Revista de l'Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter

1. Núm: 36 Juny 2017 Roda de Ter INS Miquel Martí i Pol

2. Edita:
Adreça:
Telèfon:
Correu electrònic:
Pàgina web:
Direcció:
Redacció:
Fotografies portada:
Dibuixos contraportada:
Maquetació i impressió:
Col·laboració:
INS Miquel Martí i Pol
Avinguda Miquel Martí i Pol, 1
93 850 02 44
a8053042@xtec.cat
www.xtec.cat/iesmartipol
Carme Rossinyol
Alumnes de 4t d’ESO
Professorat de l’INS Miquel Martí i Pol
Alumnes de 2n d’ESO
Gràfiques Bassols
AMPA INS Miquel Martí i Pol
Editorial ...............................................................................................................................................3
Notícies Sortida a Barcelona ................................................................................................................4
L’orientació acadèmica a 4t d’ESO .........................................................................................4
Sortida Biologia.......................................................................................................................5
Visita a la colònia de Borgonyà ...............................................................................................5
Sortida a la Jonquera..............................................................................................................5
Concurs Ràdio Taradell...........................................................................................................6
Els alumnes de 1r de Batxillerat i 3r d’ESO van a esquiar........................................................6
Sortida al Tibidabo..................................................................................................................6
Mercatec ................................................................................................................................7
Sant Jordi ...............................................................................................................................7
Reportatges Mikado ...................................................................................................................................8
L’intercanvi amb alumnes francesos........................................................................................8
Projectes educatius de voluntariat jove....................................................................................9
Programa TEI: la tutoria entre iguals........................................................................................9
Quins mòbils hi ha a l’institut?.................................................................................................10
De quins països són els alumnes de l’institut?.........................................................................10
Setmana de l’alimentació........................................................................................................11
Caos.......................................................................................................................................12
La caminada-bicicletada .........................................................................................................13
Opinió Vides públiques ......................................................................................................................14
La crisi....................................................................................................................................14
Estereotips a la televisió ..........................................................................................................14
Viure la vida ............................................................................................................................15
Diferent...................................................................................................................................15
El perill d’Internet per als menors ............................................................................................15
Festa fi de curs Festa de comiat de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat .................................................................16
Discurs del alumnes de 4t d’ESO - curs 2016-2017 ...............................................................16
Discurs del alumnes de 2n de Batxillerat - curs 2016-2017.....................................................17
Opinió El bullying no és una forma de vida .........................................................................................19
Èxit o fracàs de les aplicacions dels mòbils .............................................................................19
Prejudicis entre dones.............................................................................................................20
Entrevistes Mestres finlandeses ................................................................................................................20
Marc Lara ...............................................................................................................................22
Marc Serena ...........................................................................................................................22
Carla Acevedo ........................................................................................................................24
Recomanem ...............................................................................................................................................25
Entreteniments ...............................................................................................................................................26
Col·laboradors ...............................................................................................................................................29
Índex2

3. Editorial 3
Sort!
Heu passat uns anys en aquest centre i avui comenceu una nova etapa que us portarà per camins diferents, no dubteu
que tots encertats. Només us puc dic que disfruteu d’aquest camí que haureu triat.
Les famílies, els amics, els professors de ben segur que us hem ofert consells, orientacions, però realment cal que FEU I
TREBALLEU en allò que us agradi. Alguns teniu dubtes, tots hem passat per aquesta fase, però per experiència pròpia
us puc dir que treballant amb passió gaudireu, arribareu fins allà on els vostres objectius us portin. No hi ha res més gratifi-
cant que disfrutar treballant. Heu de fer el que us agradi de veritat, perquè, no ens enganyem, ho haureu de fer tota la
vida! Alguns esteu en moments d’incertesa i de dubtes, però dia a dia anireu identificant tot allò que us fa feliços. No patiu:
no hi ha pressa. El millor d’un error és que ens dóna l’oportunitat de tornar-ho a intentar, de buscar una solució millor, i
això forma part del nostre aprenentatge.
En aquests moments no puc deixar de recordar l’últim article d’un dels millors comunicadors. En Carles Capdevila ens
deia: “L’actitud marca la diferència, perquè si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va
passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes”.
Certament aquesta només depèn de vosaltres. Amb il·lusió, vocació i passió superareu tots els reptes, perquè ara ja ho
heu descobert: cada dia és un petit repte.
Ara són moments emotius, hem passat moltes hores junts, només he pogut gaudir amb alguns de vosaltres, però Sí, puc
afirmar que he disfrutat, he compartit bons moments, he après amb vosaltres. Tant de bo que entre tots plegats us
haguem ajudat a construir coneixement, la formació és indispensable i no dubteu que amb el vostre talent superareu tots
el turons d’un futur ple d’incògnites.
Sort i gaudiu de totes les noves oportunitats!
Mercè Palau
Júlia Aguilar
4t d’ESO C

4. Notícies4
El dimecres dia 17 de maig, els alumnes de 4t ESO vam fer
una sortida a Barcelona. Els alumnes que fan l’itinerari
humanístic van anar al Museu d’Història de Barcelona per
fer una visita guiada per l’antiga Barcelona (Barcino), i
poder veure les restes de la muralla i altres jaciments que
els romans ens han deixat. Els del científic i els del
tecnològic van anar al Cosmocaixa. I els que fan l’optativa
de plàstica van visitar el museu Picasso, ja que últimament
han treballat aquest pintor a classe.
Marc Bautista i Alba Capdevila 4t d’ESO C
L’orientació acadèmica
a 4t d’ESO
Com a cada curs, a 4t d’ESO els alumnes solen estar
indecisos sobre el que volen fer quan acabin l’ESO; és per
això que al nostre centre es dediquen unes sessions de
tutoria a orientar-los.
La primera activitat que vàrem fer va ser un taller
d’autoconeixement: calia escollir una fotografia amb la
qual ens sentíssim identificats i més tard se’ns demanava
per què havíem escollit aquella. Aquesta activitat ens havia
de servir per saber una mica més com som. Després, la
monitora que dirigia el taller va preguntar a la resta
d’alumnes de la classe com érem nosaltres i com ens
veien.
Un altre dia va venir la professora Lídia Carrera
(coordinadora de Batxillerat) amb dos alumnes de segon
de Batxillerat, els quals ens van explicar la seva experiència
Sortida a Barcelona
de quan van acabar el quart i havien de decidir entre fer
batxillerat o cicles formatius.
Per altra banda, també vam rebre la visita d’una exalumne
que ens va explicar el seu pas per batxillerat (quant de
temps dedicava a estudiar i les notes que treia dedicant-hi
aquest temps), com era la selectivitat i tota la seva
experiència actual com a alumna universitària.
El 28 d’abril vam anar a Vic a participar en el projecte
Càpsules, unes jornades d’orientació acadèmica i
professional que pretenen donar eines als joves per
prendre decisions sobre el futur i on els alumnes poden
participar en diversos tallers i xerrades que tenen relació
amb els estudis que s’ofereixen a la comarca.
Per acabar, s’han dedicat unes quantes hores de tutoria a
buscar els estudis que existeixen actualment i per quina
branca del batxillerat s’hi pot accedir, llocs on
s’imparteixen, notes de tall, plans d’estudi, etc.
Àlex Aguilera i Ivan París 4t d’ESO B

5. Notícies 5
El dia 24 de març els alumnes de biologia de 1r i 2n de
batxillerat van fer una sortida a l’Institut de Neurociències
de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Aquest
institut va néixer l’any 2003, és format per científics
d’especialitats diferents i té com a objectiu final
desenvolupar noves teràpies cel·lulars, moleculars, i
genètiques pel tractament de patologies cerebrals.
Durant al matí van fer un Western Blot, una tècnica de
laboratori que permet separar i identificar proteïnes
diferents que, en aquest cas, s’extreien d’un cultiu de
cèl·lules. També van veure com es fa servir un microscopi
de fluorescència, que els va permetre observar el calci que
entrava i sortia de les neurones.
A la tarda l’exalumna Laia Verdaguer els va ensenyar la
facultat de veterinària. A les granges d’aquesta facultat,
van poder veure dues vaques amb un forat a la panxa i que
s’utilitzen per estudiar com es digereix el menjar a
l’estómac.
Tant als alumnes com als professors els va encantar
aquesta sortida, la van trobar molt interessant i s’ho van
passar molt bé.
Irene Carol, Esther Vistós i Clara López 4t d’ESO B
Visita a la colònia de
Borgonyà
El dia 24 de febrer els alumnes de 4t vam anar a Borgonyà
(Sant Vicenç de Torelló) a visitar la colònia tèxtil Fabra i
Coats, aixecada el 1895 i d’origen escocès, també cone-
guda com la colònia dels “anglesos”.
Ens van explicar la història de la colònia, l’arquitectura,
l’urbanisme i tots els fets que van arribar a convertir-la en
una de les colònies més importants de Catalunya: hi va
arribar a haver milers de treballadors. També ens van
Sortida Biologia
ensenyar les cases de davant del canal, la zona esportiva,
l’antic teatre-casino, l’hort i, finalment, els carrers de
Borgonyà, plens de llums i colors. Fins i tot vam poder
entrar a la casa d’un home molt important i contemplar les
seves pertinences, que estan igual que com ell les va
deixar.
Aquesta petita excursió ens ha ajudat a enriquir el nostre
coneixement sobre la historia i el canvi impressionant que
ha fet el món.
Aida Arcarons 4t d’ESO C
Sortida a la Jonquera
L’alumnat de 4t fa el projecte de recerca sobre el franquisme. Per
aquest motiu, abans de començar-lo, en concret el 31 de maig,
aquests alumnes van anar a la Jonquera. En primer lloc van fer
una visita guiada al MUME (Museu Memorial de l’Exili). Aquest
museu és un centre d’interpretació que recorda els exilis
provocats per la Guerra Civil espanyola i està situat a la Jonquera,
perquè aquesta població fou precisament un dels passos
fronterers per on van fugir la majoria dels exiliats. A continuació,
es va fer una excursió per anar a veure la mina on durant la
Guerra Civil es van amagar els tresors de la República (les obres
d’art del Museu del Prado). Finalment, es va arribar fins al coll de
Lli, lloc per on van travessar la frontera personatges destacats de
la II República com Juan Negrín i Manuel Azaña.

6. Notícies6
El divendres dia 26 de maig els alumnes de 4t vam fer una
sortida a Taradell, al centre cultural Can Costa i Font. Acom-
panyats de nois i noies de 3r i 4t d'ESO de diversos centres
d'Osona i el Moianès, vam presenciar la final del concurs
S’acaba el temps (al qual el nostre institut havia participat),
organitzat per Ràdio Taradell i amb el suport d'altres emis-
sores d’aquestes dues comarques (Ràdio Roda entre elles).
El premi de 500 € per finançar el viatge de final de curs va
ser disputat entre 4 alumnes: 2 de l'institut de Calldetenes i
2 més del de Castellterçol. Després de passar per diferents
Sortida al Tibidabo
Per altra banda, al mes de maig els alumnes de 3r d’ESO
van anar al Tibidabo, sortida organitzada per la professora
de tecnologia Marta Tió, després de treballar, al llarg del
curs, les màquines i els mecanismes. El Tibidabo organitza
activitats de tecnologia que fan referència als mecanismes
que s'utilitzen en les atraccions. Allà els expliquen com
funcionen les atraccions (els alumnes disposen d'un
dossier per anar apuntant i fer càlculs de física: moviment,
força, energia...). Un cop treballada cada atracció, és el
moment de pujar-hi.
Marta Tió
Com cada any, els alumnes de 1r de Batxillerat i els de 3r
d’ESO van anar a fer una esquiada a Les Angles i a la
Masella. Els de primer hi van estar dos dies i els de tercer,
només un. Tots dos cursos van marxar de Roda molt
d’hora al matí per poder aprofitar més el dia. Un cop ja
havien llogat els esquís i el material necessari, es van posar
a esquiar acompanyats per un monitor tota l’estona i
repartits per diferents grups segons el nivell que tingués
cada alumne.
A la sortida de 1r, la Dolors anava acompanyada del tutor
de 1r de Batxillerat, en Jordi Tantiñà. S’hi van estar dos
dies i una nit i van dormir al càmping de Queixans. Allà van
passar uns dies esplèndids envoltats de neu i de natura.
Sobretot el que van fer va ser aprendre a esquiar
correctament gràcies a uns monitors d’esquí que els van
ajudar a baixar per la neu amb una bona tècnica.
Després de tot un primer dia d’emocions fortes i d’exercici
físic, els alumnes de primer de batxillerat van anar als
banys termals de Dorres, per relaxar-se amb les aigües
sulfuroses. Després van arribar al càmping de Queixans. El
dia següent, tot i el cansament acumulat de tot un dia
d’esquí, els alumnes, professors i monitors es van tornar a
posar en marxa amb les baixades de neu per poder
Concurs Ràdio Taradell
proves, els castellterçolencs van proclamar-se guanya-
dors. Calldetenes va ser gratificat amb un xec de 250€, que
seran destinats al seu viatge a Menorca.
Cal dir també que tots els concursants, finalistes o no, van
rebre un obsequi del Xocolater de Taradell, un llibre de la
història d’aquesta població i un trofeu.
Després d'un concurs d'allò més emocionant, tots els
estudiants vam poder gaudir d'un meravellós vermut.
Recomanem l'experiència.
Ada Sánchez 4t d’ESO A
Els alumnes de 1r de Batxillerat i 3r d’ESO van a esquiar
acabar de gaudir d’aquells dos dies i tornar contents de la
genial sortida que havien fet.
Aquestes dues sortides, les va organitzar la Dolors
Aymerich des de l’assignatura d’educació física per
practicar esports a la natura.
Yousra Ifkiran, Sandra Parra i Rita Vilarasau 4t d’ESO C

7. Notícies 7
El dia 4 de maig els alumnes de 3r i els que fan tecnologia
i ciències de 4t d'ESO van anar a la Universitat de Vic per
participar en la VIII edició del Mercatec (Mercat de
Tecnologia d’Osona). El Mercatec és un mercat de
tecnologia on s'exposen treballs de tecnologia que han fet
alumnes de diferents instituts de la comarca d'Osona i
voltants i on també s'organitzen diferents tallers relacionats
amb la tecnologia i la ciència. Es fa a la Universitat de Vic i
l'organitza el centre de recursos de Vic i la UVic. Al llarg del
curs es fan diferents reunions amb els responsables de
l'assignatura de tecnologia dels instituts que hi volen
participar per tal que els alumnes puguin anar-se apuntant
als tallers escollits. Aquests tallers, els porten a terme
professors de la UVic i professionals d'empreses. Els
temes poden anar des de l'alimentació saludable a temes
de robòtica i programació.
Els alumnes van participar en diferents tallers i xerrades,
que van ser interessants i divertits. Hi havia diferents
instituts d'Osona, i alguns alumnes exposaven treballs que
havien fet al seu institut.
Tots els alumnes es van fer una foto amb 3D, amb un
dibuix de la guerra de les galàxies. Els va encantar.
Gerard Forcada, Nil Prat i Narcís Rierola 4t d’ESO B
El passat 21 d'abril els alumnes de l'INS Miquel Martí i Pol
ens vam reunir al teatre Eliseu per celebrar el XIV Certamen
Literari de Sant Jordi.
En primer lloc, els alumnes de 1r d'ESO van cantar 3
cançons del famós musical Mikado, dirigits per la Inès
Llop, la professora de música. Seguidament, la Judit
Juvanteny (coordinadora lingüística de l'institut), va
presentar l'acte i ens va fer saber que aquest any estava
dedicat a la Petra. A continuació, es va fer el lliurament de
premis, els quals consistien en un llibre i una rosa. Les
diferents categories premiades eren la millor portada, la
lletra capital, el còmic, la narració, l'article d'opinió, la
poesia, la il·lustració d'un poema i l'activitat del projecte
TEI. Durant l'acte, alguns alumnes de 4t d'ESO van recitar
uns poemes escrits per ells mateixos durant l'estada a
Prada de Conflent. En acabar es van donar els premis als
guanyadors del concurs de fotografia matemàtica, en el
qual hi havia dues fotografies premiades de cada curs i en
la categoria de pares i professors. El guanyador era
MercatecMercatec
Sant Jordi
premiat amb una rosa i un val per a una tassa amb una
fotografia seva. També es van premiar els participants de
les proves cangurs amb un diploma i un bolígraf. Després
d'això, vam tenir una estona de pati. En tornar, dos actors
ens van fer una obra de teatre titulada Instants previs: una
recitació teatralitzada de poemes amorosos de poetes
catalans i espanyols.
Sara Moruno 4t B

8. Reportatges8
Mikado
Aquest passat 13 de maig es va estrenar El Mikado a
l’Atlàntida de Vic, una obra d’Arthur Sullivan traduïda al
català per Xavier Bru de Sala, que la companyia Dagoll
Dagom va estrenar a l’any 1986. El Mikado s’ambienta en
terres japoneses. Nanki Po, el fill de l’emperador Mikado,
està enamorat de Yum Yum. Però Koko, el botxí públic de
la ciutat, ajudat pel seu servent Pooh Bah, farà els
possibles per casar-se amb Yum Yum. És una obra molt
còmica en la qual es plasmen diferents problemes de la
societat actual, com la corrupció, l’amor i el desamor.
Alumnes de 1r d’ESO en el moment de la cantata a l’Atlàntida
Des del teatre Atlàntida
es va proposar de fer-ne
un musical participatiu, i
es donava als instituts, la
possibilitat de partici-
par-hi de diverses ma-
maneres. Al nostre
institut, des del primer
trimestre, alumnes de 1r
d’ESO van treballar algunes peces de l’obra amb la
professora Inés Llop per fer, al mes de febrer, una petita
cantata a l’Atlàntida, juntament amb altres cors d’instituts
comarcals. Un cop feta aquesta cantata, es donava la
possibilitat, als alumnes, de cantar en el cor oficial del
musical. Paral·lelament, durant el mes de desembre, es
van fer uns càstings a nois i noies majors de 15 anys per
seleccionar els papers protagonistes. Diverses persones
d’aquest institut s’hi van presentar i jo vaig tenir la sort que
m’agafessin en el paper de Pooh-Bah. Vaig estar assajant
des del mes de gener fins al dia de l’estrena dos cops a la
setmana. Les setmanes prèvies a l’estrena van ser molt
dures, ja que el nombre d’assajos es van descontrolar.
Però bé, l’esforç va valdre la pena perquè no sempre es té
la possibilitat d’actuar en un musical amb una orquestra,
cor i actors professionals.
Carles Girbau 4t d’ESO A
L’intercanvi amb alumnes
francesos
Per segon any consecutiu, dins l’optativa de francès,
alguns alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO d’aquest centre vam
fer un intercanvi, juntament amb l’institut Antoni Pous de
Manlleu, amb alumnes del Collège Jean Rostand, a La-
motte-Beuvron departa-
ment Loir-et-Cher ).
El dia 29 de març, els
alumnes francesos van
arribar a Roda de Ter. El
dijous van venir a co-
nèixer el nostre institut. Per
saber com funciona, van
participar a les classes
d’anglès, francès i castellà.
També van anar a visitar
l’Esquerda i el nucli antic
de Vic. El divendres van
anar a Barcelona a visitar el
parc Güell, la ruta
gaudiniana i la Sagrada
Família. El dissabte, a
Figueres i al museu Dalí.
Diumenge, el van passar
amb les famílies dels cor-

9. Reportatges 9
responents catalans. El dilluns van anar a visitar el casc
antic de Girona amb els alumnes catalans. Dimarts van
anar al Croscat i a Besalú i, al vespre, a una festa
d’acomiadament amb els seus corresponents catalans. El
dimecres al matí van marxar cap a Lamotte-Beuvron.
Per altra banda, el dia 2 de maig nosaltres vam arribar a
Lamotte-Beuvron. El dimecres vam anar a visitar el seu
institut i després vam fer dues classes. La tarda, la vam
tenir lliure. El dijous vam anar a visitar París: la Torre Eiffel,
el Loire i, fins i tot, vam pujar al Batteau Mouche. El
divendres vam anar a veure dos castells i al vespre ens van
organitzar una festa. El dissabte, el diumenge i el dilluns
teníem lliure per estar amb la família, tot i que alguns
alumnes van anar a Orleans amb l’institut el dissabte. El
dimarts vam marxar de Lamotte-Beuvron per tornar a
Roda de Ter.
Per tal que el viatge sortís més econòmic, vam passar una
pel·lícula al teatre de Roda de Ter i també vam vendre
pastissos al segon pati d’alguns dimarts i dijous.
Ha estat una molt bona experiència per a tots nosaltres.
Júlia Aguilar i Ariadna Llastanós 4t d’ESO C
Projectes educatius de
voluntariat jove
Des de fa uns quants anys, a l’institut Miquel Martí i Pol els
alumnes de primer de batxillerat participen voluntàriament
en el projecte Brúixola i també en el Lècxit.
Aquest programa consisteix en el fet que aquests alumnes
ajudin els de primària en l’aprenentatge i la lectura per
millorar les seves notes escolars i el seu rendiment.
El projecte Brúixola s’organitza des de la regidoria
d’Educació de l’ajuntament de Roda de Ter, amb la
coordinació de la professora de l’institut Judit Juvanteny,
que ajuda en l’organització i informa sobre aquest
programa educatiu als alumnes de 1r de batxillerat. Alhora,
els anima perquè facin aquest voluntariat.
El programa Lecxit (lectura per a l’èxit educatiu) compta
amb el suport de diverses institucions, entre les quals
destaquen la Fundació Jaume Bofill i el mateix
departament d’Ensenyament. Al nostre centre, la persona
voluntària que es coordina amb la responsable de l’institut
és la senyora Maria Dolors Dot, voluntària de l’ajuntament
de Roda de Ter.
El programa es duu a terme a l’escola de primària Mare de
Déu del Sòl del Pont on, un cop per setmana, es troben els
alumnes de primària i els alumnes de batxillerat per
treballar en aquests aspectes.
Els objectius generals d’aquest programa són:
- Potenciar la cooperació en el treball en xarxa dels
centres, entitats i serveis educatius del municipi i avançar
en l’assoliment d’objectius comuns.
- Afavorir la cohesió social mitjançant el coneixement, la
relació, la participació i l’ús de la llengua catalana.
- Garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés als recursos
necessaris par a l’èxit escolar i evitar l’exclusió.
El programa es divideix en dos projectes:
- El projecte Lècxit: consisteix a ajudar i ensenyar els nens de
primària a llegir millor perquè tinguin més bon rendiment
escolar.
- El projecte Brúixola: té l’objectiu de donar suport amb els
deures, ensenyar a organitzar-se l’agenda, etc.
Aquest any, els alumnes voluntaris per al projecte Lècxit
són la Maria Coma i en Daniel Romero i els del projecte
Brúixola són en Marcel Gago, la Júlia Arumi i la Berta Riera.
Aquests alumnes, a part d’emportar-se l’experiència de
poder ajudar nens amb dificultats educatives, rebran un
diploma i aquest voluntariat constarà al seu currículum.
Alba Capdevila, Yousra Ifkiran, Sandra Parra i Rita Vilarasau
4t d’ESO C
Programa TEI: la tutoria
entre iguals
El curs 2016-17 tot el claustre del nostre institut va decidir
participar en el projecte TEI (Tutoria entre iguals), una eina que
fa de prevenció de l’assetjament escolar i que promou el
respecte entre alumnes.
Es tracta que un alumne de 3r d’ESO n’assessori un de 1r i
l’objectiu seria poder obtenir confiança entre ells per, si hi ha algun
problema, que el puguin solucionar entre alumnes mateixos.
Llavors si l’alumne de primer té un problema d’assetjament, parla
amb el seu tutor de 3r i aquest parla amb l'alumne tutor de 3r del
noi presumpte assejador de 1r. El projecte dona el missatge que
l’assetjament s’ha d’explicar, no s’ha d’amagar, perquè en els
últims anys hi ha hagut alguns d’aquest casos que han acabat en
suïcidi i quan això passa salta l’alarma.
Aquest projecte, el va inventar un psicòleg clínic (Andrés
González Belido) que treballa en un institut (el Front Marí de
Barcelona) i ell mateix és qui fa els cursos de preparació. Ell
primerament va aplicar aquest projecte al seu centre i en veure
que funcionava va fer el curset als professors, als quals va
agradar la idea. El psicòleg diu que això fa que hi hagi més “bon
rotllo” al centre. Ha de ser entre alumnes de 1r i 3r d’ESO
perquè aquests últims ja fa temps que són al centre i en canvi
els de 1r arriben amb més pors i inseguretats. A més, el curs
següent aquests alumnes faran 2n i 4t i ja es coneixeran i
tindran una bona relació. El que haurien de fer és trobar-se
cada setmana un cop per preguntar si va tot bé, i cada x temps
es fan unes activitats de cohesió perquè es coneguin més i hi
hagi més confiança.

10. Reportatges10
Quins mòbils hi ha a
l’institut?
Aquest 3r trimestre hem passat una enquesta per totes les
classes de l’institut Miquel Martí i Pol amb l’objectiu de
saber quines són les marques de mòbil que porten els
alumnes del nostre centre. La conclusió a què hem arribat
(vegeu el gràfic) és que la majoria d’alumnes d’aquí tenen
un Samsung, i que la marca menys utilitzada és la Sony.
El resultat ha estat el següent:
• Iphone – 56 alumnes
• Samsung – 91 alumnes
• Huawei – 46 alumnes
• Sony – 9 alumnes
• Altres – 61 alumnes
Joel Arenas, Arnau Codinach, Mohamed Ettaamarti
i Ferran Hernández 4t d’ESO A
A simple vista sembla que en aquest institut no hi ha gran
diversitat de nacionalitats, però nosaltres hem volgut
comprovar-ho.
Hem fet una enquesta a tots els alumnes de 1r a 4t d’ESO
i aquest és el resultat:
Com podem veure, la majoria d’alumnes són de nacio-
nalitat espanyola i tot i que no ho sembli hi ha bastants
alumnes d’altres països.
En trobem amb moltes nacionalitats però la que destaca
després de l’espanyola (82%) és la marroquina (12%).
D’altres nacionalitats, hi ha pocs alumnes (6%).
Raquel Costa i Alexandra Marosan 4t d’ESO A
De quins països són els alumnes de l’institut?
Les parelles es van triar per sorteig i com que els de primer són
més que els de tercer hi ha parelles que són de 3.
Hi ha tres tipus d’activitats:
• Activitats de tutoria: dins d’aquestes hi ha activitats
d’autoestima, inclusió/educació de valors i d’autoconeixement.
• Activitats de cohesió: aquestes es fan conjuntament. Per
exemple: l’origami que es fa cada any per a la Marató de TV3,
aquest curs l’han fet conjuntament els de 3r amb els nens de
1r. També han fet Mans als arbres, on feien mans de paper i a
cada mà un nen de primer ficava 5 qualitats del seu tutor i
viceversa; després la Rosa (la professora de plàstica) va
dibuixar un arbre per enganxar-hi totes les mans. Per Nadal els
alumnes de 1r van fer xapes i les van regalar als seus tutors i
per Sant Jordi, van fer narracions a dues mans. Ara, a final de
curs està planejada una neteja d’un tros del riu.
• Activitats de Formació permanent: els alumnes de 3r es
formen per saber combatre el bulling.
Aquest curs, pel fet de ser el primer any, no s'ha pogut aplicar
el projecte des de principi de curs, ja que hi ha una sèrie de
tasques que s'han de preparar abans de fer la presentació
entre tutor i tutoritzant. De totes maneres, ha anat prou bé i es
vol repetir el curs que ve, intentant que quan es facin els
horaris, les tutories de 3r lliguin amb les de 1r.
Gemma Bueno 4t d’ESO B
NACIONALITATS
EL MARROC

11. Reportatges 11
La setmana del 20 al 24 de febrer els alumnes de primer
curs d'ESO van participar en una colla d'activitats per
conscienciar-los del fet que cal tenir una bona alimentació
per evitar, en un futur, possibles problemes originats per
l'obesitat. Per això s’ha organitzat la Setmana de
l’Alimentació, un projecte que ens vol fer adonar del que
cal menjar, com i quant per portar uns hàbits de vida
saludables.
Aquests alumnes van començar la Setmana amb una
xerrada, l’objectiu de la qual era conscienciar-los que cal
menjar bé. Amb el
conjunt d'informació
rebuda es va anar a fer
un taller a la fundació
Alícia, al llarg del qual
es van descobrir nous
aliments, noves ma-
neres de cuinar i les
quantitats i freqüència
que cal prendre de
cada grup d’aliments..
Per altra banda, a l'entrada de l'institut, se'ls va preparar
una exposició on es veien una sèrie de productes
alimentaris que ells solen consumir freqüentment (un pot
de Ketchup, un suc
de pinya envasat,
cereals de xocolata,
una ampolla de
Cacaolat, una llauna
de Coca-Cola...) i es
mostrava la quantitat
de sucre que con-
tenia cada un d’ells.
Van fer aquesta ex-
posició perquè els
nens veiessin el sucre
que mengen dia a dia
i així poder-ne reduir
el consum.
També van fer una
excursió al Mont Sant
Benet (Sant Fruitós del Bages). Mentre un grup feia una
visita guiada pel monestir benedictí, l’altre participava en
un taller de cuina, on els alumnes van aprendre
(mitjançant un joc de pistes cronometrat) a cuinar
diverses receptes.
Ens han assegurat que ara encara les segueixen elaborant
a casa seva, per seguir un estil de vida saludable.
Els coordinadors d'aquesta setmana van ser els tutors de
1r d'ESO i l’equip docent d’aquest curs, els quals
preveuen un llarg futur a la setmana de l'alimentació i es
plantegen, de cara a cursos posteriors, dur a terme una
segona setmana de l'alimentació ampliada a altres cursos.
Èric Àrias, Àlex Jiménez i Josep Tarrés 4t d’ESO C
Setmana de l'alimentació

12. Reportatge12
Caos
11 m.: Estat de confusió dels ele-
ments que hauria precedit l’orga-
nització del món.
12 m.: Confusió i desordre complet.
«-Quin caos! -va dir la mare quan va
entrar enfadada a l'habitació desor-
denada del seu fill».
Utilitzem molt més del que ens
pensem aquesta paraula. Però, què
és, en qüestió, el caos? Llegint la
introducció del reportatge trobem
dues definicions que, des del meu
punt de vista, fan que imaginem el
caos com una cosa molt abstracte,
molt dispersa. De fet, digueu-me,
sabria algú de nosaltres expli-
car-nos de què tracta ben bé, això?
Segons els antics grecs, el caos va ser allò que va causar la
creació de l'univers. Un conjunt de fets que no tenien cap
relació, que en cert moment van trobar-se i que van
desordenar les galàxies, donant lloc a la nostra terra i a tot el
que hi ha més enllà.
Però tot això ens queda molt lluny. No vull escriure sobre la
creació del món, no vull escriure sobre una cosa
desconeguda i poc clara. Vull escriure sobre el caos que
tenim a prop, el caos físic i també aquell que regna en la
ment d'algunes persones. I quin és, doncs, aquest caos que
ens trepitja els talons?
Primer hi ha un desordre. Desordre d'un espai, desordre
d'idees, desordre mental. M'atreviria a relacionar els dos
darrers directament amb la indecisió, amb les ganes de
fer-ho tot i haver de triar.
«Caos, desorde, dins la ment d'aquells que no deixen mai
de pensar»
Llavors el desordre pot créixer. Ve el desastre i a continuació
el caos. I encara que acompanyem sempre aquestes
paraules amb d'altres que en un 99% dels casos són
negatives, no estic d'acord amb això. És bonic, a vegades,
ser un caos. És un defecte d'aquells que val la pena
conservar.
Aprofitant la reflexió, cal dir que els alumnes de 2n d'ESO
van participar, durant part del segon trimestre, en un projecte
anomenat Art + Escola + Caos, impulsat pel Centre d'Arts
Contemporànies de Vic, que consistia en el fet d’intentar
plasmar aquesta idea en una obra mestra. Al nostre centre,
els estudiants van treballar en grup creant en una làmina
gran allò considerat caos, utilitzant diverses tècniques
pictòriques com la del collage i sense fer servir un patró molt
marcat d'instruccions. El resultat va ser una llarga làmina
desplegable formada pels resultats dels diversos grups.
Parlant amb ells he pogut comprovar que els ha resultat una
experiència molt enriquidora i didàctica, mitjançant la qual
han passat bones estones.
Art + Escola + Caos va inaugurar
l'exposició dels treballs (hi van
participar una trentena de centres) el
passat dijous 11 de maig a les 6 de
la tarda a l'ACVic Centre d'Arts
Contemporànies. Aquesta expo-
sició serà oberta al públic cada
dissabte a les 12.00h, tot i que es
podran fer visites guiades i edu-
catives gratuïtes trucant a ACVic.
Per a més informació, vegeu la
pàgina web http://artiescola.cat.
Ada Sánchez 4t d’ESO A

13. Reportatge 13
La caminada-bicicletada
El divendres 19 de maig els alumnes i professors de
l’institut vam participar a la bicicleta-caminada. Vam
marxar a 2/4 de 9 de l’institut i vam arribar a La Damunt
(Folgueroles) entre 2/4 d’11 i les 11. Els alumnes i
professors que anaven amb bicicleta van fer una ruta més
llarga, però també van acabar a La Damunt. Allà es va
repartir coca i xocolata, es van fer jocs d’aigua, vam saltar
a corda i vam ballar una sardana. A més, els alumnes
finalistes de la Lectura en veu alta i la professora Judit
Juvanteny van llegir un manifest, el discurs de Seatlle del
1855 (cap d'una tribu índia.)
Al llarg del recorregut els Delegats verds van controlar les
cruïlles i van fer de guies. A La Damunt van repartir la coca
i la xocolata i es van encarregar de buscar i posar la
música ambiental. Per altra banda, els delegats verds
també van participar en tota l'organització (durant el mes
de maig van fer 4 reunions).
L'objectiu d’aquesta caminada i bicicletada és promoure la
mobilitat sostenible i treballar els valors de salut, natura i
preservació de l'entorn.
El dimarts 30 de maig, els delegats verds van fer una
valoració de tota l'activitat i també van aportar noves
propostes per al curs vinent.
Redacció

14. Opinió14
Vides públiques
Avui en dia, el que més ens crida l'atenció al públic és
l'exhibició de sentiments personals als programes de televisió.
Cada cop hi ha més gent enganxada als programes de
xafarderies, programes del cor, de polèmica... Però el que més
ens impacta i atrau als espectadors són els problemes
personals de les persones famoses, si es poden dir així, ja que,
de fet, la seva fama prové d’exhibir la seva vida privada en els
diferents mitjans de comunicació. La televisió, la premsa i les
xarxes socials són alguns d'aquests mitjans on la gent ven la
seves intimitats a canvi de diners, i on nosaltres estem
enganxats.
La principal raó que explica aquest tipus de programacions
televisives i de continguts tant a les revistes com a les xarxes
socials, es basa en el benefici econòmic que reben tant la gent
que explica la seva vida com els mitjans de comunicació que
els contracten perquè ho facin. Però a vegades, això no és
suficient, i per aconseguir l'atenció de l'audiència, aquestes
mateixes persones obtenen més fama inventant-se situacions
fictícies, ja que viuen d'això. Un altre dels motius pels quals la
gent ens enganxem a aquest tipus de programes és perquè
s'emeten en una franja horària ben pensada per atreure un
públic majoritari: persones a l'atur, persones jubilades, joves
sense ocupació... etc.
Des del meu punt de vista, trobo que és molt trist que aquests
programes vulguin guanyar-se l'audiència emetent aquests fets
i que nosaltres disfrutem mirant les desgràcies i baralles de la
gent. Però, si ens parem a pensar un moment, som nosaltres
els que els estem pagant i fent que això continuï i vagi a més.
Que potser no en tenim prou amb els nostres problemes? Per
què no deixem estar la vida dels altres i ens centrem en la
nostra? No podríem dedicar el temps que ens passem mirant
aquests programes a fer una cosa més útil? Són bons els
valors que ens inculquen? Per què no canviem la nostra
mentalitat i ens dediquem a mirar documentals interessants,
programes que valguin la pena o pel·lícules bones? I, respecte
a les persones “famoses”, opino que la seva vida privada
hauria de quedar-se en això, privada.
Sara Moruno Aguilera 4t d’ESO B
La crisi
Jo penso que la crisi és una paraula molt lletja que s'ha
instal·lat a les nostres cases i a molts llocs. Els bancs i les
caixes necessitaven diners urgentment a causa, sobretot, de la
desastrosa gestió dels crèdits immobiliaris. El Banc Central
Europeu els va prestar aquells diners a un interès molt baix.
Tenint en compte que el Banc Central Europeu són diners de
tots els ciutadans d'Europa, el resultat ha estat que ens hem
prestat diners a nosaltres mateixos i hem regalat l’interès
d'aquests préstecs als bancs.
Els dubtes privats es van nacionalitzar i ningú no va donar
responsabilitats als que havien posat en perill el sistema
financer. El resultat de tot això és que les decisions polítiques
que prenen els estats, parlant econòmicament, han de pagar
aquest deute.
Quan pensem en crisi, tot és patiment, ja que no hi podem fer
res per evitar-la.
Finalment, penso que això s'hauria d'acabar, perquè
necessitem ser feliços i disfrutar d'una bona vida.
Aida Arcarons 4t d’ESO C
Estereotips a la televisió
Noranta-seixanta-noranta, noies amb un cos prim i perfecte,
cames llargues i separades, nois amb abdominals marcats.
Vivim en un món on tot ve marcat pels estereotips, on estar sa
ja no és un desig per sentir-se bé amb un mateix, sinó una
mena d'ordre que imposa algú que està per sobre nostre, algú
com els publicistes que creen anuncis on només apareixen les
persones ''perfectes''.
Com se suposa que un jove ha d'estar satisfet amb ell mateix i
el seu cos si des que els seus ulls poden veure més enllà de les
ombres, a la televisió veuen nounats ''preciosos'' i adolescents
''perfectes''? Els anuncis haurien de ser imparcials, fomentar
una vida normal, per tal que els adolescents no hagin de patir
cap tipus d'alteració en el cos i poder tenir una bona salut i no
per poder arribar a comprar els pantalons i la samarreta de talla
més petita.
Ni un cos prim (que ens fa creure que no menjar és el millor per
aprimar-se) ni passar-se d'extremistes i radicals i ensenyar una
persona amb sobrepès (on llavors no fomenten ni un estil de
vida saludable). Uns estudis de la casa Dove confirmen que
l'impacte que causen aquests estereotips és elevat, sobretot
en l'autoestima: de tenir una baixa autoestima es pot passar a
una depressió i, en el pitjor dels casos, a una malaltia mental.
Les mateixes dones amb les quals es va fer l'estudi, van afirmar
que la definició de bellesa està molt allunyada d'elles i que els
és impossible d'aconseguir-la.
Vist el tema, podem afirmar que tot això no hauria de passar:
tothom s'hauria de valorar a si mateix, no s'hauria de tenir en
compte si tens el ventre pla o una figura ''perfecte'', sinó el
conjunt. Un conjunt que inclou l'exterior (el teu propi exterior) i
l'interior. Els publicistes haurien de canviar la seva mentalitat:
potser sí que poden perdre una desena de vendes, però acon-
seguirien que un bon nombre d’adolescents tinguessin una
bona salut i, a més a més, se sentissin més identificats amb els
anuncis. Al segle XXI hauria d'importar més si la casa és càlida
per dins que no com és la façana.
Mariona Noguera Borralleras 4t d’ESO B

15. Opinió15
Viure la vida
Cada cop més, el món es concentra en un espai
anomenat Internet. És un món de mentida, on som moltes
les persones que ens hi passem hores i hores tancats,
com si visquéssim envoltats d’uns barrots que ens
separen de la realitat. La informació que conté és variada,
i gràcies a ell ho tenim tot en un lloc molt petit com és ara
un ordinador. Sóc el primer que el faig servir per milers de
coses: buscar informació, entrar a les xarxes socials, mirar
vídeos… M’hi passo moltes hores. Hores empresonat en
una miserable pantalla. El temps passa a fora, i quan me
n’adono veig que s’ha fet de nit, que he desaprofitat un
altre dia d’aquesta vida.
Estic malalt d’addicció sense adonar-me’n. Em preocupo
freqüentment sobre tot el que m’estic perdent, tot el que
podria estar fent i no faig, els llocs que no he trepitjat i els
reptes que encara no he aconseguit. Són tantes les coses
que ens estem perdent de la vida… Ens estem enganyant
a nosaltres mateixos!
La vida té un final que encara que sembli molt llunyà
arribarà més ràpid del que ens pensem. I llavors pensarem
si hem fet tot el que hauríem volgut fer, si hem après tot el
que hauríem volgut aprendre…Són tantes les coses que
s’han de fer en aquesta vida!
Després de vàries reflexions he arribat a la conclusió que
ha arribat l’hora d’alliberar-nos d’aquesta droga i mirar a
l’exterior. Ha arribat l’hora de deixar aquest món virtual i
viure. Viure la vida.
Carles Girbau Pladelasala 4t ESO A
Diferent
Sempre hi ha hagut persones amb una manera de pensar,
d’actuar, de ser “diferent”. Però que és això de “diferent”?
És alguna manera de definir les coses no “normals”?
I “normal”, què és això de “normal”? Per què la gent mira
malament els altres que no són “normals” o que no entren
dins les característiques que defineixen aquest grup?
Passa alguna cosa per pensar, actuar o ser d’una altra
manera? Doncs jo penso que no.
Actualment vivim en un món ple de complexitats i dubtes,
on la gent intenta viure complint una sèrie d’estereotips
estúpids, perquè els altres no en pensin malament. Moltes
vegades fem o diem les coses per impressionar, per
destacar, per quedar bé, coses que són tonteries. Ens fem
preguntes com: això que em posaré els agradarà? I si no
els agrada?
Però llavors penses que no val la pena donar-hi tantes
voltes, ja que sempre hi haurà algú que no compartirà la
teva opinió, que no es pot agradar o caure bé a tothom...
Al cap i a la fi, deixaràs de dir el que penses o fer el que
t’agrada per por del que diguin? En quina societat vivim
que encara ens qüestionem si els nostres actes
repercutiran en l’opinió dels altres?
Crec que de tot això se’n diu personalitat, no cal fer-ne
diferències. Cadascú és lliure de fer el que vulgui.
Clara López Muñoz 4t d’ESO B
El perill d’Internet per als
menors
L'accés a Internet té molts beneficis des que s'han tret les
noves tecnologies, d’entre els quals, que avui en dia hi
pots navegar per buscar tot tipus d'informació. En canvi
pels adolescents té els seus riscos.
D'entrada sabem que les xarxes socials ens han envaït la
nostra vida privada. Cada dia, sigui l'hora que sigui, tant
adolescents com adults tenim la necessitat de
connectar-nos a qualsevol xarxa social. Quan els
adolescents queden amb els seus amics tenen el vici
d'anar mirant el mòbil cada 20-30 minuts.
Però, necessitem una societat com aquesta? Realment
necessitem les xarxes socials per entretenir-nos? No tenim
res més a fer?
Ja se sap que l'adolescència és una etapa difícil en la qual
els joves no saben del tot què fan ni quin risc poden córrer,
per això, els adults haurien d’estar més a sobre dels seus
fills: els adolescents xategen amb persones que no
coneixen, que han conegut a partir de qualsevol xarxa
social. Els agafen confiança de seguida i es pot donar el
cas que els passin qualsevol foto, ja sigui estant
despullat/da o vestit/da. Però sabeu que aquestes fotos
no desapareixen mai?
Per altra banda, a més de tot això, també pots patir
Civerbullying, quan un o una menor és amenaçat, humiliat
o molestat per un altre a través de telèfons mòbils, jocs
online...
Gràcies a tot això, Internet està afectant de manera
emocional i de forma personal.
L'Internet és perillós i no saps mai la veritat. Intentem
pensar una mica més abans de fer les coses.
Esther Vistós 4t d’ESO B

16. Festa de final de curs16
El passat dijous dia 8 de juny, al nostre institut es va
celebrar la festa de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i dels
de 2n de Batxillerat, a la qual van assistir alumnes, familiars
i professorat.
L’acte va començar a ¼ de 10 del vespre, al pati de
l’institut. Primer hi va haver una petita presentació de la
directora del centre, Mercè Palau, i de la presidenta de
l’AMPA. Tot seguit, unes actuacions d’en Carles Girbau i
l’Anna Mayo (alumnes de 4t d’ESO), tocant la guitarra i el
violí i, després, cantant una cançó de Lalaland.
Seguidament es va passar el vídeo protagonitzat pels
alumnes de 4t i dirigit per en Pau Camps i la Gemma
Bueno (també alumnes de 4t d’ESO). Per acabar, les
tutores van donar les orles als alumnes de 4t d’ESO.
Després van venir els alumnes de 2n de Batxillerat. Es va
començar amb una actuació musical d’en Joan Arderiu i
l’Adrià Sanglas. Tot seguit, es va mirar el vídeo fet pels
alumnes de 2n de Batxillerat i dirigit per l’Albert Latorre.
L’última actuació que es va fer va ser una cançó de Teràpia
de Shock, tocada per en Joan i l’Adrià i cantada per
l’Aldana i l’Esther (alumnes de 2n de Batxillerat). Finalment,
la tutora va donar les orles als alumnes de 2n de Batxillerat
i l’acte es va acabar amb un petit discurs de la directora.
Per acabar amb èxit la graduació, es va oferir un piscolabis
a tots els convidats i graduats.
Alba Capdevila 4t d’ESO C
Discurs dels alumnes de
4t d’ESO - curs 2016-2017
Bona nit a tothom. Avui és un dia molt especial per a tots
els alumnes de 4t d'ESO, ja que celebrem la nostra
graduació, el fi d'una de les etapes més importants de la
nostra vida.
Vam començar l'ESO —literalment i perdó per l'expres-
sió— acollonits; suposo que això ve degut a les típiques
pel·lícules americanes on es veu que a l'institut els alum-
nes es divideixen entre els populars i els pringats, cosa que
vol dir que si no ets un popular només et passaran que
desgràcies, però hem vist que no era així. També ens feia
molta il·lusió tenir una taquilla, ja que en aquestes famoses
pelis americanes podem apreciar que els alumnes
gaudeixen d'una fantàstica taquilla decorada amb fotos i
enganxines, tot molt bonic. Però en veure les que teníem
en aquest centre ens va caure l'ànima als peus, ja que són
minúscules, unes sobre les altres i més d'una vegada ens
hem emportat un bon cop al cap o hem tingut algun petit
accident, però la Tere té solucions per tot: gràcies, Tere.
Bé, deixant de banda els nostres somnis trencats, cal dir
que també hem passat i viscut grans moments i experièn-
cies a l'INS Miquel Martí i Pol i hem fet amistats de veritat,
d'aquelles que et marquen. Sense elles, la nostra estada
aquí al centre no hauria estat el mateix.
Sincerament, encara no ens fem a la idea que avui ens
estiguem graduant; ha passat tot tan ràpid! No ens imagi-
nem com hem passat de ser els petits, els quals veien els
alumnes de 4t com a persones increïblement madures i
com un exemple a seguir, i ara de primera mà, us assegu-
rem que no és així, ja que a vegades pensem que els de 1r
són més bon exemple que nosaltres. Però aquí estem, al
final ho hem aconseguit, encara que costi de creure.
Per últim, donar les gràcies a tot l'equip docent per
proporcionar-nos tot un seguit d'aprenentatges, uns més
útils que d'altres, i també agrair-vos a tots vosaltres l'esforç
que heu fet per estar avui aquí.
Moltes gràcies, a reveure i fins sempre.
Festa de comiat de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat

17. Festa de final de curs 17
Discurs dels alumnes de
2n de Batxillerat - curs
2016-2017
Bona nit a tothom. Volem agrair-vos a tots, alumnes,
professors, familiars i amics, que hagueu assistit en aquest
dia tan especial com és la nostra graduació. Avui celebrem
que hem acabat una etapa en la qual hem viscut molts
moments, de millors i de pitjors, però el que ens satisfà és
poder estar aquí després de tant esforç i feina feta.
Vam acabar sisè de primària essent els alumnes més grans
de l'escola, i aquell mateix setembre vam començar
l'institut, amb por i on vam passar a ser els més petits. Sis
anys més tard, hem crescut i madurat com a persones i
estudiants. En aquesta etapa hem conegut gent nova, amb
la qual hem establert una bona amistat que encara perdura.
Amb ells hem compartit molts moments i ens hem donat
suport mútuament.
Quan vam acabar 4t, vam prendre la nostra primera decisió
important: continuar estudiant batxillerat. Tot i així, alguns
companys de l'ESO van emprendre nous camins. Vam
iniciar primer de batxillerat, el qual va resultar ser més difícil
del que ens pensàvem, però segon ho ha estat molt més.
Durant aquest curs hem tingut la pressió de decidir com
enfocar el nostre futur acadèmic.
Com diu el llatinisme “per ardua ad astra”, pels camins
difícils s'arriba a les estrelles. Després d'aquests dos anys
de patiment, esforç, nerviosisme i estrès, hem aconseguit
obtenir amb molt d'orgull un dels títols més importants de la
nostra carrera. Malauradament, encara queda un últim
esforç, aprovar la selectivitat, però tindrà la seva
recompensa amb el viatge de final de curs.
D'aquesta etapa, ens emportem una maleta plena de
records, experiències, aventures, sortides, classes,
celebracions, hores de pati... En definitiva, grans moments
que sempre recordarem.
Per acabar, volem donar les gràcies a tots els professors
que ens han acompanyat durant aquesta trajectòria i agrair
que ens han ajudat i ensenyat de la millor manera possible.
Volem agrair en especial a la nostra tutora, la Núria Llorens,
que ens ha donat suport i ens ha ajudat en els moments
difícils amb el seu positivisme i la alegria que transmet.
El batxillerat és difícil, ho hem de reconèixer, però amb
esforç i ganes tot és possible. Per tant, animem els nostres
companys de 4t a esforçar-se i a no rendir-se.
A partir d'avui, els nostres camins se separaran, uns conti-
nuarem estudiant, altres preferiran treballar, alguns
marxaran, però sempre ens quedarà el record d'aquests
anys inoblidables. Molta sort a tots!

18. Festa de final de curs18

19. Opinió 19
El bullying no és una
forma de vida
Èxit o fracàs de les
aplicacions dels mòbils
Els alumnes, per estupidesa humana, des que existeix
l'escola, tenen la necessitat d'insultar i humiliar l'altra gent.
Els anys que un passa aprenent i estudiant, ja sigui a l'escola
o a l'institut, són molt importants en el desenvolupament
d'un mateix, per créixer com a persona i per aprendre a
conviure amb els altres. Però hi ha gent que es nega a
comportar-se correctament amb els companys. Jo, perso-
nalment, no puc entendre el perquè d’aquests impulsos per
arruïnar la vida d’una persona que no ha fet mal a ningú.
La meva teoria és que tot comença quan hi ha alguna perso-
na que destaca o, simplement, té un aspecte físic o psicolò-
gic diferent dels que l'envolten; els altres, sense ador-
nar-se’n, es comencen a sentir amenaçats per una força més
gran que ells mateixos, -enveja- i comencen a riure-se’n i a
torturar-lo. Això és un defecte que l'espècie humana ha afegit
a la seva llista de defectes sense pensar el que podria
comportar, però aquesta llista encara es pot canviar.
No suporto la gent que en veure que estan fent mal a un
company/a, s'aparten o disculpen el que ho està fent i
calmen la seva consciència dient-se a ells mateixos que el
company/a que ho està patint s'ho ha buscat. Jo defenso
que absolutament ningú en aquest món mereix que el tortu-
rin, per molt mal que hagi fet i, aquestes hores de pati espe-
rant fer-li pena a alguna persona i que et vingui a veure,
aquestes nits plorant perquè mai has rebut una mirada
d'aprovació ni de complicitat per part d'un company, aquest
desig que vinguin amb tu ni que sigui per pena, no s'ho
mereix ningú.
Segons la Comissió Nacional de Drets Humans, vuit de cada
deu nens pateixen bullying. Aquesta és una xifra molt greu i
de la qual hauríem d'estar avergonyits com a persones. Però
no ens fa falta fixar-nos amb les xifres per saber que hi ha
alguna cosa que no funciona a la nostra societat. Penso que
aquesta cosa està relacionada amb la tolerància, la cons-
ciència i la violència dels joves.
Per solucionar aquest problema s'ha de començar des de
baix, i això implica construir uns valors que permetin acceptar
tot tipus de persona. Tothom defensa que això ho han
d’ensenyar els pares i no ho nego, però els valors d'una
persona es formen a partir del que es veu, s’aprèn i se sent
al teu entorn. Per això aconseguir un clima relaxat i proper a
l'escola pot ser molt favorable a l'hora de treballar aquest
tema.
No crec que ningú tingui dret a fer mal, ni que ningú tingui el
deure d’aguantar-ho, de forma que d’alguna manera s’ha
d’aconseguir eliminar aquesta violència que genera la
desconfiança en un mateix, però això també significa eliminar
la falta d’autostima, una cosa que sí que es pot treballar.
Rita Vilarasau 4t d’ESO C
Per què una aplicació de mòbil passa tan ràpid de l'èxit al
fracàs? Hi ha moltes aplicacions que quan surten a la llum
tothom les fa servir, però quan aquesta no ens dóna el que
volem i ningú hi juga, el percentatge d'usuaris cau en picat i
es converteix en fracàs. Aquestes aplicacions són creades
per ser utilitzades sempre i per un gran nombre d'usuaris.
Per exemple, la famosa aplicació del Pokemon Go, va tenir
molt d'èxit durant l'estiu passat i va arribar a ser l'aplicació
més utilitzada. Els seus creadors deien que havien aconse-
guit treure molta gent al carrer, ja que per fer-la servir havies
de sortir a l'exterior. A causa d'això, veies molta gent al carrer
capficada al mòbil caçant Pokemons, fins i tot, a grans
ciutats s'havien fet concentracions de persones per
trobar-los.
En aquests moments, ja no se'n sent a parlar i molt pocs
usuaris hi juguen, per tant, és un gran exemple del pas de
l'èxit al fracàs. Va ser l'aplicació que va tenir un gran furor
entre els joves, però si ara els preguntes si encara la fan
servir, molts et diran que ja l'han desinstal·lat. D'aquí a un
temps, passarà el mateix amb una altra aplicació que algú
posarà de moda i aconseguirà arribar als mateixos usuaris
que va tenir Pokemon Go.
Gràcies al Play Store o a l'Apple Store pots aconseguir totes
les aplicacions que tu vols, però abans de fer-ho pensa, si
d'aquí a un temps quan passi el gran èxit, seguiràs fent-la
servir o no. És millor descarregar-te una aplicació que
realment necessites que no pas l'aplicació que està de
moda.
Ara, també el tema de conversa sobre les aplicacions és que
cada cop s'assemblen més les unes a les altres. Les aplica-
cions Whatsapp, Instagram i Snapchat es van crear per
separat i la utilització de cadascuna era diferent. Quan han
vist que una ha fet una millora i ha aconseguit més usuaris,
les altres intenten fer el mateix o millor i aplicar-ho per intentar
guanyar també més seguidors. Finalment, la gent només farà
servir una de les tres, perquè amb una pots fer el que fan les
tres per separat.
Personalment, opino que hi ha massa oferta d'aplicacions,
per això la gent s'estressa i no saben quina triar, però el que
fan és descarregar-se la que més propaganda fan o té més
èxit. El consell que jo dono als pròxims creadors és que quan
facin noves aplicacions siguin conscients que la seva creació
tindrà èxit fins que els joves ho decideixin.
Judith Raya Sayago 4t d’ESO A

20. Opinió20
Entrevistes
Prejudicis entre dones
Ens queixem que els homes tenen molts prejudicis amb les
dones. Que si ens diuen “putes” per anar amb molts nois,
que si només es fixen amb el físic i moltes coses més. Però
abans de queixar-nos, hem pensat que les primeres a
jutjar-nos som nosaltres mateixes?
Hem d’acceptar que totes hem dit o pensat, alguna
vegada: “aquella és una guarra, va amb tots els tios”. I la
que digui que no, és mentida. Si volem que aquesta
etiqueta desaparegui (ja que tothom fa el que vol amb la
seva vida) hauríem de deixar de fer-la servir entre les noies.
Per altra banda, també hi ha el tema de la depilació. Jo
defenso que cadascú té el seu cos i fa el que vol amb ell,
així que si veig una noia sense depilar no diré: “Ai, quin
fàstic”, perquè si ella vol anar així, que hi vagi.
Un altre tema també molt important i delicat és el del físic.
Tornant a la frase que cadascú té el seu cos i fa el que vol
“Ens sentim privilegiades d'haver
pogut estar aquí”
Aquest any, alguns professors de l'institut han portat a terme
un projecte Erasmus+ KA101. És un projecte de mobilitat de
professors consistent en un Job shadowing, una immersió
cultural i lingüística i observació d’altres visions de treball.
L'intercanvi va ser entre el nostre institut i el Turenguin
yhteiskoulu, Turenki, Finlàndia. Els nostres professors van
sol·licitar l'intercanvi (d'una setmana de durada), per conèixer
nous sistemes educatius i observar el funcionament del
learning environment, que consisteix en un espai on els
alumnes poden treballar de manera diferent, és a dir, és una
aula de classe però no com les convencionals, on tenen pufs,
butaques... de manera que els alumnes a l'hora de fer
treballs es poden comunicar més fàcilment i poden treballar
d’una altra manera. A més a més, els resultats de l'examen
Pisa a Finlàndia són molt alts. També volien observar el
tractament de la diversitat, les eines TIC i l’organització en
general. D’altra banda, els professors de Finlàndia estaven
interessats a venir al nostre centre pel nostre projecte clil (fer
matèries en anglès), així com per les eines TIC.
L'objectiu d'aquest projecte és intentar aplicar tot allò après i
fer-ne difusió.
Les quatre professores del nostre centre van anar a Finlàndia
l’última setmana d’abril i s’hi van estar sis dies. Per
participar-hi calia haver format part del projecte GEP i tenir el
nivell B2 d'anglès. Cada professora, allà, tenia una tasca
concreta: s'encarregava d'observar una matèria o un
aspecte concret. Per a l’observació d’altres visions de treball
van assistir a diverses classes d’àrees diferents, es van
entrevistar amb el professorat, la consellera d'estudiants—la
amb ell, per què hem de tenir tants complexos? Si hi ha
una noia prima, per què se li ha de dir que és anorèxica,
tenint en compte que l’anorèxia és un trastorn molt seriós?
I en el cas contrari, per què una noia grassa ha de ser tan
criticada?
És veritat, les noies sempre som les més criticades i no
entenc per què. Tots els cossos són macos i t’has d’esti-
mar a tu mateixa i deixar estar les crítiques dels altres, el
que importa és estar sa i bé amb un mateix. De totes
maneres, les noies som les primeres a criticar-nos el físic i
tot sembla una competència per quina és la més guapa i la
que està més “bona”, i això fa que hi hagi massa insegure-
tat entre nosaltres.
Gemma Bueno Checa 4t d’ESO B
qual els va explicar el programa antibulling (Kiva-Koulu)— i la
inspectora i van poder observar la metodologia que utilitzen,
la filosofia, els recursos (més abundants que els nostres).
També van anar a veure l'orquestra que té l'escola, formada
per alumnes i professors. Cada dia havien de fer un informe
de la jornada.
Les professores del nostre institut consideren que ha estat
una molt bona experiència. Els agradaria poder aplicar aquí el
tractament de la diversitat, millorar els espais i aconseguir
que els alumnes siguin tan responsables i autònoms com són
allà.
Les tres professores finlandeses que van venir al nostre
institut eren la Minna, la Matleena i la Johanna. Des del
Rodalies els vam fer una entrevista.

21. Entrevistes 21
1. De què sou professores? Què és el que més us
agrada de la vostra feina?
Minna: sóc professora de música.
Matleena: sóc professora d'economia.
Minna i Matleena: el que més ens agrada són els nostres
estudiants.
2. Què us va empènyer a venir aquí?
Minna i Matleena: estem interessades en l'educació a
Espanya, també volíem veure les diferències i les semblances
entre Finlàndia i Espanya en l'àmbit de l'educació.
3. Com vau fer la selecció de professors que vindrien?
Minna i Matleena: vam omplir un qüestionari i, a través
d'aquest, ens van seleccionar segons el nostre nivell
d'anglès i les nostres respostes al qüestionari.
4. Com us han rebut?
Minna i Matleena: Molt bé! Sou molt simpàtics i oberts, no
sou gens vergonyosos. Estem molt contentes de ser aquí.
5. L'actitud de la gent d'aquí és molt diferent de la
de la gent de Finlàndia?
Minna i Matleena: Bastant, com ja hem dit, vosaltres sou molt
més oberts que nosaltres. Els finlandesos som més tímids.
6. Us agrada aquest país?
Minna i Matleena: Moltíssim!! Ens agraden molt les vistes,
tots els paisatges i el clima! És difícil comparar amb Finlàndia
perquè hem nascut allà, però Catalunya és molt bonic.
També ens ha agradat molt el menjar: la coca, el pa amb
tomàquet, la paella...
Minna: Sí! I l'all i oli.
7. La dieta mediterrània és molt diferent a la
finlandesa?
Minna i Matleena: Sí, bastant... A Finlàndia mengem molta
més verdura; en mengem a tots els àpats i l'hem trobat a
faltar a l'esmorzar, on només hi podíem trobar el tomàquet.
Una altra diferència és que el nostre pa és brown bread, un
pa que està fet de rye (sègol).
8. L'institut d'aquí és molt diferent del de Finlàndia?
Minna i Matleena: Hi ha moltes semblances, però també
alguna diferència; per exemple, les nostres classes duren 75
minuts, després fem un descans de 15 minuts, tornem a fer
una classe de 75 minuts i tot seguit dinem; dinem tots junts i
a les 11. El dinar és gratuït per a tothom. Continuem amb una
altra lliçó de 75 minuts, un descans de 15 minuts i l'última
classe, de 75 minuts també. Quan arribem a casa a les 5
més o menys, sopem. A més a més, una altra diferència és
que nosaltres comencem les classes a les 9.
9. Els mètodes d'ensenyament són molt diferents?
Minna i Matleena: Nosaltres avaluem del 4 al 10. 4 és suspès
i a partir del 5 ja és aprovat. Les nostres classes són més
pràctiques i dinàmiques.
Matleena: a la meva classe, per exemple, cuinem. Fem
menjar, que a vegades és el dinar. Penso que la meva classe
els serveix perquè un cop acabin l'institut, puguin ser
independents.
Minna: i a la meva, per aprendre música, tenim una banda de
l'institut on cada un dels alumnes toca un instrument.
10. Què és el que més us ha sorprès d'aquí?
Minna i Matleena: Una cosa que ens ha sorprès molt és que
vosaltres, els alumnes, feu les presentacions orals sense
llegir el paper; els nostres alumnes fan les presentacions tota
l'estona mirant al paper sense aixecar el cap.
11. Us ha costat molt adaptar-vos als horaris de
Catalunya?
Minna i Matleena: Ens ha costat una mica perquè hem trobat
a faltar un descans per fer un mos entre classe i classe
perquè com que estem acostumades a dinar a les 11, dinar
a les 2 se'ns ha fet una mica feixuc.
Matleena: Com que al vespre no teníem temps per digerir el
sopar ens costava dormir. Estem acostumades a sopar a les
5 i tenir molta estona per fer la digestió.
12. Què és el que més us agrada de Roda?
I de Catalunya? I el que menys?
Minna i Matleena: de Roda, les vistes. De Catalunya, Rupit:
semblava que estiguéssim en un conte de fades, semblava la
decoració d'un rodatge d'una pel·lícula. Ens va encantar.
No hi ha res que no ens agradés; si hem de dir alguna cosa,
el temps de durada del projecte, se'ns ha fet molt curt.
13. Què penseu que us podríem aportar? I què ens
podríeu aportar vosaltres?
Minna i Matleena: De vosaltres ens ha agradat molt la idea de
llegir la primera mitja hora del matí. Nosaltres creiem que us
podem aportar el tema del dinar, és a dir, dinar tots junts i
gratuïtament, ajuda molt per la cohesió. També creiem que
és bo no canviar de professor/a cada any, així ja el coneixes.
14. Què en traieu d'aquesta experiència?
Minna i Matleena: Ha estat fantàstica! Ens sentim
privilegiades d'haver pogut ser aquí, hem viscut moments
excel·lents.
Minna: Està molt bé conèixer altres cultures i països diferents
per després aportar coses noves al teu.
15. Us ha sorprès que parlem sempre en català?
Minna: A mi no perquè ja havia estat aquí.
Matleena: A mi no, ja ho sabia.
La Minna, la Matleena i la Johanna estan molt contentes
d'haver pogut dur a terme aquest projecte i ens volen agrair
tot el tracte que hem tingut amb elles
Ivet Gonzalo, Mariona Noguera i Ivet Sabariego 4t B

22. Entrevistes22
Marc Lara i el Sindicat d’Estudiants
El Sindicat d'Estudiants
del nostre institut és un
nucli del SEPC (Sindicat
d’Estudiants dels Països
Catalans, Sindicat d’Es-
tudiants de l’Esquerra
Independentista) que
treballa per defensar els
drets dels estudiants en
tots els àmbits, i lluita per
una educació en català,
antipatriarcal, popular,
pública i de qualitat, etc.
Al llarg del curs s'han dut
a terme una colla de
campanyes.
La primera va ser el 8 de
març, dia de la dona
treballadora. A l'hora de lectura es va passar una cançó reivin-
dicativa (“I tu, sols tu”, de Diluvi) a totes les classes. A l'hora
del pati es va llegir un manifest conjuntament amb els profes-
sors i es van repartir llaços liles a tots els estudiants i docents
del centre. També hi havia piquets informatius per conscien-
ciar de les problemàtiques actuals. Relacionat amb aquest dia
també es va fer un mural amb frases feministes i amb biogra-
fies de dones destacades que els membres del sindicat
voldrien estudiar a les diferents assignatures, com per exem-
ple, Maria Mercè Marçal, escriptora.
Per al dia 1 de Maig, des del sindicat es va organitzar una
xerrada als alumnes de 1r i 2n de batxillerat sobre les
precàries condicions laborals a què estan sotmeses les treba-
lladores de les càrnies. Per altra banda, i conjuntament amb
els sindicats la COS i la CGT i altres organitzacions de la
comarca, es va organitzar una manifestació a Vic, que va tenir
un gran èxit, el dissabte 29 de maig en motiu de l'1 de Maig,
dia de la classe treballadora.
També, el 17 de maig, en motiu del dia en contra de la lgtbifò-
bia, es van repartir fulletons informatius a l'entrada de l'insti-
tut. També es va penjar una bandera del moviment lgtbi.
Membres del Sindicat d'Estudiants
Des del Rodalies hem entrevistat en Marc Lara, un alumne de
1r de Batxillerat que és membre del Sindicat d’Estudiants
d’aquest centre.
Quant de temps fa que ets al sindicat?
Un any i una mica més; vaig ajudar a fundar-lo.
Quin paper tens en el sindicat?
Sóc un militant més, som un sindicat de classe i assembleari.
Participo en totes les activitats que es fan i intento ajudar a
organitzar-les.
Quants membres sou?
De moment som 13 membres, de 4t d’ESO, 1r i 2n de
batxillerat, però estem oberts a tothom, sigui del curs que
sigui.
Com us organitzeu?
Ens reunim a l’institut a les hores del pati pràcticament cada
setmana i intentem fer activitats i actes per defensar els drets
dels estudiants.
Com organitzeu les vagues?
Secundem les vagues en les quals participa el nostre sindicat,
informem als alumnes del motiu de la vaga, repartim les
autoritzacions als alumnes on s’informa dels motius de la
vaga i animem a tothom a anar a les mobilitzacions que es
convoquen en motiu de la vaga. Organitzem una manifestació
els dies de la vaga a Vic conjuntament amb els altres nuclis
d’aquest sindicat de la comarca.
Àlex Aguilera i Iván París 4t d’ESO B
Marc Serena
“Crec que el periodisme pot fer el món
millor”
El Col·legi de Periodistes i l’Obra Social La Caixa organitzen el
programa La premsa a les escoles. L’objectiu és enviar un
periodista als instituts que s’hi han inscrit per fomentar
l’interès dels alumnes per a l’actualitat i la reflexió sobre el
paper dels mitjans de comunicació en la societat.
Al març d’aquest any, el periodista i autor del llibre, entre
altres, Això no és africà, Marc Serena, va visitar el nostre
institut per fer una xerrada als alumnes de 4t d’ESO sobre el
periodisme. Serena va fer un viatge per Àfrica durant un llarg
període de temps per escriure aquest llibre, entrevistant
testimonis gais i transsexuals, ja que en molts països d’aquest
continent l’homosexualitat està penalitzada.

23. Entrevistes 23
- A què volies dedicar-te quan eres petit?
Vaig fer el batxillerat social i l’única carrera que volia estudiar
era periodisme. Vaig entrar per poc, gràcies a un examen de
mates.
- Per què vas estudiar periodisme?
Perquè crec que el periodisme pot fer el món millor i pot
millorar la vida de les persones. A hores d’ara massa gent
estudia periodisme a les universitats i el mercat laboral no pot
oferir feina per a tots.
- Quants anys fa que et dediques al periodisme?
Quinze anys. Professionalment, des dels 18 anys; llavors era
una altra època i vaig tenir molta sort. Tenia tres feines, així
que tinc una bona experiència professional. No obstant això,
tinc amics que no han tingut aquesta sort i ho tenen més
difícil.
- Algú de la teva família també ho és?
Els meus pares són mestres. És una feina similar, ja que al cap
i a la fi es tracta de parlar en públic, tractar amb els altres i
pensar en temes que puguin interessar, ja sigui als alumnes o
als lectors. Una altra semblança és que si et dediques al
periodisme pots dir la teva opinió però no ha d’influir ni canviar
la manera de pensar dels altres, sinó que els ha d’ajudar.
Passa el mateix si ets un professor.
- És fàcil guanyar-se la vida com a periodista?
Hi ha altres maneres de guanyar-se millor la vida i també fan
falta altres professions més indicades. Les empreses
periodístiques són molt dèbils. Però, fa poc, vaig conèixer una
dona de 60 anys que s’ha dedicat tota la seva vida al circ i
que s’havia guanyat la vida amb aquesta professió. Això
demostra que si verdaderament t’agrada una cosa, lluita per
ella.
- Quin és el teu mètode de treball?
Treballo per lliure i creo els meus propis projectes. M’agrada
obrir finestres a nous mons i pensar en coses que la gent no
sap i que els podrien interessar. A partir d’aquí penso en com
descobrir-les i donar-les a conèixer.
- Has treballat mai a la televisió? Si és així, de què?
Sí, he treballat a TV3, a Televisió Espanyola i a altres
televisions locals. Ara vinc de fer un documental a la televisió
pública USA. M’agrada molt treballar en aquest ambient ja
que treballes en equip i encara que pot ser una mica
complicat, el resultat és molt potent. En canvi, treballar a la
ràdio és més diferent, ja que hi ha més tècnics i gent de mons
molt diferents.
- Què en penses, de la gent que surt a la televisió fent la
feina d’un periodista quan en realitat no ho són?
Crec que hi ha una certa confusió entre el que és el
periodisme i l’entreteniment; jo he fet les dues coses i són
molt diferents. Per exemple, jo no puc vestir-me de Mosso i
dir que ho sóc. Però si ets periodista no fa falta anar vestit
d’una manera concreta així que és fàcil fer-t’hi passar. I si
contracten aquesta gent, què hi farem...
-Qui és el teu periodista favorit? Per què?
Josep Maria Planas, de Manresa. El van assassinar mentre
feia la seva feina i és un referent perquè demostra que fer la
teva feina et pot costar la vida.
- Quins són els temes que més t’agrada tractar?
La desigualtat i la no equitat. Estem en un món que està
canviant i cada cop hi ha més diferències; hem d’entendre per
què està passant això. Un exemple serien les llibreries petites,
que han de tancar perquè grans empreses com Amazon els
estan robant la feina.
- Quin és l’últim article que has escrit? I llibre?
Avui mateix he entrevistat a “Badgyal”, una noia que és
famosa per cantar trap en català encara que ella afirmi que no
és trap sinó un altre tipus de música. Sempre s’ha de tenir en
compte que quan fas una entrevista tu ets un pont entre la
gent que sap i la que vol conèixer; el periodista mai és el
protagonista. L’últim llibre que he escrit es Microcatalunya.
Tracta sobre els pobles de menys de 500 habitants. D’aquí
poc en sortirà la 3a edició.
- Parlant dels teus llibres, quin és el teu favorit?
Dels que he escrit jo, no en tinc cap de preferit: això que ho
digui la gent. I en general m’agrada molt un llibre que es diu El
ruido eterno, d’Alex Ross, que parla del S.XX a través de la
música.
- Què et va inspirar a escriure llibres?
M’agrada entrar en profunditat en les coses, un llibre t’ho
permet fer. No es poden resumir les coses amb una paraula.
- Què és el que més et va agradar del teu viatge a
Àfrica?
Més que agradar, em va sobtar com és tractat el tema de la
sexualitat i la transsexualitat allà a l’Àfrica, ja que la situació és
extrema i alarmant. Estimar suposa una condemna i un
problema molt gran ja que tothom té visions molt diferents i és
un tema del qual no es parla i que molta gent desconeix.
-Tornaries a repetir el viatge?
Sí, de fet hi he anat unes quantes vegades. Tinc contacte
amb els testimonis dels llibres.
-Quina història et va commoure més?
La d’un noi de Kènia que és albí i gai. Això suposa un doble
problema per ell, ja que allà on viu els albins són perseguits
per fer bruixeria amb ells, encara que són bastant protegits
per la llei, però els gais no i és clar, el noi té una vida
complicada.

24. Entrevistes24
- Al llibre es veu clar l’homofòbia que hi ha en aquests
països, però aquí també en tenim i força. Què en
penses?
Crec que és una falta d’educació. Les crítiques i insults poden
ferir moltes persones. És com el masclisme.
- Tens nous projectes de cara al futur?
Sí, però no es poden explicar. Vull viatjar molt però puc trigar
entre 4 o 5 anys.
- Quin creus que és el futur del periodisme?
Jo crec que té un gran futur encara que la situació hagi
canviat: abans tenia un paper molt important mentre que ara
hi ha molta gent interessada i molta gent que s’hi vol dedicar.
S’ha de saber triar bé.
Gemma Bueno i Sara Moruno, 4t d’ESO B
Carla Acevedo
“Tot són records i experiències
inoblidables que vaig viure en aquell
país tan petit però a la vegada tan gran”
La Carla Acevedo és una
alumna d’aquest centre que
té 16 anys i que s’ha
incorporat al nostre institut a
partir del segon trimestre. La
Carla va néixer i vivia a Vic,
però per una colla de
circumstàncies ella i la seva
família van marxar a viure a
Nicaragua. És filla de mare
catalana i de pare
nicaragüenc. Actualment viu
a Roda de Ter. Li hem fet
aquesta entrevista per saber
més de la vida i la cultura
d’aquell país i per conèixer la
seva experiència durant els
anys que va viure a
Nicaragua.
-A quina edat vas marxar a Nicaragua? I per quins
motius?
Vaig marxar als 11 anys. Abans jo vivia a Vic amb el meus
pares i els meus dos germans. Vam marxar a Nicaragua per
conèixer la família de part del meu pare i la cultura d’aquest
país.
-Amb quin propòsit has tornat a Catalunya? Tens la
intenció de quedar-t’hi?
He tornat pel meu futur, pels meus estudis, ja que la carrera
que vull estudiar no hi és, a Nicaragua.
-Quina diferència hi ha entre l’educació de Nicaragua i
la de Catalunya?
L’educació entre Nicaragua i Catalunya és molt diferent: una
escola pública aquí a Catalunya té el mateix nivell que una
privada de Nicaragua. Allà les escoles públiques, les que van
a càrrec del Govern, no donen el nivell que haurien de donar,
són de molt baix nivell. Les persones que van a les escoles
públiques són les que tenen més pocs recursos econòmics i
la majoria de nicaragüencs no estudien i sí que treballen; a
Nicaragua estudiar és tot un privilegi.
-Com és la societat i la cultura de Nicaragua?
És una societat molt masclista, ja que els avantpassats els han
inculcat aquesta idea i els han ensenyat a ser-ho. Però, per altra
banda, es pot dir que són persones molt acollidores i nobles,
persones que t’ajuden sempre que tens algun problema.
-Els aliments són molt diferents dels d’aquí?
Sí, ja que allà són més naturals. La base de l’alimentació és el
gallopinto, que és arròs amb frijoles. És normal menjar molta
fruita i beure molta aigua per la deshidratació que et pot
produir el clima. Per altra banda, la majoria de persones de
Nicaragua mengen molt desordenadament: com que no hi ha
prou diners per tenir una bona alimentació, mengen molts
fregits perquè és el més barat.
-Quins són els llocs que t’agraden més de Nicaragua?
La part sud, on hi ha la platja de San Juan del Sur, i l’illa
Ometepe. També m’agraden molt les platges, que són els
llocs més abundants i bonics que té Nicaragua, i els boscos i
les reserves naturals que hi ha, com la de Indio Maiz.
-Què trobes a faltar de Nicaragua?
El clima tropical, ja que allà sempre és estiu; la humilitat i
noblesa de les persones; les amistats, els amics, la família, els
llocs... Tot són records i experiències inoblidables que vaig
viure en aquell país tan petit però a la vegada tan gran.
Andrea García i Jana Pérez 4t d’ESO B
La Carla amb companys de l’Escola d’Estelí
La Carla amb l’uniforme de
l’Escola d’Estelí

25. Recomanem 25
Títol: Per 13 raons (sèrie)
Director: Brian Yorkey
Productor: Netflix
Any: 2017.
Actors: Dylan Minnette, Katherine
Langford, Christian Navarro.
Argument: És una sèrie dels
Estats Units de misteri i drama
adolescent, inspirada en el llibre de
Jay Asher: Per 13 raons. La trama
gira entorn d’una estudiant, la
Hannah Baker, que se suïcida
després d'un seguit de tragèdies
viscudes i provocades per alumnes
concrets de l'escola.
La història comença quan un
adolescent que té una vida normal,
Clay Jensen, retorna a casa i es
troba un paquet misteriós. En
obrir-lo descobreix que hi ha 13
cintes gravades per Hannah, la
companya de classe que es va
suïcidar. En aquesta cintes la
Hannah explica com fa culpable de
la seva depressió i mort 13
companys dels seu voltant, inclòs
ell mateix.
Recomanem: Us recomanem
aquesta sèrie perquè ens ha
agradat molt. Val la pena mirar-la
perquè té un final inesperat, i
també aprens com un conjunt de
persones pot influir en un suïcidi.
Des del nostre punt de vista, en
aquesta sèrie es tracten molts
temes, reflecteix bastant bé la
societat d'avui en dia i creiem que
pot agradar a molts tipus de públic.
Tot i que ha rebut crítiques com ara
que incita al suïcidi i a la violació,
nosaltres pensem que és tot el
contrari i que els espectadors en
poden fer un aprenentatge.
Ivet Gonzalo, Mariona Noguera
i Ivet Sabariego 4t d’ESO B
Clàudia Crosas, Jade Fonseca
i Estel Vilellas 4t d’ESO A
Títol: El viaje de Chihiro
Any: 2001
Director: Hayao Miyazaki
Banda Sonora: Joe Hisaishi
Gènere: Aventura, fantasia i drama
de dibuixos animats
Classificació: Autoritzada per a
tots els públics
Producció: Studio Ghibli
Argument: Una nena, mentre
viatja amb la seva familia, es perd
en un lloc sobrenatural on haurà
de viure durant un temps fins a
trobar els seus pares.
Recomano aquesta pel·lícula
perquè cada cop que l’he mirat
m’ha deixat molt commogut. Els
temples japonesos abandonats
que hi apareixen, els personatges,
els llocs… És tot tan característic i
especial! És una obra que
transmet molt, tant per la història
en si com per l’espectacular
banda sonora que Joe Hisaishi va
compondre per a la pel·lícula, la
qual hi està molt ben integrada. Us
la recomano a tots i us adverteixo
que no us deixarà indiferents un
cop l’hagueu vista i disfrutada.
Carles Girbau Pladelasala 4t
d’ESO A
Títol: My Mad Fat Diary
Director: Tim Kirkby i Benjamin
Caron
Gènere: Comèdia dramàtica
Durada: 45-55 minuts (16 capítols)
Actors: Sharon Rooney, Claire
Rushbrook, Ian Hart, Nico Mirallegro,
Jodie Comer, Dan Cohen, Jordan
Murphey i Ciara Baxendale
Argument: My mad fat diary és una
sèrie anglesa de tres temporades
basada en el llibre amb el mateix
nom, escrit per Rae Earl.
L’acció té lloc a Stamford,
Liconshire, l’any 1996. Allà viu Rae,
una noia de 16 anys que escriu tot el
que li passa al seu diari. Ella pesa 96
kg i acaba de sortir d’un hospital
psiquiàtric per tenir un trastorn
alimentari. Tot just sortir de l’hospital
es retroba amb Chloe, la seva millor
amiga del passat. Chloe no sap res
de la malaltia de la Rae ni que hagi
estat ingressada a l’hospital. La noia,
gràcies a Chloe, comença a refer la
seva vida intentant ocultar el seu
passat i comença a fer-se amiga dels
amics de la Chloe: l’Izzy, l’Archie, en
Chop i en Finn. A partir d’aquesta
amistat, Rae haurà d’intentar viure
com una adolescent normal i deixar
enrere el seu trastorn.
Recomanem aquesta sèrie perquè
té moments que fan molt riure i
d’altres on es pot veure com una
persona amb un trastorn mental ha
d’afrontar el seu dia a dia amb
inseguretats. També es pot veure
com l’assetjament i els problemes
familiars, entre altres, poden afectar
la salut mental de la gent.
Per altra banda, la música de la sèrie
està molt bé, ja que fan servir música
dels grups que estaven de moda als
anys 90.
Gemma Bueno, 4t d’ESO B
Títol: Tres vegades tu
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Pàgines: 832
Argument: Tres vegades tu és
l'últim llibre de la trilogia A Tres
Metres Sobre El Cel, que consta
de tres llibres i dues pel·lícules: A
Tres Metres Sobre El Cel i Tinc
Ganes de Tu.
És la continuació de la història de
Step (Hache a la pel·lícula), Babi i
Gin, que durant sis anys les seves
vides han arribat a canviar molt.
Step ja no és aquell noi que
participava en curses del carrer i
que es posava on hi havia merder;
ara és un productor/director d'una
empresa on els beneficis pugen
ràpidament i manté una relació
feliç amb Gin. Babi continua amb
el seu matrimoni amb Lorenzo
però no sembla gaire feliç, ja que
recorda molt el primer amor amb
Step. Però quan menys s'ho
esperen, els seus camins es
tornen a trobar. Seguidament
passaran un seguit de coses que
faran que Step torni a estar
atrapat de nou entre el primer
amor, la Babi, i aquell amor que va
lluitar per ell com ningú, la Gin.
Per què el recomano: Jo
recomano aquest llibre a les
persones que hagin seguit la
trilogia i vulguin saber com
s'acaba. També el recomano a les
persones a qui agradin les
novel·les d'amor i intriga, ja que
fins al final no saps amb qui es
queden els protagonistes.
Judith Raya, 4t d’ESO A

26. Entreteniments26
Emparella la boca amb el nom del professor
corresponent:
Sílvia Palau, Irene Pastrana i Nicole Resina
4t d’ESO C
Dolors Aymerich
Emília Yebra

27. Entreteniments 27
Saps descobrir de quin professor és cada estoig?
Relaciona les següents frases fetes amb el seu
significat:
Dolors Aymerich
Rosa Tarradellas
Glòria Colom
Mercè Coromina
Anna Coll
Elisabet
Carme Rossinyol
Montse Batlle
FER SET I MIG CAL ANAR AMB LA CONSIÈNCIA TRANQUIL·LA
FER SAFAREIG
VENIR COM L’ANELL AL DIT
A ALTA HORA DE LA NIT ENLLESTIR DE SEGUIDA
ARRIBAR I MOLDRE
CAP DRET I COR NET
MOLT TARD
SER OPORTÚ
DIR-HO A TOTHOM
TENIR SORT EN ALGUNA COSA
Raquel Costa, Alexandra Merosan i Ada Sánchez
4t d’ESO A
Clàudia Crosas, Jude Fontseca i Estel Vilellas 4t d’ESO A

28. Entreteniments28
Quins professors s’amaguen darrere d’aquests noms
desordenats?
Jeroglífics revista
Èric Àrias i Alba Capdevila 4t ESO C
Roc Aguilar, Anna Mayo i Alba Tartera 4t d’ESO A
EN ANGLÈS

29. Col·laboradors 29

30. Col·laboradors30
D E T Ò F O N A
Experiències de bosc i de taula
tempsdetofona.com santi@tempsdetofona.com
Disseny i impressió
de documents
gràfics i digitals.
C. Raval Cortines, 15
08500 Vic
Tel. 93 886 04 30
info@grafiquesbassols.com
www.grafiquesbassols.com
comunicació gràfica
XAVIER SUBIÑA
SALVANS
TRANSPORTS
XEVI
Servei Camió Grúa
C. Rupit, 26 · 08500 VIC
Tel. 629 74 60 04
xevi-subinya@telefonica.net
Carrer Seva, 21 · 08552 TARADELL
Tel. 93 880 06 79 · 639 363 573 · info@jormatic.cat
c a r n s fabregóC. Cooperació, 6
08510 Roda de Ter
Tel. 93 854 05 44
Mòbil 609 87 78 60Jordi Fabregó Méndez
Distribució i servei tècnic
Des de 1990
Avinguda Tecla Sala, 15 · 08510 Roda de Ter
T 93 854 20 28 · F 93 854 21 09
Marc Domínguez
T 618 883 226
ADMINISTRACIÓ
DE LOTERIA Núm. 1
Roda de Ter
C. Bac de Roda, 37 · Tel. 93 854 13 25
immaloteria@gmail.com
670205757
Santi Trias
serviceserviceassistència mecànica

31. Col·laboradors 31
PIZZERIA TRATTORIA
Can Teiona
Forn de pa
Especialitzats en coques
C. Ramon Martí, 29 · 08500 Roda de Ter
Tel. 938 500 397
Portal de la Rambla, 5 - Tel. 93 888 15 72
08500 VIC
SERVEIS I MANTENIMENT
RENTAT DE MOQUETES
CATIFES I SOFÀS
ABRILLANTAT DE TERRES
NETEGES EN GENERAL
c. tecla sala, 25 · 08510 RODA DE TER
netegesrodasl@telefonica.net
Tel. 93 854 06 95
sl
Higiene
Seguretat
Ergonomia
Salut
Hiser Qualipreven
HISER QUALIPREVEN, SL
Pl. Pla dels Àlbers, 5
08560 Manlleu
Tel. 93 850 78 58 · Fax 93 851 72 46
manlleu@hiserqualipreven.cat
www.hiserqualipreven.cat
C. Sant Salvador, 28-30 - 08510 RODA DE TER
Tel. 93 850 00 18 - Tel. Mòbil 659 49 76 60
EXCAVACIONS i MOVIMENTS DE TERRES
JOSEP
COLOMER