1. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al est del nucli de Santa Maria del
Montmagastrell, entre el Canal d’Urgell i el
terme municipal d’Ossó de Sió.
? SUPERFÍCIE 104,48 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector planer amb predomini de conreus de
cereals, creuat per la fondalada del Clot del
Morell. L’espai inclou els camps de conreu
i els marges amb vegetació natural,
formada per petits carrascars, espartars i
timonedes.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Inclòs dins de l’espai Plans de Sió (Codi:
ES5130036), declarat com a LIC i ZEPA
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Aquest espai conté les espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà, exceptuant les
més pròpies dels ambients estèpics. És un dels principals nuclis de reproducció de l’esparver
cendrós, amb una població fluctuant que oscil·la entre una i quatre parelles. Aquest espai és
utilitzat també com a territori d’alimentació dels individus subadults d’àguila daurada i voltor comú
durant els seus moviments dispersius, així com per l’àguila marcenca durant el període estival.
També cal destacar la presència de la rata cellarda, poc abundant al terme de Tàrrega.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - -
Rata cellarda (Eliomys
quercinus)
OCELLS
Esparver cendrós (Circus
pygargus)
Aguila marcenca (Circaetus
gallicus)
Àguila daurada (Aquila
chrysaetos)
Voltor (Gyps fulvus)
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Tallareta cuallarga (Sylvia
undata)
Aligot comú (Buteo buteo)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Mussol comú (Athene noctua)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Corb (Corvus corax)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Esparver cendrós (mascle) Àguila marcenca (adult) Àguila daurada (subadult)
Voltor comú (juvenil) Torlit Tallareta cuallarga
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 15.000
E L C L O T D E L M O R E L LC O D I E I F - 0 1
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T E I F - 0 1
°
2. I N T E R È S P A I S A T G Í T I C
La plana cerealística present en aquest espai manté les característiques pròpies dels conreus de
secà, amb paisatges amb un alt valor intrínsec
Marges amb Espartars d’albardí
(Lygeum spartum) situats als sectors
més rocosos, importants per a
l’alimentació de l’àguila marcenca.
Conreus de cereals llaurats amb
vegetació espontània, importants per a
l’alimentació de l’esparver cendrós
3. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al sector oest del terme, entre el nucli
de Claravalls, el Canal d’Urgell i el terme
municipal de Tornabous
? SUPERFÍCIE 331,96 Ha
? DESCRIPCIÓ
Plana cerealista amb petits conreus
d’ametllers intercalats. Presenta superfícies
de conreu cerealistes de gran extensió. La
vegetació present és la pròpia dels sectors
de conreu de cereals amb marges que
contenen vegetació natural, sent
destacades les petites superfícies de
llistonars, espartars d’albardí i timonedes.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Inclòs dins de l’espai Plans de Sió (Codi:
ES5130036), declarat com a LIC i ZEPA
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Aquest espai conté espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà i espècies pròpies
dels ambients estèpic (esparver cendrós, sisó, calàndria, cogullada fosca, torlit). Aquest espai és
utilitzat habitualment com a territori de caça pel falcó mostatxut.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - - -
OCELLS
Esparver cendrós (Circus
pygargus)
Sisó (Tetrax tetrax)
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Gaig blau (Coracias garrulus)
Calàndria (Melanocorypha
calandra)
Cogullada fosca (Galerida
tecklae)
Falcó mostatxut (Falco
subbuteo)
Aligot comú (Buteo buteo)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Òliba (Tyto alba)
Mussol comú (Athene noctua)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Pardal xarrec (Passer
montanus)
Corb (Corvus corax)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Rhinechis scalaris (Serp
blanca)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Esparver cendrós (mascle) Sisó (mascle en plomatge
nupcial)
Torlit
Gaig blau (adult i juvenil) Calàndria Cogullada fosca
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 26.000
L O S P L A N S , L E S P L A N E S D ' E S P Í G O LC O D I E I F - 0 2
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T E I F - 0 2
°
4. I N T E R È S P A I S A T G Í T I C
La plana cerealística present en aquest espai manté les característiques pròpies dels conreus de
secà, amb paisatges amb un alt valor intrínsec
Marges amb vegetació
natural, conreus de
cereals i camps
d’ametllers al fons
Marges i conreus de
cereals que encara
conserven el rostoll
5. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al sector oest del terme, entre el nucli
de Claravalls, el Canal d’Urgell i el terme
municipal de Tornabous. L’espai es
localitza al nord i a l’oest del nucli de Conill.
? SUPERFÍCIE 299,54 Ha
? DESCRIPCIÓ
Plana cerealista amb conreus de gran
superfície i petits conreus d’ametllers
intercalats. Presència d’ambients
halonitròfils i erms. Destaca la presencia de
petits siscallars en els marges dels conreus,
així com petits carrascars, llistonars,
espartars i timonedes.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Parcialment inclòs dins de l’espai Plans de
Sió (Codi: ES5130036), declarat com a LIC
i ZEPA
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Aquest espai conté espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà i espècies pròpies
dels ambients estèpic (sisó, calàndria, terrerola vulgar, cogullada fosca, torlit). Sector d’importància
per a la reproducció de l’esparver cendrós i el sisó, especialment al sector nord de l’espai.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - - -
OCELLS
Esparver cendrós (Circus
pygargus)
Sisó (Tetrax tetrax)
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Gaig blau (Coracias garrulus)
Terrerola vulgar (Calandrella
brachydactyla)
Calàndria (Melanocorypha
calandra)
Cogullada fosca (Galerida
tecklae)
Enganyapastors
(Caprimulgus europaeus)
Tallareta cuallarga (Sylvia
undata)
Falcó mostatxut (Falco
subbuteo)
Aligot comú (Buteo buteo)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Òliba (Tyto alba)
Mussol comú (Athene noctua)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Guatlla (Coturnix coturnix)
Pardal xarrec (Passer
montanus)
Corb (Corvus corax)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Pardal roquer (Pertonia
petronia)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Esparver cendrós (mascle) Sisó (mascle en plomatge
nupcial)
Torlit
Gaig blau (adult i juvenil) Calàndria Cogullada fosca
Terrerola vulgar Enganyapastors Tallereta cuallarga
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 30.000
P L A N S D E C O N I L L , L E S P L A N E SC O D I E I F - 0 3
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T E I F - 0 3
°
6. I N T E R È S P A I S A T G Í T I C
La plana cerealística present en aquest espai manté les característiques pròpies dels conreus de
secà, amb paisatges amb un alt valor intrínsec
Conreus de cereals al nord
de Conill
Siscallars al
marge del camí al
nord de Conill
7. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat a l’extrem nord-oriental del terme,
entre el nucli de Riudovelles i el terme
municipal dels Plans de Sió.
? SUPERFÍCIE 112,79 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector planer amb predomini de conreus de
cereals i conreus d’ametllers de petita
superfície. Entre els conreus existeixen
petits marges amb retalls de vegetació
natural amb espartars d’albardí i timonedes.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Inclòs dins de l’espai Plans de Sió (Codi:
ES5130036), declarat com a LIC i ZEPA
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Aquest espai conté les espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà i una espècie
pròpia dels ambients estèpic (terrerola vulgar, torlit). També cal destacar la presència de l’escàs
gripau d’esperons, que aprofita el substrat tou i sorrenc existent.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - - -
OCELLS
Esparver cendrós (Circus
pygargus)
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Gaig blau (Coracias garrulus)
Terrerola vulgar (Calandrella
brachydactila)
Tallareta cuallarga (Sylvia
undata)
Aligot comú (Buteo buteo)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Xixella (Columba oenas)
Òliba (Tyto alba)
Mussol comú (Athene noctua)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Corb (Corvus corax)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS
Gripau d’esperons (Pelobates
cultripes)
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Esparver cendrós (mascle) Gaig blau (adult i juvenil) Torlit
Terrerola vulgar Tallereta cuallarga Gripau d’esperons
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 15.000
S E C A N S D E L N O R D D E R I U D O V E L L E SC O D I E I F - 0 4
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T E I F - 0 4
°
8. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat a la Plana de Claravalls, al sector
denominat L’Illa. Situat entre el Canal
d’Urgell i les masies Ribalta i Berguedà.
Delimitat pel Camí de l’Espígol al nord, i pel
Camí del Canal al sud.
? SUPERFÍCIE 143,87 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector planer de conreus de regadiu
d’alfals, amb camps de gran superfície.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Els alfalsars del sector de la Masia Ribalta són el principal refugi del sisó després de la sega dels
camps de cereals. Les concentracions post-reproductores o d’hivernada del sisó en aquest espai
assoleixen xifres superiors als 50 individus. Aquests alfalsars constitueixen també un important
nucli reproductor de la guatlla, espècie que ha sofert una espectacular davallada en els darrers
anys. Al mateix temps cal destacar que les canalitzacions de reg constitueixen un hàbitat adequat
per a les poblacions d’amfibis i rèptils lligats al medi aquàtic.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) -
OCELLS Sisó (Tetrax tetrax)
Guatlla (Coturnix coturnix)
Xixella (Columba oenas)
Cuereta blanca (Motacilla
alba)
RÈPTILS - -
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp de collaret (Natrix
natrix)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Sisó (mascle en plomatge
nupcial)
Camp d’alfals, refugi del
sisó una vegada segats
els camps de cereals
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 20.000
S E C T O R M A S I A R I B A L T AC O D I E I F - 0 5
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T E I F - 0 5
°
9. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat a l’extrem sud-oest del terme de
Tàrrega limitant amb Vilagrassa i Verdú,
entre el Canal d’Urgell i les masies Ribalta i
Berguedà. Delimitat pel Camí de l’Espígol
al nord i pel Camí del Canal al sud.
? SUPERFÍCIE 542,44 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector agrícola destinat als conreus de
secà o bé amb reg de reforç precari.
Dominen els conreus de cereals i els
conreus llenyosos de secà amb ametllers i
oliveres. Als marges es mantenen petites
superfícies amb vegetació natural, entre la
que destaquen els llistonars, els espartars
d’albardí, les timonedes i els siscallars. És
pràcticament planer, a excepció del sector
sud (Serra dels Molars).
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Aquest espai conté espècies pròpies dels sectors de conreus herbacis de secà i espècies pròpies
dels ambients estèpic (sisó, calàndria, terrerola vulgar, cogullada fosca, torlit). Sector d’importància
per a la reproducció de l’esparver cendrós (1-2 parelles) i el sisó. Destaca la presència de l’escurço
ibèric, en els indrets més rocosos, especialment a l’extrem sud de l’espai (Serra dels Molars).
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) -
OCELLS
Esparver cendrós (Circus
pygargus)
Sisó (Tetrax tetrax)
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Gaig blau (Coracias garrulus)
Terrerola vulgar (Calandrella
brachydactyla)
Calàndria (Melanocorypha
calandra)
Cogullada fosca (Galerida
tecklae)
Tallareta cuallarga (Sylvia
undata)
Falcó mostatxut (Falco
subbuteo)
Aligot comú (Buteo buteo)
Botxí (Lanius meridionalis)
Capsigrany (Lanius senator)
Òliba (Tyto alba)
Mussol comú (Athene noctua)
Cucut reial (Clamator
grandarius)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Guatlla (Coturnix coturnix)
Corb (Corvus corax)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Pardal roquer (Pertonia
petronia)
RÈPTILS -
Escurço ibèric (Vipera
latastei)
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Esparver cendrós (mascle) Sisó (mascle en plomatge
nupcial)
Torlit
Gaig blau (adult i juvenil) Terrerola vulgar Calàndria
Cogullada fosca Tallareta cuallarga
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 20.000
V A L L M A J O R - L O S M O L A R SC O D I E I F - 0 6
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T E I F - 0 6
°
10. I N T E R È S P A I S A T G Í T I C
La plana cerealística present en aquest espai manté les característiques pròpies dels conreus de
secà, amb paisatges amb un alt valor intrínsec.
Vista general de l’espai (des del Tossal Rodó de
Vallmajor)
Detall de l’espai