3. Estoicisme

5. El Liceu d’Aristòtil (336 aC – 529 dC)

7. Considera que per arribar a la felicitat hem de perseguir el plaer.

8. Però per ell el plaer no és més que l'absència de dolor i pertany a l'ànima i no al cos. Aquest amb poca cosa pot ésser contentat.

9. Però per tenir l'ànima tranquila, per arribar a l' ataraxia haurem d'evitar el dolor. No hem de tenir por ni dels deus ni de la mort.

12. Considera que l'ésser humà per aconseguir la felicitat ha de seguir el curs de la naturalesa, i això implica seguir la raó.

13. A l’igual que Heràclit, consideren que hi ha una raó universal i que tot succeeix seguint el curs d’aquesta raó.

14. Per això, no té sentit oposar-se a allò que succeeix.

17. Considera que no es pot conèixer amb certesa, per tant, hem de mantenir sempre el dubte.

18. El silenci ens conduirà cap a la felicitat, a la pau del esperit.

21. A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec.

22. Continúen amb variacions les escoles de Grècia.

25. Tot emana de l’ U.