La 1a Guerra Mundial. edició 2020

1. Pulse para añadir texto
TEMA 7.- LA PRIMERA
GUERRA MUNDIAL
(1914-18)
Història del Món Contemporani
1r Batxillerat

2. TEMA 7.- LA I GUERRA MUNDIAL
(1914-18)
• 0.- EUROPA CAP A 1900.
• 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL.
• 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA
(1914-18).
• 3.- LA PAU DELS VENCEDORS.
• 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.

3. 0.- Europa cap a l’any 1900
• Gran Bretanya i França, principals països que
evolucionaven cap a la democràcia, des de
sistemes parlamentaris.
• Gran Bretanya des d’un sistema monàrquic, amb
ampliacions successives del sufragi i dels poders
de la Cambra dels Comuns (Parlament).
• França des d’un sistema republicà (III
República) amb sufragi universal i estat laic.

6. *Alemanya i Austria,
règims monàrquics, amb
poders reservats a
l’emperador, al marge
del Parlament.
La burocràcia, l’exèrcit i
l’aristocràcia mantenen
parcel.les de poder.
(Règims
pseudoparlamentaris).
* Alemanya destaca per la
tardana participació en
la cursa colonial i
militar i un ràpid
desenvolupament
industrial (supera GB el
1913)

7. • Imperi
Austrohongarés.
• Monarquia dual, amb
una gran diversitat de
pobles i nacions sota
el paraigües
d’Austria i Hongria.

8. • Rússia, autocràcia
tsarista (semblant a
l’absolutisme
monàrquic).
• Predomina
l’endarreriment
econòmic i falta de
lliberats.
• . Primer assaig
revolucionari el
1905.

10. • *Itàlia, completa
la seua unificació
entre 1848-1871.
• *Monarquia
constitucional
liberal.
• *Aspiracions
imperialistes en
l’Adriàtic i el
nord d’Àfrica.
• *Grans
diferències
econòmiques
entre nord
(industrial) i sud
(agrari)

11. 1.-Les causes de la 1a Guerra
Mundial
• Entre 1870-1890, el
canceller Bismarck
dissenyà unes aliances
per aïllar França i
aconseguir el suport de
GB:
• *Triple Aliança
(Austria-Itàlia-Alemanya)
• *Lliga dels tres
Emperadors (Rússia,
Austria-Alemanya).

12. • *Alemanya no havia
de participar en el
repartiment colonial
del món.
• *Es pensava que GB
i França no es
podrien aliar per les
rivalitats en el
repartiment del món.
(especialment
Àfrica).

13. • *El nou Kaiser, Guillem II,
canvia la política exterior
alemanya, reinvindicant un
major protagonisme en el
repartiment del món.
• Així, acabarà enfrontant-se
a Gran Bretanya i França i
no es renovarà l’acord amb
Rússia.
• *A principis del segle XX,
el desenvolupament
industrial porta Alemanya a
enfrontar-se a GB i França
en la lluita pels mercats.
• *La força de l’exèrcit
(militarisme alemany) i les
tensions socials internes
reforçaran l’agressivitat
d’Alemanya

14. Cursa Armaments
Pau Armada
Campanyes
de premsa i
propaganda
Rivalitats
Territorials
França
Alemanya
Tensions
Nacionalistes
Balcans
Rivalitats
repartiment
món
Les causes
de la 1a GM

15. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (I).
Rivalitats
econòmiques
Les diferents potències busquen colònies on aconseguir mercats reservats
i matèries primeres barates → enfrontaments entre elles en les colònies
Alemanya, amb un fort creixement econòmic, canvia la seua política amb
Guillem II i intenta fer-se amb colònies, però arriba tard →món repartit.
Buscarà eixida imperial també per l’est europeu.
Enfrontaments
colonials
Crisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant l’exèrcit britànic
Iª crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen suport al soldà del
Marroc contra França → la Conferència d’Algesires dóna el protectorat
del Marroc a França i Espanya, però Alemanya no es rendeix
IIª crisi marroquina (1911): els alemanys envien un canoner al port
d’Agadir (Marroc) → França concedeix a Alemanya el Camerun
Dos blocs
França
i G.B. Alemanya

16. “Però la competència entre exportadors alemanys i anglesos era molt
dura en quasi tots els mercats europeus (...).
En 1898, les compres efectuades per França en Alemanya no arriba-
ven a les tres cinquenes parts de les britàniques; en 1913, les importa-
cions alemanyes i angleses es trobaven quasi al mateix nivell.
En Bèlgica on, en 1898, eren més importants les importacions angle-
ses que les alemanyes, ara les alemanyes sobrepassen en 200 milions
de francs belgues a les angleses.
Per últim, la supremacia del comerç alemany sobre l’anglès, des del
1890 a Romania i des del 1901 a Sèrbia, s’estén el 1911 a Bulgària.”
P. RENOUVIN: Història de les relacions internacionals.

17. Les crisi del
Marroc
La crisi de
Fashoda

18. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
(II).
CRISIS
BALCÀNIQUES
Enfrontaments per influir sobre els territoris que s’independitzen
de l’imperi turc: Àustria-Hongria contra Rússia
Alemanya i Itàlia recolzen Àustria-Hongria i França i Gran Bretanya
a Rússia → es formen els blocs de la Iª Guerra Mundial
Crisi del 1908: Àustria-Hongria ocupa Bòsnia →oposició Sèrbia i Rússia
Crisi del 1912: Rússia, Sèrbia, Grècia i Montenegro ataquen Turquia
i aconsegueixen territoris → oposició d’Àustria-Hongria
Crisi del 1913: Sèrbia s’enfronta
amb Bulgària, obtenint territoris

19. En els Balcans trobem aspiracions de:
•Austria vol una eixida a la mediterrània
•Rússia vol controlar els estrets (pas Mar Negre al Mediterrani) i dóna suport
a Sèrbia front Àustria (paneslavisme)
•Sérbia dirigeix els països que aspiren a desfer-se de l’Imperi Turc
i de l’amenaça austríaca (ajuda Bósnia front Àustria)

22. Enfrontament entre França i Alemanya des de la guerra franco-
prussiana de 1870 i Alsàcia i Lorena passen a ser alemanyes.
El desig de revenja de França es multiplica per les per les crisis marroquines

23. 1.- CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL
(III).
Rivalitats i
formació de blocs
conseqüència
de les crisi i les
tensions
Enfrontament entre França i Alemanya des de la guerra franco-
prussiana (Alsàcia i Lorena), agreujat per les crisis marroquines
Enfrontament entre Gran Bretanya i Alemanya per ser la primera
potència econòmica i pel domini naval de les mars
Enfrontament entre Àustria-Hongria i Rússia pels Balcans
Es formen dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria
i Itàlia) i la Triple Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya)

24. TRACTAT DE LA TRIPLE ALIANÇA
“Ses Majestats l’emperador d’Àustria i rei d’Hongria, l’emperador d’Alemanya
i rei de Prússia i el rei d’Itàlia, animats pel desig d’augmentar les garanties de la
pau general, d’enfortir el principi monàrquic, han acordat el segúent:
Art. 1.- (...) es comprometen recíprocament pau i amistat, i no entraran en alian-
ça o compromís algun dirigit contra qualsevol dels seus Estats.
Art. 2.- En cas de que Itàlia, sense provocació directa per la seua part, fora
atacada per França, les altres dues parts estaran disposades a prestar a la part
atacada socors i ajuda amb totes les sues forces. La mateixa obligació tindrà
Itàlia en cas d’una agressió, no directament provocada, de França a Alemanya.
Art. 3.- Si una o dues de les parts contractants, sense provocació directa per la
seua part, arriben a ser atacades i es veuen en guerra amb dues o més grans po-
tències no signants del present tractat, el casus foederis es presentarà simultà-
niament a totes les parts contractants (...).”
Viena, a 20 de maig del 1882.
Triple Aliança

26. “L’Entente Cordiale entre Gran Bretanya i França compleix deu anys de feliç existència (...).
L’acord entre les dues potències ha resistit totes les temptatives deliberades per a debilitar-lo,
i els esdeveniments han aportat proves de la solidesa dels seus fonaments en l’amistat i
l’assistència recíproques. (...) En cadascuna de les múltiples ocasions en què la política
Alemanya ha desafiat deliberadament l’amistat francobritànica per comprovar la seua solide-
sa, aquesta ha eixit de la prova reforçada. Hui, fortificada per l’acord anglo-rus des de fa set
anys, es presenta com la garantia suprema de la pau en Europa (...).”
Daily Telegraph, 9 d’abril del 1914.
Triple Entesa

29. Pau Armada

30. Les rivalitats i les aliances
en la premsa de l’època

31. 1.- CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL
(IV).
ALTRES
CAUSES
El nacionalisme: cada nació es creu superior a la resta i s’afirma amb
menyspreu i hostilitat contra els veïns (xovinisme) (Alemanya, G.B., França,)
Cursa d’armaments (“Pau Armada”): comença una cursa per armar-se en
tota Europa (rivalitat psicològica), creant-se un clima prebèl·lic
El detonant de la guerra: l’estudiant serbobosni Gavrilo Princip assassina l’arxiduc Francesc
Ferran d’Àustria i la seua dona en Sarajevo (28 de juny del 1914)
Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia (28 de juliol del 1914) → comença la Iª G.M.

32. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN
GUERRA (1914-18)
• 2.0.- Característiques generals.
• 2.1.- L’esclat del conflicte.
• 2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres
(1914-16).
• 2.3.- La mundialització del conflicte.
• 2.5.- De la crisi de l’any 1917 al final de la guerra.

33. 2.0.- Característiques generals.
Gran extensió: afecta a totes les grans potències, amb les seues colònies i
lluitant en fronts de milers de quilòmetres per tot el món
Llarga durada: més de quatre anys de guerra total, amb un esforç econòmic,
social, demogràfic, ideològic i moral enorme
“Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava
que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la
victòria. El resultat en França va ser que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els
arsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensaven
que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es determinara en unes poques
batalles d’anihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seues nacions a un llarg procés de desgast”.
R. ARON: Un segle de guerra total.
Armament sofisticat: tancs, armes químiques, avions, dirigibles, cuirassats,
submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,...
Mobilització general de tota la població
Ús intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicació,...
Importància de la reraguarda: fabricació d’armes, hospitals, diners,...
•Les colònies aporten tropes i voluntaris als fronts.

35. PropagandaBons patriòtics

36. Unions Sagrades• *La IIa Internacional
havia condemnat el
colonialisme, les
despeses militars i la
guerra (ja abans de
1914).
• *Quan va esclatar el
conflicte, els partits i
sindicats socialistes es
van posar del costat dels
respectius governs.
(temien una
il.legalització).
• *Sols una minoria de
revolucionaris, Lenin i
Rosa Luxemburg, o de
pacifistes, Jean Jaurés,
s’oposaren a la guerra.

37. • *D’aquesta manera, els
socialistes votaren els
presupostos de guerra i
donaren suport els
respectius governs. Es va
produir una unió entre els
governs i les masses obreres
(que es va anar trencant
conforme la guerra es va fer
més llarga).
• *Els opositors a la guerra
van ser perseguits i per tot
arreu s’escampa una onada
de patriotisme i
nacionalisme (molt
exagerat).

38. Noves armes
Zeppelin
Tancs
Canons llarga
distància
Avions
Màscara antigas
Cuirassats
Metralladores

39. La guerra afecta a tota la població: refugiats, destruccions, soldats mobilitzats, bombardeigos
Economia de guerra: l’Estat controla l’economia i les fàbriques (fabricació d’armes)
El paper de les dones a la reraguarda: treballen a les fàbriques, infermeres,...
Tots els països s’endeuten molt per fer front a la guerra, sobretot França i Gran Bretanya

40. El protagonisme femení

41. Protagonisme femení

42. Patiments en la reraguarda

43. 2.1.- L’esclat del conflicte.
Assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo
Ultimàtum i declaració de guerra
d’Àustria-Hongria a Sèrbia
Rússia declara la guerra a Àustria-Hongria
Alemanya declara la guerra a
Rússia i França i envaeix Bèlgica
França declara la guerra a
Alemanya i Àustria-Hongria
Gran Bretanya declara la guerra
a Alemanya i Àustria-Hongria
Itàlia es manté
neutral (en principi)
DOS
BLOCS

44. Ultimàtum d’Austria-Hongria a Sérbia

45. Eufòria nacionalista el 1914

47. 2.2.- La guerra de moviments 1914.
Guerra de moviments
(juliol-set. 1914)
Alemanya necessita una guerra ràpida: té dos fronts simultanis
(est i oest) i està envoltada d’enemics
El Pla Schlieffen: atac ràpid per Bèlgica per envair França
Els francesos aturen els alemanys en Marne → guerra de trinxeres
Front oriental: de l’inicial avanç rus a l’avanç alemany, ocupant Polònia i part de Rússia (1915)

48. Els dos fronts

50. Guerra de trinxeres (1915–1916): el front occidental no es mou, però es produeixen
sagnants batalles amb milions de morts (Verdun, Somme,...)
La guerra de trinxeres en el front occidental (1915-1916)
• “El ejército alemán penetró en Francia por diversas rutas (...) y sólo
fue detenido a algunos kilómetros al este de París, en el río Marne,
cinco o seis semanas después de que se hubieran declarado las
hostilidades (...) ambos bandos improvisaron líneas paralelas de
trincheras y fortificaciones defensivas que se extendían sin solución de
continuidad desde la costa del canal de La Mancha hasta la frontera
suiza, dejando en manos de los alemanes una extensa zona de la parte
oriental de Francia y Bélgica. Las posiciones apenas se modificaron
durante los tres años y medio siguientes.
• Ese era el "frente occidental", que se convirtió probablemetne en la
maquinaría más mortífera que había conocido hasta entonces la
historia del arte de la guerra. Millones de hombres se enfrentaban
desde los parapetos de las trincheras formadas por sacos de arena,
bajo los que vivían como ratas y piojos (y con ellos).
Text d’Hobsbawm. Història del siglo XX

51. • De vez en cuando, sus generales intentaban poner fin a esa situación de
parálisis. Durante días, o incluso semanas, la artillería realizaba un bombardeo
incesante (...) para "ablandar" al enemigo y obligarle a protegerse en los
refugios subterráneos hasta que en el momento oportuno oleadas de soldados
saltaban por encima del parapeto, protegido por alambre de espino, hacia la
"tierra de nadie", un caos de cráteres de obuses anegados, troncos de árboles
cáidos, barro y cadáveres abandonados, para lanzarse contra las ametralladoras
que, como ya sabían, iban a segar sus vidas.
• En 1916 (febrero-julio) los alemanes intentaron sin éxito romper la línea
defensiva en Verdún, en una batalla en la que se enfrentaron dos millones de
soldados y en la que hubo un millón de bajas. La ofensiva británica en el
Somme (...) costó a Gran Bretaña 420.000 muertos (60.000 sólo el primer día de
la batalla). No es sorprendente que para los británicos y los franceses (...)
aquella fuera la "gran guerra", más terrible y traumática que la segunda guerra
mundial.
• Los franceses perdieron casi el 20 por 100 de sus hombres en edad militar, y si
se incluye a los prisioneros de guerra, los heridos y los inválidos permanentes y
desfigurados - los gueules cassés ("caras partidas") que al acabar la guerra
serían un vívido recuerdo de la guerra-, sólo algo más de un tercio de soldados
franceses salieron indemnes del conflicto. Esa misma proporción puede
aplicarse a los cinco millones de soldados británicos (...)
Eric Hobsbawn; Historia del Siglo XX; Madrid: 1995, Crítica

52. Síntesi d’una
trinxera

53. Soldats

54. La guerra de trinxeres

55. Les bales alemanyes no maten. Els nostres soldats s’han acostumat a les
bales alemanyes (...) i la ineficàcia dels projectils és l’objecte de totes les
converses.” L’Intransigent, 17 d’agost del 1914.
“Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, fins i tot en les situacions
crítiques. No sé com mes les vaig a arreglar sense pegar-me aquesta vida
quan la guerra acabe.” Petit Parisien, 22 de maig del 1915.
“La veritat és que alguns (dels refugis de Verdun) són relativament con-
fortables: calefacció central i electricitat (...). La veritat és que no m’avo-
rria molt.” Petit Journal, 1 de març del 1916.
“Esperàvem l’hora de l’atac com qui espera una festa.” Petit Journal, 3
d’octubre del 1915.
“A propòsit de Verdun: les pèrdues han estat mínimes.” Écho de Paris,
25 de febrer del 1916.
PROPAGANDA
“
Propaganda en premsa francesa
Testimoni sobre l’horror de la guerra

56. Morts en les trinxeres

57. Testimonis de la guerra de trinxeres

58. Testimonis de les trinxeres

59. La batalla de Verdún (1916)

60. “En Anglaterra la resistència a l’autoritat va anar en augment. Fins i tot abans de votar-se la llei de reclutament, els tribunals ja enviaven
a la presó a un nombre creixen de persones a causa de la guerra. En agost del 1915 van ser 15 treballadors, en juliol del 1916, 772.
En França es va actuar contra els sindicalistes: quan algú especialment incòmode obtenia pròrroga d’incorporació per malaltia, se’l feia
acudir a un tribunal de metges militars alliçonats, que el declarava útil i l’enviava al front (...).
Des del 1917 a Itàlia es van succeir les grans manifestacions pacifistes i la consegüent repressió: 1000 detinguts l’1 de maig d’aquell
any. La protesta pública de dones camperoles es va agreujar amb la petició de pau i tornada dels marits. En Torí, la repressió policial
es saldà amb 50 morts, 800 ferits i 1500 detinguts.
La resistència masculina també era evident. En 1917 va haver en Itàlia 49.282 pròfugs i 56.286 desertors, xifres que van anar en aug-
ment fins el final de la guerra (...). Així, es va produir una onada de vagues en 1917: en Anglaterra es va passar dels 276.000 vaguistes
del 1916 als 872.000 del 1917; en França de 41.000 a 294.000; en Itàlia de 136.000 a 170.000; en Alemanya de 129.000 a 667.000. En
Rússia el descontent va ser més greu i el descontent arribà abans: ja en 1916 un milió de persones estava en vaga”.
G. CARDONA: Els horrors de la guerra.
La guerra incrementa la misèria i els patiments.
Es multiplica l’oposició a la guerra des de 1916

61. 2.3.- La mundialització del conflicte.
Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi
de promeses territorials (Tractat Secret de Londres, 1915)
Japó participa a favor de la Triple Entesa → Xina, enemiga
del Japó, a favor de les potències centrals
Participació de les colònies: matèries primeres, aliments,
tropes, mà d’obra i escenari de batalles (Togo, Camerun,...)
Guerra submarina: els alemanys estenen el conflicte per tots els oceans
Els alemanys enfonsen el Lusitània britànic amb ciutadans americans dins (1917)
Estats Units declara la guerra a Alemanya (1917), canviant el signe del conflicte

63. 2.4.- La crisi del 1917.
En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els països, a la reraguarda i als fronts
El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia negocia la pau amb les potències
centrals: pau de Brest-Litovsk (març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia, Finlàndia
Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya), Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia)

64. 2.5.-La fi de la guerra. (1918)DESENLLAÇ
(1918)
Front oriental: G.B. derrota a Turquia, França a Bulgària i Itàlia a Àustria-Hongria
Els alemanys, amb el reforç de les tropes del front rus, inicien un atac
França, G.B. i EUA aturen l’atac i inicien una contraofensiva des de
juliol (IIª batalla del Marne) que els portarà a la victòria
En novembre del 1918 Guillem II abdica i Alemanya es rendeix
amb l’armistici de Rethondes → Fi de la Iª Guerra Mundial
Front
occidental

65. 3.- LA PAU DELS VENCEDORS.
• En 1919 es reuneixen a París els presidents dels països vencedors per a
imposar les condicions de pau a Alemanya.
• Els vencedors tenen interessos molt diferents: França que Alemanya li
pague el cost de la guerra, EUA un nou ordre mundial estable, Itàlia que li
donen els territoris promesos i G.B. una posició intermèdia.
• 3.1.- Els tractats de pau.
• 3.2.- La Societat de Nacions (SDN).
• 3.3.- Una pau inestable.
“Des de tots els punts de vista, em sembla que ens hem d’esforçar per establir un acord de
pau com si fórem àrbitres imparcials, oblidant les passions de la guerra. Aquest acord
haurà de tindre tres objectius: davant tot, fer justícia als aliats, tenint en compte la respon-
sabilitat d’Alemanya en els orígens i els mètodes de la guerra; seguidament, l’acord s’ha
de fer de tal forma que un govern alemany conscient de les seues responsabilitats puga
signar-lo estimant que pot complir les seues obligacions; per últim, aquest acord no haurà
de tindre cap clàusula que puga provocar noves guerres, i haurà d’oferir una alternativa al
bolxevisme, perquè serà per a la gent raonable una solució igualitària del problema
europeu”.
Memorandum de Lloyd George (president britànic), 25 de març del 1919.

66. “Prenc nota de les paraules i de les excel·lents intencions del president Wilson. Ell elimi-
na el sentiment i el record: és ací on tinc una observació que fer respecte al que acaba de
dir. El president dels EUA desconeix el fons de la naturalesa humana. El fet de la guerra
no pot ser oblidat. Amèrica no ha vist aquesta guerra de prop durant els tres primers anys;
nosaltres durant aquest temps vam perdre un milió i mig d’homes. No ens queda mà
d’obra. Els nostres amics anglesos, que han perdut menys que nosaltres, però també han
patit molt, em comprendran.
Les proves que hem hagut de passar han creat un sentiment profund sobre les reparacions
que ens són degudes; i no es tracta sols de reparacions materials: la necessitat de repara-
cions morals no és menys forta (...).
Busqueu fer justícia als alemanys. No es penseu que ells ens van a perdonar, buscaran
l’ocasió de la revenja, res acabarà amb la ràbia d’aquells que han volgut establir la seua
dominació en el món i que s’han cregut tan prop d’aconseguir-ho.”
El cap del govern francès, Georges Clemenceau, dirigint-se al Consell dels Quatre.
“Espere que Vosté estiga d’acord, en principi, com el senyor Lloyd George, en la modera-
ció que és necessari mostrar amb Alemanya. No volem ni podem destruir-la: la nostra
major errada seria donar-li raons poderosos per a una revenja. Clàusules excessives
sembrarien la llavor segura de la guerra (...). És necessari que evitem donar als nostres
enemics la impressió d’injustícia. No tem per al futur les guerres preparades per complots
secrets dels governs, sinó més bé els conflictes creats pel descontent de les poblacions.
Si nosaltres mateix som culpables de cometre una injustícia, aquest descontent és inevi-
table.”
El president Wilson (EUA) dirigint-se a Clemenceau en el Consell dels Quatre.

67. Wilson
Clemencau
Lloyd George

68. Els 14 punts de
Wilson

69. 14 punts de Wilson
*Defensava l’extensió de la democràcia
*Contrari al proteccionisme i el nacionalisme
*Condemnava els tractats secrets i la diplomàcia anterior a
la guerra.
*Necessitat de reduir les despeses militars.
*Aprovava la construcció d’estats nacionals en el centre
d’Europa, però es mostrà ambigu en relació als drets de
les colònies (dret d’autodeterminació)
*Construir un organisme internacional que fera complir
els tractats de pau.

70. 3.1.- Els tractats de pau (I).
Les idees de Wilson no es van complir i s’imposà el punt de vista dels vencedors:
Alemanya era culpable (únic) i havia de ser castigada.
TRACTAT DE VERSALLES
És una imposició dels vencedors a Alemanya, considerada únic culpable guerra →Diktat
Condicions
polítiques
Pèrdues territorials alemanyes: Alsàcia i Lorena (França), Eupen i
Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia) i Danzig
Es prohibeix la unió d’Alemanya i la nova república d’Àustria
Pèrdua i renúncia a totes les colònies: passen a ser mandats dels aliats
Art. 231.- Els governs aliats i associats declaren i Alemanya reconeix, que Alemanya
i els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de tots els danys soferts pels
governs aliats i els seus associats i els seus habitants com a conseqüència de la guerra,
a la qual els ha conduït l’agressió d’Alemanya i dels seus aliats.
Tractat de Versalles. Part VIII. Reparacions.

71. 3.1- Els tractats de pau (II).
Reparacions
de guerra
Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França
Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a França
Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant
Cessió de totes les colònies
Condicions
militars
Abolició del servei militar obligatori
Desarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes
Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze anys
i desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres
Valoració: la imposició del tractat a Alemanya impedirà que es recupere econòmicament dels
efectes de la guerra i generarà un fort de desig de revenja en el poble alemany.
El Tractat de Versalles és una de les causes de l’ascens del nazisme i la IIª Guerra Mundial

72. Art. 45.- En compensació per la destrucció de les mines de carbó del nord de França, i amb càrrec a l’import de la reparació
de danys de guerra deguda per Alemanya, aquests cedeix a França la propietat sencera i absoluta, franca i lliure de deutes i
càrregues, amb dret exclusiu d’explotació, de les mines de carbó situades a la conca del Sarre (...)
Art. 51.- Els territoris cedits a Alemanya en virtut dels preliminars de pau signats a Versalles el 26 de febrer del 1871 (Alsàcia
i Lorena), (...) queden reintegrats a la sobirania francesa a partir de l’armistici de l’11 de novembre del 1918.

73. Art. 119.- Alemanya renuncia a tots els seus drets i títols sobre les seues
possessions d’Ultramar en favor de les potències aliades i associades...
Art. 232.- Els governs aliats i associats exigeixen, i Alemanya s’hi compromet, que siguen reparats tots els danys causats a la
població civil de les potències aliades i associades i als seus béns.
Art. 233.- La quantia d’aquests danys, per la reparació dels quals Alemanya ha de pagar, serà fixada per una comissió inter-
aliada, que prendrà el títol de Comissió de Reparacions.
Tractat de Versalles, Part VIII, Reparacions.

74. Art. 173.- Quedarà suprimit a Alemanya tot servei militar obligatori. L’exèrcit alemany sols podrà constituir-se i reclutar-se
mitjançant voluntaris (...)
Art. 80.- Alemanya reconeix, i respectarà estrictament, la independència
d’Àustria dins de les fronteres que es fixen en un tractat celebrat entre
les potències aliades i associades, i reconeix que aquesta independència
serà inalienable, a no ser amb el consentiment del Consell de la Societat
de Nacions.
Art. 160.- Des d’aquest moment, la totalitat dels efectius de l’exèrcit alemany no deurà excedir de 100.000 homes, inclosos els
oficials i dipòsits, i serà destinat exclusivament al manteniment de l’ordre i en el territori i a la policia de les fronteres (...).
Art. 169.- Dins del termini de dos mesos, (...) les armes, les municions i el material de guerra alemany, fins i tot el destinat a la
defensa contra aeronaus, existents a Alemanya i que superen les quantitats autoritzades, hauran de ser lliurats als governs de
les principals potències aliades i associades per a que siguen destruïts o inutilitzats (...).
Art. 190.- Queda prohibit a Alemanya construir o adquirir altres vaixells de guerra que els destinats a substituir a les unitats
armades previstes en aquest tractat (...).
Art. 198.- Les forces armades d’Alemanya no poden tindre aviació militar ni naval (...).

75. Art. 180.- Totes les fortaleses i fortificacions de campanya situades en territori alemany a occident de la línia traçada a 50
quilòmetres a l’est del Rhin seran desarmades i desmantellades.
Art. 428.- A títol de garantia d’execució, per part d’Alemanya, del present Tractat, els territoris alemanys situats a l’oest del
Rhin, juntament amb els caps de pont, seran ocupats per les tropes de les potències aliades i associades durant un període de
quinze anys des de que entre en vigor el Tractat (...).
“El Tractat de Versalles, en particular, va ser un dels acords més controvertits que mai s’han signat, i fins i tot va ser criticat
en els països aliats per la seua extremada duresa amb els alemanys, els quals, sense dubte, protestarien tan violentament que
seria impossible evitar, més tard o més prompte, una altra guerra.
No es necessari realitzar la crònica detallada de la història del període d’entreguerres per a comprendre que el Tractat de Ver-
salles no podia ser la base d’una pau estable. Estava condemnat al fracàs des del principi i, per tant, l’esclat d’una nova guerra
era pràcticament segur.”
N. LOWE: Guia Ilustrada de la Historia Moderna, Londres, 1997.

76. 3.1.- Els tractats de pau (III).ALTRES TRACTATS
Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda reduïda a
una xicoteta república alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix unir-se a Alemanya
Trianon: Hongria perd l’eixida a la mar i territoris en favor de la nova Txecoslovàquia,
Iugoslàvia i Romania
Neuilly: Bulgària cedeix territoris
a Grècia
Els canvis del mapa d’Europa

77. Tractat deSévres: Turquia deixa de ser un imperi i cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis
i els territoris d’Orient Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel)

78. 3.2.- La Societat de Nacions.
Es crea per fomentar la col·laboració entre països i evitar els conflictes, per a vigilar el
compliment dels tractats de pau i fomentar el desarmament general
Va ser impulsada pel president Wilson, però el Parlament dels EUA es va negar a entrar
i als països vençuts i la URSS se’ls va prohibir l’entrada en principi → acabarà fracassant
PREÀMBUL: Les altes parts contractants, considerant que per a fomentar la cooperació entre les nacions i per a garantir la
pau i la seguretat importa: acceptar els compromisos de no recórrer a la guerra i mantindre a la llum del dia les relacions
internacionals, fundades sobre la justícia i l’honor; observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional reconegudes
d’ara endavant com a norma de conducta dels Governs; fer que regne la justícia i respectar escrupolosament totes les obliga-
cions dels tractats en les relacions mútues dels pobles organitzats, adoptant el present pacte, que institueix la Societat de
Nacions: (...)
Art. 5.1.- Tret d’haver una disposició expressa en contrari del present Pacte, les decisions de l’Assemblea o del Consell es
prendran per unanimitat dels membres representats en la reunió (...).
Art. 7.1.- Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de la pau exigeix la reducció dels armaments nacionals
al mínim compatible amb la seguretat nacional (...)
Art. 10.- Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a mantindre contra tota agressió exterior la integritat
territorial i la independència política present de tots els membres de la Societat (...).
Art. 161.- Si un membre de la Societat recorrira a la guerra (...) se’l considerarà ipso facto com si haguera comés un acte de
guerra contra la resta de membres de la Societat. Aquests es comprometen a trencar immediatament tota relació comercial o
financera amb ell (...).
LA SOCIETAT DE NACIONS: Preàmbul i articulat (1919).

79. 3.3.- Una pau inestable.
Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: EUA s’aïlla i no entra a la SDN, els
vençuts es queixen per ser humiliats i no tindre’ls en compte (ascens del nazisme), Itàlia no
rep els territoris que li havien promès, la URSS és aïllada, les noves fronteres són criticades,...

80. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(I): DEMOGRÀFIQUES.
9 milions de morts directes, 6 milions de minusvàlids
i milions de morts indirectes per fam i grip
CONSECUENCIAS
DEMOGRÁFICAS
Fallecidos 9.272.000
Inválidos 6.500.000
Viudas 4.250.000
Huérfanos 8.000.000
“Generacions buides”: en morir sobretot homes joves, aquests no poden tindre els fills que
es pertocarien, amb la qual cosa baixa la natalitat i també descendeix la població posterior

83. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(II): ECONÒMIQUES.
Devasta els llocs de lluita: collites, terra, cases, infraestructures, mà d’obra,... → reconstrucció
GB i França tenen un alt deute amb EEUU
Els països vençuts, a més de la devastació i el deute, han de pagar reparacions als vencedors
Europa deixa de ser el líder econòmic mundial: EUA i Japó són els més beneficiats

86. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA
GUERRA (III): TERRITORIALS.
Aparició de nous estats en Europa central i oriental:
Polònia, Finlàndia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Hongria,
Àustria, Estònia, Letònia i Lituània.
Fi dels grans imperis:
Àustria-Hongria, Rússia, Alemanya, Imperi Turc Otomà

88. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(IV): POLÍTIQUES.
Avanç de les democràcies liberals, sobretot les repúbliques, però les dificultats dels anys
de postguerra les faran caure en el descrèdit i entrar en crisi en molts països
Generalització del sufragi universal masculí
S’atorga el vot a les dones en molts països
Les colònies, que havien ajudat en la guerra, demanen la independència.
Autonomia per a l’Índia

90. Triomf de la Revoució Bolxevic a Rússia → primer Estats socialista
Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la normalitat, continuen explotats,
però amb un nou referent: la nova URSS, on ha triomfat una revolució obrera

91. La Revolució Russa té influència en tota Europa. Entre 1918 i 1921 es produeixen protestes i intents
Revolucionaris en Alemanya, (1918 i 1919), Hongria (1919), Espanya (1918-1921)

92. La revolució espartaquista a Alemanya: el KPD (Liebcknecht, Luxemburg) intenten una
revolució només acabar la guerra → forta repressió per part del govern socialdemòcrata
Rosa Luxemburg

93. Pèrdues territorials + mala situació econòmica + por de la burgesia a una revolució
obrera = ascens de les dictadures i naixement feixisme (Itàlia, Alemanya i Espanya)
Benito Mussolini, fundador del feixisme
Adolf Hitler, lídel del partit nazi el 1923

95. Sufragisme
Des de 1850, creixement del moviment que reclama dret a vot de
les dones. En EEUU vinculat a la lluita contra l’esclavisme.
La IIa Internacional havia impulsat la diada del 8 de març amb Clara
Zetkin.
La igualtat civil no s’havia aconseguit totalment:
*incorporació al món laboral (igual salari)
*accés a l’estudi universitari
*herència en igualtat de condicions
*accés al món de l’empresa i el treball necessitava permisos home.
Es mantenia el paper de la dona com a mare
Durant la guerra s’havien incorporat al món laboral massivament
(transport, sanitat, fabricació armes, administratives).

99. • La 1a Guerra
Mundial i els anys
d’entreguerres
signifiquen el
reconeixement del
dret a vot en molts
països europeus.
• En general, s’observa
un alliberament
(sense exagerar) dels
costums en la relació
H-D

100. El vot de les dones en Espanya.
•En Espanya caldrà esperar fins 1931, ja durant la II República.

101. Dames catòliques presentant signatures contra la Constitució (1931)
El vot de les dones en Espanya (4)

102. El vot de les dones en Espanya. (2)

103. El vot de les dones en Espanya (3)

104. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
(V): SOCIALS.
Dificultats econòmiques i desequilibris entre beneficis, preus i salaris.
Nous rics vinculats als negocis de guerra
Augmenten la tensió social, les vagues i els intents de revolució, imitant la URSS fins 1921
Millora en les condicions laborals per frenar les protestes (jornada de 8 hores,...)