Parcial gòtic d'arquitectura

1. TEMA 5(b).- L’ART GÒTIC:
L’ARQUITECTURA
Salvador Vila Esteve
Història de l’Art
2n de Batxillerat

2. 4.- L’ARQUITECTURA GÒTICA.
4.1.- Característiques generals.
4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals.
4.3.- L’arquitectura civil.
4.4.- L’arquitectura gòtica a Europa.
4.5.- L’arquitectura gòtica peninsular.

3. 4.1.- Característiques generals (I).
Verticalitat: els edificis, especialment les catedrals, tenen un sentit ascensional, elevant-se
cap al cel cada vegada més i potenciant les línies verticals front a les horitzontals
Monumentalitat: se’n deriva de la verticalitat, ja que les ciutats competeixen entre
elles per a veure qui té una catedral més alta i més gran; en resum, més monumental
Lluminositat: els edificis gòtics s’omplin de llum, obrint-se vans per tot arreu
Simbolisme: en el cas de la catedral, tot l’edifici continua sent el símbol de Crist, però ara
la mateixa verticalitat suposa un intent d’apropar-se al cel, a Déu, i la llum que penetra per
tots els llocs és el mateix símbol de la presència de Déu (la catedral com la Jerusalem celestial)
Estructura diàfana, molt clara i organitzada a partir de mòduls geomètrics que es repeteixen
La decoració es fa més abundant i més naturalista: la decoració
geomètrica romànica és substituïda per decoració vegetal
Desmaterialització arquitectònica: la llum, la verticalitat, la decoració i el predomini
dels vans sobre els murs donen una sensació de transparència i ingravidesa

4. 4.1.- Característiques generals (II).
Els arcs
L’arc apuntat o ogival és l’arc característic del gòtic, el que permet una
major verticalitat i dinamisme, ja que les pressions són menors, una major
esveltesa i més valor decoratiu, així com canvis en els elements sustentants
S’utilitzen altres arcs com el carpanell, el conopial o el mixtilini
La volta de
creueria
Està formada pel creuament de dos arcs apuntats que descansen
sobre pilars o columnes (concentra les càrregues en quatre punts),
de forma que els espais que queden entre els arcs (plements)
són molt més lleugers i es pot elevar més l’edifici
La volta de creueria quatripartita s’anirà complicant:
sexpartita, de tercelets, estrelada, de ventall

5. 4.1.- Característiques generals (III).
Els elements sustentants
(sistema de descàrregues)
Les tensions o espentes dels arcs apuntats que formen la volta
de creueria es concentren en quatre punts i són dobles:
tangencials o laterals (cap a fora) i verticals (cap a baix)
Les tensions verticals es sustenten amb pilars fasciculats:
pilar amb multitud de xicotetes columnes adossades
(baquetons o fasces), que es transformen en els nervis dels arcs,
i un únic capitell, normalment amb decoració vegetal
Les tensions tangencials o laterals es solucionen en
l’exterior de l’edifici amb arcbotants i contraforts,
rematats aquests últims amb pinacles
Els murs perden el seu paper sustentant, es fan més lleugers i,
per tant, els vans predominen sobre els murs, deixant entrar la
llum: es multipliquen els finestrals i les rosasses, amb vidrieres
decoratives que li donen color a la llum que es filtra

6. 4.1.- Característiques generals (IV).
Utilització de gàrgoles: elements decoratius que servien per a
desaiguar el sostre i que sovint prenien formes fantàstiques
Les façanes es revaloritzen, no sols amb una major decoració,
sinó amb noves estructures més complexes (torres,...)
El sostre sol ser sempre una coberta a dos aiguavessos amb teules
Canvia el paper de l’arquitecte: la professió es dignifica, deixen de ser anònims i guanyen
en importància, ja que han de tindre una formació en enginyeria i matemàtiques i, a més,
són els responsables de contractar personal i transmetre els secrets de la construcció (lògies)
Encara que els edificis més importants continuen sent els religiosos (catedrals),
els edificis civils van guanyant en importància pel desenvolupament de les ciutats
i la burgesia (palaus, llotges, ajuntaments,...)

7. 4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (I):
característiques generals.
Funció: no sols és un lloc de culte i la casa de Déu (funció religiosa), sinó que també és
un centre cívic on estan els arxius, es fa justícia, dóna refugi, alberga els pelegrins,...
És un edifici urbà i monumental, el símbol de la ciutat que busca
fer-la més alta i gran i amb més llum que les ciutats del voltant
Simbolisme: és a la vegada símbol de Crist (orientació i planta, com al romànic), de l’univers
i de Déu (verticalitat i llum), entesa com una representació de la Jerusalem celestial
És on es fa present el nou pensament baixmedieval,
amb una religiositat més propera i un major naturalisme
“Em va mostrar la ciutat santa, Jerusalem, que
descendia del cel de part de Déu, que tenia la
glòria de Déu. La seua brillantor era semblant a
la pedra més preciosa, com la pedra de jasp
polimentat.”
(Apocalipsi, 21, 10-12).

8. 4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (II):
la planta.
Tipus de
plantes
Planta basilical gòtica: és una derivació de la planta de creu llatina
de les esglésies de pelegrinatge romàniques, però el transsepte
sobreix menys i sol presentar una capçalera hipertrofiada
Planta de saló: mateix nombre de naus en tota l’església i sense
que el transsepte sobreisca de les naus laterals i, a més,
totes les naus poden tindre la mateixa altura (ad quadratum)
Parts de
la planta
Les naus poden ser tres o cinc i la central sol tindre el doble d’amplària i
més altura que les laterals (excepte a les construccions ad quadratum)
El transsepte no sobreix tant com en el romànic (pot no sobreeixir gens)
i es desplaça cap als peus per la major amplitud de la capçalera
Les cúpules i cimboris del creuer perden importància i poden arribar a eliminar-se
La capçalera
Capçalera hipertrofiada: s’amplia tant en el nombre de
trams que la separen del transsepte com en la quantitat
major de naus que la resta de l’església
La girola o deambulatori deixa de ser semicircular i passa
a ser poligonal, amb trams trapezoidals de voltes d’aresta
Es continuen adossant capelles radials o absidioles a la girola

9. 4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (III):
alçat i murs.
Parts en
l’alçat
L’arcada: separa la nau central de les laterals
El trifori
Galeria sobre les naus laterals,
oberta a la central i que pot
presentar finestrals exteriors
per a l’entrada de llum
Perdrà importància i es reduirà al
llarg del gòtic, fins desaparèixer
El claristori
Es situa en el mur exterior de
la nau central, sobre el trifori
És un conjunt de finestrals
amb vidrieres que s’obrin
a l’exterior i permeten
l’entrada de llum
L’entrada de llum no sols es produeix pels finestrals, sinó també per les rosasses de les façanes
El mur es desmaterialitza i els vans ocupen el seu lloc, podent arribar a substituir-lo totalment

10. 4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (IV):
la façana.
Les façanes adquireixen major importància, tant l’estructura i construcció com en la decoració
La façana principal té una estructura en forma de H que emmascara l’estructura interna: la nau
principal és la part més baixa en la façana, mentre que en els costats (naus laterals) es situen
dues torres quadrades dividides en pisos i rematades en forma de terrassa, chapitel o agulla
Tres parts horitzontals o carrers: en cada lateral
una torre i en mig la part més baixa
Tres parts verticals o pisos: les portalades d’accés,
la rosassa i una part superior amb els remats i
les torres, on pot aparèixer una nova galeria
Més elements decoratius: portalades abotzinades i molt
decorades, escultures als brancals amb dossellets,
galeries, rosasses i elements decoratius verticals que
accentuen l’ascensionalitat de l’edifici (gablets, torres, agulles,
chapitels,...), a més de gàrgoles, vidrieres i altres elements

11. 4.3.- L’arquitectura civil.
El creixement del comerç i l’artesania i el renaixement urbà
consegüent suposaran el creixement de l’arquitectura civil
Principals
edificis
Els palaus: residències dels nobles i eclesiàstics que van a viure
a les ciutats i de la nova burgesia comercial i financera
Els ajuntaments: símbol de la independència política de la ciutat
Les llotges: edificis destinats al comerç, importants a partir del segle XIV
No solen incorporar la verticalitat de les catedrals i sol predominar la línia horitzontal
Es tracta d’edificis funcionals de planta rectangular o quadrada i amb amplis pòrtics
Entre els edificis més importants cal destacar la llotja de Palma de Mallorca (Guillem Sagrera,
1426-48) i, especialment, la llotja de la Seda de València (Pere Comte, 1482-1548)

12. Llotja de Palma de Mallorca (Guillem Sagrera, 1426-48)

13. Llotja de la Seda de València (Pere Comte, 1482-1548)

14. 4.4.- L’arquitectura gòtica a Europa.
4.4.1.- El gòtic francès.
4.4.2.- El gòtic alemany.
4.4.3.- El gòtic anglès.
4.4.4.- El gòtic italià.

15. 4.4.1.- El gòtic francès.
Les característiques del gòtic francès són les que hem vist com a generals de l’estil
Etapes
Gòtic inicial (segona meitat segle XII – principis segle XIII): encara que es
comencen a aplicar les solucions gòtiques, té moltes reminiscències romàniques
(tribuna, importància del mur), destacant la catedral de Nôtre Dame de París
Gòtic clàssic (primera meitat del segle XIII): major verticalitat i lluminositat,
amb més vans, reducció de la tribuna a la galeria del trifori i finestrals
més allargats (exemples: catedrals de Chartres, Reims i Amiens)
Gòtic radiant o manierista (segona meitat del segle XIII i XIV): el mur es
desmaterialitza, la llum entra per tot arreu, es perd altura i el claristori
guanya terreny al trifori (exemple: Sainte Chapelle de París)
Gòtic flamíger (segona meitat segle XIV i XV): es compliquen els
arcs i voltes, es barroquitza la decoració (exemple: catedral de Ruan)
Aquest model i etapes tindran una forta influència en Castella, mentre que a la Corona
d’Aragó influirà més el gòtic meridional francès, que comença en la segona meitat del
segle XIII i es caracteritza per una menor verticalitat, la major importància dels murs
i les edificacions civils (exemples: palau papal d’Avinyó)

16. Catedral de Nôtre Dame de París (1163-1267)

17. Catedral de Chartres (1194-1290)

18. Catedral de Reims (1211-1290)

19. Catedral de Amiens (1220-1269)

20. Sainte Chapelle de París (Pierre de Montreuil, 1242-48)

21. 4.4.2.- El gòtic alemany.
Perdura més la influència romànica, amb formes més compactes, però busquen una major
verticalitat, especialment amb les agulles calades com a remats (Catedral de Colònia)
CATEDRAL DE COLONIA (1248-1880)

22. 4.4.3.- El gòtic anglès.
Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és
recta i no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són
monumentals, el transsepte continua sent important i la decoració es complica molt,
especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular)
Exemples: catedral de Salisbury, catedral de Gloucester (i claustre),
King’s College de Cambridge i abadia de Westminster

23. Catedral de Salisbury (1220-1320)

24. Catedral de Wells (1175-1490)

25. Catedral de Gloucester i claustre (1351-1412)

26. King’s College de Cambridge (Reginald Ely, 1444-1515)

27. Abadia de Westminster (1245-1517)

28. 4.4.4.- El gòtic italià.
Seguint la tradició del romànic italià i rebutjant gran part de les aportacions franceses,
el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements tècnics (arc apuntat i volta de creueria)
al seu particular gust, amb un major classicisme (arcs poc apuntats i barrejats amb arcs de mig
punt), policromia (marbres de colors), decoració geomètrica, predomini de l’horitzontalitat
i importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i poques vidrieres)
Exemples: santa Croce de Florència i catedrals d’Orvieto,
Siena, Milà i Florència (Santa Maria dei Fiori)
Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més verticals
com a remat (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil
venecià més horitzontal i recarregat en la seua decoració (palau ducal i Cà d’Oro)

29. Catedral de Siena (1215-1263)

30. Catedral d’Orvieto (Fra Bevignate i Lorenzo maitani, 1290-1340)

31. Santa Croce de Florència (Arnolfo di Cambio, 1294-1442)

32. Santa Maria dei Fiori de Florència (Arnolfo di Cambio, 1296-1469)

33. Catedral de Milà (Simone da Orsenigo i Nicolàs de
Bonaventure, 1386-1510)

34. 4.5.- L’arquitectura gòtica peninsular.
4.5.1.- Introducció.
4.5.2.- El gòtic a Castella (i el regne d’Aragó).
4.5.3.- El gòtic llevantí: Catalunya, Mallorca i València.

35. 4.5.1.- Introducció.
Els segles XII i XIII són els de major avanç de la conquesta cristiana sobre
territori musulmà i de creixement econòmic, repercutint açò en un gran
nombre de construccions, moltes d’elles importants
La primera meitat del segle XIV continua sent de creixement,
especialment a Catalunya, destacant Barcelona (comerç)
La segona meitat del segle XIV és de greu crisi i canvis
A partir del segle XV comença la recuperació econòmica, amb València com a gran
ciutat en la Corona d’Aragó i, posteriorment, creixement general a Castella
Durant tots aquests segles serà clau en l’art el recolzament de les monarquies i la burgesia
En tot el territori destaca la influència francesa, però especialment a Castella (gòtic
septentrional francès), mentre que a Catalunya, Mallorca i València arribarà la influència
del gòtic meridional francès, però amb elements originals (gòtic mediterrani o llevantí)
El gòtic peninsular es caracteritza, en general, per ser menys vertical (encara que sí que ho és)

36. 4.5.2.- El gòtic a Castella (i regne d’Aragó).
Destaca per la influència del gòtic septentrional francès, especialment en el període clàssic,
amb una menor altura i una major amplària, cosa que fa els edificis menys verticals
Període de transició: són catedrals que encara presenten característiques romàniques,
però que ja introduiran els elements constructius gòtics, podent-se diferenciar
fins i tot els diferents estils (exemples: catedrals d’Àvila i Conca)
Període clàssic (segle XIII): és el de major influència francesa, amb major
verticalitat i lluminositat i tres parts en l’alçat (exemples: les catedrals
de Lleó i Burgos, més “franceses”, i la de Toledo, menys vertical)
Època manierista (segle XIV): de poques construccions per ser un període de crisi,
traslladant-se el focus principal a Catalunya, València i Mallorca
Període final o flamíger (segles XV i XVI): edificis més grans, amb una major varietat i
complicació en arcs i voltes i molta decoració, especialment la naturalista (exemple: catedral
de Sevilla), passant-se a un estil propi a final del segle XV conegut com a estil isabelí

37. Catedral de Lleó (Mestre Enrique, 1205-segle XV)

38. Catedral de Burgos (Johan de Champagne i Mestre Enrique,
1221-1260, amb modificacions posteriors)

39. Catedral de Toledo (mestres Martín i Petrus Petri, 1226-1493)

40. Catedral de Sevilla (Alonso Martínez i altres, 1401-1528)

41. 4.5.3.- El gòtic llevantí.
Serà més important a partir del segle XIV, amb el poder econòmic de la burgesia de les
ciutats de Barcelona (segle XIV) i Palma de Mallorca i València (segle XV), d’ahí la major
importància de l’arquitectura civil (llotges i palaus), a més de les construccions religioses
Rep la influència del gòtic meridional francès i de l’art cistercenc, però és molt original
Característiques
pròpies
Planta: podem trobar tant una sola nau (molt habitual) com plantes
de saló de tres naus, sovint amb totes les naus d’una altura semblant
Menys verticalitat: als edificis religiosos encara és una característica
important (encara que menys), mentre als civils sol predominar
la línia horitzontal, especialment a l’exterior
Major importància dels murs: predomina el mur sobre els vans,
amb finestrals més xicotets, la qual cosa suposa una menor
lluminositat interior (aspecte més massís)
Major sobrietat i austeritat decorativa (menys decoració),
utilitzant més sovint decoració geomètrica
No es solen utilitzar arcbotants, per la qual cosa els contraforts s’adossen
al mur i es posen capelles entre ells, quedant bastant ocults en l’exterior
La galeria del trifori tendeix a desaparèixer
Exemples: les catedrals de Barcelona, Girona i Palma (segle XIV), l’església de Santa
Maria del Mar (segle XIV) i les llotges de Palma de Mallorca i València (segle XV)

42. Santa Maria del Mar (Berenguer Montagut i Ramon Despuig, 1329-1383)

43. Catedral de Girona (1312-1604)

44. Catedral de Barcelona (1298-1448, amb façana neogòtica)

45. Catedral de Palma de Mallorca (finals s.XIII-1601)