Presentaciocicleextern

Tema 4: Processos geodinàmics externs selectivitat logse

4. PROCESSOS GEODINAMICS EXTERNS

SISTEMA TERRA

LITOSFERA BIOSFERA ATMOSFERA HIDROSFERA
Éssers vius Estat gasós Estat líquid
GEOSFERA PEDOSFERA Aire Aigua

Com a conseqüència de la seva interacció es donen:

PROCESSOS GEODINÀMICS INTERNS I EXTERNS
S’estudien des d’una perspectiva “humana”

Gestió i ordenació Activitats
territorial RISCOS RECURSOS IMPACTES socioeconòmiques

MEDI AMBIENT

Avaluació
Impacte
Ambiental

Departament de Ciències


4. PROCESSOS GEODINÀMICS EXTERNS
LITOLOGIA METEOROLOGIA ESTRUCTURA
(Tipus de material) CLIMATOLOGIA (Disposició dels materials)

AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

VENT
Superficial
CONTINENTAL Subterrània
AIGUA Glaceres
MARINA

ENERGIA ÉSSERS VIUS
GRAVETAT
SOLAR

PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
METEORITZACIÓ

EROSIÓ TRANSPORT SEDIMENTACIÓ

UNITAT GEOMORFOLÒGICA
PAISATGE
La dinàmica és la regla fonamental ESFONDRAMENTS
SUBSIDÈNCIES

BIOSFERA ACTIVITATS INESTABILITATS
ÉSSERS VIUS ANTRÒPIQUES GRAVITATÒRIES

IMPACTE AMBIENTAL


4. PROCESSOS GEODINAMICS EXTERNS.

PREMISA IMPORTANT:

Enfocament multidisciplinar i sistèmic per interpretar el paisatge com un conjunt
d’elements en dinamisme constant on qualsevol modificació té efectes sobre
tota la resta

Per tant, cal recordar que es considera com a impacte ambiental qualsevol
efecte causat directament sobre el medi ambient, la salut i seguretat humana i/o
els efectes derivats de la seves interaccions



4.1. EL VENT COM A AGENT GEODINÀMIC

La acció geològica (erosió, transport i sedimentació) només té efectes
sobre zones sense gaire protecció o en materials molt disgregats
Exemples: deserts (càlids o freds) i costes sorrenques

EROSIÓ: anomenada abrasió, comprén els següents fenòmens:
Deflació: aixecament i transport de materials de poca mida (llims i argiles)
Corrosió: cops de grans de sorra (quars) sobre els materials
Atrició: xocs entre partícules que es van arrodonint

TRANSPORT: depèn de la mida de les partícules i de la velocitat del vent

Reptació : arrosegament per la superfície
Saltació: salts per la superfície
Suspensió: en partícules més fines (pols)



4.1. EL VENT COM A AGENT GEODINÀMIC

SEDIMENTACIÓ: segons el tipus i grau de compactació dels materials

Sorres: dipòsits formant dunes (amb la superfície arrissada: ripples)

Llims i argiles: dipòsits que poden crear grans acumulacions (loess)



4.2.1. AIGUA CONTINENTAL SUPERFICIAL
BALANÇ HIDROGEOLÒGIC (CICLE) P
Precipitació

ES
Escolament superficial
ETP
Evapotranspiració
INF
Infiltració

Nivell freàtic

Zona saturada

P = ES + INF + ETP



4.2.1. AIGUA CONTINENTAL SUPERFICIAL L’hidrograma té una forma que
depèn de molts factors
ESCOLAMENT SUPERFICIAL. HIDROGRAMA relacionats amb la climatologia
(tipus i intensitat de la pluja, etc.)
Precipitació
i la geomorfologia (tipus de sòl,
Cabal
pendent, vegetació, etc.)

Cabal
màxim o
punta

Corba d’esgotament
Temps de resposta

Temps de crescuda
Temps

Originat per l’escolament superficial Originat per l’escolament subterrani



ESCOLAMENT SUPERFICIAL (Overland flow)
EROSIÓ: segons la intensitat:
Solcs (fisures < 1 m)
Xaragalls (alguns metres)
Barrancs (> 10m)

Mesurar dels efectes: Equació USLE
A (pèrdua material) = R (erosivitat) x K (erosionabilitat) x L (longitut) x S (pendent) x C (cobertura) x
x P (pràctiques de conservació)

Erosivitat: capacitat erosiva de l’aigua
Erosionabilitat: capacitat del terreny per a ser erosionat (susceptibilitat del sòl)

Exemple: retroalimentació en
Pèrdua
Erosió
sòl
situació post-incendi
Menor producció vegetació
Major
erosionabilitat



ESCOLAMENT SUPERFICIAL (Overland flow)
TRANSPORT: segons la mida de les partícules:
Càrrega de fons: arrossegament per reptació o saltació pel fons (graves i sorres)
Càrrega en suspensió: argiles i llims (donen lloc a terbolesa)
Càrrega en dissolució: substàncies com carbonats, sulfats o clorurs

SEDIMENTACIÓ : normalment sediments amb elevada maduresa textural
Efecte Hjülstrom: combinació d’erosió, transport i sedimentació en funció de la
velocitat del corrent i de les diverses mides de les partícules

Per exemple, és interessant
observar que les sorres es
mobilitzen més fàcilment que les
argiles (necessiten un flux 10
vegades més gran)



SISTEMA FLUVIOTORRENCIAL. MOVIMENTS EN PENDENT
Tots els rius tendeixen a assolir un perfil longitudinal teòric: perfil d’equilibri al
que tendeix però que no acaba d’assolir mai completament

TORRENTS: cursos d’aigua temporals de curt recorregut amb predomini de
l’erosió. Tenen tres parts: capçalera, canal de desgüàs i con de dejecció

RIUS: cursos d’aigua permanents amb llits fixos. Tenen tres parts que es
distribueixen longitudinalment al llarg del seu recorregut. Són els cursos alt, mitjà
i baix. D’altra banda, tenen una sèrie d’etapes en la seva evolució:
Joventut: caràcter torrencial (erosió vertical)
Maduresa: eixamplament (erosió lateral)
Senilitat: gairebé assoleix el perfil d’equilibri



SISTEMA FLUVIOTORRENCIAL. MOVIMENTS EN PENDENT
Els rius formen una sèrie de estructures molt característiques:
Cursos anastomòtics
Meandres
Terrasses fluvials Etapes de formació d’una terrassa fluvial

Ventalls al·luvials (deltes)

Etapes de formació d’un delta
Terrasses cícliques Terrasses acícliques



SISTEMA FLUVIOTORRENCIAL

Curs alt: predomini de Curs mitjà: predomini del Curs mitjà-baix: predomini de
l’erosió. Caràcter torrencial transport lasedimentació. Cursos anastomòtics

Curs baix: predomini de la
sedimentació. Formació de meandres



SISTEMA FLUVIOTORRENCIAL. RISC D’INUNDACIO

NECESSITAT ESDEVENIMENT ESDEVENIMENT EXPOSICIÓ
CONSEQÜÈNCIES
HUMANA INICIAL RESULTANT (Afectació)
(Danys)
(Vivenda) (Precipitació) (Inundació) (Impacte Ambiental)

SOLUCIONS SOLUCIONS SISTEMES
AJUTS AFECTATS
NO ESTRUCTURALS ESTRUCTURALS D’ALERTA

Planificació i Ordenació Obres hidràuliques
Assistència Mèdica
Territorial Canalització de rieres
Plans d’emergència Assegurances
(Mapes de Risc) Embassaments
Protecció Civil Ajuts econòmics
Correcció hidrològico- Dipòsits pluvials
Post-catàstrofe
forestal Normes d’edificació

PREVENCIÓ
MESSURES CORRECTORES



4.2.1. AIGUA CONTINENTAL SUBTERRÀNIA
ESCOLAMENT SUBTERRANI (Throught flow)
ACCIO FÍSICA: efecte “piping” degut al comportament com un riu subterrani

ACCIÓ QUÍMICA: tres processos importants:
Substitució
Precipitació
Dissolució: molt característica de la morfologia càrstica

2 H2O + CO2 H2CO3

CaCO3 + H2CO3 Ca (HCO3)2 (soluble)

Morfologies exocàrstiques:
Rasclers i dolines
Morfologies endocàrstiques
Avencs, coves i galeries



4.2.1. AIGUA CONTINENTAL
GLACERES
EROSIÓ: estructures característiques:

Circs glacials: depressions excavades al peu dels cims
Horns: pics verticals que delimiten dos o més circs
Valls glacials: formes arrodonides (U) amb pareds amb estries longitudinals
Llacs glacials o ibons: cubetes ocupades per aigua de desglaç

TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ:
Morenes: materials sedimentats
(lateralment, al centre o al fons)
Zona d’ablació: lloc on es dipositen
materials quan el gel es fon



4.2.1. AIGUA MARINA
LES ONADES COM A AGENT EROSIU
Principal acció: soscavació en els penyasegats, producte de
l’impacte de l’aigua i del material que transporta
El transport del material en el mar és produït per les marees i
els corrents marins, a més de les pròpies onades. El material
més groller que transporta l’aigua (sorres) es diposita
formant platges i terrasses marines

Morfologia de les diferents etapes de l’evolució d’una
costa



4.3. INESTABILITATS GRAVITATÒRIES

Són moviments de materials en vessants com
a conseqüència directa de l’acció de la gravetat.
Es produeixen per la variació de les condicions
d’estabilitat existents i que donen lloc a un
reajustament (moviment gravitacional) per
dinàmica natural
Tendència natural a
recuperar el pendent
β pendent induït
d’equilibri

α pendent natural d’equilibri



4.3. INESTABILITATS GRAVITATÒRIES. TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ
MÈTODE FISHER - LEHMANN
Permet conèixer la morfologia geomètrica del α pendent inicial
plà de desestabilització per on es pot trencar el
talús i així poder preveure conseqüències

Morfologia
actual del talud

Plà de desestabilització

Morfologia
futura post-
β pendent final inestabilització




DESPRENIMENTS: caiguda lliure del material inestabilitzat (en general
material compacte com blocs)
Per caiguda lliure de petits fragments: en algun moment són transportats
per vía aèria

Per gelifracció: efecte combinat aigua-gel. Poden formar acumulació de
fragments (tarteres)
Per descalçament: l’erosió a la base individualitza el bloc que acaba caient

Gelifracció Descalçament en penyasegat Despreniments habituals en carreteres




ESLLAVISSADES: moviment de materials per superfícies de lliscament

Translacional: superfície de trencament plana i paral·lela al vessant (degut a
diferent comportament hidrogeològic dels materials en contacte)
Rotacional: superfície de trencament que provoca el moviment giratori de la
massa inestable

Esllavissada translacional Esllavissada rotacional



FLUXOS: moviment de materials amb comportament de fluid, és a dir, no
conservant la seva forma inicial

Reptacions: moviments lents (1-2 cm/any a zones temperades) com a
conseqüència de l’alternança de pluges (sòl hidratat) i períodes secs (sòl
deshidratat). A zones periglacials es dona l’alternança glaç-desglaç (solifluxió)

Corrents de fang: moviments molt ràpids (a vegades sobtats com allaus de
neu). En general afecten materials argilosos. Cas particular en relació amb els
volcans: lahars

Reptació



MESURES CORRECTORES A TALUSSOS INDUÏTS
Exemple: carretera Modificació pendent (disminució/pendent equilibri)

Ancoratges
Revegetació

Control Terrasses
drenatge
Xarxes
contenció Cuneta

Passos fauna
(opcional)

Mur/pedres Control
Contraforts drenatge



MESURES CORRECTORES A TALUSSOS INDUITS
Exemple: carretera

El Periódico. 13 abril de 2009



4.4. SUBSIDÈNCIES I ESFONDRAMENTS

Subsidència: esfondrament local i gradual de la superfície de terreny
Esfondrament: quan es produeix el procés de manera sobtada

CAUSES NATURALS

Carstificació: en sòls que presentin materials susceptibles de patir processos
de carstificació (calcàries i guixos fonamentalment) el risc de subsidència és molt
elevat al construir a sobre




CAUSES NATURALS
Processos tectònics: qualsevol moviment intern produït per algun fenomen
tectònic (falla, terratrèmol, diapirs, etc.) té un risc molt elevat per a tot els materials
afectats




CAUSES NATURALS
Sòls expansius: algunes roques (fonamentalment argiles i guixos) degut a la
seva capacitat per absorbir molta aigua presenten variacions importants de volum
que poden desestabilitzar els materials que tenen al seu voltant

Les primeres manifestacions d’aquests moviments a les construccions solen donar-se en forma de
petites esquerdes, vidres trencats, etc



CAUSES ANTRÒPIQUES
Explotacions subterrànies de minerals (galeries i túnels)

Extraccions subterrànies de materials (obres públiques com túnels, etc)

Rebliments mal compactats (típicament abocadors de residus)

Hidrocompactació: addició d’aigua sobre materials molt poc compactats
(sorres) disminueixen més el grau de compactació i provoquen més lliscament
entre partícules. La presència d’aigua és un dels factors més desestabilitzadors
per a un material compacte


Presentaciocicleextern

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Presentaciocicleextern