1. Els Registres i el Tirant
1
Índex
Pàgines
Índex………………………………………………………………………………........1
1. Sobre la varietat dels registres al Tirant lo Blanc……………………….2 - 4
1.1 Registre: la clau per a la novel·la…………………………………………………………….......2
1.2 Tirant lo Blanc: una novel·la total.......................................................................................2-3
1.3 Sobre els registres presents a la lectura............................................................................3-4
1.4 Variació de registres: la clau per a una lectura interessant...................................................4
2. La importància de la varietat dels registres en una novel·la………….5 - 6
2.1 Afavoriment de la lectura……………………………………………………...............................5
2.2 Identificació de l’estil general d’una novel·la......................................................................5-6
2.3 Efectes negatius sobre la lectura..........................................................................................6
3. Com identificar un registre: el joc amb aquests del Tirant..................7 - 9
3.1 Característiques de cada un dels registres........................................................................7-8
3.2 L’enllaç dels diferents registres.............................................................................................8
3.3 Presentacions freqüents dels registres.................................................................................9
4. Conclusions: repàs general dels registres al Tirant................................10
4.1 Comentari de text general de l’obra de Joanot Martorell.....................................................10
4.2 Opinió del grup sobre la lectura...........................................................................................10
5. Glossari.................................................................................................11 - 12
5.1 Recull d’arcaismes del Tirant.........................................................................................11-12
6. Fonts: tot sobre el Tirant.............................................................................13
6.1 Bibliografia..........................................................................................................................13
6.2 Webgrafia............................................................................................................................13

2. Els Registres i el Tirant
2
1. Sobre la varietat de registres al Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, és, sens dubte, el clàssic de la literatura
catalana per excel·lència, a causa de l’autenticitat i versemblança sorprenent
en la seva època. Però, abans de tot, el seu èxit es deu, indubtablement, a l’art
magistral del seu escriptor per a jugar amb els registres dins el relat.
1.1 Registre: la clau per a la novel·la
Però, ben bé, què és això del registre? En fer-nos la pregunta, la conclusió no
és fàcil, i sovint queda vaga, poc precisa. Doncs bé, el registre és, segons
l’Enciclopèdia Catalana, la varietat funcional d’una llengua o text, que depèn i
variarà el seu abast segons els trets lingüístics i la situació d’ús.
És a dir, Joanot Martorell ha estat capaç de jugar de tal forma amb les paraules
i el seu significat de forma que el text resultant resulti un referent per a la seva
època i temps posteriors.
El canvi d’aquests registres influeix indubtablement sobre la novel·la. Més
encara, hi influeix per dues bandes: una interna, referent a la trama i el
transcurs d’aquesta, i una d’externa, que afecta directament el lector.
Quant a l’últim, hi ha res més bell que poder manipular algú a través de les
teves paraules? I aquesta és, segurament, la finalitat última del llenguatge,
l’última base a assolir en el teu viatge cap al cim.
Per altra banda, distingirem també entre diversos tipus de registre, que
utilitzaran, al seu torn, un lèxic i morfosintaxi diferent de les altres.
1.2 Tirant lo Blanc: una novel·la total
Com abans s’ha dit, el Tirant és amb seguretat una de les novel·les que més
han marcat la història de la literatura catalana.
Tot això es deu, bàsicament, al fet que sigui una novel·la total: Martorell no
només ha combinat magistralment els registres, sinó que ha dotat el llibre d’una
trama definida, múltiples personatges, una versemblança sorprenent i diversitat
de narradors i punts de vista.
Dins d’aquest concepte de novel·la total, nosaltres només analitzarem la
varietat de registres.

3. Els Registres i el Tirant
3
La gran quantitat d’aquests presents al llibre proposa una lectura atractiva, amb
continuïtat important i dinamisme que potencien l’interès del lector externament
per una banda, i el progrés adequat de la trama, acompanyada de les
subtrames, per altra banda, internament.
Tanmateix, una presència excessiva de registres en una novel·la provoca
directament una lectura saturada i lenta, poc atractiva i aliena al lector afectat.
Afortunadament, aquest últim efecte és subjectiu i depèn de la persona que se
suposa que està llegint la novel·la, no perdem la calma...
Aplicant les normatives anteriors al Tirant, descobrim una lectura atractiva en
primer lloc, interessant per al desenvolupament del coneixement de la literatura
catalana i el lèxic poc freqüent.
Nogensmenys, tots aquests atractius se’ns poden girar en contra: una
presència excessiva i abundant d’arcaismes, un argot cavalleresc important i un
salt continu de registres que pot arribar a marejar a certes persones.
Podem dir, doncs, que el Tirant requereix una lectura estudiada, lenta i
premeditada? Parlem-ne...
1.3 Sobre els registres presents a la lectura
Tant parlar de registres... podem passar a aplicar, doncs, la teoria trobada i
meditada a la novel·la en qüestió?
En primer lloc, cal destacar els tipus de registres que podem trobar. Són,
segons la importància presencial a l’obra:
 Un registre seriós, característic de les novel·les cavalleresques.
 Els fragments eròtics, que aporten a la novel·la aquella petita part
d’humanitat de la qual mancaven les novel·les de cavalleries.
 Els passatges humorístics, amagats subtilment entre el joc de la
cortesia pròpia de la noblesa feudal.
 Finalment, el caràcter psicològic i de reflexió que adopten certs talls de
la trama.
No cal dir, en absolut, que escriure per a compaginar aquestes quatre facetes
lingüístiques és un treball enorme intel·lectualment i pràcticament, i encara més

4. Els Registres i el Tirant
4
al segle XV. Considerem, per tant, Martorell com un dels pares de la narrativa
catalana moderna.
1.4 Variació de registres: la clau per a una lectura interessant
Però, es pot efectuar un salt de registre sense unes normes específiques?
Efectivament, no. No existeix cap art que no requereixi d’uns coneixements i
regles d’aplicació, i la narrativa no es pot estar de menys.
Al cap i a la fi, la intenció del canvi de registre és millorar el nivell de la lectura
en general. Per tant, prima per sobre de tot una lògica i coherència pròpia per a
enllaçar passatges. En segon lloc, es recomana un coneixement suficient del
codi escrit d’un llenguatge per a garantir la qualitat de la cohesió textual i la
correcció pròpia.
Finalment, adequar el text a les nostres necessitats o finalitats que volem
assolir amb el nostre escrit.
Més endavant analitzarem el salt de registres dut a terme per Joanot Martorell
a la seva novel·la i la seva efectivitat. Al cap i a la fi, d’això és del que es tracta.

5. Els Registres i el Tirant
5
2. La importància de la varietat de registres en una novel·la
És lògic que no ens agradi un producte per la impressió que ens genera una
etiqueta? Doncs això és que li passa exactament a una novel·la: la crítica social
l’acompanya i li fa ombra constantment. Llegir el Tirant en català antic no és
precisament una alegria de cada dia...
Però, a banda d’això, hauríem d’anar aprenent a valorar per nosaltres mateixos
un text. Aquest és el perquè d’aquest punt: aprendre a reflexionar i a arribar a
conclusions sense necessitat de cap font externa que ens pugui influenciar.
Això és la crítica pura.
2.1 Afavoriment de la lectura
Si és tan beneficiós per la lectura, quins efectes té sobre aquesta l’ús variat i
moderat de registres?
En primer lloc, hi ha multitud de punts de vista, que aporten, internament,
variació gramatical en els verbs i multitud de substantius, canvi d’aires.
Externament, provoquen una experimentació diferencial de la lectura per part
del lector, que li permet d’identificar-se amb almenys un dels personatges, i
opinar sobre el caràcter i actuacions beneficioses o destructives dels
personatges. Això comporta, immediatament, una aferrament a la lectura i el
seu món, o el que és el mateix, una “experiència d’usuari” més que positiva.
En segon lloc, observem un augment de la intriga en permetre obrir, a partir
dels registres o al salt d’un a altre, subtemes o subtrames, que es
desenvolupen i conclouen de forma ordenada, paral·lelament a la trama
principal. Un altre dels motius pel qual ens atrau la lectura de l’obra de
Martorell.
Finalment, es pot dir que els registres variats aporten varietat i trencament amb
la situació de les situacions monòtones. Per exemple: una escena de palau es
pot convertir en eterna al Tirant. Però l’autor sempre està preparat, en el
moment crític, per a intervenir amb l’acció de la batalla contra l’avorriment.
2.2 Identificació de l’estil general d’una novel·la
Es pot dir, doncs, que la combinació d’estils fa, com qui diu, la novel·la. I no
queda gaire lluny pensar que si el registre fa la novel·la, en determina el seu
estil.

6. Els Registres i el Tirant
6
Veiem a continuació una sèrie d’exemples:
 Al Tirant, l’abundància de fragments seriosos i eròtics dins d’un marc
medieval l’identifiquen com una novel·la cavalleresca.
 Cien Años de Soledad és una novel·la realista màgica a causa de la
presència dels registres seriosos i psicològics acompanyats de fets
surrealistes.
 Els passatges psicològics i d’acció en un context històric realista
enquadren La Teranyina dins del gènere de la novel·la històrica.
2.3 Efectes negatius sobre la lectura
Tot i els efectes positius que podrien tenir els registres sobre la lectura, per la
mateixa regla de tres aquests podrien resultar nefastos per a una correcta
interpretació del text.
Això vol dir que una abundància excessiva de registres comporta directament
una espessor exagerada del text, que activa sense marxa enrere el desinterès
del lector.
I això, senyors i senyores, pot tenir dues sortides, i cap de bona: o bé el lector
abandona la lectura, o bé la mal interpreta a causa del seu coneixement
insuficient de la llengua o la falta de concentració focalitzada.
Per evitar aquesta situació, s’hauria d’intentar escriure de forma lleugera, fer
que el text s’escorri de línia a línia. Això s’aconsegueix mitjançant una sintaxi
coherent al context, i un lèxic fàcilment intel·ligible.

7. Els Registres i el Tirant
7
3. Com identificar un registre: el joc amb aquests del Tirant
Certament, el registre és un fet a la novel·la. Però, és fàcil detectar-lo,
reconèixer-lo i analitzar-lo? Aquesta pregunta només pot ser resposta utilitzant
els nostres coneixements i, basats en aquests, dur a terme una reflexió i anàlisi
intensa de certs passatges de l’obra de Martorell.
Ens haurem de focalitzar, per tant, en una part concreta del llibre, no sortir
d’aquesta i endinsar-nos-hi. Mans a l’obra!
3.1 Característiques de cada un dels registres
Direm, en primer lloc, que la identificació depèn de les característiques
generals dels registres, que corren a càrrec de les facetes lingüístiques
(fonètica, gramàtica i lèxic) i el context general del passatge.
D’acord amb això, comencem a classificar les característiques: poden ser
internes, és a dir, referents a llenguatge; o externes, si depenen d’elements
materials (tot i que aquests es trobin tan sols descrits en el text, és a dir, són
abstractes).
No obstant això, observarem una fluctuació d’elements depenent de si el text
és oral, és a dir, es recita, o si és escrit, sobre paper.
 El registre seriós o objectiu sol contenir un tracte entre iguals, sigui en
el registre estàndard o culte. Per això empra oracions compostes
extenses i descripcions detallades. Poden aparèixer formes de cortesia
accidentalment.
 Al registre humorístic hi trobem expressions “col·loquials” (o això
intenten aparentar) combinades amb oracions simples. Tot això succeeix
dins un ús del llenguatge estàndard.
Cal destacar també que el fragment sol venir puntualitzat per
l’observació d’un personatge afectat.
 En les escenes eròtiques es denota clarament una sintaxi simple i
ordenada. Les descripcions poden ser detallades o totalment indirectes,
pendents d’una metàfora o metonímia. Vénen introduïdes per un
llenguatge estàndard, en el qual podem trobar paraules o expressions de
caire més col·loquial (per exemple, mamelles).

8. Els Registres i el Tirant
8
 Finalment, els passatges psicològics contenen nombrosos termes de
cortesia, a més d’una sintaxi composta de condició, consecució i
concessió. Per descomptat que la seva totalitat estan escrits en un
llenguatge culte notori.
3.2 L’enllaç dels diferents registres
Per altra banda, cal destacar també els diferents tipus d’enllaç entre els
registres presents en el fragment seleccionat. Això s’aconsegueix simplement
mirant les formes que introdueixen un registre nou, i l’efecte que tenen sobre el
text.
Entre els mètodes clàssics o generals hi trobaríem una fi de passatge brusca i
desenfadada, que es sol produir al final d’un capítol. El diàleg és una eina
també molt usada per Martorell, tot i que requereix un posterior aclariment
detallat del que ha succeït i dintre de quin context.
Per altra banda, existeix també una combinació de registres, menys freqüent i
difícil d’usar.
Llavors, independentment d’aquests mètodes generals, observem una variació
de registre a registre, cosa que ens porta a la conclusió que existeixen també
uns mètodes específics, adaptats a la finalitat de cada un dels registres. Són:
 Un diàleg o inici de capítol per al registre seriós, per la qual cosa direm
que aquest és l’únic dels registres que no té mètode específic.
Observem que, per l’ús del mètode general, es veu forçat a iniciar
qualsevol capítol. En rares ocasions es trenca la norma.
 Una puntualització per part d’un personatge o una descripció dels
sentiments d’aquest abans d’un passatge remet directament al registre
humorístic. Tot i així, és el registre menys freqüent de tots.
 Per a les escenes eròtiques, un pont anterior, que deixa entreveure la
finalitat i desembocament d’aquest, fet que ressalta encara més les
escenes sexuals, com revestint-les d’un tabú morbós.
 Als passatges psicològics és únic mètode el diàleg unidireccional, és a
dir, amb un receptor pacient, que no intervé. Així s’aconsegueix fer
reflexionar al lector amb les paraules que s’han dit.

9. Els Registres i el Tirant
9
Per tant, arribem a la conclusió que l’ús dels registres ve marcat per unes
estrictes normes. Però, veient que els registres determinen l’estil d’una novel·la,
poden els estils determinar les formes d’ús dels registres al seu torn?
3.3 Presentacions freqüents dels registres
Finalment, seria bo trobar exemples d’aquests registres que ens permetin
estereotipar l’estructura en què se’ns donen a conèixer els registres.
Per al registre seriós, són múltiples exemples i més que suficients les cartes de
batalla i la missatgeria entre alts càrrecs, que podem llegir al llarg de la
novel·la.
Quant als fragments humorístics, les escenes de palau són perfectes
il·lustracions, on la jerarquia social sol jugar males passades a més d’un al llarg
de l’obra.
Les escenes eròtiques es divideixen en dos tipus, merament segons l’espai
físic en què transcorren: escenes de llit i escenes fetitxistes. Exemple de
l’última és l’engany de la Viuda Reposada sobre l’hortolà.
Per acabar, són exemples per a talls psicològics i crítics la història del filòsof de
Calàbria i el consell d’Abdal·là a Tirant. Són, o bé narracions directes del
narrador, o discursos pronunciats pel personatge emissor.

10. Els Registres i el Tirant
10
4. Conclusions sobre el Tirant d’acord amb el treball
4.1 Comentari de text general de l’obra de Joanot Martorell
Ens trobem, en primer lloc, davant una obra mestra, un clàssic de la literatura
catalana. Joanot Martorell, autor parcial de la novel·la, inicia amb el Tirant un
nou gènere, el cavalleresc, dirigit aquest cop a un públic general interessat en
uns fets que aparenten veracitat total. Proves d’això en són el desenllaç poc
freqüent i la personalitat estranyament humana de cada un dels personatges.
La sintaxi és, sobretot, clara i entenedora, tot i que podem trobar construccions
morfosintàctiques que ens resulten estranyes. Per altra banda, el lèxic és bàsic,
però amb una aparició freqüent d’arcaismes i termes propis de l’argot
cavalleresc. A això se li suma una variació agradable de registres, que ofereix
un punt positiu en les escenes d’acció i eròtiques.
I tot repartit en cinc parts que divideixen la lectura i aporten continuïtat a la
lectura.
4.2 Opinió del grup sobre la lectura
Tot i que no ens apassionen els llibres cavallerescos, fet que es pot deure a la
desconeixença del gènere, la lectura del Tirant se’ns ha fet agradable i
majestuosa, i, sobretot, portable.
Llegir un clàssic pot resultar un repte en alguns casos, sobretot pel lastre
preconcebut que comporta, però aquest no és el cas al Tirant. La recomanació,
creiem però, no és fundada per al grup classe, bàsicament perquè se suposa
que tothom hauria d’haver acomplert la lectura de l’obra.

11. Els Registres i el Tirant
11
5. Glossari de Tirant lo Blanc
Ens ha semblat important, a causa de la seva presència omniscient a la
novel·la, incloure un glossari de termes arcaics i cavallerescs poc comuns en la
llengua oral quotidiana.
Cal destacar també, que no ens hem dedicat a repassar tots i cada un dels
temes de la novel·la. Ens hem centrat en una extensió de 30 pàgines,
corresponents a la tercera part de l’obra.
5.1 Recull d’arcaismes del Tirant
A despit: irritació que causa el desdeny que algú mostra,
la preferència que mostra a un altre.
Desconhortar: privar de conhort, desconsolar.
Egregi: insigne, il·lustre, dit especialment de persones de la noblesa.
Emparamentats: guarnit, adornat, amb paraments.
Estotjar: contenir, guardar, un receptacle (alguna cosa) en el seu interior.
Gaveta: cubeta de fusta o de goma proveïda de nanses, quadrada, de poca
profunditat i de parets inclinades cap enfora on hom pasta el ciment, el morter,
etc.
Gramalla: a la baixa edat mitjana, sobrevesta militar duta damunt la gonella.
Hacanea: raça d'haca anglesa, que presta els mateixos serveis que el cavall
ordinari.
Jueria: barri on habitaven els jueus en les ciutats cristianes. A les terres
catalanes era anomenat call.
Llagotejar: tractar de seduir amb llagots, adular.
Llagoter: que llagoteja, adulador.
Llibre d'hores: era un llibre de devoció particular que conté els salms, textos i
pregàries perquè una persona pugui seguir la litúrgia de les hores ell mateix, de
manera individual.

12. Els Registres i el Tirant
12
Nefandíssim: que ocasiona o pot ocasionar una desgràcia grossa, un perjudici
greu.
Prendre sou: prendre partida d'algú.
Pudícia: honestedat.
Salconduit: document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el
portador a circular per un territori o travessar una frontera.
Ser d'una donzella: dedicar l'honor de la batalla a la donzella en qüestió.
Tàlem: en llenguatge literari, llit nupcial.
Verga: sarga.

13. Els Registres i el Tirant
13
6. Fonts: tot sobre el Tirant
6.1 Bibliografia
 Tirant lo Blanc; Joanot Martorell (ed. de Jordi Tiñena); Ed. Laertes; Col.
Lectures Itinerants; 36a edició; Barcelona, juny de 2010.
 Tirant lo Blanc. New Approaches (www.netlibrary.com/Reader)
6.2 Webgrafia
 Enciclopèdia Catalana (www.enciclopedia-catalana.cat)
 Diccionari en Català (www.diccionari.cat)
 Cercador Google (www.google.com)
 Enciclopèdia Viquipèdia (ca.wikipedia.org)