SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 29
LA LLUM I EL SO
Escola Antoni Doltra
Pineda de Mar
QUÈ ÉS LA LLUM?
• La llum és una forma d’energia.
• La llum ens il·lumina a nosaltres i als cossos
del nostre entorn.
• La llum ens permet conèixer la forma i la
mida dels objectes que ens envolten, els
colors i la distància a la què es troben.
Propagació de la llum
• La llum viatja en línia recta i en totes
direccions.
• El trajecte que recorre s’anomena raig
de llum.
• Té una velocitat de 300.000
quilòmetres per segon.
• Quan xoca amb un cos opac produeix
ombres.
Tipus d’objectes respecte a la llum
• Els objectes que produeixen llum
s’anomenen objectes lluminosos o fonts
lluminoses i poden ser naturals o
artificials.
Tipus d’objectes respecte a la llum
• Els objectes que necessiten llum per
veure’s, s’anomenen objectes
il·luminats.
Tipus d’objectes respecte a la llum
• També hi ha objectes que emmagatzemen
la llum i emeten llum quan ja no estan
il·luminats. Són els fosforescents.
La llum i els cossos
• Els cossos que no emeten llum es poden comportar de
maneres diferents respecte a la llum:
• Cossos transparents: deixen passar gairebé tota la llum,
i els cossos del darrere es veuen clarament.
La llum i els cossos
• Cossos opacs: no deixen passar gens la llum i no es
veuen els objectes del darrere.
La llum i els cossos
• Cossos translúcids: només deixen passar una part
de la llum i els cossos del darrere es veuen una
mica, però com borrosos.
LA REFLEXIÓ DE LA LLUM
LA REFLEXIÓ DE LA LLUM
• És el canvi de direcció
que experimenta la
llum quan xoca amb un
cos opac.
• Gràcies a aquest
fenomen els cossos que
no són lluminosos
s’il·luminen i els podem
veure, ja que la llum
rebota i ens envia la
imatge del cos.
Reflexió especular
Reflexió: reflexió especular
• Els cossos que
reflecteixen tots els
raigs de llum en una
mateixa direcció són
els que tenen la
superfície totalment
polida.
• En són exemples els
miralls, i fan una
reflexió especular.
REFLEXIÓ ESPECULAR
• Altres cossos tenen la
superfície rugosa i
quan els raigs de llum hi
reboten ho fan en
moltes direccions.
• En són exemples la
fusta o l’aigua en
moviment.
Reflexió: reflexió difusa
REFLEXIÓ DIFUSA
Els miralls
• Miralls plans: la imatge
que reflecteixen és igual
a la real.
• Miralls corbs:
 Còncaus: augmenten la
imatge, tot i que a vegades
la redueixen i la
inverteixen.
 Convexos: redueixen la
imatge, però amplien el
camp de visió.
LA REFRACCIÓ DE LA LLUM
LA REFRACCIÓ DE LA LLUM
• Quan la llum passa d’un medi a un altre
(per exemple de l’aire a l’aigua ) el raig de
llum experimenta un canvi de direcció.
• Fixa’t en el llapis. Sembla que estigui trencat. Saps
per què passa això?
DESCOMPOSICIÓ
DE LA LLUM
DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM
La llum blanca que ve
del Sol es pot
descompondre en set
colors diferents.
Per dir-ho d’una altra
manera, és la suma
d’aquests set colors.
DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM
Aquests colors,
sempre en el mateix
ordre, són els que
veiem a l’arc de Sant
Martí.
vermell
taronja
groc
verd
blau
indi
violeta
DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM
EL SO I LES ONES SONORES
EL SO
• El so és una forma d’energia que emeten els
cossos quan vibren.
• Per què sabem que és un tipus energia?
• Per què produeix canvis: per exemple, el so
d’una explosió pot trencar els vidres que es
troben a prop.
• Per què és un tipus d’energia mecànica?
• Perquè la vibració és un moviment.
LA PROPAGACIÓ DEL SO
• Les vibracions del so es propaguen en forma d’ones
sonores.
• Les ones sonores es propaguen en totes direccions.
• Perden força quan s’allunyen de la font de so d’on
provenen.
• Necessiten un medi per desplaçar-se. El so no es pot
propagar en el buit.
LA VELOCITAT DEL SO
• La velocitat de propagació del so depèn del
medi pel qual viatgin les ones.
• En l’aire és de 340 m/s (metres per segon).
• En l’aigua del mar és de 1.531m/s.
• En l’alumini és de 6.420 m/s.
LA REFLEXIÓ DEL SO
Quan les ones sonores que emet un cos xoquen
contra un obstacle reboten i es reflecteixen cap al
seu lloc d’origen (tornen).
Aquest fenomen rep el nom d’eco.
CARACTERÍSTIQUES DEL SO
• INTENSITAT: els sons poden ser forts (com
el d’un tro) o febles (com el de la brisa).
• TO: els sons poden ser greus (com el de la
sirena d’un vaixell) o aguts (com el d’un xiulet)
• TIMBRE: és la característica que ens
permet distingir dos sons amb la mateixa
intensitat i el mateix to.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Multiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsMultiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsceipbarrachina
 
La nutrició. Circulació i excreció
La nutrició. Circulació i excrecióLa nutrició. Circulació i excreció
La nutrició. Circulació i excrecióMprof
 
Perímetres i àrees
Perímetres i àreesPerímetres i àrees
Perímetres i àreesMprof
 
Les propietats específiques de la matèria
Les propietats específiques de la matèriaLes propietats específiques de la matèria
Les propietats específiques de la matèriajosemanuelcremades
 
La matèria i les seves propietats
La matèria i les seves propietatsLa matèria i les seves propietats
La matèria i les seves propietatsElisabet
 
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióCanvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióJosep Lluís Ruiz
 
El So I Les Ones Sonores
El So I Les Ones SonoresEl So I Les Ones Sonores
El So I Les Ones Sonoreselpiani
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbricmalbert1
 
Com es va formar l'Himàlaia Mireia Guixà
Com es va formar l'Himàlaia Mireia GuixàCom es va formar l'Himàlaia Mireia Guixà
Com es va formar l'Himàlaia Mireia Guixàalex_mascu
 
Observació d'uns pulmons de xai a Cicle mitjà
Observació d'uns pulmons de xai a Cicle mitjàObservació d'uns pulmons de xai a Cicle mitjà
Observació d'uns pulmons de xai a Cicle mitjàSerradePrades
 
Fonts d'energia
Fonts d'energiaFonts d'energia
Fonts d'energiaMprof
 
L'Aparell Fonador
L'Aparell FonadorL'Aparell Fonador
L'Aparell Fonadorc.p.a
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Ramon Grau
 
Els Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiaEls Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiacelia080590
 
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011Neus Cortiella
 

La actualidad más candente (20)

Multiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsMultiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimals
 
La nutrició. Circulació i excreció
La nutrició. Circulació i excrecióLa nutrició. Circulació i excreció
La nutrició. Circulació i excreció
 
Perímetres i àrees
Perímetres i àreesPerímetres i àrees
Perímetres i àrees
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Les propietats específiques de la matèria
Les propietats específiques de la matèriaLes propietats específiques de la matèria
Les propietats específiques de la matèria
 
La matèria i les seves propietats
La matèria i les seves propietatsLa matèria i les seves propietats
La matèria i les seves propietats
 
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióCanvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversió
 
El So I Les Ones Sonores
El So I Les Ones SonoresEl So I Les Ones Sonores
El So I Les Ones Sonores
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
Com es va formar l'Himàlaia Mireia Guixà
Com es va formar l'Himàlaia Mireia GuixàCom es va formar l'Himàlaia Mireia Guixà
Com es va formar l'Himàlaia Mireia Guixà
 
Observació d'uns pulmons de xai a Cicle mitjà
Observació d'uns pulmons de xai a Cicle mitjàObservació d'uns pulmons de xai a Cicle mitjà
Observació d'uns pulmons de xai a Cicle mitjà
 
AREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETREAREA I PERÍMETRE
AREA I PERÍMETRE
 
Fonts d'energia
Fonts d'energiaFonts d'energia
Fonts d'energia
 
L'Aparell Fonador
L'Aparell FonadorL'Aparell Fonador
L'Aparell Fonador
 
Les hores a cicle inicial
Les hores a cicle inicialLes hores a cicle inicial
Les hores a cicle inicial
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Els Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiaEls Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRia
 
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
 

Similar a La llum i el so

Similar a La llum i el so (20)

La llum i el so
La llum i el soLa llum i el so
La llum i el so
 
La llum, Català
La llum, CatalàLa llum, Català
La llum, Català
 
La llum
La llumLa llum
La llum
 
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem Sepúlveda
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem SepúlvedaLa llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem Sepúlveda
La llum. Carol Lakiszyk, Claudia Santilari i Guillem Sepúlveda
 
Marbarrachina powerllum
Marbarrachina powerllumMarbarrachina powerllum
Marbarrachina powerllum
 
Que es el so.
Que es el so.Que es el so.
Que es el so.
 
La llum i el color
La llum i el colorLa llum i el color
La llum i el color
 
La llum
La llumLa llum
La llum
 
La llum
La llumLa llum
La llum
 
La llum
La llumLa llum
La llum
 
La llum i el so
La llum i el soLa llum i el so
La llum i el so
 
La llum magda i aleix
La llum magda i aleixLa llum magda i aleix
La llum magda i aleix
 
La llum i el so
La llum i el so La llum i el so
La llum i el so
 
El món de les ones
El món de les onesEl món de les ones
El món de les ones
 
l'energia
l'energial'energia
l'energia
 
La llum
La llum  La llum
La llum
 
Unitat 5 Llum I So
Unitat 5 Llum I SoUnitat 5 Llum I So
Unitat 5 Llum I So
 
Unitat 5 Llum I So
Unitat 5  Llum I SoUnitat 5  Llum I So
Unitat 5 Llum I So
 
La llum Isabel-Larisa
La llum Isabel-LarisaLa llum Isabel-Larisa
La llum Isabel-Larisa
 
Treball "La llum" Isabel-Larisa
Treball "La llum" Isabel-LarisaTreball "La llum" Isabel-Larisa
Treball "La llum" Isabel-Larisa
 

Más de Joan Camps Pons

Más de Joan Camps Pons (20)

CdA Monestirs del Cister
CdA Monestirs del CisterCdA Monestirs del Cister
CdA Monestirs del Cister
 
Santa Maria de Poblet - Montblanc
Santa Maria de Poblet - MontblancSanta Maria de Poblet - Montblanc
Santa Maria de Poblet - Montblanc
 
L'edat mitjana - 6è
L'edat mitjana - 6èL'edat mitjana - 6è
L'edat mitjana - 6è
 
Presentació colònies
Presentació colòniesPresentació colònies
Presentació colònies
 
La Prehistòria
La PrehistòriaLa Prehistòria
La Prehistòria
 
Les màquines
Les màquinesLes màquines
Les màquines
 
Adaptació i diversitat
Adaptació i diversitatAdaptació i diversitat
Adaptació i diversitat
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
 
L'electricitat i el magnetisme
L'electricitat i el magnetismeL'electricitat i el magnetisme
L'electricitat i el magnetisme
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
L'energia
L'energiaL'energia
L'energia
 
El Renaixement i el Barroc
El Renaixement i el BarrocEl Renaixement i el Barroc
El Renaixement i el Barroc
 
L'Edat Moderna
L'Edat ModernaL'Edat Moderna
L'Edat Moderna
 
CdA Monestirs del Cister
CdA Monestirs del CisterCdA Monestirs del Cister
CdA Monestirs del Cister
 
Matèria i materials
Matèria i materialsMatèria i materials
Matèria i materials
 
Les màquines 6è
Les màquines 6èLes màquines 6è
Les màquines 6è
 
El relleu de la Terra
El relleu de la TerraEl relleu de la Terra
El relleu de la Terra
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les persones
 
La reproducció dels animals
La reproducció dels animals La reproducció dels animals
La reproducció dels animals
 

La llum i el so

  • 1. LA LLUM I EL SO Escola Antoni Doltra Pineda de Mar
  • 2. QUÈ ÉS LA LLUM? • La llum és una forma d’energia. • La llum ens il·lumina a nosaltres i als cossos del nostre entorn. • La llum ens permet conèixer la forma i la mida dels objectes que ens envolten, els colors i la distància a la què es troben.
  • 3. Propagació de la llum • La llum viatja en línia recta i en totes direccions. • El trajecte que recorre s’anomena raig de llum. • Té una velocitat de 300.000 quilòmetres per segon. • Quan xoca amb un cos opac produeix ombres.
  • 4. Tipus d’objectes respecte a la llum • Els objectes que produeixen llum s’anomenen objectes lluminosos o fonts lluminoses i poden ser naturals o artificials.
  • 5. Tipus d’objectes respecte a la llum • Els objectes que necessiten llum per veure’s, s’anomenen objectes il·luminats.
  • 6. Tipus d’objectes respecte a la llum • També hi ha objectes que emmagatzemen la llum i emeten llum quan ja no estan il·luminats. Són els fosforescents.
  • 7. La llum i els cossos • Els cossos que no emeten llum es poden comportar de maneres diferents respecte a la llum: • Cossos transparents: deixen passar gairebé tota la llum, i els cossos del darrere es veuen clarament.
  • 8. La llum i els cossos • Cossos opacs: no deixen passar gens la llum i no es veuen els objectes del darrere.
  • 9. La llum i els cossos • Cossos translúcids: només deixen passar una part de la llum i els cossos del darrere es veuen una mica, però com borrosos.
  • 10. LA REFLEXIÓ DE LA LLUM
  • 11. LA REFLEXIÓ DE LA LLUM • És el canvi de direcció que experimenta la llum quan xoca amb un cos opac. • Gràcies a aquest fenomen els cossos que no són lluminosos s’il·luminen i els podem veure, ja que la llum rebota i ens envia la imatge del cos. Reflexió especular
  • 12. Reflexió: reflexió especular • Els cossos que reflecteixen tots els raigs de llum en una mateixa direcció són els que tenen la superfície totalment polida. • En són exemples els miralls, i fan una reflexió especular.
  • 14. • Altres cossos tenen la superfície rugosa i quan els raigs de llum hi reboten ho fan en moltes direccions. • En són exemples la fusta o l’aigua en moviment. Reflexió: reflexió difusa
  • 16. Els miralls • Miralls plans: la imatge que reflecteixen és igual a la real. • Miralls corbs:  Còncaus: augmenten la imatge, tot i que a vegades la redueixen i la inverteixen.  Convexos: redueixen la imatge, però amplien el camp de visió.
  • 17. LA REFRACCIÓ DE LA LLUM
  • 18. LA REFRACCIÓ DE LA LLUM • Quan la llum passa d’un medi a un altre (per exemple de l’aire a l’aigua ) el raig de llum experimenta un canvi de direcció.
  • 19. • Fixa’t en el llapis. Sembla que estigui trencat. Saps per què passa això?
  • 21. DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM La llum blanca que ve del Sol es pot descompondre en set colors diferents. Per dir-ho d’una altra manera, és la suma d’aquests set colors.
  • 22. DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM Aquests colors, sempre en el mateix ordre, són els que veiem a l’arc de Sant Martí.
  • 24. EL SO I LES ONES SONORES
  • 25. EL SO • El so és una forma d’energia que emeten els cossos quan vibren. • Per què sabem que és un tipus energia? • Per què produeix canvis: per exemple, el so d’una explosió pot trencar els vidres que es troben a prop. • Per què és un tipus d’energia mecànica? • Perquè la vibració és un moviment.
  • 26. LA PROPAGACIÓ DEL SO • Les vibracions del so es propaguen en forma d’ones sonores. • Les ones sonores es propaguen en totes direccions. • Perden força quan s’allunyen de la font de so d’on provenen. • Necessiten un medi per desplaçar-se. El so no es pot propagar en el buit.
  • 27. LA VELOCITAT DEL SO • La velocitat de propagació del so depèn del medi pel qual viatgin les ones. • En l’aire és de 340 m/s (metres per segon). • En l’aigua del mar és de 1.531m/s. • En l’alumini és de 6.420 m/s.
  • 28. LA REFLEXIÓ DEL SO Quan les ones sonores que emet un cos xoquen contra un obstacle reboten i es reflecteixen cap al seu lloc d’origen (tornen). Aquest fenomen rep el nom d’eco.
  • 29. CARACTERÍSTIQUES DEL SO • INTENSITAT: els sons poden ser forts (com el d’un tro) o febles (com el de la brisa). • TO: els sons poden ser greus (com el de la sirena d’un vaixell) o aguts (com el d’un xiulet) • TIMBRE: és la característica que ens permet distingir dos sons amb la mateixa intensitat i el mateix to.