3. Materialismefisicalista o fisicalisme Afirma que les activitatsmentalssón simples processosfisicoquímics o neurològics. Inconvenient: En reduïrelsfenòmensmentals a físics, s’estàcometent una simplificacióexcessiva
4. Materialismeemergentista El que és mental no es redueix a allò que ésfísic, però sí que emergeixevolutivament del que ésfísic. Nomésexisteix una subtància, la matèria, ambmoltes i diferentspropietatsfruitd’unaevolució.
6. Dualismeplatònic Cos: és material i mortal. És una presó en que l’ànimaestàtencadadurantaquesta vida carregantl’homeambnecessitats i desitjosmaterials. Ànima: Ésimmortal i immaterialijaexistiaabansd’unir-se al cosa de manera que l’ànima es el veritableésser huma .
7. Hilemorfisme Defensa que l’ànima i el cos son dos principis o ingredientscomplementaris i inseparables d’unaunicarealitat o substància, la de l’èsser huma. La matèria no pot existir sense una forma. El cos es la base material i l’ànima es la forma substancial de l’èsserhumà.
8. DualismeCartesià Descartes afirma que l’ésserhumà esta compost per la unió de duessubtànciescompletamentdiferents: el cos, subtància extensa, i l’ànima, substànciapensant. La comunicació entre ambduesrealitats es produïda a través de la glàndula pineal.
9. Dualisme interaccionista Ment i cervellsónduesrealitatsdiferents. Hi ha fets que reclamen una mentautoconscient. El cervellésinsuficient per donar raó delsfenòmensmentals. La interacció entre el que ésfísic i el que es mental passa en l’escorça cerebral.
10. Mésenllà del monisme i el dualisme Interaccionismeemergentista Món 1: formatpelscossosfísics. Món 2: formatpelsestatsmentals. Existeixen tres mons que interactuen entre si, formantl’èsserhumà: Món 3: formatpelconjuntdelsproductes de la ment humana.