1. LES INVASIONS BÀRBARES
2003 Denys Arcand Canadà.
Óscar a millor pel·lícula no anglesa. Nominada als Globus d’or, millor guió al
festival de Cannes...entre altres
Pel·lícula tragico- còmica, molt emotiva.
Coneixem el protagonista: Remy, franc, espontani, rebel, somniador, sibarita,
tendre, culte que ha sabut viure i ara, també morir.
És professor universitari separat d’uns cinquanta anys malalt terminal.
Rep la visita del fill, l’ex dona, les amants, els amics, els alumnes que es
reuneixen al seu voltant en els darrers moments.
La pel·lícula fa un símil del final de la vida de Rémy amb la fi o decadència de
la societat occidental, sobretot la classe mitjana que ell representa; fent una
denúncia social amb gran dosi d’ironia i pessimisme social. Una generació que
es forma amb modes i que actua com el rei Mides, però podrint tot el que toca:
la sanitat pública, els sindicats que són màfies, qualsevol cosa susceptible de
ser comprada o corrompuda.
A més, el títol no hi és per casualitat. Les invasions bàrbares: es fa un símil de
la caiguda de l’imperi romà amb la caiguda de l’imperi americà tinguem en
compte que el film és de 2003. Les invasions bàrbares que teòricament van
acabar amb l’Imperi romà quan en realitat, durant dos segles, una altra
civilització es va anar imposant a la corrupció i al desgast i podridura que
imperava a l’imperi i es va anar donant pas a un nou món.
Així mateix el món d’aquests amics desapareix sota la invasió bàrbara de les
convencions, els diners i la globalització.