El Profeta <ul><li>Documentació general  </li></ul><ul><ul><li>Catalogació: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Autor:  Pablo G...
Pablo Gargallo   va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per...
EL PROFETA. PABLO GARGALLO Gargallo va ser el primer a descobrir la configuració geomètrica de les planxes de ferro però a...
<ul><li>Tècnica i estil   de  Gargallo : </li></ul><ul><li>Se’l considera l’introductor del buit com element del volum. </...
Grans proporcions (2,35 m.)  Dempeus  amb les cames obertes i ben afermada a terra   Cobert el cos amb una pell   Porta un...
Composició: L’escultura s’estructura al voltant d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. ...
El profeta està format per làmina plana, tub ondulat i buits estratègics. Concepte invertit: el que en l’original era rell...
 
Nou llenguatge escultòric,  nou concepte d’espai escultòric Unió interior i exterior   És un dibuix de ritmes en l’espai, ...
Interpretació El profeta representa un home que crida, una figura poderosa, amenaçant, amb el gest ferm del seu braç dret ...
Funció El profeta, al estar feta en bronze permet realitzar-ne còpies idèntiques, va ser concebuda per ser exhibida en gal...
Gargallo afirmava  que “el volum no surt de la massa, sinó del buit. L’espai del voltant no solament penetra a la peça, si...
La idea de Gargallo d’experimentar amb el cubisme li va sorgir una nit de 1907 en que va dormir a l’estudi de Picasso, al ...
El seu prestigi anà en augment, i el 1920 fou nomenat professor de l’Escola Tècnica d’Oficis Artístics de la Mancomunitat ...
Retrat de joveneta, 1898  Nu reclinat, 1900 Gargallo també fou un bon dibuixant
Escenari del Palau de la Música Catalana “ Les flors de maig” al·lusió a la cançó d’Anselm Clavé   “ La cavalcada de les w...
PAU GARGALLO.  DECORACIÓ DE L’INTERIOR DEL PALAU Gargallo, modernista convençut els anys del seu inici artístic, va donar ...
 
Etapa classicitzant
LA BÈSTIA DE L’HOME Relleu pla de bronze del 1904. Mostra la brutalitat i la força de l’home amb gran expressionisme. S’hi...
Picasso, 1913 El conegué a Barcelona i es varen fer gran amics Maternitat, 1922 Obra feta quan va néixer la seva filla
RETRAT DE PICASSO Aquest retrat de pedra del 1913 ha esdevingut un dels més populars del geni malagueny, segurament per l’...
Petita ballarina, 1924  Estudi pel profeta, 1926
Gran ballarina 1929 ferro retallat  MNAC Gargallo  utilitzà cartons retallats a partir del quals talla les peces en metall...
Ballarina espanyola,1927  Ballarina, 1928
Kiki Montparnasse, 1928  Mascara-star, 1928
La seva aportació a l’escultura avantguardística és el treball en metall no fos (xapa de metall).  El repte que planteja G...
Violinista, 1920  Cap de profeta, 1926  Gran ballarina, 1929
JULI GONZÁLEZ  CAP DE LA MONTSERRAT CRIDANT.  Escultura avantguardista catalana (1937-1942).  Bronze, 32,5 x 30 x 20 cm. M...
LA MONTSERRAT Representa   una pagesa catalana, forta, amb el mocador al cap i la falç a la mà esquerra; a la dreta porta ...
HOME CACTUS NÚM. 1 González obté les formes d’aquesta escultura modelant políedres abruptes i eruptius amb punxes (cactus)...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

15. gargallo. el profeta

2.457 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Viajes
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.457
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
19
Acciones
Compartido
0
Descargas
45
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

15. gargallo. el profeta

  1. 1. El Profeta <ul><li>Documentació general </li></ul><ul><ul><li>Catalogació: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Autor: Pablo Gargallo (1881-1934) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Títol: El profeta </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cronologia: 1933 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Localització: hi ha diverses reproduccions (Centre d’Art Reina Sofia, Madrid; Museu Gargallo, Saragossa...) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Estil: cubisme </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Anàlisi material: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Dimensions: 235 cm x 65 cm x 50 cm </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Material: bronze </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tècnica: fosa </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Formes: exempta </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tipologia: dempeus </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cromatisme: monocroma </li></ul></ul></ul>
  2. 2. Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren un escultor català, tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal. Als 13 anys entrà d’aprenent al taller d’Eusebi Arnau, l’escultor modernista de les nimfes del Palau de la Música. Començà a freqüentar Els Quatre Gats, on conegué artistes de l'època, com Picasso. El 1902 guanyà una beca per anar a París, i quan torna a Barcelona fa la primera exposició individual, el 1904. El 1912 s'instal·là a París on conegué a Magalí Tartanson, jove costurera amb la que es casà el 1915, després de ser rebutjat com a voluntari en la Gran Guerra per motius de salut.
  3. 3. EL PROFETA. PABLO GARGALLO Gargallo va ser el primer a descobrir la configuració geomètrica de les planxes de ferro però aviat va començar a aprofitar-ne els espais buits i a dotar-los de força que va aplicar també a les arestes. Corba les plaques metàl·liques per donar-hi forma expressiva, les retalla i n’aprofita el buit que deixen. Des d’un punt de vista estilístic presenta formes que permeten de parlar d’ escultura cubista però es mou dins dels plantejaments espirituals de l’ expressionisme . La potència suggeridora de l’obra és admirable. El Profeta és l'obra mestra de P. Gargallo en la qual va treballar tota la vida: en resten dibuixos previs des de 1904 i del 1926 és el Cap de profeta, que ve a ser l'immediat precedent de la gran peça. Quan se li presenta l'oportunitat d'organitzar una gran exposició a Nova York per a l'any 1934, trobarà el moment de culminar la seva gran obra.El profeta simbolitza el crit de l'ésser humà al desert; es tracta d'un personatge solitari amb el que tracta de reflectir la soledat de l'ésser humà (&quot;vociferant predicció del profeta&quot;). També es considera que presagia la guerra i els desastres de la humanitat. En tot cas, sembla ser una visió simbòlicament apocalíptica on mostra l'essència de l'ésser humà, que en el fons està sol. Aquesta obra presenta un poder suggestiu que sembla que anunciï grans possibilitats creatives que van quedar truncades en morir l'escultor al 1934. No s’ha d'oblidar que existeixen diversos exemplars de la mateixa obra, a partir d'un mateix motlle, clar reflex de la societat industrial que permet la producció d'objectes en massa (actualment només es permeten legalment 5 còpies).
  4. 4. <ul><li>Tècnica i estil de Gargallo : </li></ul><ul><li>Se’l considera l’introductor del buit com element del volum. </li></ul><ul><li>Substituí el marbre o el bronze pel ferro. </li></ul><ul><li>Donà gran dramatisme expressiu a les seves obres. </li></ul><ul><li>Creà un nou llenguatge escultòric. </li></ul><ul><li>A París s’interessà per l’escultura de Rodin. Es formà en el noucentisme, i derivà entre el modernisme de formes arrodonides i la simplicitat cubista . </li></ul><ul><li>El primer pas en la seva experimentació el donà cap al 1907, fent servir coure i planxes metàl·liques . La tradició familiar de la forja es veu clarament en la seva obra, així com la seva vocació cubista . Artistes que l’influïren en aquest camp foren: Archipenko, Brancusi i Modigliani. Gargallo creia en la necessitat d’investigar i no quedar-se en repeticions i solucions conegudes. </li></ul><ul><li>L’escultura cubista representà una nova manera d’entendre l’espai, deixava de ser quelcom merament compacte i massís per atorgar importància a l’articulació i al buit. </li></ul>
  5. 5. Grans proporcions (2,35 m.) Dempeus amb les cames obertes i ben afermada a terra Cobert el cos amb una pell Porta un bastó en el braç esquerre El braç dret, amb la mà oberta, l’aixeca amb força desafiadora Gest terrible i amenaçador rostre ferotge Profeta = figura que té poders supraterrenals i ens comunica missatges de bon o mal auguri
  6. 6. Composició: L’escultura s’estructura al voltant d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D’aquest eix surten les altres parts del cos, formant corbes i contracorbes (matèria i absència de matèria). Les cames formen sòlides línies rectes que afermen la figura al terra. També forma una recta, que segueix més o menys la lleugera diagonal de la cama dreta, el bastó que du a la mà esquerra. Les corbes que predominen són les de la pell de xai que el cobreix, els dos braços i l’espatlla esquerra. Estructura simple i complexa a la vegada. Composició equilibrada, entre zones còncaves i convexes, entre línies rectes i corbes...
  7. 7. El profeta està format per làmina plana, tub ondulat i buits estratègics. Concepte invertit: el que en l’original era relleu, en l’escultura és pla o buit: Galta esquerra: volum absent (buit) acotat per elements corbats. La major força expressiva es troba al cap del profeta, la boca oberta, mostrant el crit. Escultura del buit, del forat, contrari a la norma que és donar forma al volum. Volums
  8. 9. Nou llenguatge escultòric, nou concepte d’espai escultòric Unió interior i exterior És un dibuix de ritmes en l’espai, on el buit es torna ple i allò massís esdevé silueta tan important és l’espai ple com les formes intuïdes ocupades pels forats Joc harmoniós de línies parabòliques, de corbes i contracorbes, de formes ovals, còncaves i convexes Estètica cubista i llenguatge expressionista La llum llisca per les superfícies convexes, es reflecteix en les còncaves i passa, com l’aire, a través dels espais buit. A l’interior s’hi creen zones de clarobscur. Els buits augmenten l’expressivitat de la imatge, i li donen moviment, creant espais canviants i dinàmics. Observat des de diferents plans segueix sent el mateix, en quant al gest i l’expressió.
  9. 10. Interpretació El profeta representa un home que crida, una figura poderosa, amenaçant, amb el gest ferm del seu braç dret ens convida a seguir-lo. Té l’actitud de l’orador, que es troba en el moment culminant del seu discurs, ple de passió, i que té els peus sòlidament afermats al terra, contrastant amb la força expressiva dels seus dos braços, el que aixeca i el que sosté el bastó amb fermesa. Representa un home que transmet un missatge clar, decidit, i que incita a l’acció dels qui l’escolten, tant si és perquè el segueixin com si és perquè creguin allò que els diu. El seu caràcter, dur i agressiu, se’ns transmet perfectament, la qual cosa la converteix en una obra també expressionista, i la vara que sosté és el símbol del guia, si bé la tècnica és cubista. Pot ser Sant Joan Baptista, “la veu que clama al desert”, recobert amb la seva tradicional pell de camell i amb el seu bastó. Paradoxalment Gargallo mai va poder veure fos en bronze el seu Gran profeta, que és com també es coneix aquesta escultura, i que es considera la seva obra mestra i la més emblemàtica. Per problemes econòmics va haver de conformar-se amb pintar de fosc el motlle de guix per imitar l’efecte final d’una escultura de bronze. L’obra es va fondre l’any 1936, dos anys després de la mort de l’artista.
  10. 11. Funció El profeta, al estar feta en bronze permet realitzar-ne còpies idèntiques, va ser concebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus o per decorar espais públics.
  11. 12. Gargallo afirmava que “el volum no surt de la massa, sinó del buit. L’espai del voltant no solament penetra a la peça, sinó que assumeix el paper de volum. Les escultures estan fetes d’aire. Hi ha un diàleg entre el ple i el buit, una fusió de la matèria i l’espai...” 1931, Arlequí 1933, Homenatge a Marc Chagall
  12. 13. La idea de Gargallo d’experimentar amb el cubisme li va sorgir una nit de 1907 en que va dormir a l’estudi de Picasso, al costat de Les senyoretes d’Avinyó, considerat el primer quadre cubista de la història. Gargallo s’aixecà amb noves idees per la seva escultura. Gargallo va ser el primer escultor, cronològicament parlant, que juntament amb Picasso i Juli González va descobrir el buit escultòric. Les aportacions estilístiques de tots tres, que s’havien conegut a Barcelona i es van retrobar a Paris , van permetre un intercanvi de coneixements que va afavorir-los molt. Les formes geomètriques del cubisme van propiciar noves formes escultòriques de ferro, del qual Gargallo i Gonzalez eren grans mestres; ells dos van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro.
  13. 14. El seu prestigi anà en augment, i el 1920 fou nomenat professor de l’Escola Tècnica d’Oficis Artístics de la Mancomunitat de Catalunya. Mentre va fent una obra cada cop més innovadora. A l'Exposició de 1921 a Barcelona presenta una àmplia mostra de la seva obra d’inspiració realista i simbòlica, i incorporà el buit a l’escultura, fet que li donà fama mundial. Quan puja al poder Primo de Rivera, el 1924 Gargallo es va veure obligat a dimitir com a professor de l’Escola per solidaritat amb un company acomiadat. Llavors tornà a París, i no tornarà a Espanya més que breus temporades. L’última fou per una exposició de la seva obra, el 1934, a Barcelona, on va obtenir un gran èxit. Quan anava a Reus per rebre un homenatge va caure malalt de bronconeumonia i morí al desembre de 1934.
  14. 15. Retrat de joveneta, 1898 Nu reclinat, 1900 Gargallo també fou un bon dibuixant
  15. 16. Escenari del Palau de la Música Catalana “ Les flors de maig” al·lusió a la cançó d’Anselm Clavé “ La cavalcada de les walkíries” de R. Wagner Bust d’Anselm Clavé Bust Beethoven música catalana música internacional L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda només suggerit pels dos conjunts escultòrics de grans proporcions fets per Gargallo.
  16. 17. PAU GARGALLO. DECORACIÓ DE L’INTERIOR DEL PALAU Gargallo, modernista convençut els anys del seu inici artístic, va donar una nova dimensió a l’escultura simbolista en aquella època, de la qual destaquen les escultures decoratives de l’interior del Palau de la Música Catalana. Molt aviat va evolucionar cap a altres formes escultòriques, per exemple, el noucentisme , com es pot veure en els genets i l’auriga de l’Estadi de Montjuïc. Les estades que va fer a París el van decantar, posteriorment, cap a formes més avantguardistes com ara el cubisme i l’expressionisme amb les quals ara l’identifiquen . BEETHOVEN I LES VALQUÍRIES  A la dreta de l’hemicicle hi ha el bust de Beethoven i la plasmació wagneriana de les valquíries.   DETALL DEL FULLATGE  Un grup de donzelles amb garlandes de flors sobre les quals destaca el bust d’Anselm Clavé. Del costat arrenca un frondosíssim arbre les fulles del qual penetren al sostre de la boca de l’escenari gairebé fins a abastar la cavalcada de les valquíries. És evident l’al·lusió a Les flors de maig , famosa cançó de Clavé que arrelà profundament en el sentiment popular. És una de les manifestacions principals de l’etapa modernista i simbolista de Gargallo.
  17. 19. Etapa classicitzant
  18. 20. LA BÈSTIA DE L’HOME Relleu pla de bronze del 1904. Mostra la brutalitat i la força de l’home amb gran expressionisme. S’hi nota la influència de l’escultura francesa de Meunier i Rodin, que tant va incidir en la producció escultòrica dels artistes del segle XX. És també un reflex del simbolisme compromès amb la lluita social, present en altres obres com ara la sèrie de vicis i virtuts capitals .
  19. 21. Picasso, 1913 El conegué a Barcelona i es varen fer gran amics Maternitat, 1922 Obra feta quan va néixer la seva filla
  20. 22. RETRAT DE PICASSO Aquest retrat de pedra del 1913 ha esdevingut un dels més populars del geni malagueny, segurament per l’extraordinària captació psicològica que transmet del personatge. És també un homenatge a l’amic i col·laborador amb qui Gargallo compartia l’interès per la recerca constant de noves formes artístiques.
  21. 23. Petita ballarina, 1924 Estudi pel profeta, 1926
  22. 24. Gran ballarina 1929 ferro retallat MNAC Gargallo utilitzà cartons retallats a partir del quals talla les peces en metall Bacant, 1930
  23. 25. Ballarina espanyola,1927 Ballarina, 1928
  24. 26. Kiki Montparnasse, 1928 Mascara-star, 1928
  25. 27. La seva aportació a l’escultura avantguardística és el treball en metall no fos (xapa de metall). El repte que planteja Gargallo és, doncs, el de donar volum i diversitat de punts de vista a la xapa, totalment aliena al concepte de massa. Mas cara de Greta Garbo 1930 Museu Nacional Reina Sofia. Madrid
  26. 28. Violinista, 1920 Cap de profeta, 1926 Gran ballarina, 1929
  27. 29. JULI GONZÁLEZ CAP DE LA MONTSERRAT CRIDANT. Escultura avantguardista catalana (1937-1942). Bronze, 32,5 x 30 x 20 cm. Museu d’Art Modern, Barcelona Cap de la Montserrat cridant està inspirada en l’escultura La Montserrat que representa la commovedora imatge d’una pagesa catalana. La Montserrat és una obra mestra que es va exposar al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937. González evocà reiteradament el tema de la Montserrat, com a símbol de la lluita per la llibertat, en obres que revelen els horrors de la guerra com a drama comú de tota la humanitat, de manera que el simbolisme de l’esmentada obra va esdevenir universal. El patetisme amb què González va descriure els horrors de la guerra és especialment punyent en la sèrie de peces que aborden la figura d’una dona esfereïda. Aquesta obra mestra va ser tractada en diversos fragments (cap que crida, braços enlaire que clamen cap al cel i mans obertes) que assoliren un alt grau d’expressivitat. En aquest fragment de la figura de la dona, l’artista resumeix tot el dolor i el dramatisme que la guerra pot imprimir en el rostre humà. S’hi pot veure la imatge expressionista d’un símbol popular.
  28. 30. LA MONTSERRAT Representa una pagesa catalana, forta, amb el mocador al cap i la falç a la mà esquerra; a la dreta porta un nen petit. És feta de la més humil i meravellosa ferralla dels suburbis i és plena de força d’esperit i d’empenta violenta, com un soldat guardià, indignat, castigada per la generositat de la seva pròpia vida, amb el pit enfonsat i el ventre potent, armada amb una obstinada voluntat, barreja impressionant de tendresa i d’ira, expressió profundíssima de la realitat de la seva obra. És de bronze (1,65 x 0,47x 0,47m) i es conserva a l’Stedelijk Museum, a Amsterdam.
  29. 31. HOME CACTUS NÚM. 1 González obté les formes d’aquesta escultura modelant políedres abruptes i eruptius amb punxes (cactus). Puntes de ferro fendeixen l’espai amb agressivitat i fereixen l’espectador perquè evoquen la tragèdia interior i col·lectiva de la seva època. Els homes cactus formen una sèrie de figures completament abstractes, agressives i punyents, fruit de l’experimentació constant que caracteritza l’obra de González. Hi transmet la tragèdia que va viure la seva generació amb la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial posterior.

×