social i jurídica, abusos,...

232. La magnitud del deute al Tercer Món.
El deute extern és un dels problemes més greus dels països pobres
Els crèdits que demanaren per eixir de la pobresa no els han aprofitat (corrupció,
guerres), els interessos han pujat i el deute inicial s’ha disparat
Els països pobres dediquen la major part dels ingressos a pagar els interessos
del deute i no poden invertir en educació, sanitat i desenvolupament

235. Una part de l’ajuda als països pobres es camufla com a despesa militar

237. - Possibles solucions al problema
de la pobresa.
S’ha de millorar el desigual repartiment de la riquesa, cada vegada més injust
Augment de l’ajuda dels països desenvolupats del 0’3% del PIB al 0’7% del PIB
Controlar el destí de l’ajuda, evitant la corrupció i el negoci de les armes
Condonar el deute als països més pobres
Augmentar les inversions en sanitat i educació als països pobres
Prestar especial atenció a la situació de les dones, facilitant-les l’accés a l’educació
Controlar el creixement demogràfic i la incidència de les epidèmies
amb una millor educació sexual
Fixar preus adequats als productes del Tercer Món: comerç just

238. Els contrastos en el món

240. Educar, especialment a les dones

241. Un hospital africà qualsevol: accés a la sanitat

242. El comerç just

243. L’estadística (pel que fa a Espanya) és anterior a les retallades de 2010