1. DIVERSITAT LINGÜÍSTICA Dels inicis als nostres dies per Iolanda Traver Tema 2

2. 1. Les famílies lingüístiques • Les diferents llengues naturals s’agrupen en famílies lingüístiques, d’acord amb la semblança que hi ha entre elles i l’origen comú. • La llengua catalana, com la majoria de llengües veïnes, prové del llatí ; i aquest, junt amb altres llengües antigues, forma part de la família indoeuropea, que es divideix en nombrosos grups de llengües.

3. 2. El català entre les llengües del món La llengua catalana forma part de la família romànica o neollatina, al costat de l´espanyol, el francès, el portuguès, el gallec, l’italià, l’occità, el romanès, el sard i el retoromànic, com també algunes llengües ja desaparegudes i altres parlars.

4. 3. Les llengües de l’Estat espanyol • A l’Estat espanyol, s’hi parlen actualment diverses llengües d’origen romànic: català, castellà, gallec i aranès (una modalitat de la lengua occitana), així com el basc o èuscar, de filiació lingüística no romànica.

5. 4. El català, llengua romànica • A partir de l’any 218 aC , quan l’exèrcit de Roma desembarca a Empúries, comença la romanització, procés d’implantació de la llengua, la cultura i les institucions romanes. Aquest procés no va tenir la mateixa intensitat en tot el territori. • Entre les llengües parlades abans de la romanització ( llengües de substrat ) que han deixat rastres en el català actual hem de citar el basc, una antiga llengua ibèrica i alguns mots d’origen d´altres llengues mediterrànies (grec, etc) • El català, com les altres llengües romàniques, deriven de l’anomenat llatí vulgar , variant parlada del llatí clàssic.

6. 5. El naixement del català • El català va existir com a llengua diferenciada del llatí des del segle VIII . Els fragments escrits més antics que es conserven són del segle XII: la traducció del Liber Iudiciorum o Forum Iudicum (finals XII) , codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà , traducció d’un sermonari occità (S. XII - XIII) • Les invasions germàniques i dels pobles àrabs van enriquir la llengua naixent amb aportacions lingüístiques que reben el nom de superstrat .

8. 7. Els segles XVI a XVIII • Per motius polítics, econòmics i demogràfics, el català pateix una davallada en aquests segles. Tot i que es mantindrà prou viu a nivell popular, acabarà perdent la uniformitat que va assolir a l’època medieval, fins al punt que sorgiran diversos noms per a la mateixa llengua. - Canvi de dinàstica : Trastàmara 1412 Compromís de Casp - Guerra de Successió (S. XVIII - 1714) • Diverses disposicions reials al llarg del segle XVIII(els decrets de Nova Planta , entre altres) instituiran el castellà com a llengua oficial. de l’ensenyament, entre altres mesures.

9. 8. La Renaixença: segle XIX Renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà. • La recuperació econòmica, demogràfica i cultural de la societat catalana, encapçalada per la burgesia, permet recuperar la pròpia identitat i retornar a la llengua el lloc i el prestigi perduts . - Jocs florals - Revolució industrial - Prestigi de la llengua

10. 9. El segle XX • Al llarg del segle XIX , amb campanyes com la de la revista L’Avenc , s’havien dut a terme intents d’ unificació ortogràfica i gramatical . Durant el primer terç del segle XX s’assolirà la codificacio moderna del català. En aquest període cal remarcar el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i l’extensa obra normalitzadora de Pompeu Fabra . • Després de la Guerra Civil (1936-1939) la situació pública del català va empitjorar , especialment durant els primers anys de la dictadura franquista, però mai no va arribar a consolidar-se el procés de substitució lingüística. • L’arribada de la democràcia va permetre iniciar de nou el procés de normalitzacio linguistica, ja fos en l’àmbit legal, ja fos en el de l’ensenyament, els mitjans de comunicació, etc.

11. 10. La llengua catalana avui. Els reptes pendents El repte més gran amb que s’enfronta el català en l’actualitat és la manca d’ús i l’actitud diglòssica de part dels parlants davant altres llengües. Només amb un canvi d’actitud s’aconseguirà superar les dificultats que té avui la llengua en un món globalitzat: la integració de la població immigrada, la baixa natalitat, la presència de noves tecnologies que vehiculen la informació en altres llengües com l’anglès, ...