1. LA GENÈTICA
Elisabet Domingo
Júlia Vidal

2. JOHANN GREGOR MENDEL
Heinzendorf, 20 de juliol de 1822-
Brünn, 6 de gener de 1884.
Va estudiar magisteri, especialitzat
amb ciències i matemàtiques.
El 1843 Mendel va ingressar en el
monestir de Königskloster, a prop de
Brünn.
L’any 1856 a partir dels experiments d’ encreuament amb
pèsols plantats al jardí del monestir. Això el va permetre
descobrir tres lleis sobre la genètica, que van ser molt
importants.
Gràcies aquestes lleis van fer un gran abans amb la genètica,
que posteriorment van ser escrites per Thomas Hunt
Morgan.

3. ELS EXPERIMENTS DE MENDEL
Mendel treballava amb pèsols, eren barats
i fàcils d’obtenir en el mercat. Era un
avantatge perquè tenia molts
descendents.
Existeixen varietats diferents que
mostraven diferent colors, formes,
mides...

4. CARÀCTERS QUE ESTUDIAVA EREN...
Forma de la llavor: llisa o rugosa
Color de la llavor: groc o verd.
Color de la Flor: porpra o blanc.
Forma de les llegums: llisa o escanyada.
Color dels llegums madures: verd o groc.
Posició de les flors: axial o terminal.
Talla de les plantes: normal o nana

5. Metodologia
• Mendel utilitzava el pèsols i
feia encreuaments, a partir
de molt anys fent aquestes
investigacions va deduir tres
lleis, les tres lleis de Mendel,
gràcies a aquest
descobriment i les lleis ara
coneixem moltes coses de
genètica.

6. LES 3 LLEIS DE MENDEL
• Primera llei: LLEI DE LA UNIFORMITAT DE
LA F1
Quan encreues dos varietats de raça
pura, una dominant i altra recessiu, la
descendència és 100% dels caràcter
dominant.

7. UNIFORMITAT
DE LA F1
Pèsol groc Pèsol verd
Homozigot dominant Homozigot recessiu
GG gg
X
G g
Gg heterozigot

8. • Segona llei: LLEI DE LA SEGREGACIÓ
S'encreuen entre si dos descendents del F1,
quan es formen els gàmetes es separen i
cadascú va a un gàmeta diferents mai
poden anar al mateix, per això en els
descendents poden tornar apareixe el
caràcter recessiu.

9. LLEI DE LA
SEGREGACIÓ
Heterozigot
Pèsol groc (F1)
X
Gg
Heterozigot
Pèsol groc (F1)
Gg
G g G g
•Diagrama de Punnet::
G g
G GG Gg
g Gg gg

10. G>g
GENOTIP FENOTIP
GG Groc
Gg Groc
Gg Groc
gg Verd
• 75% sortirà groc: GG, Gg, Gg.
• 25% sortirà verd: gg

11. • Tercera llei: LLEI DE LA LLIURE COMBINACIÓ
DELS CARÀCTERS HEREDITARIS
va estudiar el color i la forma dels pèsols per
arribar als seus conclusions. Al igual que
amb el color, va observar que la forma llisa
era dominant sobre la rugosa. Cada un d'ells
es transmet seguint de manera
independent les lleis anteriors, com si no
existís presència de l'altre caràcter.
Quan els caràcters estan en el mateix
cromosoma no es compleix la tercera llei.

12. COMBINACIÓ DELS
CARÀCTERS HEREDITARIS
A : Groc
Caràcter color pèsol
a: Verd
L: llis
Caràcter forma pell
l: rugós
Homozigot Homozigot
Pèsol groc llis
AA LL
X Pèsol verd rugós
aa ll
AL AL al al

13. • Diagrama de Punnet: A>a L>l
AL AL
al Aa Ll Aa Ll
al Aa Ll Aa Ll
GENOTIP FENOTIP
Aa Ll Groc -LLis
Aa Ll Groc -LLis
Aa Ll Groc -LLis
Aa Ll Groc -LLis
•100% serà Groc i Llis

14. F2 Heterozigot
Pèsol groc i llis
Aa Ll
X
Heterozigot
Pèsol groc i llis
Aa Ll
AL Al AL Al
aL al aL al
•Diagrama de Punnet:
A>a L>l

15. AL Al aL al
AL AA LL AA Ll Aa LL Aa Ll
Al AA Ll AA ll Aa Ll Aa ll
aL Aa LL Aa Ll aa LL aa Ll
al Aa Ll Aa ll aa Ll aa ll
•Groc i llis 9/16
•Groc i rugós  3/16
•Verd i llis  3/16
•Verd i rugós  1/16

16. REDESCOBRIMENT
Les lleis de Mendel les van redescobrir: Hugo
de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak.
Seguint els avenços de Thomas Hunt
Morgan en la recerca amb formes mutants
de la mosca Drosophila melanogaster, els
investigadors Walter Suttoni Thomas
Bovery van desenvolupar la teoria
cromosòmica de l'herència, la qual fou
àmpliament acceptada abans del 1925. Per
comprovar-ho ho van comprovar amb la
població.

17. • Caràcter color d’ulls:
- Vermell dominant
- Blanc recessiu

18. MOSCA DROSOPHILA MELANOGASTER
També anomenada mosca de la fruita o del
vinagre ja que casi sempre es troba sobre
fruita madura o en descomposició inicial,
i sobre líquids ensucrats o alcohòlics. és
un insecte dípter. Es fa servir molt amb
genètica.

19. Cicle de la
vida: de vida de la drosophila té quatre
• El cicle
fases: ou, larva, pupa i adult. La durada
del cicle pot variar segons la
temperatura, A 25º dura uns 10 dies i a
25 º arriba a durar 15 dies. No es pot
exposar-se a temperatures més altes ja
que faria que la mosca moris, ni a més
baixes ja que faria que el seu cicle fos
molt més llarg.

21. Importància amb
genètica:
- Posseeix un reduït nombre de cromosomes (4
parells)
- Breu cicle de vida, reprodueixen ràpidament de
manera que es poden estudiar moltes
generacions en un curt espai de temps
- Aproximadament el 61% dels gens de malalties
humanes que es coneixen tenen una
contrapartida identificable en el genoma
d’aquestes mosques.
- Per a propòsits d'investigació es pot reemplaçar
fàcilment als humans
- La feia servir per fer encreuaments.

22. FI