Tfg perez gonzalez

Estudis d'Economia i Empresa
Grau en Administració i Direcció d’Empresa
La Primera Revolució
Tecnològica a Catalunya. Els
factors que van impulsar el
creixement econòmic al segle
XIX.
Jesús Pérez González
(jperezgonzale@uoc.edu )
2012-13/2 Gener 2013
Treball Final de Grau
Àmbit d’especialització: Anàlisi Econòmica
Memòria final
Curs 2012–2013, 2n semestre

La Primera Revolució Tecnològica
a Catalunya.
Els factors que van impulsar el
creixement econòmic al segle XIX.
Universitat Oberta de Catalunya
Treball Final del Grau d’Administració i Direcció d’Empreses
2013

Jesús Pérez González (Badalona,
1969).
Al curs acadèmic 2009-2010
s'iniciava el grau d'Administració i
Direcció d'Empreses (ADE) de la
Universitat Oberta de Catalunya
(UOC) segons el Pla de Bolonya.
Després de molts anys sense agafar un llibre per a
estudiar, al febrer del 2009 em vaig matricular de quatre
assignatures a l'Atheneu de la UOC per a provar-me si
seria capaç de tornar a reprendre uns estudis
universitaris.
El resultat molt positiu d'aquest “auto-stress-test” em va
portar al setembre del 2009 a iniciar els estudis del grau
d'ADE de la UOC.
Ha estat un camí molt dur però, també, amb moltes
recompenses. La darrera i última és la presentació
d'aquest Treball Final de Grau (TFG).
Per a mi, ha estat fonamental la motivació alhora d'iniciar
aquests estudis, sense la qual, segurament, no hagués
pogut concloure amb èxit aquest grau.
Vull felicitar a la UOC, com a institució de transmissió
del coneixement, per la seva metodologia i funcionament
excel·lents. És ben cert que el seguiment de l'avaluació
continuada requereix d'un esforç molt gran tenint en
compte, sobretot, el perfil de la majoria dels estudiants,
però els resultats es reflecteixen en les proves finals.
Tanmateix, vull agrair als meus companys d'estudis, al
personal docent i a la mateixa Universitat la seva
paciència envers la meva insistència per la millora
contínua i la consecució de l'excel·lència al grau d'ADE
de la UOC.

La Primera Revolució
Tecnológica a Catalunya.
Els factors que van
impulsar el creixement
econòmic al segle XIX.
Memòria Final de la menció
d’Anàlisi Econòmica del Grau
d’Administració i Direcció d’Empreses
de la Universitat Oberta de Catalunya
Juny – 2013

Aquest Treball Final de Grau (TFG)
de la menció d’Anàlisi Econòmica del grau
d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE)
de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
ha estat realitzat per en Jesús Pérez González
(IDP : 594953 – jperezgonzale@uoc.edu)
i lliurat al segon semestre del curs acadèmic 2012-13.
El contingut d’aquest treball és de lliure difusió (copyleft)
amb la petició que sigui mencionada la seva procedència en qualsevol cas.
Imatge de la portada :
© Imatge publicada a la pàgina “Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”
(<https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_de_la_Ci%C3%A8ncia_i_de_la_T%C3%A8cni
ca_de_Catalunya> [consultat el 26 de maig de 2013]) de “Viquipèdia”, corresponent a
una màquina de vapor d’una antiga fàbrica tèxtil traslladada a les instal.lacions de la seu
central del mNACTEC: “El Vapor Aymerich, Amat i Jover” a Terrassa
(<http://www.mnactec.cat/info/museu.php?idioma=0> [consultat el 26 de maig de
2013]).
Imatge de la contraportada :
© Imatge publicada al post “Centenari de la «Revista Ibérica»” de data 13 d’abril de
2013 (<http://patrimonindustrial.cat/2013/04/13/centenari-de-la-revista-iberica/>
[consultat el 26 de maig de 2013]) de la pàgina web “Novetats del Patrimoni
Industrial. Patrimoni, tecnologia i societat industrial”
(<http://patrimonindustrial.cat/>), corresponent amb la celebració de l’exposició del
centenari de la revista Ibèrica (1913-2013) de divulgació, ciència i enginys celebrada a
l’Observatori de l’Ebre del 13 d’abril al 10 de maig de 2013
(<http://www.obsebre.es/> [consultat el 26 de maig de 2013]) en col.laboració amb
l’IEC, el CSIC, la URL i l’Ajuntament de Roquetes.

“Al meu fill Vicenç
perquè el papa t’estima molt”.

“ o es la especie más fuerte la que sobrevive,
ni la más inteligente,
sino la que responde mejor al cambio”.
CHARLES DARWIN
Extret de la pàgina 15 del llibre
del Dr. Mario Alonso Puig (2010).
Reinventarse. Tu segunda oportunidad.
Barcelona. Círculo de Lectores, SA

Resum
“La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els
factors que van impulsar el creixement econòmic al segle
XIX” és un treball on s’expliquen els factors determinants que
van dur a terme el procés de la Revolució Industrial a
Anglaterra.
La història del pensament econòmic ha intentat
determinar quins d’aquests factors claus van ser exclusius de
la regió anglesa envers d’altres regions del món per tal
d’assolir l’intens creixement econòmic del període 1750-1850
i esdevenir «the workshop of the world».
A les conclusions d’aquest treball es realitza una
comparativa entre els factors de la societat anglesa i de la
societat catalana que van propiciar que Catalunya es convertís
en «la fàbrica d’Espanya».
Paraules clau :
Revolució Industrial. Creixement Econòmic. Primera
Revolució Tecnològica. Catalunya al segle XIX.

SUMARI
PRÒLEG..................................................................................................................................... 23
ELECCIÓ DEL TEMA ............................................................................................................... 24
PREGUNTES I HIPÒTESI.......................................................................................................... 25
RECOLLIDA D’INFORMACIÓ ................................................................................................... 30
INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 37
1.- EL MÓN ................................................................................................................................ 41
1.1.- LA DIVERGÈNCIA .......................................................................................................... 41
1.2.- LA BOMBOLLA MONETÀRIA ULTRAMARINA................................................................. 44
1.3.- L’EQUILIBRI MACROECONÒMIC.................................................................................... 48
1.4.- LA REVOLUCIÓ EN EL CONSUM ..................................................................................... 52
1.5.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIOSA ....................................................................................... 56
1.6.- ELS INDICADORS ........................................................................................................... 58
 L’ÍNDEX THEIL........................................................................................................... 59
 L’ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ.................................................................... 60
 L’ÍNDEX VIURE MILLOR O “BETTER LIFE” ................................................................ 61
 L´ÍNDEX DE GINI ........................................................................................................ 63
 L’ÍNDEX DEL PIB PER CAPITA.................................................................................... 64
 LA RÀTIO DE SUBSISTÈNCIA....................................................................................... 65
1.7.- EL CREIXEMENT ECONÒMIC.......................................................................................... 68
1.8.- EL SOSTRE MALTHUSIÀ ................................................................................................ 70
1.9.- LA PESTA NEGRA .......................................................................................................... 73
1.10.- EL COMERÇ EXTERIOR................................................................................................ 76
1.11.- LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA............................................................................................ 83
1.12.- LA XINA...................................................................................................................... 89
1.13.- HISTÒRIA ECONÒMICA DEL PROGRÉS TECNOLÒGIC .................................................... 91
1.14.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ....................................................................................... 93

 EL CANVI TÈCNIC ......................................................................................................100
 L’AGRICULTURA.......................................................................................................100
 ELS TRANSPORTS ......................................................................................................101
 EL SISTEMA FINANCER ..............................................................................................102
 EL COMERÇ INTERNACIONAL ....................................................................................102
 L’ESTAT ...................................................................................................................104
1.15.- LA REVOLUCIÓ DE LA GLORIOSA ..............................................................................105
1.16.- LA REVOLUCIÓ TECNOLÓGICA ..................................................................................106
1.17.- LA REVOLUCIÓ SOCIAL .............................................................................................110
2.- CATALUNYA.......................................................................................................................115
2.1.- EL PARLAMENT ...........................................................................................................116
2.2.- ELS QUATRE GENETS DE L’APOCALIPSI ......................................................................117
2.3.- LA FI DE L’ANTIC RÈGIM.............................................................................................118
2.4.- EL COMERÇ EXTERIOR ................................................................................................120
2.5.- LA CAPACITAT DE CONSUMIR .....................................................................................125
2.6.- LA DIETA ALIMENTÀRIA .............................................................................................129
2.7.- TRANSFERÈNCIES ........................................................................................................131
2.8.- LA CAPACITAT INVENTIVA ..........................................................................................134
 Blasco de Garay.......................................................................................................137
 Jerónimo de Ayanz y Beaumont..............................................................................138
 Francesc Santponç. ..................................................................................................139
2.9.- LA JUNTA DE COMERÇ ................................................................................................141
2.10.- CORRELACIÓ ENTRE TECNOLOGIA I ECONOMIA.........................................................143
2.11.- ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ......................................................................................150
2.12.- ELS RECURSOS ENERGÈTICS......................................................................................157
2.13.- LES REVOLUCIONS SOCIALS ......................................................................................161
2.14.- EL FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ESPANYA............................................165
ANNEXOS ................................................................................................................................169
BIBLIOGRAFIA .........................................................................................................................227

LLISTAT D’IL.LUSTRACIO S, IMATGES,
TAULES I GRÀFICS
Il·lustració 1 – Classificació i energies, màquines, sectors i productes de les
Revolucions Tecnològiques...........................................................................................107
Il·lustració 2 – Trinomis tecnològics de les economies anteriors i posteriors a la
Revolució Industrial.......................................................................................................109
Il·lustració 3 – Diagrama del cercle virtuòs entorn de la Primera Revolució
Tecnològica....................................................................................................................157
Imatge 1 – Suite Catalana (Antoni Tàpies, 1972).................................................................... 23
Imatge 2 – Eolípila................................................................................................................... 37
Imatge 3 – Mapamundi segons la projecció de Gall-Peters..................................................... 41
Imatge 4 – Índex de Theil per a dues classes als Estats Units, 1990-2000.............................. 59
Imatge 5 – Filogenesis de les armes dels aborígens australians............................................... 91
Imatge 6 – Història evolutiva del martell................................................................................. 93
Imatge 7 – Territoris de la Corona d’Aragó des del segle XIII fins al segle XV................... 115
Imatge 8 – “Noticia de una nueva bomba de fuego”, ............................................................ 134
Imatge 9 – Mapa de Catalunya de la xarxa ferroviària.......................................................... 156
Imatge 10 – Mapa de Catalunya de les fàbriques hidràuliques i de vapor, 1857................... 160
Taula 1 – Tipus de demanda en funció del resultat numèric de l’elasticitat-preu.....................53
Taula 2 – Tipus de bé en funció del resultat numèric de l’elasticitat-renda. ............................53
Taula 3 – Tipus de béns en funció del resultat numèric de l’elasticitat-creuada. .....................54
Gràfica-Taula 4: Creixement poblacional i dels subministres d’aliments i matèries
primeres a Anglaterra entre els anys 1700-1869. ............................................................76

Taula 5: Terres agrícoles i població anglesa comparades amb Europa i els Estats
Units................................................................................................................................ 77
Taula 6 – Producció agrícola en alguns països europeus, 1300-1800...................................... 85
Taula 7 – Producció agrícola per capita en alguns països europeus, 1300-1800 ..................... 86
Taula 8 – Productivitat agrícola en alguns països europeus, 1300-1800 ................................. 87
Taula 9 – Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana
d’Anglaterra, 1300-1800................................................................................................. 87
Taula 10 - Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana d’Espanya,
1300-1800. ...................................................................................................................... 88
Taula 11 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI i
PatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 1 de 3). ............................................................ 147
Gràfica 1 – Arbre de desenvolupament bibliomètric de les obres consultades envers
el procès d’industrialització de Catalunya ...................................................................... 33
Gràfica 2 – Creixement exponencial de les cites i referències bibliogràfiques
consultades envers el procès d’industrialització de Catalunya ....................................... 33
Gràfica 3 – Nivells de renda per capita al món durant el període 1820-2001,
expressats en dòlars internacionals de 1990. .................................................................. 42
Gràfica 4 – Nivells de renda per capita al món durant el període 0-1820,............................... 43
Gràfica 5 – Política monetària expansiva a Europa als segles XVI-XVII ............................... 47
Gràfica 6 – Correlació entre IDH i PIB per capita a l’any 1870. ............................................. 61
Gràfica 7 – Tipologies societàries segons la Corba de Lorenz ................................................ 63
Gràfica 8 – PIB per capita d’Anglaterra, Itália, Holanda i Polònia, 1500-1800. ..................... 64
Gràfica 9 – Ràtios de subsistència des de la Pesta Negra fins a la Revolució Industrial ......... 66

Gràfica 10 – Taxes de creixement de renda per capita al món durant el període 0-
1820 .................................................................................................................................68
Gràfica 11 – Taxes estimades de creixement poblacional als diferents continents del
món durant el període 1000-1500....................................................................................72
Gràfica 12 – Transició demogràfica als nivells poblacionals anteriors a la Pesta
Negra................................................................................................................................74
Gràfica 13 – Salaris nominals laborals durant el període 1375-1825. ......................................94
Gràfica 14 – Preu del factor treball en relació amb el preu de l’energia al voltant de
l’any 1700........................................................................................................................95
Gràfica 15 – Preus reals de la fusta i el carbó mineral a Londres durant el període
1400-1800........................................................................................................................98
Gràfica 16 – Indicadors del nivell de vida durant la revolució industrial a Gran
Bretanya, 1760-1850......................................................................................................112
Gràfica 17 – Dèficit comercial al port de Barcelona a l’any 1846..........................................121
Gràfica 18 – Exportacions al port de Barcelona a l’any 1846. ...............................................122
Gràfica 19 – Importacions al port de Barcelona a l’any 1846. ...............................................124
Gràfica 20 – Despeses d’una familia jornalera barcelonina a l’any 1856...............................125
Gràfica 21 – Preus del blat a Barcelona, 1500-1800...............................................................127
Gràfica 22 - Cistella de la compra a Castella La Nova durant els segles XVI-XVII..............129
Gràfica 23 – Cistella de la compra a Castella La Nova durant els segles XVI-XVII.............130
Gràfica 24 – Scatterplot of Índex de Producció Industrial versus Patents Sol.licitades
pel residents de Catalunya, 1826-1900..........................................................................144
Gràfica 25 – Residual Plots per a l’Índex de Producció Industrial de Catalunya,
1826-1900......................................................................................................................145
Gràfica 26 – Correlació entre l’Índex de Producció Industrial i les Patents
Sol.licitades a Catalunya, 1826-1900 (valors dels paràmetres R-Sq, F i Durbin-
Watson)..........................................................................................................................146
Gràfica 27 – Comparativa absoluta estimada de la distribució dels costos de
producció de la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856
(en rals de billó).............................................................................................................151

Gràfica 28 – Comparativa relativa estimada de la distribució dels costos de producció
de la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856.............................. 152
Gràfica 29 – Distribució dels costos de producció del cotó a Anglaterra, 1856. ................... 153
Gràfica 30 - Distribució dels costos de producció del cotó a Catalunya, 1856...................... 153
Gràfica 31 – Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap a
Barcelona, 1851-1935. .................................................................................................. 158
Gràfica 32 - Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap a
Barcelona, 1851-1935. .................................................................................................. 158
Gràfica 33 – Desglossament de la procedència del carbó consumit a Barcelona, ................. 159
Gràfica 34 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya dels nivells
d’industrializació per capita, 1830-1910....................................................................... 165
Gràfica 35 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya de la composició del
consum energètic, 1850-1950. ...................................................................................... 166

La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX
23Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González
PRÒLEG
“Els catalans celebrem les derrotes”.
Imatge 1 – Suite Catalana (Antoni Tàpies, 1972).
Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de Google Imatges.
11 de SETEMBRE de 1714-2014
TRICE TE ARI de la DIADA ACIO AL de CATALU YA

ELECCIÓ DEL TEMA
La meva motivació en relació al tema de recerca triat esdevé per la ratificació de les
meves expectatives en la realització, el semestre passat (2012-13-1), de l’assignatura història
econòmica de la menció d’anàlisi econòmica del grau d’ADE de la UOC, la meva passió per
la novela històrica i la desfermada curiositat que em va produir la visita a l’exposició
“Indianes 1736-1847. Els origens de la Barcelona industrial” del Museu d’Història de
Barcelona (MUHBA).
La pregunta clau del projecte és:
“Quins factors van impulsar el creixement econòmic de Catalunya al segle XIX?”
Els objectius generals que orientaran el desenvolupament del projecte són:
1. Determinar els factors de l'anomenada Revolució Industrial.
2. Emfatitzar l'existència d'una revolució industrial a Barcelona entre 1736-1847.
3. Demostrar la capacitat tecnològica de la Catalunya industrial.
4. Explicar l’arribada de la Primera Revolució Tecnològica a Catalunya.
L’objectiu de les implicacion ètiques i/o socials és:
“Exposar les revolucions socials en resposta a les condicions de vida dels obrers”.
L’objectiu innovador, des del punt de vista empíric (capítol 1, “El món”), és:
“Exposar els conceptes de la biologia evolutiva (com per exemple: Gottardi i Babetto
(2003)1
), dels sistemes complexos (com per exemple: Terna2
), de l’econofísica (com per
exemple: Lacasa Saíz de Arce i Luque Serrano (2005)3
) i dels sistemes basats en agents
(com per exemple: el programa informàtic NetLogo© 4
) a l’economia”.
1
Gottardi, Giorgio i Babetto, Claudia (2003). Teorie, modelli evolutivi e uso della simulazione in economia. E’
un approccio realmente praticabile? Padova: Università di Padova (Progetto FIRB 2003. Mario Raffa. “Nuovi
modelli organizzativi per la gestione della conoscenza nella Extended Enterprise nell’era digitale”).
2
Terna, Pietro. Complexity and Economics, reading notes for a discussion. Torino: Università di Torino and ISI.
Dipartimento di scienze economiche e finanziarie. <econ.unito.it/terna and www.isi.it>.
3
Lacasa Saíz de Arce, Lucas i Luque Serrano, Bartolomé (2005). Econofísica. Madrid: ICE – Instituto de
Comercio Exterior (Boletín Económico nº 2844, del 9 al 15 de Mayo de 2005).
4
Wilensky, Uri (1999). etLogo [en línia]. Modelling agent-based software.
<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/> [consultat el 13 de març de 2013].

L’objectiu innovador, des del punt de vista pràctic (capítol 2, “Catalunya”), és:
“Correlacionar les innovacions tecnològiques mitjançant les patents sol.licitades pels
residents catalans amb l’economia productiva mitjançant l’Índex de Producció
Industrial de Catalunya entre els anys 1826-1900”.
Per la realització d’aquest treball no hi ha una manca d’informació, tot bén just al contrari, hi
ha un vast oceà de publicacions que cal sintetitzar i extreure’n les principals idees. Per a la
recerca de la informació es fan servir, principalment, dues fonts d’informació:
el Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), i
el portal web “Google acadèmic”.
PREGU TES I HIPÒTESI
L’any 2014 es compleix el tercer centenari de la Diada Nacional de Catalunya.
Amb motiu d’aquest aniversari nombroses institucions publiques i privades estan preparant
exposicions, conferències, actes i d’altres importants esdeveniments per commemorar aquesta
celebració 5
.
Tot i que aquesta data ha passat als anals de la historia com una derrota de la qüestió catalana,
vull remarcar que la celebració d’aquest centenari hauria de ser una fita triomfal, ja que la
victòria borbònica envers les aspiracions austríaques i anglosaxones d’independència de
Catalunya va forjar el tret identitari català i va suposar una oportunitat per a esdevenir “la
fàbrica d’Espanya” al segle XIX.
Wilensky, Uri (1999). etLogo Models Library [en línia]. Modelling agent-based software.
<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/models/index.cgi> [consultat el 13 de març de 2013].
5
Cia, Blanca i Montañés, José Ángel (2013). Movilizados por 1714 [en línia]. Versió digital del diari “El País”
(notícia publicada el 09/03/2013).
<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/09/catalunya/1362857839_013218.html> [consultat el 4 d’abril de 2013].
Gencat (2012). Commemoració del 300 aniversari dels fets de 1714 [en línia]. Generalitat de Catalunya
(14/09/2012). <http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-
Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=3d654667a0238310VgnVCM200000
9b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default> [consultat el 4 d’abril de 2013].
MHCAT (2012). El Museu d’Història de Catalunya prepara la commemoració del 1714 [en línia]. Museu
d’Història de Catalunya (01/11/2012).
<http://www.es.mhcat.cat/serveis/activitats_culturals/activitats_culturals_actuals/el_museu_d_historia_de_catal
unya_prepara_la_commemoracio_del_1714> [consultat el 4 d’abril de 2013].

Per tant, aquest centenari és una finestra d’oportunitat oberta per a la explicació dels factors
històrics que van impulsar el creixement econòmic de Catalunya al segle XIX, la divergència
envers la resta d’Espanya i l’equiparació del procés d’industrialització català amb la
“Champions League” de la Revolució Industrial.
En conclusió, aquest treball esdevé d’actualitat i d’interès en perspectives de la propera
celebració d’aquest Tri Centenari de l’11 de setembre de 1714.
L’estat de la qüestió sobre l’objecte d’estudi, sense poder dir que sigui general, és:
• (1985). Catalunya, la fàbrica d’Espanya: un segle d’industrialització catalana,
1833-1936. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• Agustí i Cullell, Jaume (1983). Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII: la
introducció de la màquina de vapor. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
• Allen, Robert C. (2004). Revolución en los campos: la reinterpretación de la
revolución agrícola inglesa. Zaragoza: Prensas Universitarias; Salamanca:
Ediciones Universidad (Monografías de historia rural; 3).
• ANC (2004). El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle
XX: les llavors de la revolució. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya.
• Barca-Salom, Francesc X.; Puig-Pla, Carles (coordinadors) i et al. (2009). Fàbrica,
taller i laboratori : la Junta de Comerç de Barcelona : ciència i tècnica per a la
indústria i el comerç (1769-1851). Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona.
• Bayó i Soler, Conxa i Riera i Tuèbols, Santiago (2012). Les máquines de vapor a
Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.
• Boserup, Ester (1984). Población y cambio tecnológico. Barcelona: Editorial
Crítica, SA.
• Carreras, Albert; Tafunell, Xavier (coordinadors); Barciela, Carlos i et al. (2005).
Estadísticas históricas de España: siglox XIX-XX. Bilbao: Fundación BBVA.
• Clark, Gregory (2007). A Farewell to Alms: a brief economic history of the world.
New Jersey: Princeton University Press.
• Comín, Francisco; Hernández, Mauro; Llopis, Enrique (editors) i et al. (2005).
Historia económica mundial: Siglos X-XX. Barcelona: Editorial Crítica, SL.
• Feliu, Gaspar (1991). Precios y salarios en la Cataluña moderna (Volums I i II).

Madrid: Banco de España (Estudios de Historia Económica; 21).
• Ferrer i Alòs, Llorenç (1986). Els orígens de la industrialització a la Catalunya
central. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.
• Fontana, Josep (2003). La fi de l’antic règim i la industrialització: 1797-1868.
Barcelona: Edicions 62.
• Gille, Bertrand (1999). Introducción a la historia de las técnicas. Barcelona:
Editorial Crítica.
• Hamilton, Earl J. (1948). El florecimiento del capitalismo. Madrid: Alianza
Editorial, SA.
• Kuznets, Simon (1966). Modern economic growth: rate, structure and spread. New
Haven: Yale University Press.
• Lluch, Ernest (2009). El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840): els orígens
ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana.
Barcelona: Edicions 62.
• Malthus, T. R. (1846). Ensayo sobre el principio de la población. Madrid: Obra
propiedad de los traductores D. José Maria Noguera y D. Joaquin Miquel bajo la
dirección del Dr. D. Eusebio María del Valle.
• Maluquer de Motes i Bernet, Jordi (2005). Història econòmica de Catalunya.
Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
• Nadal, Jordi (1992). Moler, tejer y fundir: estudios de historia industrial. Barcelona:
Editorial Ariel.
• Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de la
industrialització de Catalunya 1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.
• Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina: vapores, submarinos e
inventores. Madrid: Nivola libros y ediciones, SL.
• Pascual, Pere (1990). Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX:
formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica,
SA.
• Riera i Tuèbols, Santiago (1994). El vapor i els «vapors»: actes de les III Jornades
d’Arqueologia Industrial a Catalunya. Barcelona: Associació i Col.legi d’Enginyers
Industrials de Catalunya (3es: Sabadell).
• Riera i Tuèbols, Santiago (1985). Ciència i tècnica a la il.lustració: Francesc Salvà
i Campillo (1751-1828). Barcelona: Edicions de la Magrana, SA.

• Riera i Tuèbols, Santiago i Vilagrasa, Fèlix (recull I comentaris) (2007). Discursos
inaugurals de les institucions científiques catalanes a cavall dels segles XVIII i XIX.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-
Arqueològica; 78).
• Sánchez, Àlex (coordinador) i et al. (2011). La indústria de les indianes a
Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura,
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Barcelona Quaderns d’Història; 17).
• Tello Aragay (coordinador), Enric; Martínez Galarraga, Julio; Ramon Muñoz,
Ramon; Garay Tamajón, Lluís i et al. (2012). Com hem arribat fins aquí: una
introducció a la història econòmica global. Barcelona: Fundació Universitat Oberta
de Catalunya.
• Thomson, James (1994). Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó a
Barcelona 1728-1832. Barcelona: Edicions 62, SA.
• Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna (Volums II, III i IV).
Segona edició: gener de 1966. Barcelona: Edicions 62, SA.
• Vives, Vicens (1987). Manual de historia económica de España. Barcelona:
Editorial Vicens Vives.
De forma general, aquest objecte d’estudi ha estat tractat per historiadors, com per exemple
Llorenç Ferrer Alòs, Josep Fontana i Lázaro o James Thomson; per filòlegs, com per
exemple, Jordi Nadal i Oller; per historiadors de la ciència, com per exemple, Agustí Nieto-
Galan; per economistes, com per exemple, Pere Pascual Domènech; i, enginyers industrials,
com per exemple, Santiago Riera i Tuèbols. Per tant, la cobertura ha estat, i és, multi
disciplinar, tal i com s’hauria d’entendre la història econòmica. En conclusió, l’estat de la
qüestió és molt ampli i multi disciplinar.
Les preguntes de recerca i/o hipòtesis a contrastar són:
1) Què significa creixement econòmic modern?
2) Què és la Primera Revolució Tecnològica (PRT)?
3) Què és la ràtio de subsistència?
4) Quins factors van afavorir la Revolució Industrial a Anglaterra?
5) Per què hi ha tanta controvèrsia envers la determinació del factor clau identificatiu de

la Revolució Industrial?
6) En quina situació es trobaven els factors que van afavorir la Revolució Industrial
anglesa a Catalunya?
7) Quin va ser el paper dels empresaris catalans durant aquest procés d’industrialització a
Catalunya?
8) Quines eren les condicions de vida dels obrers barcelonins durant el segle XIX?
9) Quina tecnologia hi havia disponible a Catalunya abans del segle XIX?
10) Com es va transferir la tecnologia de la PRT a Catalunya?
L’enfocament teòric bàsic per a respondre les preguntes de recerca serà la teoria d’història
econòmica de les referències bibliogràfiques consultades. D’altra banda, caldran conceptes de
macroeconomia, microeconomia i econometria. Finalment, és possible que calguin conceptes
d’estadística per a entendre l’efecte, que no la causa, de la correlació entre variables.
Els resultats esperats són que Catalunya va divergir de la resta d’Espanya durant el segle XIX,
convertint-se en “la fàbrica d’Espanya” 6
, gràcies a l’adopció de forma massiva de la màquina
de vapor a partir del 1850 per part de les empreses textils catalanes.
El coneixement nou que s’intentarà generar amb el treball és l’explicació de l’economia a
través de la biologia evolutiva i les alternatives que s’estan realitzant, des de la vessant
informàtica dels models basats en agents7
, per a prendre decisions de política econòmica.
6
En guàrdia (2013). Les màquines de vapor [en línia]. Catalunya Ràdio (programa emès el 10/02/2013).
<http://www.catradio.cat/audio/702296/456---Les-maquines-de-vapor> [consultat el 4 d’abril de 2013].
7
(2011). Flame: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. Software Engineering Group,
CSED, STFC. <http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 4 d’abril de 2013].
(2011). Flame: Projects [en línia]. Software Engineering Group, CSED,
STFC. <http://www.flame.ac.uk/projects/> [consultat el 4 d’abril de 2013].
(2011). The Euroace@Unibi Model [en línia]. Fakultät für Wirtschaftswissenschaften an der Universität
Bielefeld (actualitzat a data d’11/03/2013). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html>
[consultat el 4 d’abril de 2013].
Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Philipp; van der Hoog, Sander i Neugart, Michael (2012). The
Eurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic Model for Economic Policy Analysis [en línia]. Fakultät
für Wirtschaftswissenschaften an der Universität Bielefeld (publicat l’octubre de 2012). <http://www.wiwi.uni-
bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 4
d’abril de 2013].

RECOLLIDA D’I FORMACIÓ
La creació i desenvolupament de qualsevol treball requereix d’una etapa prèvia vers
l’estat de la qüestió de l’objecte d’estudi. Només aquesta fase de «posada al dia» del
coneixement publicat respecte al tema que es vol tractar pot suposar la consulta d’incontables
referències bibliogràfiques.
L’inici de la recerca bibliogràfica de La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya: els
factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX es va iniciar amb la visita a
l’exposició Indianes 1736-1847: Els Origens de la Barcelona Industrial del Museu d’Història
de Barcelona. Aquesta exposició va ser el resultat del curs del Seminari d’Història de
Barcelona intitulat La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850 i del volum 17 de la
sèrie Barcelona Quaderns d’Història, La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850,
coordinat per en Àlex Sánchez i publicat l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona de
l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2011 [1].
La lectura d’aquest quadern d’història serveix de guia per contextualitzar l’estat de la qüestió
envers el procès d’industrialització a Catalunya. Només del capítol de presentació d’en Àlex
Sánchez (pp. 9-29) es despleguen les següents cites i referències bibliogràfiques:
• [2] Ramón Grau i Marina Lòpez, «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del
segle XVIII. Introducció a l’estudi de les fàbriques d’indianes». Recerques, 4 (1974),
pàg. 19-57.
• [3] Roger Alier, «La fàbrica d’indianes de la família Canals», Recerques, 4 (1974), pàg.
59-91.
• [4] Àlex Sánchez, «La era de la manufactura algodonera en Barcelona, 1736-1839»,
Estudios de Historia Social, 48-49 (1989), pàg. 65-114.
• [5] James Thompson, La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII,
Barcelona, L’Avenç, 1990, pàg. 7-59 («Els origens de la indústria d’indianes a
Barcelona»).
• [6] James Thompson, Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó a
Barcelona, 1728-1832, Barcelona, Edicions 62, 1994, pàg. 62-129.

• [7] Lídia Torra, «Comercialización y consumo de tejidos en Cataluña (1650-1800)»,
Revista de Historia Industrial, 11 (1997), pàg. 177-196.
• [8] Lídia Torra, «Pautas de consumo textil en la Cataluña del siglo XVIII. Una visión a
partir de los inventarios post-mortem», dins J. Torras i B Yun (ed.), Consumo,
condiciones de vida y comercialización en Cataluña y Castilla, ss. XVII-XIX, Junta de
Castilla y León, 1999, pàg. 88-105.
• [9] Lídia Torra, «Cambios en la oferta y la demanda textil en Barcelona (1650-1800)»,
Revista de Historia Industrial, 22 (2002), pàg. 13-44.
• [10] Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna, Barcelona, Edicions 62, 1968,
vol. III i IV.
• [11] Pierre Vilar, «La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i sobre un
destí», Recerques, 3 (1974), pàg. 7-22.
• [12] Jaume Torras, «L’economia catalana abans del 1800. Un esquema», dins Jordi
Nadal (i altres), Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona,
Enciclopèdia Catalana, 1994, vol. I, pàg. 13-38.
• [13] Jaume Torras, «La Catalunya preindustrial», dins La primera revolució industrial
a Catalunya, Cent cinquanta anys del ferrocarril de Barcelona a Mataró (1848),
Barcelona, Fundació Jaume I, 1997, pàg. 7-29.
• [14] Àlex Sánchez, «Els orígens de la industrialització, 1750-1832», dins Jordi Nadal,
Josep M. Benaul i Carles Sudrià (dir.), Atles de la industrialització de Catalunya,
1750-2006 (en curs de publicació).
• [15] Junta de Comerç de Barcelona, Discurso sobre la Agricultura, Comercio e
Industria del Principado de Cataluña (1780), edició a cura d’Ernest Lluch, Barcelona,
Alta Fulla, 1997, pàg. 53.
• [16] Josep M. Delgado, «De la filatura manual a la mecànica. Un capítol del
desenvolupament de la indústria cotonera a Catalunya (1794-1814)», Recerques, 23
(1990), pàg. 161-179.
• [17] Yositomo Okuno, «Entre la llana i el cotó. Una nota sobre l’extensió de la indústria

del cotó als pobles de Catalunya en el darrer quart del segle XVIII», Recerques, 38
(1999), pàg. 47-76.
• [18] Albert García Balañà, La fabricació de la fàbrica. Treball i política a la Catalunya
cotonera (1784-1874), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, pàg.
57-147.
• [19] Sánchez, «Les bergadanes i les primeres màquines de filar», dins Jordi Maluquer
de Motes (dir.), Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya
contemporània, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 2000, pàg. 161-175.
• [20] James Thompson, «Transferencia tecnológica en la industria algodonera catalana:
de las indianas a la selfactina», Revista de Historia Industrial, 24 (2003), pàg. 13-50.
• [21] James Thompson, «Transferring the spinning jenny to Barcelona: an
apprenticeship in the technology of the Industrial Revolution», Textile History, 34
(2003), pàg. 21-46.
• [22] James Thompson, «Olot, Barcelona and Avila and the Introduction of the
Arkwright Technology to Catalonia», Revista de Historia Económica, XXI-2 (2003),
pàg. 297-334.
• [23] Àngels Solà, «Filar amb berguedane. Mite i realitat d’una màquina de filar cotó»,
dins La indústria tèxtil. Actes de les V Jornades d’Arqueologia Industrial de
Catalunya, Barcelona, Enginyers Industrials de Catalunya, 2002, pàg. 143-168.
• [24] Àngels Solà, Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759-1860), Manresa,
Centre d’Estudis del Bages, 2004.
• [25] Àlex Sánchez, «Guerra e industria. Consecuencias de la Guerra de la
Independencia en la industria manufacturera española», dins Emilio La Parra (ed.), La
guerra de apoleón en España, Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante
– Casa de Vélazquez, 2010, pàg. 399-424.
• [26] Àlex Sánchez, «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema
fabril en la industria algodonera catalana, 1797-1839», Revista de Historia
Económica, XVIII-3 (2000), pàg. 485-523.

• [27] Àlex Sánchez, «La empresa algodonera en Cataluña antes de la aplicación del
vapor, 1783-1832», dins Francisco Comín i Pablo Martín Aceña (ed.), La empresa en
la historia de España, Madrid, Civitas, 1996, pàg. 155-170.
Tot i seguit, l’obra [6] presenta 13 llibres i publicacions contemporanis i 193 obres secundàries
a l’apartat de bibliografia. Les obres [10] presenten al voltant de les 1.000 cites i referències
bibliogràfiques. L’obra [14] presenta com a mínim 412 referències bibliogràfiques. D’aquesta
forma es genera un arbre de desenvolupament bibliomètric 8
de les obres consultades que
presenta el següent esquema:
Gràfica 1 – Arbre de desenvolupament bibliomètric de les obres consultades envers el
procès d’industrialització de Catalunya
Font de les dades: Elaboració pròpia
És a dir, el nivell 1 correspon al punt de partida, l’obra o les obres què és origen de l’iniciativa
del treball. El nivell 2 correspon a les cites i/o referències bibliogràfiques del nivell 1. I, el
nivell 3 correspon a les cites i/o referències bibliogràfiques del nivell 2. En definitiva, es
genera un arbre que pot tenir infinits nivells de desenvolupament en funció de l’ànim, el
temps o l’aprofunditat amb que es vulgui investigar al voltant de l’objecte d’estudi.
Per tant, les cites i referències bibliogràfiques, a partir d’una obra en concret, poden crèixer,
desenvolupar-se o evolucionar segons la següent forma gràfica exponencial:
Gràfica 2 – Creixement exponencial de les cites i referències bibliogràfiques consultades
envers el procès d’industrialització de Catalunya
Font de les dades: Elaboració pròpia
8
Rubio Liniers, Mª Cruz. Bibliometría y Ciencias Sociales [en línia]. Proyecto Clío.
<http://clio.rediris.es/clionet/articulos/bibliometria.htm> [Consultat el 20 d’abril de 2013].
y = 0,0218e3,6945x
0
500
1.000
1.500
2.000
nivell 1 nivell 2 nivell 3

El temari de l’assignatura Història Econòmica de la menció Anàlisi Econòmica del grau
d’ADE de la UOC és l’altra obra que serveix per contextualitzar l’estat de la qüestió d’aquest
treball. Només del mòdul 3, Creixement, convergència i divergència en la Primera
Globalització (1820-1914) d’en Ramon Ramon Muñoz, es despleguen 153 referències
bibliogràfiques. D’entre les referències consultades hi ha, per exemple, Gregory Clark, A
Farewell to Alms. A brief economic history of the world, 2007, Princenton University Press
amb 544 referències i Jordi Nadal, «El fracaso de la revolución industrial en España, 1830-
1914», dins Carlo M. Cipolla (ed.), Historia Económica de Europa. El nacimiento de las
sociedades industriales. Segunda parte, 1982, Editorial Ariel amb 7 fonts, 6 ajudes, 12 obres
generals, 11 obres regionals i 55 obres sobre els sectors. En resum, les cites i/o referències
bibliogràfiques consultades en els diferents nivells de l’arbre de desenvolupament
bibliomètric en aquesta obra són 1 pel nivell 1, 153 pel nivell 2 i aproximadament 638 pel
nivell 3.
Tenint en compte els resultats exposats dels arbres de desenvolupament bibliometrics, cal
acotar el nivell d’aprofunditat que es vol assolir i, dintre del nivell escollit, fer una selecció
d’aquelles obres que, sense tenir una certesa total, «semblin» més importants per a l’objecte
d’estudi.
D’altra banda, si a la versió catalana del cercador acadèmic de Google es posa revolució
industrial entre cometes, llavors s’assoleixen aproximadament 2.500 resultats en 0,05 segons
amb patents i cites incloses. Si es realitza la cerca amb les paraules revolución industrial entre
cometes amb les mateixes condicions, llavors s’assoleixen aproximadament 17.000 resultats
en 0,07 segons. I, si es realitza la cerca amb les paraules industrial revolution entre cometes
amb les mateixes condicions, llavors s’assoleixen aproximadament 491.000 resultats en 0,07
segons.
De la mateixa forma, la consulta de les referències bibliogràfiques al cercador del Catàleg
Col.lectiu de les Universitats de Catalunya i la visita a les corresponents biblioteques
universitàries ha permès a aquest autor obtenir més referències, ja que les prestatgeries
s’organitzen per temes i, hi ha molts llibres que “in situ” adquireixen la seva importància i de
forma virtual passen desaparcebuts.
És evident que l’accès en obert a les TIC i a les biblioteques universitàries proporciona un
arbre de desenvolupament bibliomètric en forma exponencial. Per tant, avui dia, l’accès al

coneixement és un immens oceà que cal canalitzar per trobar la ruta més òptima.
Tanmateix, és inviable consultar totes aquestes cites i/o referències bibliogràfiques sense
obviar-ne cap i aquest fet provoca desinformació envers quines són les referències importants
que s’han de consultar 9
.
La documentació en aquest tema és important perquè permet assolir el coneixement necessari
per tal d’obtenir les dades quantitatives i qualitatives necessàries pel desenvolupament del
treball. No obstant, s’ha de tenir present que les bases de dades estadístiques comencen a
utilitzar-se a partir del segle XX. Per tant, resulta difícil mesurar qualsevol variable anterior
d’aquesta data. A les biblioteques universitàries hi ha registres estadístics a partir de l’any
1850 on es concentren les dades macroeconòmiques quantitatives d’Espanya i Catalunya.
Trobar dades quantitatives anteriors a l’any 1850 que expliquin el procés d’industrialització
de Catalunya no és gens fàcil, ja que estan diseminades per les diferents referències
bibliogràfiques publicades envers aquest tema. Per tant, la realització d’aquest treball
requereix d’elevades dòsis de documentació i recerca bibliogràfica. Finalment, les dades
qualitatives resulten imprescindibles per contextualitzar aquest objecte d’estudi.
9
UOC (2002). Inteligencia competitiva. Documentos de lectura. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de
Catalunya.

I TRODUCCIÓ
“La tecnología és la producció d’allò superflu”.
José Ortega y Gasset (1883-1955).
“Els humans són creacions del desig, no de la necessitat”.
Gaston Bachelard (1884-1962).
Imatge 2 – Eolípila.
Primera máquina de vapor inventada al segle I per l’enginyer grec Herón d’Alexandria
Font de les dades: Google Imatges i Wikipedia10
.
10
Wikipedia. Eolípila [en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Eol%C3%ADpila> [consultat el 8 de juny de
2013].

Aquest treball es divideix en dos capítols. El primer capítol, anomenat “El món”,
consisteix en l’estudi empíric i el segon capítol, anomenat “Catalunya”, consisteix en les
conclusions a través d’una comparativa entre Catalunya i Anglaterra dels factors que van
propiciar la Revolució Industrial.
El primer capítol s’estructura en els següents subcapítols. “La divergència” on s’explica
que ha esdevingut per un creixement sostingut del PIB per capita. “La bombolla monetària
ultramarina” on s’explica el creixement econòmic especulatiu que va viure Espanya als segles
XV-XVI a través del model IS-LM. “L’equilibri macroeconòmic” on es pregunta per què la
teoria macroeconòmica ha de ser com és. “La revolució en el consum” on s’explica que no va
haver-hi una revolució del consum a l’Anglaterra pre-industrial. “La revolució industriosa” on
s’explica el canvi d’elasticitat per part dels treballadors anglesos entre el temps de treball i el
d’oci. “Els indicadors” on s’explica que, a banda del PIB i del PIB per capita, hi ha altres
indicadors que mesuren de forma adequada la redistribució de la riquesa com l’índex de Theil,
l’índex de desenvolupament humà, l’índex viure millor, l’índex de Gini. En aquest mateix
subcapítol es tracta la problemàtica que tenen els pensadors econòmics per tal de mesurar el
PIB històric i la solució de l’ús de la ràtio de subsistència. “El creixement econòmic” on
s’explica què s’entèn per creixement econòmic modern. “El sostre malthusià” on s’explica la
teoria de Malthus envers la producció d’aliments i el creixement de la població. “La pesta
negra” on s’explica la davallada demogràfica que va suposar per a Europa i Àsia. “El comerç
exterior” on s’explica com es va garantir el subministrament d’aliments de les economies amb
excedent cap a les economies deficitàries a través de les funcions de reacció d’una economia
oberta amb intercanvis. “La revolució agrària” on s’explica que les males collites i les
aplicacions tecnològiques van desplaçar la mà d’obra cap a la indústria. “La Xina” on
s’explica que va ser la primera potència tecnológica fins a l’Edat Mitjana. “Història
econòmica del progrés tecnològic” on s’explica que els economistes són incapaços d’explicar
l’evolució de la tecnologia i cal una visió de la teoria de Darwin. “La revolució industrial” on
s’expliquen els factors que van incentivar la divergència d’Anglaterra de la resta del món al
segle XVIII. “La revolució de la Gloriosa” on s’explica els canvis institucionals que van
propiciar el pas d’una economia feudal cap a una economia capitalista. “La revolució
tecnològica” on s’expliquen les tres revolucions tecnològiques que ha viscut l’humanitat des
del segle XVIII. “La revolució social” on s’expliquen les accions dutes a terme pels
treballadors arran de la introducció de la màquina de vapor.

El segon capítol s’estructura en els següents subcapítols. “El parlament” on s’explica
que Catalunya va gaudir d’aquesta institució molt abans que Anglaterra. “El quatre genets de
l’apocalipsi” són la guerra, la fam, la mort i la pesta que van ser devastadors per a Catalunya
fins a l’Edat Moderna. “La fi de l’antic règim” on s‘explica com i quan Catalunya va passar
d’una economia feudal a una economia capitalista. “El comerç exterior” on es calcula la
propensió marginal a importar a partir de les importacions i exportacions de Catalunya a l’any
1846. “La capacitat de consumir” on es calcula la ràtio de susbsistència i la propensió
marginal a consumir a partir dels cost anual de la vida d’una família barcelonina de l’any
1856. “La dieta alimentària” on s’explica els productes que composen la cistella d’articles de
consum essèncial per a tota Espanya. “Transferències” on s’explica de quina forma va arribar
la tecnologia a Catalunya. “La capacitat inventiva” on s’exposen tres «macroinventors» que
van poder canviar la trajectòria tecnològica de la nostra història: Blasco de Garay, Jerónimo
de Ayanz y Beaumont i Francesc Santponç. “La junta de comerç” on s’explica les accions
dutes a terme per aquesta institució educativa i tecnològica en la difusió de la racionalitat
científica i el progrés tècnic a Catalunya. “Correlació entre tecnologia i economia”, la part
innovadora d’aquest treball, on es calcula la funció d’autocorrelació simple entre l’Índex de
Producció Industrial i les Patents Sol.licitades pels residents de Catalunya entre els anys 1826
i 1900. “Els costos de producció” de l’any 1856 comparats amb Anglaterra d’on a partir d’una
anàlisi DAFO resulta evident que Catalunya tenia una debilitat en el subministre de carbó
mineral. “Els recursos energètics” on s’explica el desglossament del preu i la procedència del
carbó importat cap a Barcelona a l’any 1865 i la vigència dels recursos hidràulics a Catalunya.
“Les revolucions socials” on s’expliquen els «rebomoboris del pà» de la Barcelona del 1789,
el luddisme a Barcelona i les dures condicions de vida dels obrers que donaran peu a greus
enfrontaments socials a la Barcelona d’inicis del segle XX. “El fracàs de la revolució
industrial a espanya” on s’explica l’increïble retard que va acumular Espanya en la seva
industrialització.
En conclusió, l’any 1714 va ser una finestra d’oportunitat oberta que Catalunya va saber
aprofitar, ja que la burgesia catalana va començar a mirar cap a Europa d’on van arribar, i es
van fer arribar, les transferències tecnològiques que van propiciar l’industrialització del
Principat per arribar a convertir-se al segle XIX en: «la fàbrica d’Espanya».

1.- EL MÓ
“El Producte Interior Brut (PIB) ho mesura tot,
excepte aquelles coses per les quals val la pena viure”.
Robert Kennedy (1925-1968).
Imatge 3 – Mapamundi segons la projecció de Gall-Peters.
Font de les dades: Google Imatges
1.1.- LA DIVERGÈ CIA
S’entèn per divergència econòmica, el:
“procés pel qual, a mesura que passa el temps, els països que tenen nivells d’ingrés per
capita més baixos creixen de manera més lenta que els que tenen nivells d’ingrés més elevats.
Això porta que, al final del període, la diferència entre els nivells d’ingrés sigui més gran que

al principi.” (Martínez Galarraga, 2012a : 9(3)
)11
.
Segons la següent gràfica, a l’any 2001 existia una gran divergència econòmica
mundial d’Europa Occidental, les «Noves Europes»12
i el Japó respecte de la resta del món.
Gràfica 3 – ivells de renda per capita al món durant el període 1820-2001,
expressats en dòlars internacionals de 1990.
Font de les dades: (Maddison, 2004)13
.
De les dades de la taula i de la gràfica es pot observar que, el Japó inicia la divergència
l’any 1950 [1.921 USD de 1990] assolint en només 23 anys el mateix nivell de renda per
capita que l’Europa Occidental [11.416 USD de 1990]: una espectacular taxa lineal de
creixement anual respecte de l’any anterior d’un promig del 8,05%. Tanmateix, la gràfica ens
indica que, les «Noves Europes» i l’Europa Occidental inicien la divergència l’any 1820.
Amb una ràpida conclusió es podria afirmar que la Revolució Industrial (a l’any 1820)
és l’inici de l’actual Gran Divergència, però…
Si s’analitzen les dades del període anterior a l’any 1820 a nivell microscopic s’observa
que, les «Noves Europes» inicien la divergència entre l’any 1700 i el 1830 i l’Europa
11
[Íbid.].
12
Els «Western Offshoots» són: els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Països colonitzats per
emigrants de l’Europa nord-occidental.
13
Maddison, Angus (2004). Contours of the World Economy and the Art of Macro-measurement 1500-2001.
IARIW 28th General Conference: Ruggles Lecture. Cork: Ireland August 2004.
1820 1870 1913 1950 1973 2001
Western Europe 1.204 1.960 3.458 4.579 11.416 19.256
Western Offshoots 1.202 2.419 5.233 9.268 16.179 26.943
Japan 669 737 1.387 1.921 11.434 20.638
Asia (excluding Japan) 577 550 658 634 1.226 3.256
Latin America 692 681 1.481 2.506 4.504 5.811
Eastern Europe & f. USSR 686 941 1.558 2.602 5.731 5.038
Africa 420 500 637 894 1.410 1.489
Western Europe
Western Offshoots Japan
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
Levels of Per Capita GDP : World and Major Regions, 1820-2001
(1990 international dollars)

Occidental entre l’any 1000 i el 1500.
Gràfica 4 – ivells de renda per capita al món durant el període 0-1820,
expressats en dòlars internacionals de 1990.
Font de les dades: (Maddison, 2010)14
.
Segons aquesta gràfica, abans de l’any 1820 ja existia una petita divergència
econòmica mundial d’Europa Occidental i les «Noves Europes» respecte de la resta del món.
En conseqüència:
“D’acord amb les dades disponibles, va ser la Gran Divergència la que va generar la
Revolució Industrial i per tant, indirectament, el creixement econòmic modern. o a
l’inrevés.” (Martínez Galarraga, 2012a : 14)15
.
Durant el període 1000-1500 van succeïr dos esdeveniments que van canviar la història
econòmica del món:
• l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica l’any 1492 i de Vasco de Gama a l’Índia
l’any 1498, i
• la pesta negra de 1348.
14
Maddison, Angus. (2010). Appendix B. Growth of World Population, GDP and GDP Per Capita before 1820.
Original Maddison Homepage. <http://www.ggdc.net/MADDISON/oriindex.htm> [data de consulta: 23 de
setembre de 2012].
15
[Íbid.].
0 1000 1500 1600 1700 1820
Western Europe 450 400 774 894 1.024 1.232
Western Offshoots 400 400 400 400 473 1.201
Japan 400 425 500 520 570 669
Asia (excluding Japan) 450 450 572 575 571 575
Latin America 400 400 416 437 529 665
Eastern Europe 400 400 462 516 566 636
Former USSR 400 400 500 553 611 689
Africa 425 416 400 400 400 418
Western Europe
Western Offshoots
0
400
800
1.200
Levels of Per Capita GDP : World and Major Regions, 0-1820
(1990 international dollars)

1.2.- LA BOMBOLLA MO ETÀRIA ULTRAMARI A
“Si la «Teoria General» de Keynes data de 1936, va ser el 1937 quan John Hicks va
publicar el famós article «Mr. Keynes i els clàssics» en què —pretenent oferir una síntesi
entre els plantejaments keynesians i els clàssics, que inicialment es consideraven
contraposats— presentava una formulació en què les interaccions entre els equilibris en el
sector real de l’economia (mercats de béns i serveis) i els equilibris en el sector monetari
financer (mercats de diner i altres actius financers) determinaven variables com la renda i el
tipus d’interés. Aviat el model presentat per Hicks —anomenat IS-LM per les condicions
d’equilibri en el sector real (inversió=estalvi, «saving» en anglès) i en el sector monetari (L
de preferència per la liquiditat, l’expressió keynesiana per a referir-se a la demanda de
diners i M de money, o oferta de diners)— es va convertir ràpidament en el primer gran
model de síntesi, ja que permetia avaluar el paper i l’efectivitat comparativa de les polítiques
fiscals i monetàries en termes de la forma i pendent de les dues corbes representatives dels
respectius equilibris als mercats de béns i monetaris, i les seves interaccions per a assolir un
equilibri simultani.
És cert que hi ha hagut crítiques al model IS-LM, des de la fidelitat de la interpretació
de Keynes a la seva utilitat en èpoques d’inflació, passant per acusacions d’incosistències
lògiques (la part d’equilibri IS compara variables-fluxos, mentre que el vessant LM compara
variables-estoc).
Però probablement continua essent veritat l’afirmació de Krugman: si no l’hagués
aportat Hicks el 1937, ens l’hauríem d’haver inventat en tot cas en algun moment posterior.”
(Tugores, 2010: 5-6)16
.
L’expoliació de la plata, i en menor mesura de l’or, de les mines azteques cap a Europa,
per part dels espanyols, va suposar l’aplicació d’una política monetària expansiva amb un
creixement especulatiu i un augment de la inflació a l’economia europea als segles XVI-XVII.
Per a respondre a la pregunta, per què van pujar el preus, Martín Aceña (1989)17
fa ús de la
teoria macroeconòmica.
“Con objeto de llegar a una comprensión más fácil de [las] relaciones [entre los
16
Tugores Ques, Joan (2010). “Interaccions entre mercats de béns i mercats financers”. A: Macroeconomia.
Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
17
Martín Aceña, Pablo (1989). Los precios en Europa durante los siglos XVI y XVII: Estudio comparativo.
Alicante: IV Congreso de la Asociación de Historia Económica (diciembre de 1989).

incrementos de la cantidad de dinero, los aumentos de la población y las variaciones de la
demanda de dinero en términos reales] hacemos uso del modelo de análisis macroeconómico
IS-LM.
Comenzamos por suponer que estamos en equilibrio tal y como señala el punto E1 del
gràfico [de la següent pàgina]. Examinemos cuál es el efecto sobre el nivel de precios de un
aumento de la oferta monetaria (M S
). Como consecuencia del aumento de la cantidad de
dinero (de ࡹ૙
ࡿ
a ࡹ૚
ࡿ
) la curva LM experimenta un desplazamiento hacia la derecha (de LM1
a LM2), lo que determina que la curva de demanda agregada ࢅ૚
ࡰ
también experimente un
desplazamiento hacia ࢅ૛
ࡰ
. A corto plazo y al nivel de precios inicial P0, hará su aparición un
exceso de demanda. Esto último estimulará, a su vez, una expansión del volumen de
producción y también probablemente un aumento en el nivel de precios. En el nuevo punto de
equilibrio E2, el output corriente excede al nivel de producción potencial o de pleno empleo
de los recursos. A menos que la economía experimente un aumento en el volumen de recursos
disponibles o se registre un incremento en la productividad de los factores, el punto E2 es
sólo un punto de equilibrio temporal. A largo plazo, el incremento en el coste de los factores
hará que la curva de demanda agregada se desplace hacia arriba y ello irá acompañado de
un aumento en el nivel de precios. Este aumento disminuirá el volumen total de saldos
monetarios en términos reales a disposición de la economía, lo que hará que aumenten los
tipos de interés y, en última instancia, se reduzca la demanda agregada. En ࡱ૛
૚
, la economía
alcanza su punto final de equilibrio.
En toda esta descripción, la macromagnitud que ha quedado relegada a un segundo
plano es la demanda de dinero. Es evidente, sin embargo, que el incremento en el nivel de
renta ha traído consigo un aumento de la demanda de dinero, y ha servido además para
establecer un límite superior a los incrementos que pudieran producirse en el nivel de
precios. En nuestro gráfico, el aumento de la demanda de dinero derivado del aumento del
output está ya incorporado en la naturaleza de la curva LM, cuya pendiente es positiva.
Empero, existe un aumento del volumen de saldos reales demandados por las unidades
económicas diferente del que se genera a consecuencia del incremento del nivel de renta, y
que va a originar que la curva LM se desplace hacia la izquierda, hasta LM3. Este aumento
de la demanda de dinero está asociado a lo que en la literatura económica se conoce como
«efecto riqueza». Para entender su importancia y poder incorporarlo a nuestro análisis es
preciso definir una demanda de dinero que no sea únicamente función de la renta corriente
del período, sino que entre sus argumentos estén todas las fuentes posibles de ingreso. Tal

función debería incluir al menos cuatro de las varias formas en que una economía puede
mantener riqueza: dinero, deuda pública y privada; capital y bienes físicos, y capital
humano. Un incremento en cualquiera de estos componentes determina un aumento de la
demanda de dinero, lo cual se traduce, en nuestro modelo, en un desplazamiento hacia la
izquierda de la curva LM. Lo que el análisis tradicional sobre la revolución de los precios del
siglo XVI ha relegado es precisamente el efecto autónomo que se produjo en la cantidad de
dinero demandada, como consecuencia del incremento en capital humano y en activos
financieros registrado entre 1500 y 1600.
Con objeto de comprender lo primero, el incremento del capital humano, es necesario
considerar el aumento de la población no sólo por el lado del consumo, es decir, como una
fuente de demanda de nuevos bienes y servicios, sino también por el lado de la oferta, es
decir, como incremento neto al volumen total de bienes de capital intermedio disponibles.
Por lo que se refiere al incremento de los activos financieros de la comunidad económica del
siglo XVI, sabemos que fue el resultado directo del aumento de la deuda pública, ya que si
algún acontecimiento caracterizaba la vida financiera del siglo XVI era precisamente el
creciente endeudamiento de las Coronas europeas y demás instituciones públicas.
Si se aceptan nuestros argumentos, parece necesario, por tanto, tener en cuenta el
aumento paralelo experimentado por los saldos reales demandados como consecuencia del
«efecto riqueza», al analizar el impacto que tuvo la llegada del Tesoro americano sobre los
precios europeos. El gráfico muestra que en la posición final de la curva LM, en LM3, el nivel
de precios de equilibrio final P3 está por debajo de P2, punto que se hubiese alcanzado de no
haber existido un incremento adicional de la demanda de dinero. La inflación en lugar de ser
P0P2 ha quedado reducida a P0P3.” (Martín Aceña, 1989: 372-375)18
.
18
[Íbid.].

Gràfica 5 – Política monetària expansiva a Europa als segles XVI-XVII
segons el model IS-LM.
Font de les dades: Martín Aceña (1989)19
.
19
[Íbid.].
1r. Desplaçament cap a la dreta de la corba MS
(Money Supply = Oferta monetària) de ‫ܯ‬଴
ௌ
a ‫ܯ‬ଵ
ௌ
per un augment de la quantitat de diners.
2n. Desplaçament cap avall i a la dreta de la corba LM (Liquidity Money) de LM1 a LM2.
3r. Desplaçament cap amunt i a la dreta de la corba
YD
(Demand Aggregat = Demanda agregada)
d’ܻଵ
஽
a ܻଶ
஽
i del punt d’equilibri E1 al punt E2.
4rt. Excès de
demanda
agregada.
Producció
superior a Yp.
5è.
Augment
de preus de
P0 a P2.
6è.
«Efecte riquesa».
Augment de la
demanda de diners
a la corba LD
(Liquidity
Demand).
7è.
Desplaçament
cap amunt i a
la esquerra de
la corba LM
de LM2 a
LM3.
8è. Desplaçament cap avall i a l’esquerra de la corba YD
d’ܻଶ
஽
a ܻଷ
஽
.
10è.
Reducció
de la
inflació.
Disminució
de preus de
P2 a P3.
9è. Reducció de la demanda agregada.
(Supply Aggregat = Oferta agregada).
(Renda potencial o de plena ocupació).

En conclusió, l’abundància de metalls preciosos d’Amèrica a Europa va suposar una
alteració dels valors fonamentals monetaris, és a dir, un creixement econòmic especulatiu per
una política monetària expansiva. Com tota bombolla especulativa arriba un moment que
esclata. Per tant, no es pot parlar d’un creixement econòmic sostingut en el temps, què és un
dels supòsits de la definició de Kuznets de creixement econòmic modern, com a conseqüència
de l’expoli espanyol de plata i or ultramarí pel re descobriment d’Amèrica l’any 1492.
1.3.- L’EQUILIBRI MACROECO ÒMIC
D’una banda, a la formulació teòrica de la macroeconomia és normal trobar-se amb
expressions matemàtiques del següent tipus: ‫ݕ‬ = ݂(‫.)ݔ‬ Per exemple, la producció agregada
d’una economia tancada es pot expressar segons la següent fòrmula matemàtica:
ܻ = ܼ
ܼ = ‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬
Aquesta expressió indica que la condició d’equilibri en el sector real és la producció (Y)
igual a la demanda efectiva (Z) i que la condició d’equilibri de la demanda efectiva s’assoleix
a través del sumatori de la funció de consum en funció de la renda disponible (‫ܻ(ܥ‬ௗ)), de la
funció d’inversió en funció del tipus d’interés (‫))݅(ܫ‬ i del component autònom de la despesa
pública (G).
Un altre exemple. La demanda de diners d’una economia es pot expressar segons la
següent fòrmula matemàtica:
‫ܮ‬஽
= ‫ܮ‬ௌ
‫ܯ‬
ܲ
= ‫ܮ‬ = ܻ݇ − ℎ݅
Aquesta expressió indica que la condició d’equilibri en el sector monetari i financer és
la demanda monetària (‫ܮ‬஽
) igual a l’oferta monetària (‫ܮ‬ௌ
) i que la condició d’equilibri de la
demanda de diners (L) és igual al poder adquisitiu del diners ቀ
ெ
௉
ቁ i s’assoleix a través de la
diferència entre la sensibilitat del treball respecte de la renda (ܻ݇) i la sensibilitat del treball
respecte al tipus d’interés (ℎ݅).
D’altra banda, a la teoria macroeconòmica és habitual llegir que els models econòmics
parteixen d’un punt d’equilibri inicial o que l’economia assoleix un punt d’equilibri o

equilibri macroeconòmic. Això significa que, per exemple, una funció de renda o producció
agregada o demanda efectiva dels mercats de béns i serveis d’una economia (IS) és igual a
una funció de diners dels mercats monetaris i financers (LM), o gràficament, a la intersecció
de les línies IS i LM (Tugores, 2010: 20)20
.
És a dir, aïllant Y a les equacions de la IS i la LM i igualant ambdues expressions,
s’obtè que:
ܻ(ூௌ) = ‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬
ܻ(௅ெ) =
‫ܯ‬
ܲ + ℎ݅
݇
ܻ(ூௌ) = ܻ(௅ெ)
‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬ =
‫ܯ‬
ܲ + ℎ݅
݇
Aquesta expressió relaciona la part real productiva amb la part fiducidiària financera
d’una economia.
Les qüestions són: per què una economia ha de tendir cap a l’equilibri? Per què Y ha de
ser igual a Z? Per què LD
ha de ser igual a LS
? Per què IS ha de ser igual a LM? A les
economies reals es produeixen aquestes situacions?
Per un costat de la balança, arran de l’actual Gran Recessió, hi ha macroeconomistes
que accepten la responsabilitat de l'anàlisi macroeconòmic en la contribucció a la generació
de l'actual crisi 21
. Per un altre costat de la balança, la UE ha subvencionat el projecte de
recerca europeu anomenat EURACE 22
, que consisteix en la modelització macroeconòmica
basada en agents amb el programa informàtic «Flame»23
basat en el llenguatge de
programació C. Un dels resultats d’aquest projecte de recerca és «The Eurace@Unibi
20
[Íbid.].
21
Andrés, Javier (2012). "La macroeconomía en el diván" [en línia]. Publicat al blog "Nada es gratis" el
28/11/2012. <http://www.fedeablogs.net/economia/?p=26452> [consultat l’1 de març de 2013].
22
EURACE. <http://www.eurace.org/> [consultat el 23 de març de 2013].
23
FLAME: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. <http://www.flame.ac.uk/> [consultat
el 23 de març de 2013].

Model»24
amb la publicació de diferents articles per a la modelització macroeconòmica per a
l’anàlisi politic de l’economia25
.
“Agent-based systems are, by their very nature, situated in some environment. Their
function is to interact with that environment, perceive the state of the environment and make
decisions about how to respond to it. When we are designing agents we usually want them to
make good decisions —typically we want them to make the best decision that they can, given
what is known. For this reason, decision making, in some form or other, is at the very heart of
building agent-based systems.
[…] Unfortunately most environments are a good deal more complex than the blocks
world [of artificial intelligence]. Typically an agent’s knowledge, filtered as it is through
some set of sensors, is rather incomplete and uncertain. The actions the agent has at its
disposal are non-deterministic, having a range of possible outcomes. The agent will have a
number of (possible conflicting) goals which it is trying, more or less urgently, to achieve. In
addition, there may be other agents operating in the environment with which the first agent
might have to interact. It is theses aspects that can be handled by the application of
techniques from game theory and decision theory. The ubiquity of these aspects is the reason
why game theory and decision theory have an important role to play in agent-based
computing.” (Parsons, Gmytrasiewicz i Wooldridge, 2002: xxv)26
.
Des del punt de vista d’aquest autor, l’economia real no tendeix cap a un punt
d’equilibri. Les economies estàn en contínua competència i evolució per maximitzar els seus
beneficis i adaptar-se a l’ambigüitat i l’incertesa de l’entorn (Morales Gutiérrez, 2011 :38)27
.
24
The Eurace@Unibi Model [en línia]. Bielefeld: Universität Bielefeld. Wirtschaftstheorie und Computational
Economics. <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el 23 de març de
2013].
25
Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Phillip; van der Hoog, Sander i Neugart, Michael (2012). The
Eurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic Model for Economic Policy Analysis [en línia].
Bielefeld: Universität Bielefeld. <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-
based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 23 de març de 2013].
26
Parsons, Simon; Gmytrasiewicz, Piotr i Wooldridge, Michael (eds.) (2002). “Introduction”. A: Game Theory
and Decision Theory in Agent-Based Systems. Boston/Dordrecht/London: Kluwer Academic Publishers
(Multiagent Systems, Artificial Societies, and Simulated Organizations. International Book Series. Series Editor:
Gerhard Weiss. Technische Universität München).
27
Morales gutiérrez, Alfonso Carlos (2011). “L’estructura i el disseny de l’organització a escala de llocs de
treball”. A: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez Argüelles, Ma. Jesús i Rimbau Gilabert, Eva.
Organització d’empreses. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

“Un problema de «programació matemàtica» (PM) és el que es pot enunciar com:
min ݂(‫)ݔ‬
‫.݆ܾݑݏ‬ ܽ:
ℎ௜(‫)ݔ‬ = 0, ݅ = 1,2, … , ‫݌‬
݃௜(‫)ݔ‬ ≤ 0, ݅ = ‫݌‬ + 1, … , ݉
on:
‫ݔ‬ = (‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡) ∈ ℝ௡
,
݂: ℝ௡
⟶ ℝ
ℎ௜: ℝ௡
⟶ ℝ , ݅ = 1, … , ‫݌‬ ,
݃௜: ℝ௡
⟶ ℝ , ݅ = ‫݌‬ + 1, … , ݉ ,
essent m, n, p nombres naturals (inclòs el 0).
‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡ són les variables, f s’anomena funció objectiu i les igualtats i desigualtats són les
restriccions.
En lloc de «min» (minimitzar, trobar el mínim) pot ser «max» (maximitzar, trobar el màxim),
i també podrien haver restriccions del tipus ݃௜(‫)ݔ‬ ≥ 0; però:
• maxሼ݂(‫:)ݔ‬ ‫ݔ‬ ∈ ܵሽ = −݉݅݊ሼ−݂(‫:)ݔ‬ ‫ݔ‬ ∈ ܵሽ i max f i min –f s’assoleixen en els
mateixos punts, i
• ݃௜(‫)ݔ‬ ≥ 0 equival a −݃௜(‫)ݔ‬ ≤ 0” (Alabert, 2004 :8)28
.
Les organitzacions busquen assolir el màxim benefici econòmic individual per a la seva
satisfacció en l’actual economia capitalista global. No obstant, l’altruïsme és necessari. La
solidaritat individual envers els més dèbils repercuteix en benefici de tot el grup. Per aquest
motiu, per exemple, les organitzacions sense ànim de lucre no encaixen en un model de
maximització de beneficis econòmics, ja que el seu objectiu és gastar tots els recursos que
disposen en ajudar de forma altruista al major nombre de persones possibles. Però, cal tenir en
compte que, l’obtenció del màxim benefici econòmic personal no reporta felicitat. I, ser feliç
és l’objectiu final que desitjen les persones. Per tant, en una societat ideal, l’objectiu final de
qualsevol organització pública i privada hauria de ser aconseguir la felicitat dels èssers
28
Alabert, Aureli (2004). Curs d’Investigació Operativa. Barcelona: Departament de Matemàtiques de la UAB –
Universitat Autònoma de Barcelona.

humans. Per aquest motiu, el models no haurien de maximitzar el benefici econòmic, sinó el
benefici social29
.
1.4.- LA REVOLUCIÓ E EL CO SUM
A banda de l’arribada dels metalls preciosos americans, el descobriment d’Amèrica va
suposar l’arribada de nous béns de consum ultramarins o «groceries» a Europa. La ruta
oceànica a les Índies no va minvar el subministre de productes asiàtics a través de la Ruta de
la Seda.
Segons alguns historiadors econòmics, la patata, el tomaquet, el sucre, la xocolata, el té,
el cafè, el tabac, les pipes de fumar, les «calicós» o teles de cotó estampades, la porcellana, el
rom o el pebre, entre d’altres productes, van provocar un augment massiu del consum dels
europeus. No obstant, cal tenir en compte que en aquestes dates persistia una economia de
subsistència a Europa. El té, el cafè i el tabac són productes addictius i, per tant, amb una
demanda ineslàtica. La patata i el tomaquet era un producte fora dels hàbits de consum dels
europeus d’aquella època i, per tant, un béns inferiors. La patata es va destinar a l’engreix de
porcs per a la ganaderia. A excepció de la generalització del consum del tabac, les «groceries»
van ser béns de luxe.
L’elasticitat tracta de mesurar en quina proporció es comporta una variable quan es
registra un canvi en una altra variable amb la qual estava relacionada. S’acostuma a mesurar
respecte a dues variables: preu i renda (André Romero, Clar López i Díaz Álvarez, 2007)30
.
L’elasticitat-preu de la demanda mesura la sensibilitat de la quantitat demanada d’un
producte quan varia el preu, i es mantenen tots els altres elements constants (és a dir, «ceteris
paribus»).
ߝ‫݌‬ ‫ݐܦ‬ =
% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ
% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݁݊ ݈݁ ‫ݑ݁ݎ݌‬
Matemàticament es denota per ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:
29
De Rus, Ginés (2008). Análisis Coste-Beneficio. Evaluación económica de políticas y proyectos de inversión.
Barcelona: Editorial Ariel, SA (3ª edición actualizada: septiembre de 2008).
30
André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia (2007). “La demanda i
l’oferta turística”. A: Díaz Álvarez, Amelia (coord.); André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i
Díaz Álvarez, Amelia. Introducció a l’economia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =
߲‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)
߲‫݌‬ଵ
‫݌‬ଵ
‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)
On ‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) és la funció de demanda del bé 1 en funció del preu del bé 1 (p1), del preu
del bé 2 (p2) i de la riquesa (m) del consumidor.
Tipus de demanda Elasticitat-preu
Elàstica: ߝ‫݌‬ > 1
Unitària: ߝ‫݌‬ = 1
Inelàstica: ߝ‫݌‬ < 1
Taula 1 – Tipus de demanda en funció del resultat numèric de l’elasticitat-preu
L’elasticitat-renda de la demanda mesura la resposta de la quantitat demanada d’un
producte davant les variacions en la renda disponible dels consumidors en potència d’aquell
producte.
ߝ‫ݕ‬ ‫ݐܦ‬ =
% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ
% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ܽ ݈ܽ ‫ܽ݀݊݁ݎ‬ ݀݅‫݈ܾ݁݅݊݋݌ݏ‬
Matemàticament es denota per ‫ܧ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:
‫ܧ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =
߲‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)
߲݉
݉
‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)
On ‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) és la funció de demanda del bé j.
Tipus de bé Elasticitat-renda
De luxe: ߝ‫ݕ‬ > 1
ormal: ߝ‫ݕ‬ > 0
D’elasticitat unitària: ߝ‫ݕ‬ = 1
De primera necessitat: 0 < ߝ‫ݕ‬ < 1
D’elasticitat nul.la: ߝ‫ݕ‬ = 0
Inferior: ߝ‫ݕ‬ < 0
Taula 2 – Tipus de bé en funció del resultat numèric de l’elasticitat-renda.
L’elasticitat-creuada de la demanda estudia les reaccions de la demanda d’un producte

quan es modifica el preu d’un altre amb el qual hi ha una certa vinculació.
ߝܾܽ ‫ݐܦ‬ =
% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ ݈݀݁ ‫݁ݐܿݑ݀݋ݎ݌‬ ܽ
% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݈݀݁ ‫ݑ݁ݎ݌‬ ݈݀݁ ‫݁ݐܿݑ݀݋ݎ݌‬ ܾ
Matemàticament es denota per ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:
ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =
߲‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)
߲‫݌‬ଶ
Tipus de béns Elasticitat-creuada
Substitutius ߝܾܽ > 0
Complementaris ߝܾܽ < 0
Taula 3 – Tipus de béns en funció del resultat numèric de l’elasticitat-creuada.
Segons la llei d’Engel, “quan la riquesa augmenta, la demanda d’aliments també
augmenta, però menys que proporcionalment.” (Silvestre i Benach, 2011)31
.
“De acuerdo a los datos obtenidos por Shammas (1990: 121-148)32
de los inventarios
post-mortem, el gasto en alimentación venía a representar la mitad del gasto total de una
familia trabajadora común (y, por cierto, no el 70, 80 o 90%, como a menudo se supone). En
1787-96, poco más del 11% del mismo iba dirigido a las «groceries»; en consecuencia,
alrededor del 5,5% [:= 0,50 x 0,11] del gasto total de una familia media se dirigía al
consumo de esos productos.” (Barquín Gil, 2002: 14)33
.
A excepció del tabac, el terme revolució no seria el més adequat per fer referència a
aquest augment del consum de nous béns ultramarins per part d’una classe minoritària amb
elevat poder adquisitiu, ja que inicialment no es va produir una pròfunda transformació.
Només una minòria privilegiada amb una elevada capacitat adquisitiva va poder accedir al
consum d’aquestes cares novetats ultramàrines. Per tant, hi ha un atractiu social en el consum
d’aquests nous béns ultramarins. En conclusió, “resulta difícil hablar de un crecimiento
31
Silvestre i Benach, Joaquim (2011). “Les decisions de comprar”. A: Cortadas Guasch, Pau; Duch Brown,
Néstor; Merino Castelló, Anna; Oliva Furés, Martí i Silvestre i Benach, Joaquim. Microeconomia. Barcelona:
FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
32
Obra citada a Barquín Gil (2002: 14). Shammas, C. (1990). The Pre-Industrial Consumer in England and
America. Clarendon Press.
33
[Íbid.].

[generalizado] del consumo derivado del de la renta” (Barquín Gil, 2002: 4)34
. “La difusión
del consumo de cada nuevo producto se habría producido desde las clases superiores hacia
las inferiores, por medio de la emulación: entiéndase, la envidia.” (McKendrick, 1982)35
.
“[…] Inglaterra era distinta de Europa. […] La ética puritana descrita por Max Weber
(1930)36
era tanto una exaltación del trabajo diario y de la honestidad en los negocios, como
de la vida frugal. […] Una sociedad de estas características no podía desarrollar una
Revolución del Consumo. Y menos aún si ésta se apoyaba en el consumo de bienes novedosos
e innecesarios, como el té, el tabaco o los estampados indios; lujos de dudosa utilidad,
cuando no malsanos.” (Campbell, 1989)37
.
“La religión es una expresión de los valores culturales, y en el siglo XVII era una
expresión claramente dominante. […] Aunque la diversidad de doctrinas teológicas entre los
grupos protestantes de la Inglaterra del siglo XVII es evidente —en 1650, Thomas Edwards
enumera 180 sectas—, había un núcleo de valores comunes que era aceptado por todos. […]
Una serie de estudios han demostrado que el «ethos» protestante ejerció un efecto
estimulante sobre el capitalismo. […] La exigencia de la constancia en el trabajo es
justificada por todas las doctrinas puritanas fundamentales que llevan consigo el carácter
absoluto de un sistema cerrado de sentimientos y creencias integrados. En primer lugar, es
un medio de glorificar a Dios, pues «es Dios quien te llama al trabajo». Asimismo, es un
medio de contribuir al bienestar público. Tercero, la diligencia en nuestros trabajos
necesariamente implica menos ocio y libertad para sucumbir a las múltiples tentaciones,
odiosas a Dios, que nos acechan. El tiempo debe ser gastado solamente al servicio del deber
y no debe desperdiciarse ni una hora, en un exceso del dormir o del juego, pues esto es el
signo del pecador. Sin escatimar variantes en las bases del llamamiento, el puritano también
apela a la razón como facultad digna de encomio. El trabajo es necesario para la
34
Barquín Gil, Rafael. Algunos aspectos relatives a la Revolución del Consumo en Gran Bretaña. Madrid:
AEHE – Asociación Española de Historia Económica (documento de Trabajo nº 0202).
35
McKendrick (1982). “Commercialization and the Economy”. A: McKendrick, N.; Brewer, J. i Plumb, J. H.
(eds.). The Birth of a Consumer Society. Europa Publications Limited.
36
Obra citada a Barquín Gil (2002: 10). Weber, M. (1930). The Protestant Ethic and the Spirit of Protestantism.
Unwin University Books.
37
Obra citada a Barquín Gil (2002: 10). Campbell, C. (1989). The Romantic Ethic and the Spirit of Modern
Consumerism. Ideas.

conservación de las facultades de la mente.” (Merton, 1984: 85-93)38
.
1.5.- LA REVOLUCIÓ I DUSTRIOSA
Els fets que van produir una pròfunda transformació a l’economia anglesa van ser “[els]
canvis en el comportament econòmic de les famílies, la industriositat dels treballadors i
l’augment del consum [per uns salaris reals més elevats que a la resta d’Europa, que] haurien
esdevingut factors clau que van aplanar el camí per a l’adveniment de la Revolució
Industrial.” (Martínez Galarraga, 2012a: 23)39
.
El que es va donar a la societat pre industrial anglesa, des del punt de vista de la
microeconomia, va ser una maximització de la funció d’utilitat de les decisions familiars
(Becker, 1965)40
, ja que en la societat pre industrial el lleure era un bé inferior (Lladós
Masllorens, Oliva Furés i ét al., 2009)41
.
‫.ݔܽܯ‬ ⊔ (‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡, ‫ݐ‬ଵ, … , ‫ݐ‬௡, ‫ݐ‬௪)
s.a. Restricció pressupostària: ∑ ‫݌‬௜‫ݔ‬௜ = ‫ݓ‬ ∙ ‫ݐ‬௪ + ܻ଴ ⇒ ߣ
Restricció del temps: ∑ ‫ݐ‬௜+‫ݐ‬௪ = ܶ ⇒ ߤ
Restricció tecnològica: ‫ݐ‬௜ > ܽ௜ − ‫ݔ‬௜ ⇒ ߶
On:
• ⊔: és la funció d’utilitat de l’unitat familiar.
• ‫ݔ‬௜, per a i=1,…,n: és el consum d’una cistella d’activitats.
• ‫ݐ‬௜, per a i=1,…,n: és el temps destinat a cada activitat.
• ‫ݐ‬௪: és el temps destinat a treballar.
• T: és el temps total.
• ‫݌‬௜‫ݔ‬௜: és la despesa total de la cistella on ‫݌‬௜ són els preus dels productes ‫ݔ‬௜.
38
Merton, Robert K. (1984). “Capítulo IV. Puritanismo y valores culturales”. A: Ciencia, tecnología y sociedad
en la Inglaterra del siglo XVII. Madrid: Alianza Editorial, SA (Colecció Alianza Universidad). [edició original
en anglès] (1970): Science, Technology and Society in Seventeenth-Century England.
39
[Íbid.].
40
Obra citada a De Vries (1994: 257). Becker, Gary (1965). “A Theory of the Allocation of Time”. The
Economic Journal, 75, pp. 493-517.
41
Lladós Masllorens, Josep; Oliva Furés, Martí (coords.) i ét al. (2003). “Mercats de factors”. A: Mercats i
conducta. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. Pàg. 18.

• ‫:ݓ‬ és el salari.
• ‫ݐ‬௪: són les hores treballades.
• ܻ଴: és la renda exògena.
• ܽ௜: és el temps mínim de consum de l’activitat i.
• ߣ: és l’utilitat marginal de la renda.
• ߤ: és l’utilitat marginal del temps disponible.
• ߶: és l’utilitat marginal de l’estalvi de temps.
El multiplicador ߣ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si la
renda augmenta marginalment (un 1% en termes discrets). Com més baix és el nivell de
renda, major és l’utilitat marginal de la renda.
El multiplicador ߤ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si el
temps augmenta marginalment. Com més baix és el temps disponible, major és l’utilitat
marginal de la renda.
El multiplicador ߶ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si
aconseguim reduir el temps mínim d’una activitat. Com més baix és el temps mínim d’una
activitat, major és l’utilitat marginal de la renda.
Matemàticament, la resolució d’aquest problema requereix construir el següent
lagrangià:
ℓ(‫,ݔ‬ ‫,ݐ‬ ߣ, ߤ, ߶) = ⊔ (‫,ݔ‬ ‫)ݐ‬ − ߣ ൭෍ ‫݌‬௜‫ݔ‬௜
௡
௜ୀଵ
− ‫ݓ‬ ∙ ‫ݐ‬௪ − ܻ଴൱ − ߤ ൭෍ ‫ݐ‬௜+‫ݐ‬௪
௡
௜ୀଵ
− ܶ൱ + ෍ ߶௜(‫ݐ‬௜ − ܽ௜‫ݔ‬௜)
௡
௜ୀଵ
On les condicions de primer ordre són (De Rus, Campos i Nombela, 2003: 155-157)42
:
ߜℓ
ߜ‫ݔ‬௜
=
ߜ ⊔
ߜ‫ݔ‬௜
− ߣ‫݌‬௜ − ߶௜ܽ௜ = 0
ߜℓ
ߜ‫ݐ‬௪
=
ߜ ⊔
ߜ‫ݐ‬௪
− ߣ‫ݓ‬ − ߤ = 0
ߜℓ
ߜ‫ݐ‬௜
=
ߜ ⊔
ߜ‫ݐ‬௜
− ߤ + ߶௜ = 0
Dividint ambdós costats de les igualtats entre ߣ i reordenant els membres de les equacions,
s’obtenen les següents condicions d’equilibri:
42
De Rus, Ginés; Campos, Javier i Nombela, Gustavo (2003). Economía del transporte. Barcelona: Antoni
Bosch editor.

௣೔
ఒ
=
ఋ⊔
ఋ௫೔
ൗ
ఒ
−
థ೔௔೔
ఒ
௪
ఒ
=
ఋ⊔
ఋ௧ೢ
ൗ
ఒ
−
ఓ
ఒ
ఓ
ఒ
=
ఋ⊔
ఋ௧೔
ൗ
ఒ
+
థ೔
ఒ
On:
௣೔
ఒ
és la relació entre els preus (‫݌‬௜) del productes (‫ݔ‬௜) i l’utilitat marginal de la renda (ߣ).
௪
ఒ
és la relació entre el salari (‫)ݓ‬ i l’utilitat marginal de la renda (ߣ), i
ఓ
ఒ
és la relació entre l’utilitat marginal del temps disponible (ߤ) i l’utilitat marginal de la renda
(ߣ).
Des de la vessant de la microeconomia, es va produir una variació de la condició
d’equilibri del factor
ఓ
ఒ
, ja que va haver-hi una reducció del temps d’oci a canvi d’un
increment de la renda.
Des de la vessant de la macroeconomia, es té que:
• Des del punt de vista de la demanda; d’una banda es va produir un augment dels
béns disponibles i, d’altra banda les noves pautes de consum van generar una
redistribució dels recursos productius.
• Des del punt de vista de l’oferta, es van incrementar les hores treballades i va haver
una incorporació de la mà d’obra femenina i infantil al mercat de treball.
En conclusió, amb la Revolució Industriosa es va produir un increment de l’elasticitat-
renda de la demanda cap a productes que no eren de primera necessitat. No obstant, segons el
model de Herzberg, l’increment de la renda és una factor de manteniment, d’higiene o
extrínsec, que és necessari, però no suficient. És a dir, un factor d’insatisfacció. Tot seguit,
apareix el binomi del continu: satisfacció-no satisfacció / no insatisfacció-insatisfacció (Díaz
Bretones i Montalbán Peregrín, 2009)43
.
1.6.- ELS I DICADORS
El fet que Europa Occidental i les «Noves Europes» divergissin de la resta del món al
segle XIV per un augment dels seus nivells de renda per capita, no significa que hi haguès una
equitat econòmica mundial o una equitat econòmica nacional. Segons el Banc Mundial
43
Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com a unitat d’anàlisi. La
influència dels valors, percepcions i actituds en el comportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés
(coord.) i et al. Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Tfg perez gonzalez

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (14)

Similar a Tfg perez gonzalez

Similar a Tfg perez gonzalez (20)

Tfg perez gonzalez