La crisi dels anys 30

1. TEMA 7.-TEMA 7.- EL CRAC DE 1929EL CRAC DE 1929
I LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 30I LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 30
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani
1r de Batxillerat1r de Batxillerat

2. 1919 1939
1
1929
Crac
Època de
depressió
econòmica
Època de
prosperitat
económica

3. TEMA 7.- L’ECONOMIA DEL PERÍODETEMA 7.- L’ECONOMIA DEL PERÍODE
D’ENTREGUERRES (1918-1939).D’ENTREGUERRES (1918-1939).
 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE
LA Iª GUERRA MUNDIAL.LA Iª GUERRA MUNDIAL.
 2.- LES CAUSES DEL CRAC2.- LES CAUSES DEL CRAC
DEL 29 I LA DEPRESSIÓDEL 29 I LA DEPRESSIÓ
ECONÒMICA MUNDIAL.ECONÒMICA MUNDIAL.
 3.- LES EIXIDES A LA CRISI.3.- LES EIXIDES A LA CRISI.

4. 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª
GUERRA MUNDIAL (I)GUERRA MUNDIAL (I)
Conseqüències
Econòmiques
Iª G.M.
Morts i destrucció del sistema productiu i infraestructures
Dificultats financeres per als vencedors (deute) i els vençuts (deute i reparacions)
Dificultats econòmiques nacionals pels canvis en les fronteres europees
No hi ha cap acord per ajudar econòmicament als més perjudicats a recuperar-se
Europa perd la supremacia econòmica, que passa a Estats Units
Augmenten les diferències entre els països rics industrialitzats(metròpolis)
i els països pobres (colònies)

5. •Tractats de Pau (Versalles) Augmenten els desacords
entre països Desestabilitzen el sistema monetari
internacional Redueixen la confiança dels inversor
S’exigeixen altes reparacions de guerra a Alemanya
Fallida del seu sistema monetari (1923) Gran inflació
1923 i 1925: França i Bèlgica envaeixen la conca del Ruhr.
A Alemanya creix el nacionalisme radical.
•Desacords greus entre els aliats: EE.UU s’oposaven a les
reparacions.
No acord sobre la manera de pagar els deutes i
l’organització de les relacions econòmiques i monetàries.
•Desequilibris comercials: - Dins els països perdedors.
Reduccions territorials i de població. Pèrdua d’accés a matèries
primeres bàsiques.
- Entre els països industrialitzats i els exportadors
d’aliments i matèries primeres. Excés d’oferta d’aliments
(recuperació contendents), descens dels preus agraris.
Augment de l’endeutament exterior en general.
El problema de les reparacions i els deutes de guerra.

6. El problema de les reparacions i els deutes de guerra.

8. Imatges de la
hiperinflació

9. Imatges de la
hiperinflació
Ocupació francesa
del Rhur

10. Hobsbawm ho
recorda

11. Davant del col.lapse de l’economia alemanya, el plà Dawes, (1924) fou l’instrument
per a la reconstrucció
El Plà Dawes
Va consistir en crèdits d’origen USA sobre alemanya
Es va dirigir a sectors exportadors,Es va dirigir a sectors exportadors,
Però també a activitats especulatives i sobretotPerò també a activitats especulatives i sobretot
Podien ser retornats en qualsevol momentPodien ser retornats en qualsevol moment
Facilità la reconstrucció del país però :Facilità la reconstrucció del país però :
•Augmentà la fragilitat i la dependència dels USAAugmentà la fragilitat i la dependència dels USA
•Les reparacions no es van pagar maiLes reparacions no es van pagar mai
(com a molt 1/3 del total l’any 1930)(com a molt 1/3 del total l’any 1930)
A més, es va fundar una moneda nova, el Rentenmark (finals de 1923)

12.  En Europa, el creixement va ser moltEn Europa, el creixement va ser molt
dèbil i plé de desequilibris durant elsdèbil i plé de desequilibris durant els
anys 20anys 20
 Primer es va restablir la produccióPrimer es va restablir la producció
que l’atur, que en molts païsosque l’atur, que en molts països
estava al voltant del 10%estava al voltant del 10%
 Els preus agrícoles eren molt baixos.Els preus agrícoles eren molt baixos.
 El proteccionisme va ser freqüent enEl proteccionisme va ser freqüent en
l’Europa de l’Est.l’Europa de l’Est.

13. 1.2.- La prosperitat dels anys 201.2.- La prosperitat dels anys 20

14. Un gran creixement econòmic
Gran transformació productiva basada en:
1. La innovació tècnica
Canvis en l’organització del treball
(Segona revolució industrial)
Sector energètic gran augment de l’ús de
l’electricitat i el petroli.
2.-Nous sectors industrials (electrodomèstics, telèfon...).
Construcció (gratacels).
Sector de l’automòbil: primer en aplicar la producció en sèrie.
Cadenes de muntatge.
Desenvolupament sectors subsidiàris: vidre, material elèctric,
pneumàtics, carburant, carreteres...
Procés de concentració empresarial per reduir competència
Augment de la productivitat, reducció costos de producció
3.-Augment de l’oferta i de l’ocupació: prosperitat entre 1922 i
1929
Estats Units
1920-29

17. Però la prosperitat generà desigualtats

18. I la creença que no hi havia riscos

20. 2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 I2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 I
LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIALLA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL
 2.1.-2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929..
 2.2.2.2. Les conseqüènciesLes conseqüències
 2.2.-2.2.- La depressió econòmica mundialLa depressió econòmica mundial..

21. Esto es algo que se ha
repetido a lo largo de la
historia...
1850 1929 1936 1945 1958 1970 1975 1980 1997
Auge del
capitalismo
II Guerra
Mundial
Guerra
Fría
Crisis del
petróleo
Crisis
Asiática
¡Se los
advertí!Ya en 1867, este señor
llamado Carlos Marx
demostró que el
capitalismo, por su
naturaleza, se
desarrolla a través de
períodos de
crecimiento y de crisis
que se repiten
cíclicamente.

22. Causes del crac del 29Causes del crac del 29
1.1. La Sobreproducció industrialLa Sobreproducció industrial. Des de 1925, la. Des de 1925, la
producció industrial i agrícola estava molt perproducció industrial i agrícola estava molt per
sobre de les necessitats reals de la demanda isobre de les necessitats reals de la demanda i
això, a més, estava condicionat per:això, a més, estava condicionat per:
*una distribució desigual de la renda en els*una distribució desigual de la renda en els
EUA, on el 5% de la població acumulavaEUA, on el 5% de la població acumulava
1/3 part de la renda nacional.;1/3 part de la renda nacional.;
*l’estancament dels salaris respecte dels*l’estancament dels salaris respecte dels
beneficis;beneficis;
*l’endeutament personal i les formes de*l’endeutament personal i les formes de
pagament i consum personal ajornat;pagament i consum personal ajornat;
*l’especulació financera o bursàtil i la*l’especulació financera o bursàtil i la
dependència del crèdit per part de moltesdependència del crèdit per part de moltes
empreses (com veurem després). Tot plegatempreses (com veurem després). Tot plegat
donà lloc a l’acumulació de stocs.donà lloc a l’acumulació de stocs.

23. Les causes (2)Les causes (2)
2.-L’especulació financera.2.-L’especulació financera.
una bona part dels beneficis comencen a reorientar-una bona part dels beneficis comencen a reorientar-
se cap al mercat financer i també cap a sectors comse cap al mercat financer i també cap a sectors com
la construcció o els serveis,la construcció o els serveis,
. En aquesta eufòria inversora:. En aquesta eufòria inversora:
*els bancs invertien els dipòsits dels estalviadors en el*els bancs invertien els dipòsits dels estalviadors en el
mercat financer sense cap garantia;mercat financer sense cap garantia;
*els inversors particulars, també invertien en el mercat*els inversors particulars, també invertien en el mercat
financer buscant alts i ràpids beneficis i per aixòfinancer buscant alts i ràpids beneficis i per això
s’endeutaven, acudint, així, als bancs i d’altress’endeutaven, acudint, així, als bancs i d’altres
intermediaris financers;intermediaris financers;
*les compres de productes de consum individuals*les compres de productes de consum individuals
(automòbil, ràdio, primers frigorífics) ;(automòbil, ràdio, primers frigorífics) ;
*però també s’ha de considerar l’endeutament de*però també s’ha de considerar l’endeutament de
moltes empreses, que acudien al mercat financer permoltes empreses, que acudien al mercat financer per
a poder capitalitzar-se.a poder capitalitzar-se.
 El resultat va ser que el valor de les accions superava, deEl resultat va ser que el valor de les accions superava, de
llarg el valor real de les empreses.llarg el valor real de les empreses.

25. El calendari de la crisiEl calendari de la crisi
 La caiguda del preuLa caiguda del preu
de les accions (node les accions (no
hi ha compradors)hi ha compradors)
el 24 d’Octubre deel 24 d’Octubre de
1929 és el punt de1929 és el punt de
partidapartida

26. La caiguda del preu de les accions

27. “Molt prompte un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país.
Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada el 1926.
Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O almenys
això semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig obtenir
beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que en un any doblaria o
triplicaria el seu valor.”
G. MARX: Groucho i jo (1981).

28. 2.2.- Les conseqüències.2.2.- Les conseqüències.
La gent s’endeuta
per invertir en borsa
Octubre 1929: els inversors se n’adonen que el preu de les accions
no té res a veure amb el valor real de les empreses
La borsa cau en picat (CRACK)
Els inversors no poden
pagar els seus deutes
Els bancs no cobren els préstecs i no
poden tornar els diners als estalviadors
(crisi de liquiditat)
Crisi bancària: molts bancs tanquen
Molta gent s’arruïna
Moltes empreses no poden vendre els
seus productes (estocs) i tanquen
(crisi econòmica general)
Augmenta moltíssim l’atur
La gent encara consumeix menys (↓ demanda)
Descens dels preus (deflació), sobretot
els agrícoles (ruïna dels camperols)
La crisi posa de manifest que el sistema capitalista no s’autoregula,
En un moment en què l’URSS creix moltíssim

29. Particulars
Acudeixen als
bancs a retirar
fons , però
fan fallida
A mésNo poden tornar
crèdits i les
accions s’han
devaluat
S’han endeutat
per a comprar a
accions
I també
béns de consum
(Cotxe, etc)
Perden feina
(i no compren)

30. Empreses
No poden pagar
proveïdors
Les accions no valen
res
Els bancs no donen
crèdits
Comencen a vendre stocs
Descens de preus
(no hi ha demanda)
Els consumidors
no compren pels
deutes i perquè
estan en atur
Tancament
empresarial
i descens producció

31. Bancs
Els particulars
retiren fons
dels bancs
L’endeutament és general
Ningú no torna
els crèdits
Les accions no
tenen valor.
Han jugat a la
Borsa amb estalvis
dels consumidors
Fallides financeres (entitats petites, casi
4000 l’any 1933)
Restriccions del crèdit Repatriació del capital USA en Alemanya

32. Restriccions
crèdit
Per la debilitat de la
demanda
Preus baixos
Descens producció
Resultats. El cercle viciós de la Gran Depressió
No hi ha inversió

34. “Fora de la Borsa, en Broad Street, es podia escoltar
un inquietant rumor. (...) Començava una onada de
suïcidis; onze especuladors de reconeguda fama
s’havien matat fins aleshores.”
J.K. GALBRAITH: El crac del 1929 (1978).

35. PreusPreus

36. 0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
1928 1929 1930 1931 1932 1933
Bank Failures
ProduccióProducció
i fallidesi fallides
bancàriesbancàries

37. L’aturL’atur

38. Bancs i crèditsBancs i crèdits

41. Les causes de la gran depressió .Resum
1.Sobreproducció industrial. Desacceleració ja anterior
al crac als EUA.
2.Crisi de liquidat. Impagaments generats per la caiguda
borsària. (especulació financera)
3.Tancament d’indústries i bancs.
4.Retirada d’inversions a Europa.
5.Caiguda dels preus (deflació).
6.Caiguda del consum, per l’atur i la por a
l’empitjorament de la crisi, la disminució de la capacitat
adquisitiva dels inversors a borsa i el temor a
l’acomiadament.
7. Caiguda dels preus agraris.
La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda
del consum van fer que en pocs mesos la crisi de borsa
es convertís en una crisi econòmica que afectà a tots els
sectors. El sector bancari va ser dels primers afectats. C

45. Fotógrafa nascuda
el 1895, estudià
les víctimes de la
Gran Depressió
DOROTHEA LANG

52. 2.3.-2.3.- La depressió econòmica mundial (I)La depressió econòmica mundial (I)..
La crisi arriba a Europa per dues vies
Els bancs americans retiren els
préstecs i inversions en Europa
Menys diners circulant
Baixa el consum (↓ demanda)
Tanquen les fàbriques
i baixa la producció
Augmenta l’atur
Estats Units consumeix molt menys
Disminueix les seues importacions
procedents d’Europa
Tanquen fàbriques i baixen els preus
Baixa la demanda
Augmenta l’aturCRISI GENERAL

55. La majoria de països reaccionen:
Devaluant les seues monedes per afavorir
les exportacions i disminuir les importacions
Proteccionisme: posen obstacles a les importacions
(aranzels) per afavorir l’economia nacional
La caiguda del
comerç internacional
La caiguda de la demanda, les devaluacions monetàries i el proteccionisme
fan caure en picat el comerç mundial (un 66% en quatre anys)
La baixada dels preus dels aliments i
Matèries primeres encara és major
Els països pobres i les colònies acaben
sent els més perjudicats per la crisi

56. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA
DOCTRINA DE KEYNES.DOCTRINA DE KEYNES.
Augmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi
Inversió estatal (obres públi-
ques i ajudes) finançada amb
dèficit pressupostari
Creació d’ocupació
Augment de la renda familiar
Creix el consum de les famílies
Augmenta la producció
Augment dels
impostos indirectes
I directes
Augment dels
ingressos estatals
Equilibri del dèficit
pressupostari
“L’eixamplament de les funcions de l’estat, necessari per a l’adaptació recíproca de la propensió
a consumir i de la incitació a invertir, semblaria (a alguns) una horrible infracció als principis
individualistes. Aquest eixamplament ens sembla, al contrari, l’únic mitjà per evitar la destrucció
completa de les institucions econòmiques actuals, i la condició per a un feliç exercici de la
iniciativa individual.”
J.M. KEYNES: Teoria general sobre l’ocupació, l’interés i la moneda (1936).

58. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW DEAL3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW DEAL
DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS.DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS.
El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941
Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la demanda i recuperar l’economia
Actuacions
Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de la demanda i la deflació
Es crea l’AAA per comprar la producció agrària excedent, retirar-la del mercat i fer
pujar els preus i els ingressos dels agricultors (i la seua capacitat de consum)
L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)
Es donen subvencions a les indústries amb problemes (NRA)
Es crea la seguretat social, amb prestacions d’atur i jubilació (augmenta la demanda)
Valoració: es recupera la demanda i el consum i Estats Units ix de la crisi, però amb daltibaixos,
una taxa d’atur encara elevada i la desconfiança de gran part de la burgesia

59. “La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el
poble torne al treball. No és un problema sense solució
si ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Pot
solucionar-se, en part, mitjançant la contractació direc-
ta per part del govern, actuant com en cas de guerra,
però, al mateix temps, portant a terme els treballs més
necessaris, a partir d’aquestes persones contractades,
per estimular i reorganitzar la utilització dels nostres
recursos naturals.”
Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (març
del 1933).

63. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III).3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III).
Les polítiques keynesianes dels partits socialdemòcrates als països escandinaus
Actuacions
de l’Estat
Obres públiques
Estat del Benestar (subsidis d’atur i jubilació)
Creen llocs de treball Augment de
la demanda
Eixida ràpida
de la crisi
La política armamentista
de Hitler a Alemanya
Fort proteccionisme, amb l’objectiu de l’autarquia: evitar importacions
Mesures per augmentar la demanda
Fortes inversions en obres públiques
Fort rearmament
L’economia es recupera ràpidament, però amb problemes importants: els
salaris creixen poc i es fomenta l’expansionisme militar (indústria d’armes)

67. La política armamentista
de Hitler a Alemanya