Gran capitalisme, imperialisme i colonialisme

1. TEMA 4.- LA DOMINACIÓ
EUROPEA DEL MÓN
(1870-1914).
Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat

2. TEMA 4.- LA DOMINACIÓ EUROPEA
DEL MÓN (1870-1914).
• 1.- La Segona Revolució Industrial (1870-1914)
• 2.- L’imperialisme i les seues causes
• 3.- El repartiment del món
• 4.- Les noves potències imperialistes
• 5.- L’organització dels imperis colonials.
• 6.- Les conseqüències de la colonització

3. 1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(1870-1914)
• Suposa canvis importants (avanços tècnics, major
productivitat, creixement, noves formes d’organització,
expansió de la industrialització), però no canvien les relacions
socials de producció (burgesos vs proletaris).
• 1.1.- Noves fonts d’energia.
• 1.2.- Les millores en els transports.
• 1.3.-. Augment demogràfic i migracions
• 1.4.- Els canvis econòmics: apareixen nous competidors i
noves formes en l’organització del treball i les empreses.
• 1.5.- L’augment de la competència internacional.

5. La II Revolució Industrial (1870-1914)La II Revolució Industrial (1870-1914)
Un fort augment de producció Més competència amb nous
països (USA, Alemanya,etc)
Va significar
1873Crisi La Gran Depressió
Crisi de superproducció
Deflació, (preus baixos) atur
Crisi del
capitalisme
Es caracteritza per
La Gran Depressió (1873-1896) fou el pont entre la 1a I la 2a R.Ind.La Gran Depressió (1873-1896) fou el pont entre la 1a I la 2a R.Ind.

6. La 2a Revolució Industrial.
Característiques :
La 2a Revolució Industrial.
Característiques :
Concentració empresarial Nova organització
del treball
Recerca de nous
mercats
Càrtels
Trusts
Implantació del
Capitalisme financer
(Holdings)
Tècniques
monopolístes
Es desenvolupen
Taylorisme
Treball en cadena
(estalvi de temps i de feina)
Més producció i
reducció de costos
Mercats i
matèries primeres
Les colònies
(Àfrica i Àsia)
Estimularà
l’expansió colonial
Es trobaran a
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a partir del canvi de segle)
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a partir del canvi de segle)

7. 1.1.- Noves formes d’energia i noves
indústries.
L’ELECTRICITATL’ELECTRICITAT
Energia més neta, flexible i barataEnergia més neta, flexible i barata
S’adapta a les màquinesS’adapta a les màquines
Fàcil transportFàcil transport
Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...
PETROLIPETROLI
Energia barataEnergia barata
AplicacionsAplicacions
Il·luminacióIl·luminació
CalefaccióCalefacció
Transport (motor d’explosió, 1885)Transport (motor d’explosió, 1885)
I)Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació):I)Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació):
Els nous invents necessiten formació i capital .Els nous invents necessiten formació i capital .
vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini, motor d’explosió, etcvidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini, motor d’explosió, etc
II)Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química iII)Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química i
aparició i desenvolupament de la indústria de l’automòbilaparició i desenvolupament de la indústria de l’automòbil
ConseqüènciesConseqüències

9. 0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia de
vapor
energia
elèctrica
Energia utilitzada per la indústria
tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

10. 0
5
10
15
20
25
30
35
Gran
Bretanya
EUA Alemanya Bèlgica Rússia
1880
1890
1900
1910
1912
Producció d’acer (1880-1912)
(en milions de tones)

12. 1.2.- Les millores en els transports.
REVOLUCIÓREVOLUCIÓ
DELS TRANSPORTSDELS TRANSPORTS
Extensió delExtensió del
ferrocarrilferrocarril
Metros i tramviesMetros i tramvies
elèctricselèctrics
Vaixells d’acerVaixells d’acer
i a vapori a vapor
Canals deCanals de
Suez i PanamàSuez i Panamà
AutomòbilAutomòbil
AvióAvió
CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (↑comerç i ↓preus)↑comerç i ↓preus) i persones (migracions)i persones (migracions)
Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914

14. 1.3.- Augment demogràfic i migracions.
En el creixement de la població europea convé esmentar les següents
causes:
• *el descens de la mortalitat catastròfica pròpia de
l’Antic Règim (incidència dels descobriments de Pasteur)
que va fer que les malalties com el tifus o el colèra
desaparegueren de molts països d’Europa occidental
(últim cas va ser la grip de 1918) , mentre la natalitat
baixava menys ràpidament o es mantenia alta
• *la gran demanda de mà d’obra del continent
americà ;
• *els forts desequilibris econòmics entre Europa
(especialment, zones molt pobres com Irlanda, Itàlia,
Polònia.) i Amèrica;
• *la revolució dels transports que va permetre viatges
més ràpids, acurtant, així, les distàncies;
• *la fugida de les revolucions fracassades, com ara la
La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones.La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones.

15. Creixement demogràfic i moviments migratorisCreixement demogràfic i moviments migratoris
Descens de laDescens de la
mortalitatmortalitat La revolucióLa revolució
dels transportsdels transports
RevolucionsRevolucions
Frustrades enFrustrades en
Europa (1848)Europa (1848)
Forts desequilibrisForts desequilibris
entreentre
Irlanda i Polònia,Irlanda i Polònia,
sud d’Itàlia i Amèricasud d’Itàlia i Amèrica
Demanda de màDemanda de mà
d’obra en Amèricad’obra en Amèrica

16. Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a AmèricaEntre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a Amèrica

20. Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanitzacióForta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanització

21. 0
20
40
60
80
Gran
Bretanya
Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Percentatge de població ruaral (1910)

22. 1.4.-Els canvis econòmics. La crisi agrícola
• El preu del cereal europeu va baixar cap a 1880 amb l’entrada en el
mercat de grans quantitats procedents de països nous (Argentina,
Estats Units, Canadà, etc) on es treballava la terra de manera extensiva
i (com en USA) s’empraven mitjans tècnics nous.
• Aleshores, l’eixida de la crisi agrària va variar segons els països:
• *Espanya i Itàlia destacaren per un acusat proteccionisme (quasi
prohibicionisme a les importacions en el cas espanyol). La major part
dels països europeus aplicaren mesures proteccionistes
• *Anglaterra i els Països Baixos iniciaren una reconversió,
sacrificant una bona part de la seua agricultura en benefici de la
ramaderia de carn i llet i el cultiu de plantes industrials i de productes
hortofrutícoles.
• En general, s’anaren difonent algunes millores tècniques com el
perfeccionament de l’instrumental agrícola (segadora, la
batedora), però també l’aplicació dels progressos de la química en
la fabricació dels nous fertilitzants (el guano del Perú o el nitrat de Xile)
que augmentaren el rendiment del blat.

23. Síntesi de la Gran Depressió AgràriaSíntesi de la Gran Depressió Agrària
ReconversióReconversió
agrícola enagrícola en
Gran BretanyaGran Bretanya
i Holanda. Ramaderia de carni Holanda. Ramaderia de carn
Llet. PlantesLlet. Plantes
Industrials i cultius hortaIndustrials i cultius horta
A finals del segle XIX, nous països productors de ceralsA finals del segle XIX, nous països productors de cerals
(Argentina, Canadà, Rússia i USA) donen lloc a una(Argentina, Canadà, Rússia i USA) donen lloc a una
baixada general dels preusbaixada general dels preus
ProteccionismeProteccionisme
en països comen països com
Itàlia, EspanyaItàlia, Espanya
Millores tècniques.Millores tècniques.
Nou instrumental.Nou instrumental.
Aplicacions de laAplicacions de la
químicaquímica
(fertilitzants)(fertilitzants)
Eixides a la crisiEixides a la crisi

24. 1.4.-Els canvis econòmics (II)
Els canvis en l’organització del treball
i les empreses.
Taylorisme i treballTaylorisme i treball
en cadena (fi s.XIX)en cadena (fi s.XIX)
El treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tascaEl treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tasca
simple,contínua i esgotadora (no cal especialització)simple,contínua i esgotadora (no cal especialització)
Augmenta la productivitat i producció i baixen els costos deAugmenta la productivitat i producció i baixen els costos de
producció (producció en sèrie i estandarditzada).producció (producció en sèrie i estandarditzada).
Les cares màquines i cadenes de muntatge fanLes cares màquines i cadenes de muntatge fan
que sols sobrevisquen les empreses més fortesque sols sobrevisquen les empreses més fortes
Les empreses es concentren per evitar laLes empreses es concentren per evitar la
competència i controlar el mercatcompetència i controlar el mercat
CàrtelCàrtel
TrustTrust
HoldingHolding
MonopoliMonopoli

25. Els nous mètodes de treball

27. TaylorismeTaylorisme
Reducció del temps
de fabricació
Producció massiva
Baixa el preu
de cost
Baixa el preu
de cost
Augment del
poder adquisitiu
Augment del
poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat
Estímul del consumEstímul del consum
PublicitatPublicitat
CrèditCrèdit
Producció
en sèrie
EstandarditzacióEstandardització
Fordisme
SÍNTESI DELS NOUS MÈTODES DE TREBALLSÍNTESI DELS NOUS MÈTODES DE TREBALL

28. La cadena de muntatgeLa cadena de muntatge

29. La concentració empresarial
• * Les inversions necessàries per a poder finançar els
canvis tecnològics no eren compatibles amb
empreses familiars, com les de la primera etapa de la
revolució industrial, i així, comencen a multiplicar-se
fusions i unions d’empreses. D’aquesta manera,
poden competir en preus, renovar-se
tecnològicament i aconseguir més presència als
mercats.
• Dels processos de concentració empresarial,
destaquem els següents:
• Vertical, quan diferents empreses que treballen en el
mateix sector s’uneixen;
• Horitzontal, o quan es tracta d’activitats
complementàries.

30. La concentració empresarial (2)
• Des del punt de vista financer, cal assenyalar les
següents:
• El Cartel o associació d’empreses que s’uneixen per
acabar amb la competència;
• El Trust o fusió d’empreses en una nova, molt més
poderosa;
• Holding, o societat financera que posseeix diverses i
diferents empreses.
• El Monopoli, o situació de mercat, on una única
empresa domina o controla tot el sector.
• El resultat de tot aquest complex procés de fusions va
ser el naixement del capital financer, resultat de la unió
del capital industrial i del bancari.

32. El capital financer
• També els bancs, a més, van tenir un procés de concentració
paral.lel al de la indústria i es van formar poderosos grups
bancaris que operaven en l’àmbit nacional i ja en l’internacional.
• La concentració empresarial necessitava de l’aportació de
capitals cada cop més gran. Les inversions tan quantioses i
necessàries per a les noves indústries va fer que aquestes
demandaren la incorporació d’un ban o grup de bancs que
garantiren capital .
• D’aquesta manera, els bancs acabaren per entrar en la gestió
de les indústries en les que participaven.
• A més, els capitalistes també volien estar presents en els bancs
per tal de controlar les inversions. Així, un grup de capitalistes
començà a controlar la indústria i el bancs. D’aquesta manera
va sorgir la fusió entre el capital industrial i el bancari i va
nàixer el capital financer.

33. 1.5.- L’augment de la competència internacional.
Des del 1870 Gran Bretanya creix menysDes del 1870 Gran Bretanya creix menys
que els nous països que s’industrialitzenque els nous països que s’industrialitzen
En 1914 EUA i Alemanya superenEn 1914 EUA i Alemanya superen
industrialment a Gran Bretanyaindustrialment a Gran Bretanya
Alemanya s’industrialitzaAlemanya s’industrialitza
molt ràpid des del 1870molt ràpid des del 1870
Grans empreses recolzades per l’EstatGrans empreses recolzades per l’Estat
Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia)Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia)
Últims avançosÚltims avanços
tecnològicstecnològics
La producció i el comerç mundials es multipliquenLa producció i el comerç mundials es multipliquen
per set entre 1850 i 1914per set entre 1850 i 1914
Noves formesNoves formes
de vendade venda
Grans magatzemsGrans magatzems
Venda per correuVenda per correu
Venda a terminisVenda a terminis
AugmentAugment
del consumdel consum

35. Proteccionisme i Lliurecanvisme
• Proteccionisme
Teoria econòmica que defensa
l’establiment d’impostos a les
importacions d’altres països,
en benefici de les produccions
del mateix país. D’aquesta
manera, el mercat interior
(propi) està garantit, però, a la
vegada, evita la competència i
dificulta la innovació.
• Lliurecanvisme.
Teoria econòmica que defensa el
lliure comerç entre els països.
D’aquesta manera, un país
s’especialitzarà en aquella
activitat econòmica que
presente un menor cost o un
aventatge comparatiu. La
major part dels països del
món, excepte GB, aplicaren
mesures proteccionistes per a
poder industrialitzar-se .

36. 2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.
• 2.1.- Causes econòmiques.
• 2.2.- Causes demogràfiques i socials.
• 2.3.- Causes polítiques i estratègiques.
• 2.4.- Justificacions ideològiques.

37. Imperialisme i colonialisme.
• Què és l’imperialisme: sovint s’utilitza com a
sinònim de control econòmic i influència política que
els països europeus i els USA exerciren sobre altres
països independents, especialment sobre Amèrica
Llatina, en el cas dels USA i es posa el cas de Cuba
(fins 1959)
• D’altra banda, el terme colonialisme implicaria el
control econòmic i l’ocupació política i militar per
part de l’exèrcit, la burocràcia i homes de negocis
europeus en Àfrica i Àsia a finals del segle XIX i
principis del XX (l’època del colonialisme conclouria
amb la independència d’aquestos països afroasiàtics a
partir de 1945).

38. 2.1.- Causes econòmiques.

39. Les necessitats de la nova indústria van donar llocLes necessitats de la nova indústria van donar lloc
a la recerca de:a la recerca de:
Mercats on vendreMercats on vendre
els seus productes, davantels seus productes, davant
l’increment de lal’increment de la
competència i elcompetència i el
proteccionismeproteccionisme
També es tractavaTambé es tractava
de donar una eixidade donar una eixida
a les inversionsa les inversions
de capitalde capital
Matèries primeresMatèries primeres
I fonts d’energiaI fonts d’energia
(petroli, etc)(petroli, etc)

40. La teoria marxista, es basava en els escrits de Lenin.La teoria marxista, es basava en els escrits de Lenin.
Considerava que l’imperialisme era la forma última o més recent delConsiderava que l’imperialisme era la forma última o més recent del
capitalisme, caracteritzat per:capitalisme, caracteritzat per:
L’exportació deL’exportació de
capitalcapital
El repartiment delEl repartiment del
món entre lesmón entre les
potènciespotències
imperialistesimperialistes
El predomini delEl predomini del
Capital financerCapital financer
ConcentracióConcentració
de capitalde capital
El repartiment delEl repartiment del
món entre les gransmón entre les grans
empresesempreses

41. Segons Lenin, allò fonamental de l’imperialismeSegons Lenin, allò fonamental de l’imperialisme
és que la guerra i la colonització era un aspecteés que la guerra i la colonització era un aspecte
més en la lluita pels mercats, però elsmés en la lluita pels mercats, però els
factors polítics i estratègics podien serfactors polítics i estratègics podien ser
importantsimportants

42. Però avui sabem que les colònies no van ser tanPerò avui sabem que les colònies no van ser tan
importants pels països europeus i moltes d’aquestesimportants pels països europeus i moltes d’aquestes
no van ser negocis rendibles.no van ser negocis rendibles.
(Destaquen inversions en USA i Europa. Vegeu(Destaquen inversions en USA i Europa. Vegeu
gràfic)gràfic)

43. “El consum a Europa està saturat:
és imprescindible descobrir
nous filons de consumidors arreu
del món (...). Anglaterra va
prendre la davantera (...). Però per
impedir que l’empresa britànica
obtingués un profit exclusiu dels
nous mercats que s’estan obrint als
productes d’Occident, Alemanya
combat amb Anglaterra (...) per tot el
món. La política colonial és
l’expressió internacional de les lleis
de la competència”.
JULES FERRY: Tonquín i la Mare
Pàtria, 1890.

44. “
L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialismeL’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme
econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentiteconòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit
de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,
sinó econòmics.”sinó econòmics.”
C. A. JULIEN:C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitatsL’imperialisme colonials i les rivalitats
InternacionalsInternacionals, 1947., 1947.

45. 2.2.- Causes demogràfiques i socials.
ANY POBLACIÓ
1800 180.000.000
1850 266.000.000
1870 310.000.000
1900 430.000.000
Fort augment deFort augment de
la població europeala població europea
Augment de l’atur,Augment de l’atur,
la pobresa i la misèria.la pobresa i la misèria.
Perill de revolucióPerill de revolució
socialsocial
Solució: emigrar a les colò-Solució: emigrar a les colò-
nies, on hi ha terra i treballnies, on hi ha terra i treball
(grans migracions)(grans migracions)
Britànics 17
Italians 10
Alemanys 5
Balcànics 4’5
Espanyols 4’4
Altres 13
Emigrants europeus (1850-Emigrants europeus (1850-
1914) en milions1914) en milions

46. LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a
Londres i després d’escoltar els virulents
discursos que eren ni més ni menys com un crit
per demanar pa, vaig tornar a casa meva més
convençut que mai de la importància
de l’imperialisme... El que em preocupa més és
la solució al problema social. Per aquest motiu
entenc que si es vol estalviar als quaranta
milions d’habitants del Regne Unit els horrors
d’un guerra civil, els responsables de la política
colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent
de població i crear nous mercats a les mines i
fàbriques.
Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per
a nosaltres una qüestió d’estómac.
Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir
imperialista”.
CECIL RHODES: Carta al periodista Stead
(1895)

47. URGENT: Qualsevol que vullga vindreURGENT: Qualsevol que vullga vindre
cap a les riques i pròsperes terres de lacap a les riques i pròsperes terres de la
colònia d’Austràlia, com a camperol,colònia d’Austràlia, com a camperol,
criat o miner, disposarà de passatgecriat o miner, disposarà de passatge
gratuït en primera classe. (Comissiógratuït en primera classe. (Comissió
d’emigrants de les colònies).d’emigrants de les colònies).
Anunci publicat al Northampton HeraldAnunci publicat al Northampton Herald
(1849)(1849)

48. 2.3.- Causes polítiques i estratègiques.
Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme ,el prestigi deEls governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme ,el prestigi de
l’Estat , el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes internsl’Estat , el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns
(especialment el moviment obrer)(especialment el moviment obrer)
Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)
Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallamentFactor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament
arreu del món i controlar els punts estratègicsarreu del món i controlar els punts estratègics

49. ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA
“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes d’Espanya,
Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els conflictes d’Itàlia,
Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra
a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”
Discurs de John Salisbury (1879)

50. 2.4.- Justificacions ideològiques.
Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortesTeoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes
Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,
que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)
Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpiaJustificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia
raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blancraça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc

51. L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nousL’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous
Stanley i Livingstone es troben prop del llac Tanganika, 1871Stanley i Livingstone es troben prop del llac Tanganika, 1871
Rutes de StanleyRutes de Stanley

52. Principals expedicions:
· 1841-71: Expedicions per Àfrica
(Livingstone, Stanley,...).
· 1878: Descobriment de l’estret
de Bering, pas entre Àsia i Amèrica.
· 1895-1908: Expedicions per l’Àsia
Central.
· 1909: Arribada al pol Nord (Peary).
· 1910: Arribada al pol Sud (Amundsen)

53. “Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert,
però, que la seua civilització sempre serà inferior a la
nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és
realment inferior. Creiem que la raça superior a qual-
sevol altra, aquella de la qual dependrà sempre el destí
del món, és la raça blanca.”
FARMOCHI: Curs de geografia universal, 1850.

54. “Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha
d’acontentar-se sols amb l’afany de guany?
No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència
una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar
les llums, la civilització i la llibertat a les races i als
pobles encara esclaus de la ignorància.”
Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).

56. “És un fet incontestable que els negres tenen un
cervell més lleuger i menys voluminós que el de
l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat
intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a
l’esclavatge la raça inferior?. No i mil vegades
no.
Si els negres s’acosten a certes espècies
animals per les seues formes anatòmiques, pels
seus instints grollers, se’n distancien i
s’aproximen als blancs en altres aspectes que
cal tindre en compte. Estan dotats de la paraula
i gràcies a ella poden tindre relacions
intel·lectuals i morals (...).
La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de
conferir-mos el dret d’abusar de la seua debilitat,
ens imposa el deure d’ajudar-los
i protegir-los.”
“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal
Larousse du XIXé
Siècle” (1872).

58. Partidaris i detractors del
colonialisme
En favor
• Homes de negocis,
financers i fabricants
d’armes amb interessos
a les colònies
• Aristocràcia
• Sectors de les classses
mitges en decadència i
temeroses del moviment
obrer (busquen en les
empreses exteriors una
eixida)
• Oposició.
• El moviment obrer, ja
fora en la seua vessant
anarquista o socialista.
• Intel.lectuals i escriptors
• Sectors de les classes
mitges
• (tot açò canviava segons
les circumstàncies de
cada país)

59. La condemna del colonialisme per partLa condemna del colonialisme per part
de la IIa Internacionalde la IIa Internacional

60. 3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.
Des del punt deDes del punt de
vista econòmicvista econòmic
Des del punt de vistaDes del punt de vista
politicoadministratiupoliticoadministratiu
Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeresColònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeres
matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrialsmatèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials
Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus perColònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus per
ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctonaocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona
Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que sónÀmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són
independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoliindependents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli
Índia, la major part de colònies africanes,...Índia, la major part de colònies africanes,...
Canadà, Austràlia,...Canadà, Austràlia,...
Argentina, Xina,...Argentina, Xina,...
Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment laColònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la
colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)
Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, peròDominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, però
tenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpolitenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli
(Canadà, Austràlia,...)(Canadà, Austràlia,...)
Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però enProtectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però en
la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)
Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern noÀrees d’influència política: països independents, però el seu govern no
pot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que elspot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els
controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)

62. Segons el tipus de poblamentSegons el tipus de poblament
Segons el tipus de governSegons el tipus de govern
Colònies
Protectorats
Colònies de poblament
Colònies d’explotació
- Establiment permanent de població europea
- Aquesta s’imposava a la població indígena.
- Amb poca població emigrada de la metròpoli
- Explotació sistemàtica dels recursos
Models colonialsModels colonials
Dominis
Territori que no tenia govern propi i depenia directament de
la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador.
Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli.
Territori que no tenia govern propi i depenia directament de
la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador.
Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli.
La potència “protectora” controlava la política exterior i les
riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per
l’administració metropolitana controlava la política interior.
La potència “protectora” controlava la política exterior i les
riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per
l’administració metropolitana controlava la política interior.
Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la
minoria blanca va disposar d’un govern i sistema
parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.
Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la
minoria blanca va disposar d’un govern i sistema
parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.

63. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.
• 4.1.- Introducció.
• 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica.
• 4.3.- L’ocupació d’Àsia.

64. 4.1.- Introducció.
Diferències ambDiferències amb
el colonialismeel colonialisme
d’època modernad’època moderna
Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)
La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupacióLa majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació
Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 kmRitme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any² per any
Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictesCaràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes
Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i FrançaLes principals potències passen a ser Gran Bretanya i França
Tres fasesTres fases
1ª fase: exploració i conquesta del territori1ª fase: exploració i conquesta del territori
2ª fase: organització administrativa2ª fase: organització administrativa
(colònia pròpiament dita o protectorat)(colònia pròpiament dita o protectorat)
3ª fase: explotació econòmica (mercat3ª fase: explotació econòmica (mercat
reservat, intercanvi desigual,...)reservat, intercanvi desigual,...)

68. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (I).
Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasiÀfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi
totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)
Claus de l’ocu-Claus de l’ocu-
pació d’Àfricapació d’Àfrica
Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interiorOcupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior
Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’lAspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l
Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la concaPenetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la conca
La clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben elsLa clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben els
projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud)projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira→ França es retira

70. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (II).
Conferència InternacionalConferència Internacional
de Berlín (1884-85)de Berlín (1884-85)
Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,
fixant les normes i evitant conflictes si és possiblefixant les normes i evitant conflictes si és possible
S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoriS’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territori
dóna dret a apropiar-se d’elldóna dret a apropiar-se d’ell
Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i CongoEs garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo
S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particularS’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular

71. ArArt. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’unat. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una
completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pelcompleta llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel
Congo i pels seusCongo i pels seus afluents (...), 2) en la zona marítima(...), 2) en la zona marítima
que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona queque s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que
s’estén a l’est del Congo, tal i com queda delimitat méss’estén a l’est del Congo, tal i com queda delimitat més
amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura delamunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del
Zambeze.Zambeze.
Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar capArt. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap
de les seues branques ni eixides, és i romandràde les seues branques ni eixides, és i romandrà
totalment lliure per als vaixells mercants carregats o entotalment lliure per als vaixells mercants carregats o en
llast de totes les nacions (...).llast de totes les nacions (...).
Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar capArt. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap
dels seues braços i desembocadures, és i continuaràdels seues braços i desembocadures, és i continuarà
sent completament lliure per als vaixells mercants desent completament lliure per als vaixells mercants de
totes les nacions (...).totes les nacions (...).
Art. 35.- Les potències signants de la present ActaArt. 35.- Les potències signants de la present Acta
reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territorisreconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris
ocupats per elles del continent africà, l’existència d’unaocupats per elles del continent africà, l’existència d’una
autoritat suficient per a fer respectar els drets adquiritsautoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits
(...).(...).
Acta General de la Conferència de BerlínActa General de la Conferència de Berlín, 26 de, 26 de
febrer del 1885.febrer del 1885.

72. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (III).
LES POSSESSIONS COLONIALSLES POSSESSIONS COLONIALS
GRAN BRETANYA: Egipte, SudanGRAN BRETANYA: Egipte, Sudan
Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,
Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-
gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbiagèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia
FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc,FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc,
Senegal, Àfrica Occidental Francesa,Senegal, Àfrica Occidental Francesa,
Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,
Madagascar, ComoresMadagascar, Comores
ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica
Sud-Occidental i TanganykaSud-Occidental i Tanganyka
PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapPORTUGAL: Angola, Moçambic, Cap
Verd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i PríncepVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep
ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaESPANYA: Sàhara, Marroc, Guinea
Equatorial i Fernando PooEquatorial i Fernando Poo
ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i LíbiaITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia
BÈLGICA: Congo BelgaBÈLGICA: Congo Belga

73. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (IV).
CONFLICTESCONFLICTES
Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben aIncident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a
Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militarFashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar
Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fanGuerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fan
front als anglesos pel control de mines d’or i diamantsfront als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau→ l’acord de pau
dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòersdóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers
Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,
encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundialencara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial
Resistències delsResistències dels
colonitzatscolonitzats
Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençutsEls zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts
Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independènciaEls abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència

74. “El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el capità
Marchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa entrevista ha donat
proves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus canoners.
¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?, diu el
general... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que conferencie sobre
això amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...”
JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily, París, 1912.
CONFLICTESCONFLICTES Crisi de FashodaCrisi de Fashoda

75. 4.3.- L’ocupació d’Àsia (I).
Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota ÀsiaAl segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia
Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupacióLes rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació
GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,
Malaisia i part de XinaMalaisia i part de Xina
FRANÇA: Indoxina i part de XinaFRANÇA: Indoxina i part de Xina
PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.
HOLANDA: IndonèsiaHOLANDA: Indonèsia
RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,
costa del Pacífic.costa del Pacífic.
JAPÓ: Corea, Formosa, ManxúriaJAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria
ESTATS UNITS: FilipinesESTATS UNITS: Filipines
EL CAS DE XINAEL CAS DE XINA
Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opiGran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi
Les potències europees entren en Xina, esLes potències europees entren en Xina, es
reparteixen les zones d’influència i la dominenreparteixen les zones d’influència i la dominen
Es produeixen revoltes contra el controlEs produeixen revoltes contra el control
estranger (alçament dels Cent Dies i guerraestranger (alçament dels Cent Dies i guerra
dels bòxers)dels bòxers) → el govern intenta parar-lo→ el govern intenta parar-lo

77. 4.3.- L’ocupació d’Àsia (II).
CONFLICTESCONFLICTES
RevoltesRevoltes
anticolonialsanticolonials
Entre potènciesEntre potències
colonialscolonials
Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióRevolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotació
econòmica dels britànicseconòmica dels britànics → durament reprimida→ durament reprimida
Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència iRevolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència i
control estrangerscontrol estrangers → també acaba fracassant→ també acaba fracassant
Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)
Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i AfganistanGran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan
Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)

78. 5.- LES NOVES POTÈNCIES
IMPERIALISTES.
• 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units.
• 5.2.- L’expansionisme japonès.

80. 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (I).Causa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats UnitsCausa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats Units
FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida);FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida);
compra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacíficcompra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacífic
CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES
Es centra en el control econòmic i no l’ocupació políticaEs centra en el control econòmic i no l’ocupació política
Paper central de les multinacionalsPaper central de les multinacionals
Combinen pressions polítiques i econòmiquesCombinen pressions polítiques i econòmiques
Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”,Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”,
si no es respecten els seus interessossi no es respecten els seus interessos
(econòmics, estratègics, o polítics)(econòmics, estratègics, o polítics)

82. “Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final puga ser equivalent. L’originalitat de l’imperia-
lisme americà consisteix precisament en substituir els procediments de conquesta per una forma d’actuació més subtil: la
diplomàcia del dòlar. Els Estats Units tracten d’establir, en els xicotets estats americans, la seua influència financera. El
tresor o la banca concedeixen préstecs als governs d’aquests estats per ajudar-los a organitzar una administració, a restablir
una moneda estable o a realitzar obres públiques que siguen d’utilitat per a la vida econòmica. Els capitalistes fan inversions
en els negocis privats. En aquestes repúbliques on els disturbis interns són quasi constants, el pagament dels interessos del
deute públic i la seguretat de les inversions no tarden molt en estar compromesos. Aleshores el govern de Washington intervé
per protegir els interessos dels prestamistes. Però no es deté ací. Aprofita aquests disturbis per intervindre en la política inte-
rior de les repúbliques, ja siga a través de la concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús de
les armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir fàcilment que
fracasse o siga un èxit aquest motí, ja que per a detindre la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no podran
comptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; si
aquest govern no és dòcil, l’abandonen a la seua sort”
PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra Mundial (1904-18), 1990.

83. 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (II).
Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) aEs passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) a
l’imperialisme dell’imperialisme del Big StickBig Stick de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)
Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguintEstats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint
una amplíssima zona d’influència i control econòmic i politicuna amplíssima zona d’influència i control econòmic i politic
FormesFormes
d’intervenciód’intervenció
Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...
Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)
Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)

84. Art. 1.- Els Estats Units garantiran i mantindran la independència de la república de Panamà.
Art. 2.- La república de Panamà concedeix als Estats Units a perpetuïtat l’ús, l’ocupació i el control d’una zona de terra i la
seua prolongació en el mar per a la construcció, manteniment, explotació, sanejament i protecció de dit canal; aquesta zona
de 10 milles s’estén sobre cinc milles a cada costat del canal. (...)
Art. 7.- La república de Panamà concedeix als Estats Units el dret i el poder de mantindre l’ordre públic a les ciutats de
Panamà i Colón i als territoris i ports adjacents en el cas que la república de Panamà no siga capaç, a judici dels Estats Units,
de mantenir-lo.
Convenció per a la construcció del canal de Panamà (1908)

85. 5.2.- L’expansionisme japonès.
La modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendreLa modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendre
els seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrantels seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrant
Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895)Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895)
i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)
En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)

87. 6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE
L’IMPERIALISME.
• 6.1.- Per a les metròpolis.
• 6.2.- Per a les colònies.

88. 6.1.- Per a les metròpolis.
ECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercatsECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats
reservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperireservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperi
DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,
evitant conflictes socials greusevitant conflictes socials greus
POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemesPOLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes
IDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat deIDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat de
l’home blanc cristià sobre els “salvatges”l’home blanc cristià sobre els “salvatges”
ENFRONTAMENTS: a les colònies esENFRONTAMENTS: a les colònies es
produeixen conflictes entre les potènciesprodueixen conflictes entre les potències
que conduiran a la formació dels blocsque conduiran a la formació dels blocs
enfrontats en la Iª Guerra Mundialenfrontats en la Iª Guerra Mundial

89. 6.2.- Per a les colònies (I).
ECONÒMIQUESECONÒMIQUES
La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riquesesLa metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses
S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millorsS’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors
Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeixEs substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeix
per a exportar (no aliments bàsics)per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals→ beneficis per a les multinacionals
Arriben productes industrials més barats i de qualitat de laArriben productes industrials més barats i de qualitat de la
metròpoli i l’artesania tradicional desapareixmetròpoli i l’artesania tradicional desapareix
Intercanvi desigual en el comerçIntercanvi desigual en el comerç
DEMOGRÀFIQUESDEMOGRÀFIQUES
Creix la població amb l’arribada d’emigrantsCreix la població amb l’arribada d’emigrants
europeus i la reducció de la mortalitateuropeus i la reducció de la mortalitat
El creixement demogràfic provocaEl creixement demogràfic provoca
subalimentació crònica, fam i mortssubalimentació crònica, fam i morts
SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional iSOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i
s’introdueix la societat capitalista occidentals’introdueix la societat capitalista occidental
Burgesia de laBurgesia de la
metròpoli (majoria)metròpoli (majoria)
ProletariatProletariat
indígenaindígena

94. 6.2.- Per a les colònies (II).
POLÍTIQUESPOLÍTIQUES
Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitatsEs fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats
ètniques i culturals existents anteriormentètniques i culturals existents anteriorment
Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictesNous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes
entre ètnies que han de conviure en un mateix Estatentre ètnies que han de conviure en un mateix Estat
CULTURALSCULTURALS
Els colonitzadors creen escoles i missions perEls colonitzadors creen escoles i missions per
difondre la cultura occidental i el cristianismedifondre la cultura occidental i el cristianisme
Els indígenes perden la seua identitatEls indígenes perden la seua identitat
i s’occidentalitzen (aculturació)i s’occidentalitzen (aculturació)

97. A les metròpolisA les metròpolis
- Una sortida per a l’excedent de
població europea
A les colòniesA les colònies
- Aculturació
- Pèrdua d’identitat
- Pertorbar les seves creences i
tradicions
Expansió colonial i imperialisme. Les conseqüènciesExpansió colonial i imperialisme. Les conseqüències
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
DemogràfiquesDemogràfiques
EconòmiquesEconòmiques
PolítiquesPolítiques
SocialsSocials
CulturalsCulturals
- Increment de la població (reducció
de la mortalitat – vacunes, mesures
higièniques -)
- Desequilibri entre població-recursos
- Expropiació de terres indígenes
- Abandó de conreus tradicionals
- Plantacions i nous monoconreus
- Intercanvi comercial desigual
- Estímul per a la industrialització
- Obtenció de matèires primeres
- Obertura de nous mercats
- Acumulació de riquesa
- Forta càrrega sobre el
pressupost de l’Estat
- Va generar molts conflictes
entre països
- Imposició d’una administració
forànea
- Enfrontaments entre metròpolis i
colònies
- Creació de fronteres artificials
- Creença en la superioritat de la
cultura europea
- Difusió de: llengües, creences i
formes de vida europeus
- Una minoria estrangera
s’imposava sobre els pobles
indígenes
- Èlits que servien als europeus
(exèrcit i funcionaris)
- Canvis de les estructures tribals i
antigues jerarquies socials
ConseqüènciesConseqüències