Cargols

Introducció a l’estudi de les
comunitats de cargols terrestres del
Parc Natural de la Muntanya de
Montserrat
Vicenç Bros
Dept. d’Invertebrats no–Artròpodes, Museu de Ciències Naturals
Passeig Picasso s/n., 08003 – Barcelona
Març de 2006

Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres del P.N. de Montserrat V. Bros (2006)
1
Introducció a l’estudi de les comunitats de
cargols terrestres del Parc Natural de la
Muntanya de Montserrat
Vicenç Bros
Dept. d’Invertebrats no–Artròpodes, Museu de Ciències Naturals
Passeig Picasso s/n., 08003 - Barcelona.
Març de 2006

2
RESUM
Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols terrestres
del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Per a la realització del present estudi s’ha portat a terme, de manera
planificada, un treball de camp a diferents parcel·les representatives
dels diferents hàbitats de la serra, per tal de descriure de manera
preliminar les comunitats de cargols terrestres del Parc Natural i,
alhora, esbrinar en cada cas, quines són les espècies més rellevants, i
quins són els elements bàsics, envers a la malacofauna, de les grans
unitats del paisatge de la Muntanya.
S’han estudiat un total de 320 mostres de cargols terrestres, i com a
resultat s’han identificat 50 espècies. Les espècies més ben
representades han estat Pomatias elegans, Pseudotachea splendida,
Helicigona lapicida, Abida polyodon i Otala punctata.
L’estudi també amplia el catàleg faunístic de mol·luscs de Montserrat,
essent Paralaoma servilis, Punctum pygmaeum, Microxeromagna
lowei i Hygromia (Hygromia) cinctella espècies noves a l’àmbit
d’estudi.
Finalment, es proposen línies de recerca i de conservació de
l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral catalana,
Xerocrassa montserratensis, així com per al seguiment futur dels
diferents grups taxonòmics de la fauna malacològica del Parc Natural
de la Muntanya de Montserrat.

3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ................................................................................. 4
2. MATERIAL I MÈTODES........................................................................................... 5
3. RESULTATS ............................................................................................................ 9
3.1. Inventari d’espècies ......................................................................................... 9
3.2. Els cargols terrestres i els diferents hàbitats ................................................. 10
• Ambients rupícoles............................................................................. 12
• Alzinars ............................................................................................... 14
• Ambients arbustius.............................................................................. 16
• Boscos de ribera i ambients riparis ..................................................... 18
• Ambients antropògens ....................................................................... 20
4. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS............................................................................... 22
6. PROPOSTES PER A LA RECERCA I CONSERVACIÓ......................................... 24
7. ICONOGRAFIA....................................................................................................... 27
8. REFERÈNCIES I BILBLIOGRAFIA ........................................................................ 32
Annex 1. Parcel·les estudiades................................................................................... 36
Annex 2 . Catàleg sistemàtic dels cargols de Montserrat.......................................... 51

4
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
En el primer informe del projecte d’estudi ”Cargols del Parc Natural de la Muntanya de
Montserrat”, titulat “Revisió bibliogràfica dels cargols terrestres del Parc Natural de la
Muntanya de Montserrat” (Bros, 2004) es va portar a terme un exercici d’extracció per
sintetitzar els coneixements malacològics existents de l’àmbit d’estudi, i es va elaborar
un inventari preliminar de 69 espècies de mol·luscs gasteròpodes terrestres, a
excepció dels llimacs o pulmonats nus. Alhora, es van aplegar dades sobre
l’endemisme propi d’aquesta part de la serralada prelitoral Xerocrassa
montserratensis.
En el present estudi s’ha planificat el treball de camp a diferents parcel·les,
representatives dels diferents hàbitats de la serra, per tal de poder fer una descripció
actual, encara que preliminar, de les comunitats de cargols terrestres. S’ha esbrinat,
en cada cas, quines són les espècies més rellevants i quins són els elements bàsics
dels ecosistemes montserratins.
El fet de conèixer la composició de les comunitats malacològiques en els diferents
hàbitats del Parc Natural de Montserrat pot ajudar a valorar la diversitat biològica
d'aquesta àrea natural, així com afavorir la recerca científica, i esdevenir una eina útil
per a la seva gestió. Així mateix, pot servir de suport per establir programes d’educació
ambiental. Amb els resultats del present estudi es pot divulgar i difondre els
coneixements dels sistemes naturals de Montserrat, amb els objectius de promoure i
potenciar la descoberta del medi per part dels usuaris del Parc Natural.

5
2. MATERIAL I MÈTODES
Per a l’elaboració del treball “Introducció a l’estudi de les comunitats de cargols
terrestres del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat” s’ha emprat una
metodologia similar a l’aplicada en altres estudis i inventaris malacològics realitzats pel
Departament d’Invertebrats no–Artròpodes del Museu de Ciències Naturals (Bros,
2001, Orozco et al. 2002, Cadevall et al., 2003, Bros, 2004(b), Bros et al., 2004,
etcètera).
S’han seleccionat 13 parcel·les, de 100 m², amb representació dels diferents ambients
naturals de la Muntanya de Montserrat. De cadascuna de les parcel·les estudiades
s’ha diferenciat dues o més subparcel·les representatives dels diferents hàbitats,
totalitzant un total de 28 subparcel·les estudiades. Les parcel·les han estat
seleccionades en l’interior del Parc Natural, i majoritàriament en la Reserva Natural
Parcial, exceptuant les localitats 11 i 13 que estan situades en l’entorn de protecció del
Parc.
Els ambients malacològics considerats han estat:
• Ambients rupícoles (present a les parcel·les núm. 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9 i 10)
• Alzinars i boscos mixtes (present a les parcel·les núm. 1, 2, 3, 6, 7 i 8)
• Ambients arbustius i pinedes (present a les parcel·les núm. 4, 5, 9, 10 i 12.)
• Ambients riparis i boscos de ribera (present a les parcel·les núm. 5, 11, 12 i 13)
• Ambients antropògens (present a les parcel·les núm. 1, 2, 9, 11 i 13)
Protocol de recollida de dades
Respecte l’estudi d’ocupació de l’hàbitat, s’han diferenciat:
(V) Espècies localitzades vives
(VD) Espècies dominants (localitzats vius més de 5 exemplars en la subparcel·la)
(M) Espècies localitzades mortes
S’indiquen també a cada localitat, el topònim més proper que figura en el mapa i les
coordenades UTM X i Y. Es descriu breument els ambients naturals amb les espècies
vegetals més significatives de cada localitat.

6
Els microhàbitats on han estat localitzades les espècies vives, han estat
estandarditzats de la forma següent:
• sòl sense vegetació
• humus / fullaraca
• murs i pedres
• sota pedres
• vegetació herbàcia
• vegetació arbustiva
• vegetació arbòria: tronc
• troncs morts
• vora de l’aigua
El temps efectiu emprat per a la recol·lecció manual dels mol·luscs a cada parcel·la ha
estat de 90 minuts, quan ha estat un sol recol·lector, i de 45 minuts, quan els
recol·lectors han estat dos. Les prospeccions malacològiques s’han portat a terme des
de setembre fins a desembre.
Els mol·luscs han estat recol·lectats manualment o amb pinces (les espècies més
petites o fràgils). S’ha escorcollat l’hàbitat amb l’ajut de lupes convencionals, cercant-
los en la virosta, entre la soques dels arbres i sota els troncs i les pedres, etcètera. Cal
advertir que les metodologies que es basen en la recol·lecció manual tenen algunes
mancances, produint biaixos inevitables en la composició faunística dels resultats, pel
fet que sobrevaloren algunes espècies, especialment les que tenen conquilles més
grans o més robustes, que a més d’ésser més fàcilment localitzables perduren més en
el temps (Bros, 2004,b).
Bona part de les mostres i concretament les no identificades en el camp i que
requereixen un estudi més aprofundit, han estat introduïdes en bosses de plàstic que
tanquessin de manera hermètica. Posteriorment, en el laboratori, les mostres de
conquilles de cargols recol·lectades a cada parcel·la han estat separades per espècies
i conservades en petits recipients de vidre o de cartró segons el seu tamany. I amb
l’ajut de d’una lupa binocular KYOWA OPTICAL model SD- 2PLQ, han estat
identificades. En alguns exemplars vius se'ls hi produeix la mort per anòxia, prèvia
anestèsia, mitjançant cristalls de mentol. Finalment, són introduïts en recipients amb
alcohol de 70º convenientment etiquetats per al posterior estudi.
Les obres de consulta per a la identificació de les diferents espècies de cargols han
estat indistintament obres recents com bibliografia clàssica. D’entre d’altres en cal
destacar: Haas (1929), Bech (1990), Bofill et al. (1920), Kerney & Cameron (1999),
Fechter & Falkner (1993) etcètera, així com monografies i articles de revistes
especialitzades relacionades a la bibliografia. La nomenclatura i la sistemàtica
utilitzada ha estat l’emprada en obres recents com Falkner et al. (2002), Martínez–Ortí
& Robles (2003) i Alba et al. (2004).

7
Alguns dels tàxons no han estat identificats fins a nivell d’espècie (Vitrea sp.,
Aeogopinella sp., Clausilia sp....). Es tracta de mostres que no estan suficientment en
bon estat o són conquilles no suficientment desenvolupades de gèneres que tenen
alguna dificultat d’identificació en les que cal estudis posteriors.
En el present treball, de manera provisional, s’ha assignat el nom de Pyramidula sp. a
totes les mostres col·lectades d’aquest gènere de cargol rupícola que tradicionalment
ha estat identificat com Pyramidula rupestris (Draparnaud, 1801). S’ha tingut en
consideració el treball de Gittenberger & Bank (1996), que distingeixen diferents
espècies d’aquest gènere a la península ibèrica. Per resoldre aquesta identificació
caldria recol·lectar més material ja que el que es disposa es juvenil.
Com indica Riedel (1970), les espècies del gènere Aegopinella són conquiològicament
molt semblants i variables al mateix temps; les variacions de dimensions pròpies de
cada espècie són grans i se superposen unes amb altres. Per aquest motiu aquests
cargols, amb molt poques excepcions, són conquiològicament indiferenciables, i totes
les dades antigues, basades únicament en la conquilla, no tenen valor. Així doncs, la
revisió de la documentació no ofereix cap seguretat sobre l’espècie amb la qual un
autor ha treballat (Altonaga 1988). Amés dels tàxons Aegopinella nitidula (Draparnaud,
1805), Aegopinella nitens (Michaud, 1831) i Aegopinella pura (Alder, 1830) citades per
diferents autors al massís, cal tenir en consideració també de la possible presencia de
Aegopinella minor (Stabile, 1864) indistingible mitjançant la conquilla.

8

9
3. RESULTATS
3.1. Inventari d’espècies
En el treball de camp s’han prospectat 28 subparcel·les, tenint en compte els cinc
tipus d’ambients diferents existents a la Muntanya de Montserrat. S’han caracteritzat
un total de 320 mostres d’espècies/subparcel·les, i com a resultat s’han identificat 50
espècies de cargols terrestres. A més, s’ha d’afegir 8 mostres que no han estat
identificades per tractar-se d’exemplars juvenils, en mal estat o en les que cal estudis
posteriors per a la seva identificació. Cal destacar que, com a resultat del treball de
camp efectuat, s’han citat per primera vegada en l’àmbit d’estudi les espècies
següents: Paralaoma servilis (Shuttleworth,1852), Punctum pygmaeum (Draparnaud,
1801), Microxeromagna lowei (Potiez & Michaud, 1838) i Hygromia (Hygromia)
cinctella (Draparnaud, 1801).
Taula 1. Número total de subparcel·les i percentatges on s’han detectat cadascuna de
les espècies de mol·luscs.
Espècie Total % del
Total
Espècie Total % del
Total
Pomatias elegans 21 75 Aegopinella pura 3 10,7
Helicigona lapicida 19 67,9 Cochlicella barbara 3 10,7
Pseudotachea splendida 19 67,9 Granopupa granum 3 10,7
Abida polyodon 14 50 Oxychilus cellarius 3 10,7
Otala punctata 14 50 Pyramidula sp. 3 10,7
Cornu aspersum 13 46,4 Trochoidea elegans 3 10,7
Rumina decollata 13 46,4 Vallonia costata 3 10,7
Cernuella virgata 12 42,9 Vitrea sp. 3 10,7
Oxychilus draparnaudi 12 42,9 Xerosecta arigonis 3 10,7
Montserratina bofilliana 10 35,7 Abida secale bofilli 2 7,1
Cochlostoma martorelli 9 32,1 Acanthinula aculeata 2 7,1
Euomphalia strigella 9 32,1 Cochlicella acuta 2 7,1
Discus rotundatus 8 28,6 Euconulus fulvus 2 7,1
Eobania vermiculata 8 28,6 Microxeromagna lowei 2 7,1
Oxychilus courquini 8 28,6 Oxychilus sp. 2 7,1
Phenacolimax major 8 28,6 Punctum pygmaeum 2 7,1
Abida cylindrica 7 25 Xerocrassa montserratensis 2 7,1
Cepaea nemoralis 6 21,4 Balea perversa 1 3,6
Chondrina farinesii 6 21,4 Chondrina sp. 1 3,6
Jaminia quadridens 6 21,4 Clausilia rugosa 1 3,6
Monacha cartusiana 6 21,4 Granaria braunii 1 3,6
Theba pisana 6 21,4 Hygromia cinctella 1 3,6
Clausilia sp. 5 17,9 Hypnophila boissii 1 3,6
Helicodonta obvoluta 5 17,9 Morlina glabra harlei 1 3,6
Xerocrassa penchinati 5 17,9 Paralaoma servilis 1 3,6
Aegopinella sp. 4 14,3 Pupilla sp. 1 3,6
Chondrina tenuimarginata 4 14,3 Vallonia sp. 1 3,6
Ferussacia folliculus 4 14,3 Vitrea contracta 1 3,6
Lauria cylindracea 4 14,3 Zonitoides nitidus 1 3,6

10
3.2. Els cargols terrestres i els diferents hàbitats
Es descriuen, de manera succinta, les comunitats de cargols terrestres de les diferents
unitats del paisatge. A l’hora de classificar les comunitats o ambients malacològics,
s’ha tingut en consideració les comunitats vegetals catalogades en l’obra de Nuet &
Panareda (1980).
Cal tenir present que la composició de la vegetació no actua de manera significativa en
l’establiment de les espècies de gasteròpodes terrestres. La seva presència o
absència ve donada per una munió de diferents condicionants ecològics com les
característiques del sòl, la insolació, el grau d’humitat i, en especial, per l’existència de
microhàbitats adequats a les diferents espècies.
Taula 2. Percentatges de la presència de les espècies en les subparcel·les de
cadascun dels ambients.
Espècies
Ambientsrupícoles
Alzinars
Ambientsarbustius
Boscosderiberaiambientsriparis
Ambientsantropògens
Abida cylindrica 37,5% 67%
Abida polyodon 75% 83% 60%
Abida secale bofilli 25%
Acanthinula aculeata 25% 20%
Aegopinella pura 25% 17%
Aegopinella sp. 67%
Balea perversa 12,5%
Cepaea nemoralis 12,5% 67% 20%
Cernuella virgata 17% 80% 50% 100%
Chondrina farinesii 62,5% 17%
Chondrina sp. 12,5%
Chondrina tenuimarginata 50%
Clausilia rugosa 12,5%
Clausilia sp. 25% 50%
Cochlicella acuta 25% 20%
Cochlicella barbara 50% 20%
Cochlostoma martorelli 100% 17%
Cornu aspersum 17% 60% 100% 100%

11
Espècies
Ambientsrupícoles
Alzinars
Ambientsarbustius
Boscosderiberaiambients
riparis
Ambientsantropògens
Discus rotundatus 50% 20% 100%
Eobania vermiculata 17% 40% 100%
Euconulus fulvus 50%
Euomphalia strigella 67% 20% 75% 20%
Ferussacia folliculus 12,5% 20% 25% 20%
Granaria braunii 12,5%
Granopupa granum 12,5% 17% 20%
Helicigona lapicida 87,5% 50% 60% 75% 60%
Helicodonta obvoluta 33% 75%
Hygromia cinctella 25%
Hypnophila boissii 20%
Jaminia quadridens 37,5% 60%
Lauria cylindracea 25% 17% 25%
Microxeromagna lowei 40%
Monacha cartusiana 40% 50% 40%
Montserratina bofilliana 75% 67%
Morlina glabra harlei 17%
Otala punctata 25% 17% 100% 50% 80%
Oxychilus cellarius 50%
Oxychilus courquini 37,5% 17% 60% 25%
Oxychilus draparnaudi 25% 50% 100% 60%
Oxychilus sp. 33%
Paralaoma servilis 25%
Phenacolimax major 25% 83% 25%
Pomatias elegans 62,5% 100% 60% 100% 60%
Pseudotachea splendida 50% 67% 80% 50% 100%
Punctum pygmaeum 50%
Pupilla sp. 12,5%
Pyramidula sp. 37,5%
Rumina decollata 50% 80% 50% 80%
Theba pisana 20% 50% 60%
Trochoidea elegans 25% 40%
Vallonia costata 17% 25% 20%
Vallonia sp. 25%
Vitrea contracta 17%
Vitrea sp. 12,5% 17% 25%
Xerocrassa montserratensis 25%
Xerocrassa penchinati 37,5% 17% 20%
Xerosecta arigonis 25% 40%
Zonitoides nitidus 25%

12
• Ambients rupícoles
Les cingleres, els monòlits i els roqueters careners és l’ambient natural que més
caracteritza la muntanya de Montserrat. Els canvis climàtics sobtats, el grau
d’insolació, la migradesa de sòl i, en conseqüència, l’absència de vegetació arbòria,
són els factors que més condicionen la composició faunística dels gasteròpodes dels
medis rupícoles de la zona. A les cingleres assolellades hi trobem una comunitat
malacològica molt característica, lineícola i fissurícola formada per elements com
Pyramidula sp., Chondrina tenuimarginata i Chondrina farinesii, que viuen al rocam
encarat a migjorn.
En les codines i pedruscalls hi trobem la comunitat vegetal de la cargola i l’arenària
(Erodio-Arenarietum conimbricensis). Cal destacar-hi la presència, encara que
localitzada en algunes zones, del cargol endèmic d’aquesta part de la serralada
prelitoral Xerocrassa montserratensis, sovint acompanyat per altres espècies com,
Xerocrassa penchinati, Jaminia quadridens i de manera irregular Granopupa granum,
Ferussacia folliculus, etcètera. Aquestes espècies sovint es refugien sota les pedres.
Dins dels ambients rupícoles montserratins cal esmentar, també, la presència de les
associacions vegetals següents: corretjola llanosa (Convolvuletum lanuginosi), pradells
de seslèria (Conopodio-Seslerietum elegantissimae) a les cornises de les roques
ombrívoles, i el matollar de boix i savina (Buxo-Juniperetum phoeniceae) que s’extén
per les crestes i les fissures dels monòlits que ofereixen hàbitats adequats per alguns
dels tàxons de cargols rupícoles.
En les cingleres i en el rocam més obac on hi és la comunitat de corona de reina i
orella d’ós, hi trobem, entre d’altres, Cochlostoma martorelli, Helicigona lapicida, Abida
polyodon, Abida cylindrica, Oxychilus courquini, etcètera. A les escletxes i fissures
amb una minsa vegetació, és s’hi troba, sovint, la majoria de tàxons. Quan la
cobertura arbòria és considerable, hi podem trobar microhàbitats muscícoles on s’hi
poden afegir altres espècies com Clausilia rugosa i Balea perversa entre d’altres.
Quant a les espècies generalistes a l’hora d’ocupar l’hàbitat, en els ambients rupícoles
hi trobem, de manera regular, entre d’altres: Pomatias elegans, Lauria cylindracea i
Pseudotachea splendida, així com Aegopinella pura, Phenacolimax major i
Montserratina bofilliana, també presents de manera significativa en zones forestals.

13
Figura 1. Percentatges de les diferents espècies localitzades en les 8 subparcel·les
d’ambients rupícoles.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Vitrea sp.
Pupilla sp.
Granopupa granum
Granaria braunii
Ferussacia folliculus
Clausilia rugosa
Chondrina sp.
Cepaea nemoralis
Balea perversa
Xerocrassa montserratensis
Phenacolimax major
Oxychilus draparnaudi
Otala punctata
Lauria cylindracea
Clausilia sp.
Aegopinella pura
Abida secale bofilli
Xerocrassa penchinati
Pyramidula sp.
Oxychilus courquini
Jaminia quadridens
Abida cylindrica
Pseudotachea splendida
Chondrina tenuimarginata
Pomatias elegans
Chondrina farinesii
Montserratina bofilliana
Abida polyodon
Helicigona lapicida
Cochlostoma martorelli

14
• Alzinars
En l’àmbit del Parc hi trobem l’alzinar muntanyenc (Quercetum medierraneo-
montanum) als replans superiors del massís, en indrets com Sant Jeroni, on la
inclinació del terreny és força suau. Els arbusts i les lianes són escasses. Pel contrari,
les herbes més petites hi són presents. L’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis
galloprovinciale) es troba a la part més baixa de la muntanya. És un ambient molt
ombrívol on abunden els arbusts i les lianes, com per exemple el Lligabosc mediterrani
(Lonicera implexa). L’alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale subas.
viburnetosum lantanae) es localitza als vessants més obacs i inclinats, situats entre
600-1000 m d’alçada. En el sotabosc hi domina el boix (Buxus sempervirens). Cal tenir
en consideració, també, els bosquets d’arbres caducifolis, com per exemple, la roureda
amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) a les canals i al peu dels cingles obacs.
Els boscos mixts amb pins estan molt ben representats i tenen un paper destacat en
les zones forestals de Montserrat. Representen diferents fases de successió vegetal
en què les pinedes són engolides per l’alzinar. Quan aquests boscos són suficientment
ombrívols, podem considerar que bàsicament tenen la mateixa fauna malacològica
que els alzinars.
El grau d’humitat condiciona en gran mesura la composició de la malacofauna forestal.
A grans trets es pot dir que les espècies de cargols terrestres més característiques i
més pròpiament forestals que colonitzen els alzinars de Montserrat són: Cepaea
nemoralis, Phenacolimax major, Discus rotundatus, Clausilia sp., Aegopinella sp.,
Oxychilus cellarius, Oxychilus draparnaudi, Montserratina bofilliana, Helicodonta
obvoluta, Vallonia costata i ,de manera més localitzada, Aegopinella pura, Morlina
glabra i Vitrea sp. d’entre d’altres.
Cal destacar que l’espècie generalista Pomatias elegans ha estat recol·lectada en
totes les estacions de mostreig amb alzinars. I també, de manera molt significativa
Pseudotachea splendida i Euomphalia strigella que viuen de manera generalitzada en
ambients ecotònics.
En aquest hàbitat, els cargols s’ubiquen entre l’humus i la virosta, sota els troncs morts
i, de manera significativa, sota les pedres. Molts dels tàxons, doncs, també els podem
considerar d’alguna manera rupícoles. De fet, el rocam està present de manera
generalitzada en la major part de boscos del massís. Les espècies que podem
considerar pròpies del rocam: Abida polyodon, Abida cylindrica i Helicigona lapicida,
d’entre d’altres, hi estan presents, segons el resultat del present estudi de manera
generalitzada.

15
d’alzinars.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Vitrea sp.
Vitrea contracta
Vallonia costata
Oxychilus courquini
Otala punctata
Morlina glabra harlei
Lauria cylindracea
Granopupa granum
Eobania vermiculata
Cornu aspersum
Cochlostoma martorelli
Chondrina farinesii
Cernuella virgata
Aegopinella pura
Oxychilus sp.
Helicodonta obvoluta
Rumina decollata
Oxychilus cellarius
Helicigona lapicida
Discus rotundatus
Clausilia sp.
Montserratina bofilliana
Euomphalia strigella
Cepaea nemoralis
Aegopinella sp.
Abida cylindrica
Phenacolimax major
Abida polyodon
Pomatias elegans

16
• Ambients arbustius
És una comunitat bàsicament xeròfila, sovint pobre en espècies de mol·luscs. Algunes
espècies de cargols característiques dels boscos són substituïdes per espècies
pròpies de llocs més secs. Altres espècies pròpies d’aquests medis estan relacionades
amb les de les comunitats rupícoles ja que depenen, en gran part, de la presència de
pedres en el sòl.
A grans trets, en l’àmbit del Parc Natural de Montserrat hi trobem garrigues
(Quercetum cocciferae) als vessants secs de la solana, la brolla de romaní i bruc
d’hivern (Erico-Thymelaeum tinctoriae), als llocs degradats de les solanes i les
bosquines de matabou i ginesta sessilifòlia, a les depressions humides de llocs
incendiats.
Sovint, les brolles i garrigues estan acompanyades de pins formant veritables
formacions forestals. Hi trobem com espècies dominants, el pi blanc (Pinus
halepensis) de capçades esclarissades que permeten que s’hi ubiqui un sotabosc de
romaní (Rosmarinus officinalis), bruc d’hivern (Erica multiflora) i vàries espècies
d’estepes (Cistus sp.). Les comunitats malacològiques que hi són presents no
difereixen de manera substancial de les pròpies de les formacions arbustives sense
pins. De tota manera, en les parts més obagues s’hi poden trobar algunes de les
espècies de gasteròpodes més característiques dels alzinars.
A l’hora de parlar de les pinedes de Montserrat no podem deixar de referir-nos, també,
a les joncedes amb pinasses (Pinus nigra subsp. salzmannii), principalment a les
obagues, que malauradament han estat afectades en molts indrets pels incendis dels
darrers anys.
Els tàxons de cargols terrestres dominats en aquests ambients, segons el resultat del
treball de camp són Otala punctata, Cernuella virgata, Pseudotachea splendida i
Rumina decollata que, curiosament, són espècies presents de manera significativa
també en ambients antropògens. És també destacable la presència de Cornu
aspersum, Oxychilus courquini, Eobania vermiculata, Monacha cartusiana, Ferussacia
folliculus, Pomatias elegans i Theba pisana.
En els ambients arbustius i les pinedes de Montserrat hi són presents, de manera
constant, els afloraments rocosos i els còdols disgregats del conglomerats. Per aquest
motiu hi sovintegen espècies de cargols rupícoles com Abida polyodon, Helicigona
lapicida, Jaminia quadridens, i Xerocrassa penchinati .

17
d’ambients arbustius.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Theba pisana
Discus rotundatus
Cepaea nemoralis
Monacha cartusiana
Eobania vermiculata
Pomatias elegans
Oxychilus courquini
Jaminia quadridens
Helicigona lapicida
Cornu aspersum
Abida polyodon
Rumina decollata
Cernuella virgata
Otala punctata

18
• Boscos de ribera i ambients riparis
La disponibilitat d’aigua dóna una empremta molt significativa a les comunitats de
cargols. S’ha tingut en consideració les següents comunitats vegetals presents
bàsicament en els entorns del riu Llobregat: l’albereda (Vinco-Populetum albae),
l’omeda (Lithospermo-Ulmetum minoris) i la salzereda (Saponario-Salicetum
purpureae). En els boscos de ribera sovintegen moltes espècies de mol·luscs que
localment poden ésser molt abundants. Apart de les espècies silvàtiques pròpies dels
alzinars més humits, cal afegir-hi algunes altres espècies pròpies d’ambients més
riparis.
Hom considera també en aquest apartat la llera del riu Llobregat amb ambients com
els canyissars (Typho-Schoenoplectetum glauci) i la bardissa (Rubo-Coriarietum), així
com els petits rierols i torrents, les fonts, basses i entorns immediats amb la vegetació
ripària característica. És un medi hidròfil i en ocasions ombrívol. Té com a
característica el manteniment de la humitat constant o, en tot cas, la inundació
periòdica. Pel fet de mantenir permanentment la humitat hi viu una comunitat
malacològica molt rica.
Les espècies amb presència més significativa en els boscos de ribera i en ambients
riparis han estat, segons el resultat del present estudi, Cornu aspersum, Oxychilus
draparnaudi, Pomatias elegans, Helicodonta obvoluta, Cernuella virgata, Euomphalia
strigella, Discus rotundatus (associat a l’existència de troncs morts), Cochlicella
barbara, Monacha cartusiana, Zonitoides nitidus, així com moltes altres espècies més
generalistes a l’hora d’ocupar l’hàbitat. També és destacable la localització d’espècies
considerades rares com Oxychilus courquini, Phenacolimax major i Hygromia
cinctella.
Molt interessant és la presència, en ambients riparis, d’una variada representació de
micromol·luscs terrestres, com és el cas d’Euconulus fulvus, Acanthinula aculeata,
Paralaoma servilis, Punctum pygmaeum, Vallonia sp. i Vitrea sp., escassos en altres
ambients de la Muntanya degut a la naturalesa del sòl.

19
Figura 4. Percentatges de les diferents espècies localitzades en les 4 subparcel·les de
boscos de ribera i ambients riparis.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Zonitoides nitidus
Xerosecta arigonis
Vitrea sp.
Vallonia sp.
Vallonia costata
Trochoidea elegans
Phenacolimax major
Paralaoma servilis
Oxychilus courquini
Lauria cylindracea
Hygromia cinctella
Cochlicella acuta
Acanthinula aculeata
Theba pisana
Rumina decollata
Punctum pygmaeum
Otala punctata
Monacha cartusiana
Euconulus fulvus
Cochlicella barbara
Cernuella virgata
Helicodonta obvoluta
Helicigona lapicida
Pomatias elegans
Discus rotundatus
Cornu aspersum

20
• Ambients antropògens
En els medis antropògens, juntament amb els ambients riparis, és on el nombre de
cargols terrestres col·lectats ha estat superior. De tota manera, l’augment del nombre
d’individus i d’espècies venen donats per tàxons banals o oportunistes.
Els enjardinaments i les immediacions dels assentaments humans localitzats a
diferents indrets del massís i en els masos dispersos dels entorns, ofereixen l’hàbitat
adequat per a moltes espècies que han après a conviure en els medis artificialitzats,
essent poc exigents en quant als requeriments ambientals.
Quan els indrets enjardinats tenen una abundant cobertura arbòria, apart d’espècies
antropòfiles, també s’hi poden establir espècies de cargols típicament silvícoles, com
per exemple Cepaea nemoralis.
La utilització del sòl per part de la mà de l’home ha configurat, des de temps històrics,
el paisatge agrari, present a diferents zones de les parts baixes que envolten el massís
de Montserrat. Dins d’aquest apartat també considerem, doncs, els diferents conreus,
les hortes, els fruiterars, els erms, així com els hàbitats amb vegetació ruderal de
marge de camí. D’entre els cargols més freqüents d’aquests ambients, cal esmentar,
en primer lloc, les espècies consumibles com Cernuella virgata, Cornu aspersum,
Eobania vermiculata, Pseudotachea splendida, Otala punctata, Xerosecta arigonis i
Theba pisana.
Altres espècies, també presents de manera significativa són Rumina decollata,
Oxychilus draparnaudi, Pomatias elegans, Helicigona lapicida, Microxeromagna lowei,
Monacha cartusiana, etcètera.
Les vorades externes dels boscos que limiten amb els conreus, amb unes comunitats
vegetals diferenciades, acullen un poblament de gasteròpodes molt ric, amb elements
dels dos ambients naturals. En conjunt, els ambients antropòfils són una comunitat
malacològica molt diversificada i d’una importància ecològica que es manifesta,
especialment, per la biomassa que aporta a l’ecosistema, essent font d’aliment
indispensable per a moltes de les espècies faunístiques que habiten en el Parc
Natural.

21
d’ambients antropògens.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Vallonia costata
Hypnophila boissii
Granopupa granum
Cochlicella barbara
Cochlicella acuta
Acanthinula aculeata
Xerosecta arigonis
Trochoidea elegans
Monacha cartusiana
Microxeromagna lowei
Theba pisana
Pomatias elegans
Helicigona lapicida
Rumina decollata
Otala punctata
Eobania vermiculata
Cornu aspersum
Cernuella virgata

22
4. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS
Els resultats del present estudi, en el que han estat identificades 50 espècies de
mol·luscs terrestres, ens indica que l’espai natural declarat com a Parc Natural de la
muntanya de Montserrat és una zona especialment rica en quant a la seva fauna
malacològica si la comparem amb zones veïnes. Les espècies més ben representades
en les localitats estudiades han estat Pomatias elegans (O.F. Muller, 1774),
Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801), Helicigona lapicida (Linnaeus, 1758),
Abida polyodon (Draparnaud, 1801) i Otala punctata (O.F. Muller, 1774).
La singularitat de la fauna malacològica terrestre del Parc Natural ve donada tant per
les espècies endèmiques d’aquesta part de la serralada prelitoral catalana com Abida
secale bofilli (Fagot, 1884), Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870) i
Montserratina bofilliana (Fagot, 1884), com pels endemismes ibèrics següents: Abida
cylindrica (Michaud, 1829), Chondrina farinesii farinesii (Des Moulins, 1835), Granaria
braunii braunii (Rossmässler, 1842) Chondrina tenuimarginata (Des Moulins, 1835),
Cochlostoma martorelli (Servain, 1880), Hypnophila boissii (Dupuy, 1851), Oxychilus
courquini (Bourguignat, 1870), Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Smitdt, 1853) i
Xerocrassa penchinati (Bourguignat, 1868) malgrat que algunes d’aquestes espècies
també estan localitzades a la vegada al sud de França. I per espècies molt
localitzades en el context de les comarques dels voltants, com Aegopinella pura (Alder,
1830), Helicodonta obvoluta (O.F. Muller, 1774), Phenacolimax major (Férussac,
1807), etcètera. No podem oblidar l’espècie Zonitoides (Zonitoides) jaccetanicus
(Bourguignat, 1870) que no ha estat retrobada en el treball de camp realitzat, i que
únicament ha estat citada a Montserrat, a la serra de Collserola i en una localitat del
massís Central francès (Kerney & Cameron, 1999).
Com a resultat del present estudi, cal remarcar que les espècies següents no consten
en el recull bibliogràfic realitzat (Bros, 2004, a). Es citen, doncs, per primera vegada en
l’àmbit d’estudi: Paralaoma servilis (Shuttleworth,1852), micromol·lusc que fa vida en la
virosta. Ha estat trobat en la parcel·la núm. 11. Punctum pygmaeum (Draparnaud,
1801), micromol·lusc que fa vida en la virosta. Ha estat trobat en les parcel·les núm. 11
i 12. Microxeromagna lowei (Potiez & Michaud, 1838), ha estat trobat en les parcel·les
núm. 1 i 11. Cal tenir en consideració però, que la citació d’Helix (Candidula )
conspurcata de Bofill & Hass (1920) es podria referir a aquesta espècie. I, finalment,
Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801) que ha estat trobat en la parcel·la
núm. 11.
En referència a l’estudi de les comunitats malacològiques, cal fer esment que hi ha
espècies que podem considerar generalistes a l’hora d’ocupar l’hàbitat, com per
exemple: Helicigona lapicida (Linnaeus, 1758), Otala punctata (O.F. Muller, 1774),
Rumina decollata (Linnaeus, 1758), Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801),
Pomatias elegans (O.F. Muller, 1774), Oxychilus (Ortizius) courquini (Bourguignat,
1870), Oxychilus (Oxychilus) draparnaudi draparnaudi (Beck, 1837), Euomphalia
strigella ruscinica Haas, 1929, Cernuella (Cernuella) virgata (Da Costa, 1778), Cornu
aspersum aspersum (O.F. Müller, 1774), i Ferussacia (Ferussacia) folliculus (Gmelin,
1791) entre d’altres, que són presents de manera simultània a diferents unitats del
paisatge del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

23
S’han mostrat més selectives a l’hora d’establir-se en un hàbitat concret: Abida secale
bofilli (Fagot, 1884), Chondrina tenuimarginata (Des Moulins, 1835), Clausilia
(Clausilia) rugosa penchinati Bourguignat, 1876, Granaria braunii braunii
(Rossmässler, 1842), Microxeromagna lowei (Poitiez & Michaud,1852), Oxychilus
(Oxychilus) cellarius cellarius (O.F. Müller, 1774), Xerocrassa montserratensis
(Hidalgo, 1870), Zonitoides (Zonitoides) nitidus (O.F. Müller, 1774), entre d’altres. Es
requereix però, per confirmar-ho un mostreig més intensiu i extensiu en l’espai per
treure resultats més concloents.

24
6. PROPOSTES PER A LA RECERCA I CONSERVACIÓ
Per aprofundir en els estudis malacològics del Parc Natural es proposen les següents
línies de recerca:
Estudi dels pulmonats nus o llimacs
• Elaborar un catàleg dels tàxons presents en l’àmbit del Parc Natural.
• Per a la identificació dels llimacs o pulmonats nus cal, necessàriament, l’estudi
anatòmic de l’aparell reproductor. Cal capturar en viu i produir la mort per
anòxia i conservar les mostres en alcohol de 70º per al posterior estudi en el
laboratori.
Estudi dels mol·luscs d’aigua dolça
• Inventariar les espècies presents, estudiant un nombre significatiu dels punts
d’aigua de la serra, fonts, basses, trams dels torrents i de manera especial el
riu Llobregat.
• Conèixer quines són les espècies bàsiques dels diferents ecosistemes aquàtics
de l’àmbit del Parc Natural de Montserrat.
• Esbrinar l’estat de les poblacions del cargol exòtic invasor Potamopyrgus
antipodarum.
Estudi dels mol·luscs de l’humus i la virosta dels sòls forestals
• La virosta o fullaraca, a grans trets, és una capa de matèries vegetals, en
especial de fulles que conserven encara l’estructura i que està dipositada sobre
la capa de l’humus del sòl. L’humus, sovint de color negròs, està compost de
residus orgànics, tant vegetals com animals, i d’elements sintetitzats per
diferents microorganismes del sòl del bosc. Quan està més evolucionat i amb
una activitat biològica més intensa, l’humus reuneix elements minerals que són
la font de la característica microestructura esponjosa que permet oferir refugi i
protecció a diferents espècies de micromol·luscs. Apart dels microorganismes
humícoles, tant del regne animal com del vegetal, els diferents grups
d’invertebrats estan molt ben representats en els sòls forestals: àcars, aranyes,
miriàpodes, colembols, coleòpters, anel·lids i molts altres. Tots ells,
conjuntament amb les espècies de mol·luscs gasteròpodes i de vertebrats del
bosc, generen cadàvers i defecacions que influencien de manera determinant
en la transformació i evolució de les característiques fisicoquímiques del sòl,
permetent l’absorció per part dels vegetals.

25
Per aprofundir en l’estudi dels micromol·luscs edàfics cal amb periòdics
controls de subparcel·les mitjançant un microtamís o sedàs per garbellar
l’humus i la virosta, per a l’extracció i posterior comptatge dels gasteròpodes de
localitats predeterminades. Gràcies a aquesta metodologia és possible estudiar
les poblacions de manera quantitativa i aprofundir en l’estudi dels
micromol·luscs i de tàxons d’interès i alhora conèixer la seva evolució en el
temps.
Estudi del efectes dels incendis forestals a les poblacions de mol·luscs terrestres
• Els incendis forestals són pertorbacions greus de l’ecosistema que afecten de
manera generalitzada a totes les espècies animals i vegetals. Els mol·luscs
gasteròpodes terrestres a causa de la seva poca mobilitat i a la nul·la capacitat
de fugida, el foc produeix un greu impacte inicial a les seves poblacions. Bona
part de les espècies malacològiques es poden considerar organismes edàfics, i
els efectes dels incendis forestals sobre aquests organismes no es deuen
únicament a l’acció directa del foc, sinó també a les modificacions de les
condicions químiques i microambientals d’aquests medis (Alcañiz et al. 1996).
Els efectes dels incendis forestals sobre les poblacions de mol·luscs no han
estat estudiats al nostre país. Laurence Kiss (2004)que ha estudiat els efectes
del foc en les comunitats de gasteròpodes en zones mediterrànies de l’estat
Francès, en las seves investigacions veu indicis per ésser optimista. Malgrat
que a curt termini, i depenent de la intensitat del foc, les poblacions
malacològiques són fortament afectades de manera quantitativa, els diferents
grups ecològics de cargols ja hi són presents un any després de l’incendi.
Sobre aquests referents doncs, es poden establir protocols de seguiment de les
poblacions de gasteròpodes en els estadis inicials posteriors als incendis
forestals, estudiant la seva composició faunística, esbrinant els mecanismes de
regeneració, així com la seva evolució en els diferents graus d’organització del
procés de successió de les formacions vegetals.
Estudi de la fauna malacòlogica dels medis cavernícoles.
• El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, a causa de la naturalesa
geològica del sòl (conglomerats de còdols units amb ciment en bona part
calcaris) és una regió plena de cavitats subterrànies i d’intersticis. El medi
cavernícola és un medi molt peculiar. Les característiques ambientals més
rellevants són la manca de llum i el grau d’humitat constant, sovint proper a la
saturació. Cal assenyalar, també, que les variacions de la temperatura en
l’interior de la majoria de les cavitats pot ésser poc acusada i sol correspondre
a la mitjana de les temperatures de l’exterior. Aquestes particularitats
condicionen en gran mesura la biologia de les poblacions faunístiques que hi
fan vida. Els mol·luscs cavernícoles o, en tot cas, les espècies que de manera
ocasional podem trobar en l’interior de les cavitat especialment a les entrades
de les coves i avencs, no han estat estudiats en la muntanya de Montserrat.
Únicament, trobem alguna dada a Bech (1992).

26
Per les peculiaritats ecològiques d’aquest hàbitat tant interessant en quant a la
seva biodiversitat, i considerant que la fauna d’artròpodes cavernícoles ja ha
estat estudiada en gran mesura a la muntanya, seria desitjable encetar aquesta
nova línia de recerca.
Disseny d’una base de dades i construcció d’una capa de fauna malacològica al SIG.
• El disseny d’una base de dades que estigui integrada a una capa de fauna
malacològica del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) pot ésser una eina
molt útil que caldria tenir en consideració en referència als recursos biològics
del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. A la vegada pot servir de
suport tècnic en la gestió diària, així com en aplicacions als processos de
planejament del territori de l’àmbit de gestió, i ésser d’utilitzada per altres
estudis en què es pugui relacionar la fauna de mol·luscs.
Propostes d’estudi i conservació de l’endemisme Xerocrassa montserratensis.
• D’acord amb l’Annex 4 del Decret 328/1992 de 14 de desembre, d’aprovació
del PEIN, la Xerocrassa montserratensis és considerada espècie de fauna
protegida en tot l’àmbit del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Així
mateix, aquest tàxon ha estat inclòs en la proposta de protecció dels mol·luscs
en el Catàleg nacional d’espècies amenaçades (Alonso et al. 2001), amb la
catalogació d’espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat (sah), proposant la
redacció d’un Pla de conservació del seu hàbitat.
• Les poblacions d’aquesta espècie de cargol estan emparades dins els marcs
normatius dels Parcs Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i pel Parc
Natural de la Muntanya de Montserrat. Aquestes mesures poden ésser
suficients per a la conservació d’aquest tàxon reductual sempre que no es
produeixi canvis significatius dels usos del sòl en les àrees on es distribueix.
• Especialment contraproduent per a les poblacions de Xerocrassa
montserratensis és el calcigament excessiu del seu hàbitat, amb la conseqüent
erosió que pot malmetre irreversiblement l’hàbitat. Aquest fet es dóna,
especialment, a les zones més sovintejades pels usuaris del Parc i les que
donen accés a les diferents vies d’escalada, a les cingleres i monòlits.
• Cal conèixer i cartografiar la distribució d’aquesta espècie. Amb aquests
coneixements es pot valorar els diferents indrets pel seu valor malacològic.
• Cal valorar les codines i els pedruscalls dins el context dels hàbitats de la serra,
tant pel seu interès paisatgístic que caracteritza el Parc Natural, com per l’alt
valor patrimonial que representen els elements botànics i zoològics que s’hi
troben, essent un hàbitat d’interès prioritari per a la gestió i la conservació del
Parc Natural.

27
7. ICONOGRAFIA
Morlina glabra harlei (Fagot, 1884)
Fotografia V. Bros
Monacha (Monacha) cartusiana (Müller, 1774)
Fotografia V. Bros

28
Cochlicella (Prietocella) barbara (Linnaeus, 1758)
Fotografia V. Bros
Cepaea (Cepaea) nemoralis nemoralis (Linnaeus, 1758)
Fotografia V. Bros

29
Jaminia quadridens quadridens (O.F. Müller, 1774)
Fotografia V. Bros
Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801)
Fotografia V. Bros

30
Euomphalia strigella ruscinica Haas, 1929
Fotogafia V. Bros
Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Smitdt, 1853)
Fotografia V. Bros

31
Hypnophila boissii (Dupuy, 1851)
Fotografia V. Bros
Cornu aspersum aspersum (O.F. Müller, 1774)
Fotografia V. Bros

32
8. REFERÈNCIES i BIBLIOGRAFIA
Alba, D.M., Tarruella, A., Corbella, J., Vilella, M., Guillén, M., Prats, L & Quintana,
J. 2004. Addenda a la llista dels mol·luscos continentals de Catalunya. Spira, Vol. 1, nº
4: 1-10.
Alcañiz, J.M., Serrasolsas, I. & Vallejo, R. 1996. Efectes dels incendis forestals
sobre el sòl. In. Terrades, J. (coor.). Ecologia del foc. Edicions Proa, S.A. Barcelona.
Altonaga, K. 1988. Estudio taxonómico y biogeográfico de las familias Endodontidae,
Euconulidae, Zonitidae y Vitrinidae de la Península Ibérica, con especial referencia al
País Vasco y zonas adyacentes. Tesis doctoral. Euskal Erriko Unibersitatea. 549 pàg.
Altonaga, K. , Gomez, B., Martin, R., Prieto, C.E., Puente, A.I. & Rallo, A. 1994.
Estudio faunístico y biogeográfico de los moluscos terrestres del norte de la Península
Ibérica. Vitoria-Gasteiz: Eusko Legebiltzarra. 503 pàg.
Alonso, M. R., Altonaga, K., Álvarez R. M., Araujo, R., Arconada, B., Arrébola, J.
R., Bech, M., Bros, V., Castillejo, J., Gómez, B., Ibáñez, M., Luque, A., Martínez
Ortí, A., Moreno, D., Prieto, C., Puente, A. I., Pujante, A. M., Robles, F., Rolán, E. &
Templado, J. 2001. Protección de moluscos en el Catálogo Nacional de especies
amenazadas. ed: Gómez, B., Moreno, D., Rolán, E., Araujo, R. & Álvarez, R. M.
Reseñas Malacológicas Nº XI. Sociedad Española de Malacología. 286 pàg.
Arisó, A., Bros, V., Cañas, J., Llimona, F., Miralles, J. & Real, J. 1986. Montserrat,
deixem que el bosc es regeneri. Ciència. Revista catalana de ciència i tecnologia, núm.
49, vol. 5: 242-243.
Bech, M. 1990. Fauna malacològica de Catalunya. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça.
Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 12. 229 pàg.
Bech, M. 1992. Dades sobre la malacofauna troglòfila de Catalunya. Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat. 60 (9): 105-111.
Bofill, A. & Haas, F. 1920. Estudi sobre la malacologia de les Valls Pirenaiques:
Conca del Llobregat. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, núm. 3 (13): 380-830.
Bros, V. 2000. Els mol·luscs Gasteròpodes (Mollusca, Gastropoda) del massís de
Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. IV Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del
Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona. Serveis de Parcs Naturals. Monografies, 29.
pàg.87-95. http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p04d050.pdf
Bros, V. 2001. Mol·luscs de la serra de Collserola (I): estudi de camp i revisió
bibliogràfica. Estudi inèdit encarregat per el Consorci del Parc de Collserola. 99pàg.
Bros, V. 2004 (a). Revisió bibliogràfica dels cargols terrestres del Parc Natural de la
Muntanya de Montserrat. Estudi inèdit encarregat pel Patronat de la Muntanya de
Montserrat. 63 pàg.

33
Bros V. 2004 (b). Mol·luscs terrestres i d'aigua dolça de la Serra de Collserola
(Barcelona, NE península Ibèrica). Arxius de Miscel·lània Zoològica, 2: 7-43.
http://www.bcn.es/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut4593.pdf
Bros V. 2005. La conservació dels mol·luscs terrestres a Catalunya: endemismes i
espècies relictes. Resums de les comunicacions presentades a la Segona Sessió
científica sobre Invertebrats i Medi Ambient: 9-10.
Bros V., Cadevall J., Hernández E., Nebot J., Orozco A. & Uribe F. 2004. Inventari i
distribució dels mol·luscs a la vall d’Alinyà: informació bàsica per la conservació i la
gestió de l’àrea. A: Germain, J. (cur.). Els sistemes naturals de la Vall d’Alinyà.
Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural (Treballs de la Institució Catalana
d’Història Natural; 14), 343-366.
Cadevall J., Hernández E., Nebot J., Orozco A., Uribe F. & Bros V. 2003. Influència
de l’altitud en la riquesa d’espècies de mol·luscs: variacions a la Vall d’Alinyà, Alt
Urgell, Lleida. Arxius de Miscel·lània Zoològica, 1: 18-45.
http://www.bcn.es/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut5299.pdf
De Bolós, A & De Bolós, O. 1950. Vegetación de las comarcas barcelonesas.
Instituto Español de Estudios Mediterráneos: 579 pàg.
Falkner, G., Ripken, T.E.J. & Falkner, M. 2002. Mollusques continentaux de France.
Liste de Référence annotée et Bibliographie. Publications Sccientifiques du Muséum
National d’histoire Naturelle. Paris. 183 pàg.
Fechter, R. & Falkner, G. 1993. Moluscos. Blume Naturaleza. Barcelona. 287 pàg.
Gittenberger, E., 1973. Beiträge zur kenntnis der Pupillacea III. Chondrininae.
Zoologische Verhandelingen, 127: 1–267.
Gittenberger, E. & Bank, R.A. 1996. A new start in Pyramidula (Gastropoda:
Pulmonata: Pyramidulidae). Basteria, 60: 71-78.
Gómez, B.J., Prieto, C.E., Llorente, N. & Santos, R. 1998. Actualización del
conocimiento de Pyramidula Fitzinger, 1833 en la Península Ibérica. Resúmenes del
XII Congreso Nacional de Malacología, 1998. C. Salas, Ed.: 17.
Haas, F., 1929. Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Treb. Mus.
Ciènc. Nat., 13: 1–491. Edició facsímil 1991.
Hermida, J. 1994. Aspectos ecológicos de Acanthinula aculeata (Müller, 1774)
(Gastropoda: Pulmonata) en el noroeste de la Península Ibérica. Iberus, 12(1): 55-61.
Hermida, J. 1996. Estudio comparativo de las preferencias de diez gasterópodos
terrestres frente a factores edáficos. Iberus, 14(2): 51-56.
Kiss, L. 2004. Les incendies de forets en region Mediterraneenne: Quels risques pour
la biodiversité des malacofaunes?. Résumés de “La conservation des mollusques
continentaux en France”. Documents d’Objectifs Natura 2000. Moulis.

34
Martínez–Ortí, A. & Robles, F., 2003. Moluscos continentales de la Comunidad
Valenciana. Generalitat Valenciana, Conselleria de Territori i Habitatge. Colección
Biodiversidad, 11: 1–259.
Ménez, A. 2002. The degradation of land snail shells during the annual dry period in a
Mediterranean climate. Iberus, 20(2): 73-79.
Mordan, P.B. 1977. Factors affecting the distribution and abundance of Aegopinella
and Nesovitrea (Pulmonata: Zonitidae) at Monks Wood National Nature Reserve,
Huntingdonshire. Biological Journal of the Linnean Society, 9: 59-72. With 1 plate and
2 figures.
Nordsieck, H. 1990. Revision der Gattung Clausilia DRAPARNAUD, besonders der
Arten in SW- Europa (Das Clausilia rugosa-Problem) (Gastropoda:Stylommatophora:
Clausiliiadae). Arch. Moll. 119 (1988). (4/6): 133-179.
Nuet, J. & Panareda, J.M. 1980. Vegetació de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de
Montserrat. 93 pàg.
Ojea, M., Rallo, A. & Iturrondobeitia, J.C. 1987(a). Estudio de comunidades de
gasteropodos en varios ecosistemas del País Vasco. KOBIE (Serie Ciencias
Naturales) Bilbao. Nº. XVI: 224-244.
Ojea, M., Rallo, A. & Iturrondobeitia, J.C. 1987(b). Gasteropodos edáficos en varios
ecosistemas dels País Vasco. Abundancia, diversidad y motomura. KOBIE (Serie
Ciencias Naturales) Bilbao. Nº. XVI: 246-255.
Orozco, A., Bros, V., Cadevall, J., Hernandez, E., Nebot, J. & Uribe, F. 2002.
Inventari faunístic del Parc de Montjuïc: Mol·luscs. Informe inèdit encarregat pel Centre
Gestor del Parc de Montjuïc. Ajuntament de Barcelona.
Puente, A. I. 1994. Estudio taxonómico y biogeográfico de la superfamilia Helicoidea
Rafinesque, 1815 de la Península Ibérica e Islas Baleares. Tesis Doctoral. Euskal
Erriko Unibersitatea. 971 pàg.
Puente, A.I. & Altonaga, K. 1995. Estudio morfológico y corológico de dos especies
conquiológicamente similares, Helicella conspurcata (Draparnaud, 1801) y
Microxeromagna armillata (Lowe, 1852), en la Península Ibérica e islas Baleares
(Pulmonata: Helicoidea: Hygromiidae). Zool. Baetica, 6: 121-148.
Kerney, M.P. & Cameron, R.A.D. 1999. Escargots et limaces d’Europe du Nord-
Ouest. Delachaux et Niestlé, Paris et Neuchâtel. A. Bertrand, traduction adaptation,
370 pàg.
Riedel, A. 1970. Beitrag zur Kenntnis der Zonitidae (Gastropoda) der französischen
Pyrenäen. Frag. Faun. Warszawa, 15: 379-399.

35
Riedel, A. 1972. Zur Kenntnis der Zonitidae (Gasteropoda) Spaniens. Ann. Zool.
Polska Akademia Nauk, 29: 115–145.
Terradas, J. (coor.) 1987. Ecosistemes terrestres. Quaderns d’Ecologia Aplicada
núm. 10. Servei del Medi Ambient. Diputació de Barcelona.
Terradas, J. 2001. Ecología de la vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la
dinámica de comunidades y paisajes. Ediciones Omega. Barcelona.
Vilarnau, M., Gasol, J.M. & Solà, R. (coor.) 1997. Guia d’espais d’interès natural del
Bages. Col·lecció guies núm. 1. Centre d’Estudis del Bages & ICHN. 295 pàg.

36
Annex 1. Parcel·les estudiades
S’han estudiat 13 parcel·les, amb un total de 28 subparcel·les.
Parcel·la 1
Topònim: La Vinya Nova
UTM: X 400805 / Y 4604348
Comarca: Anoia - Baix Llobregat
Altitud: 470 m
Ambients: Zones conreades amb oliveres i ametllers, vegetació de marges de
camí i zones ajardinades de les rodalies de la casa. Alzinar (Quercus
ilex) amb pi blanc (Pinus halepensis) molt pedregós i amb un sotabosc
de llentiscle (Pistacia lentiscus), matabou (Bupleurum fruticosum), garric
(Quercus coccifera), estepa blanca (Cistus albidus), etcètera.
Alzinars
Espècies V / M Microhàbitats
Abida polyodon M
Chondrina farinesii M
Cochlostoma martorelli M
Granopupa granum VD Sota pedres
Helicigona lapicida M
Montserratina bofilliana M
Oxychilus courquini M
Oxychilus draparnaudi M
Pomatias elegans M
Pseudotachea splendida M
Rumina decollata M
Xerocrassa penchinati M
Vallonia costata M

37
Ambients antropògens
Cernuella virgata M
Cochlicella acuta M
Cornu aspersum M
Eobania vermiculata M
Ferussacia folliculus M
Hypnophila boissii M
Microxeromagna lowei M
Monacha cartusiana M
Otala punctata M
Rumina decollata M
Theba pisana M
Trochoidea elegans M
Vallonia costata M
Xerosecta arigonis VD Vegetació herbàcia
Parcel·la 2
Topònim: Santa Cecília
UTM: X 401557 / Y 4607541
Comarca: Bages
Altitud: 680 m
Ambients: Indrets enjardinats i marges de la carretera amb vegetació ruderal.
Alzinar afectat pe els incendis, amb recuperació. Grans blocs de
conglomerat.
Ambients rupícoles
Cochlostoma martorelli V Murs i pedres
Pomatias elegans V Sota pedres

38
Alzinars
Oxychilus sp. M
Phenacolimax major M
Pomatias elegans VD Sota pedres
Pseudotachea splendida V Vegetació herbàcia
Cernuella virgata VD Vegetació herbàcia
Cornu aspersum VD Troncs morts
Eobania vermiculata V Vegetació arbustiva
Euomphalia strigella VD Vegetació herbàcia
Otala punctata V Murs i pedres
Pomatias elegans VD Sota pedres
Pseudotachea splendida VD Vegetació herbàcia
Rumina decollata V Vegetació herbàcia
Xerosecta arigonis VD Vegetació herbàcia i vegetació arbustiva
Parcel·la 3
Topònim: Refugi Vicenç Barbé
UTM: X 398873 / Y 4606802
Comarca: Anoia
Altitud: 890 m
Ambients: Paisatge típicament montserratí amb monòlits de conglomerats,
codines, pedregars i alzinars.

39
Ambients rupícoles
Abida cylindrica V Murs i pedres
Abida polyodon VD Murs i pedres / Sota troncs
Cochlostoma martorelli VD Murs i pedres
Chondrina farinesii VD Murs i pedres
Chondrina tenuimarginata M
Jaminia quadridens M
Otala punctata M
Pyramidula sp. V Murs i pedres
Alzinars
Abida cylindrica VD Murs i pedres
Abida polyodon V Murs i pedres / Sota troncs
Aegopinella sp. V Murs i pedres / Sota troncs
Cepaea nemoralis M
Euomphalia strigella M
Oxychilus cellarius V Murs i pedres
Pomatias elegans V Murs i pedres
Rumina decollata M
Vitrea contracta M
Parcel·la 4
Topònim: Coll de Guirló
UTM: X 398225 / Y 4607053
Comarca: Anoia
Altitud: 795 m

40
Ambient: Pineda de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) afectada fa anys per
els incendis, amb alzines disperses, sotabosc de romaní (Rosmarinus
officinalis), bruc d’hivern (Erica multiflora), estepa blanca (Cistus
albidus), sajolida (Satureja montana), esparnallac (Santolina
chamaecyparisssus), esbarzer (Rubus ulmifolius) i garric (Quercus
coccifera) . Marges de camí amb fenassars. Pedregars.
Ambients rupícoles
Abida cylindrica V Murs i pedres
Abida polyodon M
Helicigona lapicida V Murs i pedres
Montserratina bofilliana VD Murs i pedres
Pomatias elegans VD Vegetació arbustiva
Pseudotachea splendida V Vegetació arbustiva
Ambients arbustius
Cepaea nemoralis V Vegetació arbustiva
Cernuella virgata M
Cornu aspersum M
Discus rotundatus M
Otala punctata M
Pomatias elegans V Vegetació arbustiva
Pseudotachea splendida V Vegetació arbustiva
Rumina decollata M

41
Parcel·la 5
Topònim: Pont sobre Torrent la Salut B-113
UTM: X 404794 / Y4603196
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 140 m
Ambient: Brolla de romaní (Rosmarinus officinalis) i llentiscle (Pistacia lentiscus)
molt pedregosa. Ambients de ribera amb canyars propers al torrent amb
esbarzers (Rubus ulmifolius) i roldonar (Coriaria myrtifolia).
Ambients arbustius
Abida polyodon M
Cernuella virgata M
Cornu aspersum M
Otala punctata M
Rumina decollata M
Theba pisana M
Boscos de ribera i ambients riparis
Discus rotundatus M
Helicodonta obvoluta M
Cornu aspersum M
Otala punctata M
Pomatias elegans M
Rumina decollata M

42
Parcel·la 6
Topònim: Sant Geroni i Capçalera canal
UTM: X 401070 / Y 4606789
Comarca: Bages
Altitud: 1200 m.
Ambient: Alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale subas. viburnetosum
lantanae), acompanyat d’avellaners (Corylus avellana) i boix grèvol (Ilex
aquifolium), rocam obac amb (Saxifragetum catalaunicae), codines i
pedregars amb l’associació de cargola (Erodium rupestris) i farigolars
(Thymus vulgaris) etcètera.
Ambients rupícoles
Abida polyodon M
Abida secale bofilli M
Aegopinella pura M
Balea perversa V Sota pedres / Vegetació herbàcia
Cepaea nemoralis M
Chondrina sp. M
Clausilia sp. M
Lauria cylindracea V Sota pedres / Vegetació herbàcia
Otala punctata M
Pseudotachea splendida V Sota pedres
Pupilla sp. M
Pyramidula sp. M
Xerocrassa montserratensis V Sota pedres
Alzinars
Abida cylindrica M
Abida polyodon M
Aegopinella sp. M
Cepaea nemoralis M
Clausilia sp. M
Discus rotundatus VD Humus / virosta, Troncs morts
Helicodonta obvoluta V Sota pedres
Oxychilus cellarius M

43
Parcel·la 7
Topònim: Cap de Mort-Torrent Sta. Maria
UTM: X 401882 / Y 4606117
Comarca: Bages
Altitud: 980 m
Ambient: Alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale subas. viburnetosum
lantanae), rocam obac, rocam assolellat, codines i pedregars.
Ambients rupícoles
Aegopinella pura M
Chondrina tenuimarginata VD Murs i pedres
Cochlostoma martorelli V Sota pedres
Granopupa granum M
Pyramidula sp. V Murs i pedres
Vitrea sp. M
Xerocrassa montserratensis M
Alzinars
Abida cylindrica V Sota pedres
Abida polyodon V Sota pedres
Aegopinella pura M
Aegopinella sp. M
Cepaea nemoralis M
Clausilia sp. M
Discus rotundatus M
Lauria cylindracea M
Oxychilus cellarius M

44
Parcel·la 8
Topònim: Camí dels Degotalls
UTM: X 403345 / Y 4605715
Comarca: Bages
Altitud: 715 m
Ambient: Alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovincialis), rocam obac i
rocam assolellat.
Ambients rupícoles
Abida cylindrica V Humus/virosta
Abida polyodon M
Abida secale bofilli V Murs i pedres
Clausilia sp. V Humus/virosta, sota pedres
Chondrina farinesii V Murs i pedres
Granaria braunii V Murs i pedres
Helicigona lapicida VD Humus/virosta, sota pedres
Lauria cylindracea M
Montserratina bofilliana V Sota pedres
Pomatias elegans VD Humus/virosta
Alzinars
Abida cylindrica V Humus/virosta
Abida polyodon M
Aegopinella sp. M
Cepaea nemoralis M
Cernuella virgata V Vegetació herbàcia
Clausilia sp. V Humus/virosta, sota pedres
Cornu aspersum V Vegetació herbàcia
Discus rotundatus VD Humus/virosta
Helicigona lapicida V Humus/virosta, sota pedres
Helicodonta obvoluta V Humus/virosta, sota pedres
Morlina glabra harlei M
Otala punctata M
Oxychilus draparnaudi VD Humus/virosta
Oxychilus sp. V Humus/virosta
Pomatias elegans VD Humus/virosta
Rumina decollata M
Vitrea sp. M

45
Parcel·la 9
Topònim: La Salut
UTM: X 402455 / Y 4603121
Altitud: 404 m
Ambient: Fruiterars abandonats a amb fenassars, pinedes de pi blanc (Pinus
halepensis) en regeneració, amb garric (Quercus coccifera) i ambients
rupícoles.
Ambients rupícoles
Abida polyodon M
Ambients arbustius
Cernuella virgata M
Monacha cartusiana V Vegetació herbàcia
Otala punctata M
Cernuella virgata M
Cornu aspersum M
Monacha cartusiana VD Vegetació herbàcia
Otala punctata M
Oxychilus draparnaudi V Sota pedres
Pomatias elegans VD Vegetació herbàcia
Rumina decollata VD Vegetació herbàcia

46
Parcel·la 10
Topònim: Camí de les coves del Salitre
UTM: X 402898 / Y 4603286
Altitud: 420 m
Ambients: Medis rupícoles assolellats acompanyats de vegetació arbustiva: garric
(Quercus coccifera), matabou (Bupleurum fruticosum), aladern
(Rhamnus sp.), romaní (Rosmarinus officinalis) i llentiscle (Pistacia
lentiscus) etcètera.
Ambients rupícoles
Abida polyodon M
Chondrina farinesii M
Clausilia rugosa M
Cochlostoma martorelli M
Jaminia quadridens V Murs i pedres, sota pedres
Ambients arbustius
Abida polyodon M
Jaminia quadridens V Murs i pedres, sota pedres
Otala punctata M
Pomatias elegans M
Pseudotachea splendida V Murs i pedres, vegetació arbustiva
Rumina decollata M

47
Parcel·la 11
Topònim: Fàbrica Gomis
UTM: X404595 / Y4605500
Comarca: Bages
Altitud: 160 m
Ambients: Marges del riu Llobregat amb vegetació ripària, canyars, arbreda de
plàtans (Platanus sp.), medis antropògens de les rodalies de la fàbrica.
Cochlicella acuta M
Cochlicella barbara VD Vegetació herbàcia
Cornu aspersum V Vegetació herbàcia, sota pedres
Discus rotundatus M
Euconulus fulvus V Humus/virosta
Euomphalia strigella V Vegetació herbàcia
Hygromia cinctella V Humus/virosta
Lauria cylindracea V Humus/virosta
Oxychilus draparnaudi VD Vegetació herbàcia, sota pedres
Paralaoma servilis M
Pomatias elegans M
Punctum pygmaeum M
Rumina decollata M
Theba pisana VD Vegetació herbàcia
Vallonia costata VD Humus/virosta, sota pedres
Vitrea sp. M
Zonitoides nitidus M

48
Cargols terrestres V / M Microhàbitats
Cochlicella barbara VD Vegetació herbàcia
Cornu aspersum V Vegetació herbàcia, sota pedres
Eobania vermiculata V Vegetació herbàcia, sota pedres
Granopupa granum M
Microxeromagna lowei VD Humus/fullaraca
Otala punctata VD Vegetació herbàcia, sota pedres
Oxychilus draparnaudi V Vegetació herbàcia, sota pedres
Pomatias elegans M
Rumina decollata M
Theba pisana VD Vegetació herbàcia
Parcel·la 12
Topònim: Font de Baldiri
UTM: X 403001 / Y 4607185
Comarca: Bages
Altitud: 200 m
Ambients: Ribera: canyars, bosc de ribera, joncedes, Vegetació arbustiva:
Llentiscle (Pistacia lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis), aladern
(Rhamnus sp.) en una zona molt pedregosa amb farigoles (Thymus
vulgaris) etcètera.

49
Acanthinula aculeata V Humus / virosta
Cornu aspersum M
Discus rotundatus V Sota pedres
Euconulus fulvus V Sota pedres
Otala punctata M
Oxychilus draparnaudi V Sota pedres
Pomatias elegans VD Humus / virosta
Punctum pygmaeum VD Humus / virosta
Ambients arbustius
Abida polyodon V Murs i pedres
Cernuella virgata M
Cornu aspersum M
Otala punctata M
Pomatias elegans M
Pseudotachea splendida V Murs i pedres
Rumina decollata M

50
Parcel·la 13
Topònim: Marganell. Pont de fusta
UTM: X 399342 / Y 4610730
Comarca: Bages
Altitud: 320 m
Ambient: Ambients riparis, herbassars inundables i carritxars. Ambients
antropògens: hortes, enjardinaments i construccions humanes.
Cochlicella barbara V Vegetació herbàcia
Cornu aspersum V Murs i pedres
Discus rotundatus VD Troncs morts
Euomphalia strigella V Vegetació herbàcia
Oxychilus draparnaudi VD Troncs morts
Phenacolimax major V Troncs morts
Pomatias elegans M
Theba pisana M
Vallonia sp. V Humus / virosta
Xerosecta arigonis M
Acanthinula aculeata M
Cernuella virgata M
Cornu aspersum VD Vegetació arbustiva
Eobania vermiculata V Vegetació arbustiva
Helicigona lapicida V Murs i pedres
Theba pisana M

51
Annex 2. Catàleg sistemàtic dels cargols de Montserrat
Com a resultat de la recerca bibliogràfica efectuada (Bros, 2004, a) i el treball de
camp del present estudi, s’ha produït l’inventari preliminar de la malacofauna de
cargols terrestres de la muntanya de Montserrat i rodalies. La sistemàtica i la
nomenclatura de les espècies està basada en Falkner et al. (2002), Martínez–Ortí &
Robles (2003) i Alba et al. (2004).
CLASSE GASTROPODA CUVIER, 1795
Subclasse Orthogastropoda PONDER & LINDBERG, 1995
Superordre Caenogastropoda COX, 1960
Ordre Architaenioglossa HALLER, 1890
Superfamília Cyclophoroidea J.E. GRAY, 1849
Família Cochlostomatidae KOBELT, 1902
Cochlostoma (Obscurella) martorelli (Servain, 1880)
Ordre Neotaenioglossa HALLER, 1892
Superfamília Littorinoidea CHILDREN, 1834
Família Pomatiidae NEWTON, 1891
Subfamília Pomatiinae NEWTON, 1891
Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774)
Ordre Pulmonata CUVIER in BLAINVILLE, 1814
Subordre Stylommatophora A. SCHMIDT, 1855
Superfamília Succineoidea H. BECK, 1837
Família Succineidae H. BECK, 1837
Subfamília Succineinae H. BECK, 1837
Oxyloma (Oxyloma) elegans elegans (Risso, 1826)
Superfamília Cochlicopoidea PILSBRY, 1900 (1879)
Família Cochlicopidae PILSBRY, 1900 (1879)
Cochlicopa lubrica (O.F. Müller, 1774)
Família Azecidae WATSON, 1920
Hypnophila boissii (Dupuy, 1851)

52
Superfamília Pupilloidea TURTON, 1831
Família Lauriidae STEENBERG, 1925
Lauria (Lauria) cylindracea (Da Costa, 1778)
Família Valloniidae MORSE, 1864
Subfamília Valloniinae MORSE, 1864
Vallonia costata (O.F. Müller, 1774)
Vallonia pulchella (O.F. Müller, 1774)
Subfamília Acanthinulinae STEENBERG, 1917
Acanthinula aculeata (O.F. Müller, 1774)
Família Pupillidae TURTON, 1831
Pupilla (Pupilla) muscorum (Linnaeus, 1758)
Pupilla (Pupilla) bigranata (Rossmässler, 1839)
Família Pyramidulidae KENNARD & B.B. WOODWARD, 1914
Pyramidula rupestris (Draparnaud,1801)
Família Chondrinidae STEENBERG, 1925
Abida cylindrica (Michaud, 1829)
Abida polyodon (Draparnaud, 1801)
Abida secale bofilli (Fagot, 1884)
Chondrina avenacea avenacea (Bruguière, 1792)
Chondrina farinesii farinesii (Des Moulins, 1835)
Chondrina tenuimarginata (Des Moulins, 1835)
Granaria braunii braunii (Rossmässler, 1842)
Granopupa granum (Draparnaud, 1801)
Família Vertiginidae FITZINGER, 1833
Subfamília Truncatellininae STEENBERG, 1925
Columella edentula (Draparnaud, 1805)
Truncatellina callicratis (Scacchi, 1833)
Truncatellina cylindrica ( A. Férussac, 1807)
Subfamília Vertigininae FITZINGER, 1833
Vertigo (Vertigo) pygmaea (Draparnaud, 1801)

53
Superfamília Enoidea B.B. WOODWARD, 1903 (1880)
Família Enidae B.B. WOODWARD, 1903 (1880)
Subfamília Eninae B.B. WOODWARD, 1903 (1880)
Jaminia quadridens quadridens (O.F. Müller, 1774)
Merdigera obscura (O.F. Müller, 1774)
Superfamília Clausilioidea J.E. GRAY, 1855
Família Clausiliidae J.E. GRAY, 1855
Subfamília Clausiliinae J.E. GRAY, 1855
Clausilia (Clausilia) bidentata abietina Dupuy, 1849
Clausilia (Clausilia) rugosa penchinati Bourguignat, 1876
Subfamília Baleinae A.J. WAGNER, 1913
Balea (Balea) perversa (Linnaeus, 1758)
Superfamília Achatinoidea SWAINSON, 1840
Família Ferussaciidae BOURGUIGNAT, 1883
Subfamília Ferussaciinae BOURGUIGNAT, 1883
Cecilioides (Cecilioides) acicula (O.F. Müller, 1774)
Ferussacia (Ferussacia) folliculus (Gmelin, 1791)
Família Subulinidae P. FISCHER & CROSSE, 1877
Subfamília Rumininae WENZ, 1923
Rumina decollata (Linnaeus, 1758)
Superfamília Punctoidea MORSE, 1864
Família Punctidae MORSE, 1864
Punctum (Punctum) pygmaeum (Draparnaud, 1801)
Paralaoma servilis (Shuttleworth, 1852)
Família Discidae THIELE, 1931
Discus (Gonyodiscus) rotundatus rotundatus (O.F. Müller, 1774)

54
Superfamília Gastrodontoidea TRYON, 1866
Família Pristilomatidae T. COCKERELL, 1891
Vitrea contracta (Westerlund, 1871)
Vitrea crystallina (O.F. Müller, 1774)
Vitrea narbonensis (Clessin, 1877) ?
Família Euconulidae H.B. BAKER, 1928
Subfamília Euconulinae H.B. BAKER, 1928
Euconulus (Euconulus) fulvus (O.F. Müller, 1774)
Família Gastrodontidae TRYON, 1866
Zonitoides (Zonitoides) jaccetanicus (Bourguignat, 1870)
Zonitoides (Zonitoides) nitidus (O.F. Müller, 1774)
Família Oxychilidae P. HESSE, 1927 (1879)
Subfamília Oxychilinae P. HESSE, 1927 (1879)
Mediterranea (Mediterranea) hydatina (Rossmässler, 1838)
Morlina glabra harlei (Fagot, 1884)
Oxychilus (Ortizius) courquini (Bourguignat, 1870)
Oxychilus (Oxychilus) cellarius cellarius (O.F. Müller, 1774)
Oxychilus (Oxychilus) draparnaudi draparnaudi (Beck, 1837)
Subfamília Godwiniinae C.M. COOKE, 1921
Aegopinella nitens (Michaud, 1831)
Aegopinella nitidula (Draparnaud, 1805)
Aegopinella pura (Alder, 1830)
Superfamília Limacoidea LAMARCK, 1801
Família Vitrinidae FITZINGER, 1833
Subfamília Vitrininae FITZINGER, 1833
Phenacolimax major (Férussac, 1807)
Superfamília Helicoidea RAFINESQUE, 1815
Família Helicodontidae KOBELT, 1904
Helicodonta obvoluta obvoluta (O.F. Müller, 1774)

55
Família Hygromiidae TRYON, 1866
Subfamília Cochlicellinae SCHILEYKO, 1972
Cochlicella (Cochlicella) acuta (O.F. Müller, 1774)
Cochlicella (Prietocella) barbara (Linnaeus, 1758)
Subfamília Monachinae WENZ, 1930 (1904)
Euomphalia strigella ruscinica Haas, 1929
Monacha (Monacha) cartusiana (Müller, 1774)
Subfamília Geomitrinae C. BOETTGER, 1909
Trochoidea trochoides (Poiret, 1789)
Xerocrassa montserratensis (Hidalgo, 1870)
Xerocrassa penchinati (Bourguignat, 1868)
Subfamília Ciliellinae SCHILEYKO, 1970
Montserratina bofilliana (Fagot, 1884)
Subfamília Hygromiinae TRYON, 1866
Cernuella (Cernuella) virgata (Da Costa, 1778)
Helicella madritensis ( Rambur, 1868)
Hygromia (Hygromia) cinctella (Draparnaud, 1801)
Microxeromagna lowei (Poitiez & Michaud,1852)
Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Smitdt, 1853)
Xerotricha conspurcata (Draparnaud, 1801)?
Família Helicidae RAFINESQUE, 1815
Subfamília Ariantinae MÖRCH, 1864
Helicigona lapicida andorrica (Bourguignat, 1876)
Subfamília Helicinae RAFINESQUE, 1815
Cepaea (Cepaea) nemoralis nemoralis (Linnaeus, 1758)
Cornu aspersum aspersum (O.F. Müller, 1774)
Eobania vermiculata (O.F. Müller, 1774)
Iberus gualtierianus alonensis (Férussac, 1821)
Otala (Otala) punctata (O.F. Müller, 1774)
Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801)
Theba pisana pisana (O.F. Müller, 1774)

Cargols

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Cargols

Similar a Cargols (20)

Cargols