1. HISTORIAHISTORIA
DEDE
CATALUNYACATALUNYA
JeroniJeroni
RoigéRoigé
PrietoPrieto

2. PREHISTÒRIA A CATALUNYAPREHISTÒRIA A CATALUNYA
La prehistòria és una llarguíssima etapa del passat que abraça un període de
temps molt superior al milió d’anys. En ella va aparèixer el gènere Homo i,
amb ell, les primeres manifestacions de la cultura material. Aquesta etapa de
la història s’ha dividit en diferents períodes segons els materials emprats pels
homes (pedra o metalls) i el grau de desenvolupament que aquests van
assolir (Paleolític/Neolític; bronze/ferro). A Catalunya aquesta va ser la seva
evolució.
-El Paleolític
-El mesolític
-El neolític
-L’edat dels metalls

3. EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
L’edat antiga és el període de la
història entre el naixement de
l’escriptura i la caiguda de l’Imperi
Romà el 476 dC, que marca l’inici
de l’Edat mitjana. És, per tant, el
primer període pròpiament històric.

4. Pobles ibersPobles ibers
Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la Península Ibèrica, van poblar
el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins els
nostres dies. Els més antics parteixen del segle VI aC i els últims es daten al
voltant del segle I aC.
Aquests vilatges (terme preferible a
"poblat") es trobaven gairebé sempre a
zones privilegiades dalt de turons o
petites muntanyes des d'on dominaven
les terres i vies de comunicació
circumdants. Es pot copsar un incipient
urbanisme en la disposició de les
edificacions que no posseïen fonaments
i començaven amb una primera filera de
construcció ciclòpia.[1] En acabat
s'aixecaven les parets de fang i es
tancaven amb una coberta vegetal i fang
a manera de sostrada. Existien espais
comuns i públics, com ara places,
temples, cisternes o sitges i d'altres
especialitzats, com a forns de pa o de
ceràmica. Tot plegat indueix a pensar
que eren pobles que tenien una
organització ben estructurada i amb una
certa jerarquia socia

5. L'arribada dels pobles orientalsL'arribada dels pobles orientals
Des del final del segon mil·lenni, els pobles de la Mediterrània
oriental es van sentir atrets per la Península Ibèrica, com ho
demostra la instal·lació de les primeres colònies fenícies a
Andalusia vers el 1100 aC.
Seguint les rutes obertes pels fenicis, en el segle VIII aC, es
fundaren les primeres colònies gregues a l'est de la costa
mediterrània, com ara Rhode (en l'actualitat Roses i el 580,
Emporion (en l'actualitat Empúries), tot deixant per als fenicis
el sud de la costa.

6. Colonització romanaColonització romana
El període romà a Catalunya
és el període següent al
període iber. Comença el
segle III aC amb la
romanització i va acabar amb
la invasió dels visigots. El
territori a l'arribada dels
romans estava composat per
un conjunt de tribus íberes i
colònies hel·lèniques, i no
seria fins segles després que
es formaria el que avui
entenem com Principat de
Catalunya.
L'Ebre va ser la primera frontera militar entre cartaginesos i romans (269 aC). Després de la
conquesta de Sagunt, ciutat aliada dels romans per les tropes púniques liderades per Hanníbal el
218 aC va esclatar la Segona Guerra Púnica, que duria al ple domini romà de la península ibèrica.
Els romans van ser els estructuradors bàsics del territori de Catalunya tal com avui l'entenem, tant
en infraestructures com en creadors de ciutats. La Hispània Citerior fou una de les dues províncies
en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana. Va ser creada el 197 aC,
i s'hi inclou l'actual territori de Catalunya.

7. EDAT MITJANAEDAT MITJANA
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què
Catalunya assoleix progressivament una personalitat
jurídica pròpia, associada a un context geogràfic
determinat. I també és el període en què neix el català
com a llengua diferenciada del llatí i de les altres llengües
romàniques, i també gaudeix de la seva màxima
esplendor com a llengua literària i oficial, tant als comtats
catalans com a la Corona d'Aragó.

8. INVASIÓ MUSULMANAINVASIÓ MUSULMANA
En la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan,
firmava un pacte de capitulació amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania
islàmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i
Vinalopó, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest és el punt de partida de la
islamització del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrània ibèrica.
El 773, Abderramán I proclama l'Emirat de Còrdova, independitzant políticament als musulmans
d'Al-Andalus.

9. ALTA I BAIXA EDAT MITJANAALTA I BAIXA EDAT MITJANA

10. ALTAALTA
EDAT MITJANAEDAT MITJANA
L'alta edat mitjana es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de
l'Occident europeu. L'Imperi bizantí allargà l'ensulsida de l'imperi Romà d'Occident
mentre l'Islam s'estengué fins a Hispània. Entre els segles VIII i X l'Europa cristiana
consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de feudalisme
marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la
noblesa i el clergat; l'autarquia econòmica; l'existència d'una complexa xarxa de
relacions socials i vincles feudals (vassallàtics quan la relació era entre dos homes
lliures, un actuant com a senyor i l'altre de vassall; o de servitud quan era entre un home
lliure que actuava de senyor i un altre que renunciava a la seva llibertat: el serf); i una
societat teocràtica, on la idea de Déu omplí tota la societat i els centres religiosos
actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el llatí com a
llengua de cultura i d'intercanvi.

11. BAIXA EDAT MITJANABAIXA EDAT MITJANA
La baixa edat mitjana es caracteritzà, a partir del segle XI, per un canvi de
tendència: l'agricultura de l'Occident europeu començà a generar
excedents comercialitzables i es produí un desenvolupament de les
ciutats impulsat per una intensa activitat comercial. El període d'expansió
econòmica fou bruscament interromput a mitjan segle XIV: fou el principi
del trencament de les estructures econòmiques i socials del sistema
senyorial imperant i l'inici de molts dels trets bàsics de l'edat moderna
europea.