El documento describe los principales eventos políticos y sociales de la Segunda República Española y Cataluña autónoma entre 1931 y 1936. Tras la proclamación de la República en abril de 1931, hubo un bienio progresista liderado por la izquierda que aprobó reformas como la ley de Congregaciones y el Estatuto de Cataluña de 1932. Sin embargo, la crisis económica y los conflictos sociales llevaron al poder a la derecha entre 1933 y 1935, paralizando las reformas. Las elecciones de 1936 dieron la victoria

1. ELECCIONS 12 ABRIL (MUNICIPALS)
REPUBLICANS,
SOCIALISTES I
NACIONALISTES
SEGONA REPÚBLICA I LA
CATALUNYA AUTÒNOMA
(1931-1936)
VICTÒRIA DEL
PACTE DE SAN
SEBASTIÀ
FUGIDA/ABDICACIÓ
ALFONS XIII
FORMACIÓ GOVERN
PROVISIONAL
GENERALITAT DE
CATALUNYA
MACIÀ: ERC

2. ELECCIONS DE JUNY 1931: CORTS CONSTITUENTS
VICTÒRIA FORCES
D’ESQUERRES
CORTS CONSTITUENTS
GOVERN ALCALÀ ZAMORA
CONSTITUCIÓ 1931
CONSTITUCIÓ 1931
DESCENTRALITZACIÓ
ESTATUTS AUTONOMIA
PER CATALUNYA, PAÍS
BASC I GALICIA
CORTS: CAMBRA ÚNICA
DIVISIÓ DE PODERS
LAÏCITAT
DECLARACIÓ`ÀMPLIA
DE DRETS I DEURES

3. IZQUIERDA REPUBLICANA: AZAÑA I
MARCEL·LÍ DOMINGO
PSOE: BESTEIRO- LARGO CABALLERO
ESQUERRES
PARTIT COMUNISTA (PCE)
CNT
PARTITS
REPUBLICANS
ESPANYA
FAI: DURRUTI-ASCASOOLIVER
PARTIT REPUBLICÀ RADICAL: LERROUX
DERECHA LIBERAL REPUBLICANA
DRETES
CEDA: GIL ROBLES
TRADICIONALISTA
PARTIDO AGRARIO
ACCIÓN ESPAÑOLA
FALANGE: PRIMO DE RIVERA
JONS

4. DRETES
LLIGA DE CATALUNYA: CAMBÓ
ERC (ESTAT CATALÀ+PARTIT
REPUBLICÀ CATALÀ): MACIÀ I
COMPANYS
PARTITS REPUBLICANS
CATALUNYA
UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA
(USC)
FEDERACIÓ CATALANA PSOE
USC + PSOE= PSUC
ESQUERRES
BLOC OBRER I CAMPEROL
ESQUERRA COMUNISTA
PARTIT CATALÀ PROLETARI
PARTIT COMUNISTA DE CATALUNYA
POUM: BLOC OBRER+ESQUERRA
COMUNISTA

5. BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933)
GOVERN AZAÑA
REFORMES
RELIGIOSA
LLEI DE
CONGREGACIONS
MILITAR
RETIR DE
L’OFICIALITAT
GUÀRDIA
D’ASSALT
AGRÀRIA
LLEI REFORMA
AGRÀRIA
IRA
OPOSICIÓ TOTAL
DE L’ESGLÉSIA
OPOSICIÓ DELS
AFRICANISTES
CONSIDERADA LENTA
PELS CAMPEROLS I
PARTITS D’ESQUERRES

6. GOVERN AZAÑA
DESCENTRALITZACIÓ
GENERALITAT
1931
EDUCACIÓ LIBERAL I LAICA
ESTATUT 1932
ESTATUT
D’ESTELLA
1931-1936
EDUCATIVA
ESCOLES
MISSIONS
PEDAGÒGIQUES
GALICIA 1936
REBUIG ESGLÉSIA I DRETES
OPOSICIÓ DRETES
LABORAL
LLEI CONTRACTES
LLEI DE JURATS
MIXTOS
SINDICATS D’ACORD
DRETA I PATRONAL
OPOSADES

7. CATALUNYA
AUTONÒMICA
(1931-1934)
GENERALITAT PROVISIONAL
1931
ESTATUT DE NÚRIA
(1932)
DEA FEDERAL
POSSIBILITAT DE PPCC
COMPETÈNCIES EXCLUSIVES:
ENSENYAMENT, CULTURA, ORDRE
PÚBLIC, SANITAT, OOPP,
AGRICULTURA, DRET CIVIL,
ORDENACIÓ TERRITORIAL, RÈGIM
MUNICIPAL I JUSTÍCIA
SANJURJADA (1932)
PAS PER CORTS 1932
ESTATUT
MODIFICAT: NO
FEDERAL,
AUTONÒMIC
COOFICIALITAT
LINGÜÍSTICA
MENYS
COMPETÈNCIES
GOVERN:
AUTONOMIA
MODERADA
CATALANISTES:
NÚRIA
DRETES:
CENTRALISME

8. GENERALITAT REPUBLICANA
ECONOMIA
SOCIAL
COOPERATIVISME
UNIÓ DE
RABASSAIRES
CULTURA
ORG. TERRITORIAL
LLEI DE BASES
ESCOLES
38 COMARQUES
SANITAT I
ASSISTÈNCIA
SOCIAL
ICAF
GOVERN ERC: MACIÀ I
COMPANYS
HOSPITALS
NORMATITZACIÓ I
NORMALITZACIÓ
DEL CATALÀ
CAMPNYES
PREVENTIVES

9. CRISI 1929
PROBLEMES GOVERN
D’ESQUERRES
REDUCCIÓ
PRODUCTIVITAT
(INCREMENT DE
SALARIS)
FI MIGRACIONS
ATLÀNTIQUES
MÉS
CONFLCITES
SOCIALS
DISMINUCIÓ
D’INVERSIÓN
CNT,UGT
IMPACIÈNCIA
TREBALLADORS
REORGANITZACIÓ
DE LES DRETES
INSURRECCIÓ
MINAIRES ALT
LLOBREGAT
VAGUES
REVOLUCIONÀRIES
CASAS VIEJAS
(1933)

10. REFORMES DISGUSTEN GRANS PROPIETARIS,
ESGLÉSIA, PATRONAL I EXÈRCIT
CENTRE-DRETA
REORGANITZACIÓ
DE LES DRETES
PARTIT REPUBLICÀ RADICAL
DRETA CATÒLICA
CEDA: GIL ROBLES
EXTREMA DRETA
FALANGE I
JONS: PRIMO DE
RIVERA
UME

11. DRETA UNIDA
BIENNI CONSERVADOR
1933-1935
GOVERN
PARTIT
REPUBLICÀ
RADICALCEDA
PARALITZACIÓ DE
LES REFORMES
RETORN TERRES
PRESSUPOST
ECLESIÀSTIC
CONCORDAT
AMNISTIA
SANJURJO
ESQUERRA
DESUNIDA
ALTA ABSTENCIÓ
RADICALITZACIÓ
PSOE-UGT: LARGO
CABALLERO
VAGUES I CONFLICTES
PARALITZACIÓ
ESTATUT BASC

12. LLEI CONTRACTES CONREU: PROBLEMA RABASSAIRE
ANUL·LACIÓ PER
CORTS 1934
REVOLUCIÓ 1934
ENTRADA CEDA AL
GOVERN
NOVA LEGISLACIÓ
CATALANA,
IDÈNTICA A
L’ANTERIOR
REVOLUCIÓ ASTURIANA
REPÚBLICA CATALANA
REPRESSIÓ MILITAR
GOVERN EMPRESONAT
AUTONOMIA ANUL·LADA

13. CEDA INCREMENTA
INFLUÈNCIA I ES
RADICALITZA
RADICALITZACIÓ
GOVERNS DRETANS
DESPRÉS DE 1934
CRISI PARTIT RADICAL
RETORN PROPIETAT
ECLESIÀSTICA
PROJECTE REVISIÓ
CONSTITUCIÓ
ESTRAPERLO/
NOMBELA
ALCALÁ ZAMORA ES NEGA A
QUE LA CEDA FORMI GOVERN
CONVOCATÒRIA
ELECCIONS 1936

14. FRONT POPULAR
REPUBLICANS
ESQUERRES,
SOCIALISTES I
COMUNISTES
AMNISTIA DELS
PRESOS POLÍTICS
DE 1934,
RESTABLIMENT DE
LA GENERALITAT
ELECCIONS 1936
BLOQUE NACIONAL
TOTAL
POLARITZACIÓ
ELECTORAL
CEDA, REPUBLICANS
DE DRETES,
MONÀRQUICS,
TRADICIONALISTES I
FEIXISTES
MANTENIMENT DE
POLÍTIQUES DELS
GOVERNS 19321934, INVOLUCIÓ
CONSTITUCIONAL

15. FORMACIÓ GOVERN : AZAÑA
PRESIDENT DE LA REPÚBLICA,
CASARES QUIROGA CAP DE GOVERN
AMNISTIA
REPRESA REFORMES
VICTÒRIA FRONT POPULAR
FEBRER 1936
TANCAMENTS PATRONALS
EXPATRIACIÓ CAPITALS
CAMPANYA ECLESIÀSTICA
CONTRA LA REPÚBLICA
VAGUES I OCPUACIONS
DE TERRES PER CNT I
COMUNISTES
RESTAURACIÓ GENERALITAT
COMPANYS PRESIDENT

16. CREACIÓ DE SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA
POLÍTICA
CONSPIRACIÓ MILITAR: MOLA
CONSPIRACIONS
ANTI-REPUBLICANES
EXCUSA PER
REVOLTA
MILITAR
JULIOL:
ASSASSINATS
CREUATS DE TINENT
CASTELLO I CALVO
SOTELO
SUBLEVACIÓ MILITAR AL
MÀXIM DE GUARNICIONS
(MOLA NAVARRA, GODED
BALEARS, FRANCO ÀFRICA)
PROTAGONISME
AFRICANISTA: FRANCO