El reportatge d’investigació Assajos clínics low cost , de Babel Press, denuncia l’ús per part de les transnacionals farmacèutiques de persones en situació d’extrema pobresa, que no reben la informació deguda sobre la naturalesa de les proves ni coneixen els riscos que corren. Ho fan a l’Índia, on s’amaguen darrere de laboratoris independents que s’aprofiten de la necessitat de la gent mitjançant una legislació molt permisiva...

1. Assajos clínics.
Aquí tenim moltes persones voluntàries.
Només cal que es fixin en la gent que hi ha
pels carrers… Tenir tantes pacients és un
gran avantatge. En general, a l’Índia, el
reclutament es fa molt ràpidament.
El
reportatge
d’investigació
Assajos
clínicslow cost1, de Babel Press, denuncia
l’ús per part de les transnacionals
farmacèutiques
de
persones
en
situació d’extrema pobresa, que no
reben la informació deguda sobre la
naturalesa de les proves ni coneixen
els riscos que corren. Ho fan a l’Índia,
on s’amaguen darrere de laboratoris
independents que s’aprofiten de la necessitat
de la gent mitjançant una legislació molt
permisiva.
La legislació a Europa sobre els assajos
clínics amb éssers humans és molt estricta2:
les persones voluntàries han derebre
informació clara i completa sobre el
Barraques d'Ahmadabad.
medicament que s’estudia i han de signar un
consentiment; han d’estar sotmetes a control mèdic permanent durant l’assaig clínic i han de
passar revisions posteriors per a vigilar el seu estat de salut; estan cobertes per una assegurança i
cobren uns 1.200€ per cada prova. Les grans companyies fugen d’aquests controls i busquen
abaratir al màxim el procés a països com l’Índia, que el 2005 començà a crear les condicions per a
atreure aquestes multinacionals i obrir un mercat en creixement constant.
A algunes zones s’ha convertit en un dels principals negocis. És el cas del districte i de la ciutat
d’Ahmadabad, centre físic, polític i comercial de l’estat de Gujarat (el més meridional de la frontera
amb Pakistan, banyat per la mar Aràbiga). Compta amb un gran nombre d’aquests laboratoris
independents que serveixen d’escut de les grans multinacionals: sense fer preguntes sobre el tipus
de producte que van a provar, assumeixen totes les responsabilitats que comporten els assajos
clínics, com l’obtenció de consentiments, els controls mèdics o les assegurances.
La seuamatèria primaés una gran població que viu en barris de barraques, on es poden trobar
famílies de més de 10 persones que conviuen en espais de 20m2. Aquestes són les persones que
recluten per a fer assajos clínics, que quasi sempre no tenen accés a cap altra opció de “treball” ni
font d’ingressos. Cobren entre140 i 175€ per cada assaig,menys d’una sisena part del que
pagariena una persona voluntària a Europa.
La informació que reben sobre el que van a fer és quasi inexistent. Tot es limita a breus xarrades i,
en ocasions, a l’entrega d’uns fulls que mai informen amb claredat del tipus de medicament que
van a provar i ni dels seus possibles efectes secundaris, i que moltes no poden llegir perquè no en
saben. També recluten persones malaltes a les que parlen de noves medicines que arriben
d’Europa i els EUA i les generen esperances sobre la seua cura. Sovint, moren sense saber que han
estat objectes d’assajos clínics i sense haver tingut accés als tractaments sanadors o a les cures
pal·liatives ja disponibles.
Els laboratoris manipulen les persones voluntàries per a que incomplisquen les normes sota la seua
responsabilitat. Per exemple, les lleis índies estableixen que no es pot participar en un assaig si fa
TV3, 30 minuts, 19/05/2013, Assajos clínics low cost. Reportatge de Grégoire Lelong, Romane Mozliwy, Amélie
Drallag, Christelle Chabaud i Laurène Bosc. Babel Press, França, 27’35”.
El període de distribució per TV3 del reportatge està limitat i finalitzarà el 27/05/2013 a les 23:59h. No es pot veure fora
de l’estat espanyol. http://www.tv3.cat/3alacarta/html5/#/videos/4579611/
Distribució: Java Films, http://www.javafilms.fr/spip.php?article1200
2 http://ec.europa.eu/health/documents/eudralex/vol-10/index_en.htm
1

2. menys de 3 mesos que s’ha participat en altra prova. Però, quan aquestes persones marxen dels
laboratoris després de dos o tres dies d’assaig, els demanen que tornen prompte i que donen un
nom fals per a vulnerar aquest termini legal, sense tindre en compte les conseqüències per a la
salut que pot tindre l’efecte acumulatiu de les proves.
Les conseqüències de tot això són molt greus. Moltes persones han desenvolupat malalties
molt greus, com càncer, i altres han mort dies o setmanes després d’un assaig. Als
hospitals no donen cap informació sobre les causes de les malalties o de les morts, i no està
establert que es faça cap autòpsia. Malgrat això, la multiplicació d’aquests casos ha provocat
investigacions oficials confidencials3 que comptabilitzen les morts que es podrien atribuir a la
participació assajos clínics, i que sumen 2.061 entre l’1 de gener de 2008 i el 31
d’agost del 20124.
Les autoritats han intervingut per a forçar les multinacionals a pagar indemnitzacions de forma
discreta, amb la intenció d’evitar la mala publicitat i mantindre així aquest sistema d’investigació
amb éssers humans sense cobertures i a baix cost, que s’aprofita de la necessitat de la gent per a
generar importants beneficis a les empreses. Els laboratoris han acordat unes indemnitzacions per
a intentar silenciar les queixes, que van de les 150.000 a les 250.000 rupies en cas de mort (entre
2.000 i 3.500€). També existeix un informe confidencial5 on es recullen les prop de 50 d’aquestes
indemnitzacions que han pagat les grans
multinacionals com Bayer, Pzier o Sanofi.
Les respostes de la indústria constitueixen un
magnífic exemple
del que són les
afirmacions
desconnectades,
tan
presents quan es tracta del sistema
d’explotació dels animals no humans. El
procés d’experimentació és el principal
argument d’aquestes grans farmacèutiques
quan defensen les seues cares patents davant
l’opinió pública d’Europa, on tenen un dels
seus grans mercats gràcies al conjunt de seus
sistemes estatals de sanitat pública. Fins i tot
utilitzen elsistema europeu de seguretat dels
Experiments sobre malalties venèries a Guatemala, 19461948.Programa nord-americà, amb la inoculació de
medicaments per a donar una aparença de
malalties com lasífilis i la gonorrea a persones sense el seu
control sobre el que fan els laboratoris indis6,
consentiment,inclosos xiquets i xiquetes d'orfenats.
amb pàgines web on declaren que han rebut
inspeccions d’agències com l’ANSM7 de
França. Quan, finalment, no poden eludir les preguntes, les persones representants d’aquestes
agències reconeixen que no fan inspeccions completes i fiables a aquests laboratoris de fora del seu
àmbit competencial, perquè no tenen cap base legal per a imposar-les.
Finalment, davant les evidències, les respostes de la indústria consisteixen en tornar a afirmar el
que aquestes evidències neguen. La transnacional Sanofi, amb més de 34.000 milions d’euros de
facturació l’any 2012, envià una resposta escrita sobre el que es planteja al reportatge on afirmen
que treballen respectant les normes ètiques i les bones pràctiques clíniques.De manera
extraoficial, un responsable d’aquesta empresa reconegué que han hagut problemes generats per la
qüestió de la població vulnerable, i que estaven treballant per a establir noves mesures i
procediments, com auditories a l’Índia, per a assegurar que tot funcione millor.
El documental mostra la còpia d’un informe amb el codi Z-28020/42/2012-D, de l’Oficina de Control General de
Medicaments d’Índia, depenent de la Direcció General de Serveis Sanitaris (Directorate General of Health Services,
Office of Drug Controller General, India).
4 Defuncions. Any 2008: 288. Any 2009: 637. Any 2010: 668. Any 2011: 438. De l’1 de gener al 31 d’agost de 2012: 30.
5 El reportatge mostra una còpia de l’informe, que porta per títol Llista de compensacions pagades en casos de morts
relacionades amb assajos clínics el 2010 (Details of compensations paid in the cases of clinical trial related death in
2010).
6 El reportatge mostra la pàgina de Lambda Therapeutic Research Ltd, amb seu a Ahmadabad. http://www.lambdacro.com/index.php?option=com_content&view=article&id=88&Itemid=488
7 Agència nacional de seguretat dels medicaments i productes sanitaris (Agence nationale de sécurité du médicament et
des produits de santé). http://ansm.sante.fr/
3

3. És el que ha passat a Bangla Desh, després que l’enfonsament d’una fàbrica matara més de 1.100
persones i deixara al descobert altra forma d’amagar-se darrere de subcontractes, en aquest cas, de
transnacionals de la roba i el tèxtil. És el que passa amb l’infern de la indústria càrnia, mostrat per
investigacions com la de la granja Escobar de Múrcia8 i moltes altres. La investigació mostra el
que són pràctiques habituals contràries a principis fonamentals d’ètica i justícia, i la
resposta consisteix en voler convertir aquestes pràctiques habituals en anomalies,
en problemes que ja estan en vies de solució.
Fa un temps debatí amb una companya de treball sobre l’experimentació amb animals. Per a
defensar que els drets a la vida, a la llibertat i a la integritat dels animals no humans estan per
sobre dels objectius de la investigació, parlí d’aquestes investigacions fetes amb persones pobres,
lluny d’occident, i utilitzí l’exemple de la recerca de fàrmacs pels dolors menstruals. Em colpí molt
la seua resposta: “Si, però tu no saps com de mal pot arribar a fer”. No ho sé, però jo estava parlant
de persones mortes i d’altres amb seqüeles greus, pel simple fet que els laboratoris es poden
aprofitar de la seua necessitat. Les nostres necessitats, els nostres objectius o els nostres desitjos
no estan per sobre de les conseqüències que generen per a altres individus.
Ha quedat clar com es continua explotant la pobresa. Sempre ha calgut una ideologia justificadora,
i sempre s’han utilitzat recursos com
la negació, l’ocultació, la mentida i la
hipocresia. Fins i tot, s’ha fet servir el
racisme i la guerra per a excloure
víctimes humanes de la investigació
de la qualitat d’éssers humans. El
més habitual, però, ha estat crear
estructures com la que presenta el
reportatge, que serveixen per a
aprofitar-se d’eixa barreja d’egoisme i
hipocresia que, de vegades, aflora en
respostes com la de la meua
companya de treball.
L’única cosa que tenen aquestes
persones és la seua condició
d’humanes, que serveix per a que es
Estudi Tuskegee sobre sífilis no tractada en homes negres.
puguen invocar drets inalienables
Tuskegee, Alabama, 1932-1972. Malalts utilitzats sense el seu
conquerits amb molta lluita i molta
consentiment informat.
sang, principis ètics reconeguts i
fixats en declaracions universals de
drets. La seua condició fa que no
puguen ser propietats i que el capitalisme haja de buscar sempre noves formes de trencar aquests
drets individuals i aquests límits, fent servir la pobresa, la falta de llibertats i la repressió sempre
que calga. Els individus no humans no tenen ni tan sols això.
8
Animalisme CAT, 27/02/2012, La llibertat d’escollir. http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/02/normal.html