Estructura de la bogeria andreu, èric, enric, jordi i sergio
Tirant lo blanc la versemblança paula c, andrea, rebeca, cristina, sandra, gaëlle
1. Tirant lo Blanc
Rebecca Blázquez
Paula Cordón
Andrea Martín
Sandra Montero
Cristina Serra
Gaelle Suarez
2. Índex
Tema del treball:
La versemblança...............................................................................................................2
Novel·la cavalleresca i llibre de cavalleries.......................................................................3
Aspectes versemblants de Tirant lo Blanc:
Joanot Martorell...............................................................................................................5
Les dimensions dels protagonistes...................................................................................6
Els personatges realistes ..................................................................................................7
Geografia i Història...........................................................................................................8
L’Amor..............................................................................................................................9
Conclusions.....................................................................................................................10
Bibliografia………………………………………………………………………………………………………………..11
1
3. LA VERSEMBLANÇA
La versemblança és un concepte que serveix per expressar el grau de veritat que pot
tenir una hipòtesi. En realitat la versemblança és l’aproximació d’aquesta veritat amb
la realitat, ja que identifica el contingut informatiu d’una hipòtesi o teoria. A més a
més, criteris per decidir si una teoria -fins i tot una teoria que pogués ser, en definitiva,
falsa- és més versemblant que una altra.
Dins la versemblança s’hi pot distingir: fets històrics extrets de la realitat, diferents
punts geogràfics esmentats i els quals són fidels a la realitat, descripció de les classes
socials de l’Edat mitjana i personatges de carn i ossos. D’aquesta manera la novel·la es
mou en un ambient possible i creïble, és a dir, realista.
En l’època en què Joanot Martorell va escriure la seva narració, la versemblança era
una necessitat tant ideològica com literària. El mèrit que va tenir Martorell va ser
haver-se’n adonat i haver-ho fet amb aquesta extraordinària novel·la de Tirant lo
Blanc.
La novel·la reflecteix els aspectes cavallerescos d’aquella època, però també temes de
la vida domèstica com els vestits, les armes... Molts dels episodis relatats per l’autor
són fruit de molts dels esdeveniments extrets de la realitat o, si més no,
esdeveniments que podrien haver passat. Molts dels lectors que en aquella època
llegien Tirant lo Blanc s’hi havien de sentir identificats, ja que el podien considerar
pròxim al seu món.
Tal com hem dit, Tirant lo Blanc presenta una cavalleria possible, creïble, versemblant i
necessària a la seva societat.
Tirant és un personatge d’allò més humà: té problemes, s’enamora, s’ha de curar les
grans ferides que es fa en les lluites, té defectes, desitjos..., és a dir, és un personatge
que el podem considerar totalment humà. No és com els cavallers de novel·les
fantàstiques que lluiten ells sols contra 50 enemics que ni resulten ferits. Tirant, en els
seus reptes, lluita un contra un, o bé quan ho fa contra grans grups disposa d’ajuda, i
tot i així sempre surt greument ferit. L’obra està formada per personatges forts i
valents, sempre dins de les característiques humanes.
4. 2
Novel·la cavalleresca i llibre d’aventures
Abans de parlar de cavalleria s’ha de tenir clara la diferència entre novel·la cavalleresca
i novel·la de cavalleries, ja que sovint es confonen aquests conceptes.
Un llibre de cavalleries està format per narracions fabuloses, és a dir, situades en
països exòtics i allunyats que moltes vegades són ficticis, on els protagonistes
masculins són molt capaços i tenen uns dots irreals. Aquests cavallers s’enfrontaven
amb enemics terrorífics d’una força descomunal i irreal que provenien sovint de la
imaginació dels mateixos autors, i podien ser dracs, monstres, animals fantàstics..., és
a dir, tot allò que no és real.
La novel·la cavalleresca, en canvi, reflecteix la manera de viure que tenien els cavallers
d’aquella època, cavallers que existien i tenien batalles amb altres cavallers reals, les
aventures dels quals eren més mesurades. Aquests cavallers actuaven segons les seves
habilitats i el que podien o no fer, és a dir, no eren invencibles.
Tirant lo Blanc pertany al segon grup, tot i que hi ha algunes parts inversemblants.
El personatge de ficció Tirant lo Blanc passa tota la novel·la combatent un únic enemic;
els infidels, és a dir, els no creients, que la majoria de vegades són turcs.
Tirant comença sent un cavaller errant (quan triomfa a les festes d’Anglaterra), però al
final actua com un gran estratega militar ja que venç les batalles gràcies a les seves
tàctiques militars i la seva astúcia.
La novel·la cavalleresca va aparèixer en un moment en què la vida real estava plena de
cavallers. El propòsit de la novel·la cavalleresca consisteix a reproduir la realitat de la
societat en què l’autor vivia, és a dir, a ser versemblant.
5. 3
Característiques més profundes que distingeixen les novel·les cavalleresques dels
llibres de cavalleria:
- Els personatges tenen virtuts i capacitats humanes, i no pas elements
inexplicables (ex. un cavaller surt il·lès en un enfrontament amb cent homes).
- El temps narratiu era proper a qui el llegia.
- Hi apareixien personatges reals, que tothom coneixia o podia identificar.
- Hi havia episodis històrics (batalles) que tothom recordava, com la caiguda de
Constantinoble en mans dels turcs.
- No hi havia elements meravellosos ni fantàstics.
La novel·la cavalleresca va ser una manera de millorar la realitat, ja que reflectia el
que va passar al segle XV. Gràcies a això molta de la informació que tenim avui dia
s’ha pogut obtenir. Els cavallers que llegien novel·les cavalleresques volien actuar com
els seus herois. I al mateix temps aquests herois de la ficció volien actuar com els
cavallers autèntics.
Tirant lo Blanc, juntament amb altres novel·les cavalleresques, és una de les més
importants de l’Edat Mitjana europea i és un pas gegant cap a la novel·la moderna.
6. 4
Aspectes versemblants del Tirant lo Blanc
Joanot Martorell
Sabem que Joanot Martorell, l’autor de l’obra Tirant lo Blanc, va ser anomenat cavaller
per això coneixia els usos, rituals i costums de la cavalleria i va estar a les corts de
França, Portugal, Nàpols i Anglaterra (alguns dels escenaris que s’inclouen a la
novel·la).
Entre 1437 i 1445 Martorell va tenir un conflicte amb el seu cosí Joan de Monpalau
que va fer que el convoqués a la batalla a ultrança i recorregués les corts anglesa i
portuguesa buscant jutge i plaça pel combat, que finalment no es va arribar a celebrar.
Joanot Martorell creia que el seu cosí Joan de Monpalau es va casar en secret amb la
seva germana Damiata. Fet que va reflectir a l’obra anomenant-ho bodes sordes.(És el
cas de Diafebus i Estefania i Tirant i Carmesina).
L’altra brega es va establir entre Martorell i Gonçalbo d’Híjar, comanador de Muntalbà,
a causa d’un assumpte econòmic relacionat amb la venda d’un castell. Ja que no se’n
va poder venjar va decidir fer-ho literàriament a través de la novel·la; és per aquest
motiu que a l’obra hi trobem un acte de burla cap a Muntalbà, tot anomenant-lo
“gegant”.
Martorell va morir abans d’acabar Tirant lo Blanc, i Martí Joan de Galba, l’home que és
el possible autor que va escriure les parts finals de la novel·la, va reflectir la seva mort
fent que Tirant, el protagonista, també es morís.
Aquest conjunt d’experiències van fer que el mateix autor tingués la necessitat
d’incloure-les a la seva narració, fent així que la novel·la fos versemblant, tot i
presentar alguns elements ficticis.
7. 5
Dimensions humanes del protagonista
Tirant és un cavaller fort, valent, hàbil amb les armes, un gran estratega militar amb
una gran ànima, a més de ser un cortesà educat i gentil, però el que crida més l’atenció
del lector és la seva humanitat.
En altres novel·les els herois eren invencibles, havien de lluitar contra dracs i monstres,
és a dir, havien de ser sobrehumans i fets d’una sola peça. Tirant, en canvi, es presenta
més complex psicològicament. El que més impressiona al lector és la varietat de
comportaments que presenta al llarg de tota l’obra, en definitiva, la seva
versemblança, perquè té un principi i un final com totes les persones a la vida real.
Passi el que passi, Tirant al llarg de l’obra conserva en tot moment el seu caràcter de
cavaller virtuós, valent i admirable. Viu en un món real i actua sempre dins d’un marc
del que és possible, per exemple els seus combats individuals són sempre contra un sol
cavaller, ell s’enfronta sovint i moltes vegades en surt ferit com una persona real de
carn i ossos. L’autor ens vol transmetre que les seves victòries no són perquè sigui un
heroi sobrenatural sinó que aconsegueix moltes victòries gràcies al seu enginy i la seva
resistència.
D’altra banda, les seves victòries personals no són fruit de cap actuació personal
decisiva, sinó el resultat del seu coneixement en l’art de la guerra i, sobretot, de la seva
astúcia; la majoria dels seus enfrontaments militars es resolen gràcies a una estratègia.
Tirant es comporta dins del límit de les capacitats humanes, i és en les escenes
amoroses on s’humanitza definitivament i se’ns fa més atractiu, per les seves debilitats
i per l’ampli registre de situacions per les quals passa.
El que destaca més és la característica humana que mostra quan està enamorat de
Carmesina. Es mostra valent en el camp de batalla i, en canvi, davant la princesa es
mostra tímid i poc agosarat.
La humanització de Tirant arriba a la màxima expressió al moment de la seva mort,
perquè trenca una tradició literària en morir d’una malaltia havent fet testament.
En definitiva, Tirant és un personatge de ficció, però alhora humà i ben perfilat
psicològicament que, sense dubte, recull elements biogràfics dels personatges
històrics.
8. 6
Personatges realistes
Joanot Martorell no només va utilizar la versemblança en el protagonista Tirant.
També va donar un tracte d’humanitat als personatges. En la novel·la en destaquen
molts, alguns d’ells són:
L’Emperador: que manté diàlegs eròtics amb la minyona Plaerdemavida.
Viuda Reposada: és la dida de Carmesina, una dona de moral rígida i dura que
s’enamora de Tirant, i és la causa del seu trastorn. L’únic propòsit que té a la vida és
separar el seu estimat Tirant de la princesa Carmesina. També cal destacar-ne
elements grotescos, per exemple, l’episodi de la novel·la en què es despulla i suplica
les carícies del cavaller. Finalment acaba suïcidant-se.
Plaerdemavida: és la minyona del castell, és el personatge més simpàtic i entremaliat
de la novel·la. És una dona graciosa, i molt sovint desvergonyida, que sempre està
obsessionada en els afers eròtics, tot i que és un personatge que no viu experiències
sexuals però en té prou amb observar els altres.
Carmesina: és el personatge amb menys complexitat psicològica de tota la novel·la. Té
una actitud simple i unidireccional.
En primer lloc, manté l’atenció de l’espectador en els episodis amorosos.
En segon lloc, exigeix com a princesa que Tirant expulsi els Turcs de Constantinoble. I
pel que fa a l’amor, Carmesina vol continuar sent verge.
9. 7
Història i geografia
Joanot Martorell, a més de descriure a la novel·la els aspectes característics de l’època
en què ell va viure, fa que els personatges es moguin per una geografia real i ajustada
a les divisions polítiques-geogràfiques del moment. Els espais de la narració són
identificables i coneguts: Anglaterra, França, Sicília, Rodes, etc.
Un dels escenaris que surt a la novel·la és l’illa de Rodes. S’hi narra que Tirant va
participar en el seu alliberament quan va ser assetjada pels moros i els genovesos, fet
que va ser real l’any 1444 i del qual Joanot Martorell va ser informat gràcies a Jaume
Vilaragut, que hi va participar de debò.
Un altre dels temes més rellevants de l’obra és la invasió i l’alliberament de
Constantinoble, que presenta una part versemblant i una d’inversemblant. Per una
banda, Constantinoble va ser ocupada realment pels turcs l’any 1453, fet que es
reflecteix a la novel·la. Però Martorell canvia el desenllaç d’aquest succés fent que el
protagonista alliberi aquesta ciutat, cosa que fa que sigui totalment un fet de ficció.
10. 8
L’Amor
L’amor també entra dins del tema de la versemblança. L’amor s’introdueix en la vida
dels protagonistes a partir d’una mirada. Però cal destacar que l’amor és una passió, i
al mateix temps també patiment. L’amor comporta, per tant, un grau elevat de
sofriment i serà viscut i descrit com una malaltia. Justament, tot això és el que li passa
a Tirant (i a tants d’altres). Aquest era l’amor a què es lliuraven les dames i els cavallers
en aquella època, tant en la vida real com en la ficció.
L’amor entre els personatges va evolucionant al llarg de la novel·la. Per exemple, en el
cas de Tirant i Carmesina, tots dos s’estimen però la Viuda Reposada sempre hi és pel
mig, intentant fer tot el possible perquè no puguin estar junts, ja que el vol per a ella
perquè n’està totalment enamorada.
Aquest exemple d’amor és totalment realista. Hi ha dues persones que s’estimen en
secret, és a dir, sense que els pares d’un d’ells ho sàpiga, i fan tot el possible per estar
junts, però hi ha una tercera persona que sempre s’hi posa pel mig. Així doncs, van
passant les aventures al llarg de la novel·la i finalment l’amor acaba triomfant, tot i que
és molt breu ja que els dos personatges moren. Aquest final ja no és el típic en què tot
acaba bé i tothom és feliç sinó que és realista.
11. 9
Conclusió
En la realització d’aquest treball han estat moltes les preguntes generades pel grup
però la més important i evident és: Era realment necessari que Joanot Martorell
donés versemblança al Tirant?
Vam investigar i fer una petita recerca per a realitzar el treball i de fet no vam trobar
res important, és a dir, que no vam trobar cap motiu important per què l’autor donés
tanta versemblança, però la seva intenció era reflectir la seva vida al Tirant narrant els
esdeveniments reals que van passar.
Un exemple seria la vegada que es va enfrontar amb Joan de Monpalau per les bodes
sordes que va dur a terme amb la seva germana Diamata, o el conflicte de Martorell
amb Muntalbà per un assumpte econòmic relacionat amb la venda d’un castell.
D’aquí prové la versemblança dels fets històrics, geogràfics i les característiques
humanes dels personatges, i sobretot del protagonista, en Tirant. També hem pogut
observar que la corrupció i la banalitat dominen per igual en totes les classes socials.
La versemblança de Tirant lo Blanc fa que s’allunyi dels llibres de cavalleries de l’edat
mitjana; i el seu argument variat i ric en registres (que va des de l’humor i la crueltat
fins al sensualisme) fa que sigui una lectura divertida i emocionant, que ha resistit el
pas del temps.
I per aquests motius podem concloure el treball afirmant que, tal com va dir
Cervantes, l’obra Tirant lo Blanc és una de les millors novel·les europees del moment.
