3. Avantpassats seus i també parents es dedicaven a la política. Dos oncles seus eren del govern dels “trenta tirans”.

4. Plató, de jove tenia la intenció de dedicar-se també a la política, però en conèixer Sòcrates als 18 anys el va inclinar cap a la filosofia.

5. La injusta mort de Sòcrates fa que la filosofia de Plató tengui un fort component polític.

6. Va intentar dur a la pràctica la seva teoria política a Siracusa, la primera vegada amb el tirà Dionisi I (el vell), a través del nebot d’aquest i amic de Plató: Dió. Però Dionisi va sospitar que conspiraven contra ell i va empresonar a Plató, després el va vendre com a esclau. Un amic de Plató el va reconèixer i el va comprar per donar-li la llibertat.

8. Fa un segon viatge a Siracusa on torna a fracassar en l’intent de plasmar el seu ideal polític, aquesta vegada amb el tirà Dionisi II.

9. Encara farà un tercer intent, fracassat també, al final del qual s’estableix definitivament a Atenes dedicant-se a escriure i ensenyar a l’Academia.

10. Mor a Atenes el 347 aC.

14. Banquet

16. Sofista

17. Timeu

20. Els pitagòrics. Es diu que la mare de Plató era pitagòrica i Plató mateix va fer amistat amb un pitagòric anomenat Arquites que va influir sobre ell. Tant la importància de les matemàtiques com la teoria de la transmigració de l’ànima seran presents a Plató.

21. Els presocràtics Heràclit i Parmènides. L’ésser de Parmènides es convertirà en el món de les idees, i el canvi d’Heràclit pertanyerà al món sensible.

24. També li diu “forma” ( morphé ) i se li pot dir “teoria de les formes”.

25. Partim dels problemes dels universals de Sòcrates i la seva polèmica amb el relativisme dels sofistes.

26. Hem de tenir en compte la dualitat de fonts del coneixement: la raó i els sentits.

27. Tractem d’imaginar: podem saber què és la justícia i que no hi hagi cap acció justa al món?

28. Per Plató sí, i, per tant, “la justícia” és una idea o una forma existent en sí mateixa.

29. Les idees per Plató són models, arquetips, paradigmes, conceptes perfectes que existeixen independentment de les coses, que són còpies, imitacions de les idees.

31. A aquests conceptes universals que són/existeixen els anomenarà FORMES o IDEES.

39. Imitació: les coses imiten a les idees. Per exemple, un cavall imita al cavall ideal i arquetípic del món de les idees, del qual només n’és una còpia imperfecte.

40. Relacions matemàtiques: entre les coses i les idees hi ha proporcions o entitats matemàtiques. Per exemple, un triangle qualsevol té una relació geomètrica amb la idea de triangle.

42. L’ànima consta de tres funcions o parts que es corresponen amb el cos.

43. Només la part racional de l’ànima és immortal.

45. La part racional de l’ànima és quelcom diví, d’una naturalesa més semblant a la divina que a la humana.

46. És el principi del coneixement racional, sense ànima, no hi ha intel·lecte, raó, pensament. Els animals no tenen ànima i per això no pensen.

51. Primer es demana “què és cada cosa”. Fa pujar cap a dalt, cap els principis, les idees , sense utilitzar material empíric. Intenta definir un terme general (com “justícia”) sense fer ús del que ens diuen els sentits. Només s’ha de pensar per arribar a allò intel·ligible.

55. L’organització de la polis és idèntica a l’organització de l’ésser humà: les parts de l’ànima determinaran les classes socials.

57. Tots els ciutadans i ciutadanes lliures són educats junts, primer amb Gimnàstica i Música, després amb Matemàtiques simples i més difícils més tard. Els qui passen arriben a entrar a l’exèrcit i segueixen amb assumptes d’estratègia i Matemàtiques. Finalment, la Dialèctica per saber si arriben a les Idees.

59. Només els artesans tenen propietat privada i família. Les altres classes no. Per als guardians els matrimonis són concertats; encara que ells no ho han de saber (creuen que és a sort per un concurs però aquest està manipulat, Timeu, p. 3 ). Tendran relacions sexuals i fills quan sigui prescrit.

60. L’Estat aristocràtic és el millor dels estats.

62. el Món de les idees

63. el Demiürg

65. El cosmos és esfèric: la terra al centre, els planetes i les estrelles fixes. Es mou sobre harmonies musicals i proporcions numèriques.