5. Societé Anonyme des artistes Claude Monet Auguste Renoir Camile Pissarro Paul Cézanne Edgar Degas Berthe Morisot La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard dels Capucines. Alfred Sisley
6. En realitat, Manet mai va ser un impressionista en el sentit estricte de la paraula. Per exemple, mai va exposar amb el grup i mai va deixar d'acudir als Salons oficials, encara que el rebutgessin. Els seus objectius no eren compatibles amb els dels impressionistes, per molt que es respectessin mútuament. El to general de l'obra de Manet no és el d'un pintor radical únicament preocupat pel món visual. Ell és un cavaller que s'ajusta al concepte vuitcentista de voyeur : un observador distant, refinat, que contempla des d'una elegant distància l'espectacle que l'envolta. El tractament dels temes i el seu caràcter lliure (no adscrit) el converteixen en el precursor del moviment impressionista. Manet, mestre i precursor.
7. Le déjeuner sur l’herbe, 1863. Édouard Manet Museu d’Orsay. París Realisme Origen impressionisme Éduard Manet (1832-1883) Oli sobre llenç 208x 264 cm Identificació de l’obra
8. DEJEUNER SUR L’HERBE (1863). E. Manet Oli sobre tela (2,13 x 2,69 m). M. d'Orsay, París.
10. Pícnic a l’aire lliure = pastoral Ferdinand Leenhoff (escultor holandès) dona nua (Victorine Meurent model preferida de Manet) Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet) Eugène Manet, germà Manet natura morta que introdueix en la composició (restes del dinar)
11. la mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa còmplice i partícip de l’escena d’aspecte distret, no mira a l’espectador retratat amb el braç dret atansat. El seu gest de la mà indica que ha pres la paraula noia rentant-se en el rierol
12. Tècnica pictòrica revolucionaria pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de l’impressionisme - zones planes de color Sense ombres - influència del món japonès -
13. Trencament amb la perspectiva tradicional crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics diverses tonalitats de verd en el paisatge clariana de tonalitats blavoses violents contrastos cromàtics
14. En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la «seva poca qualitat pictòrica». Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb 2.000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació. “ La deessa ofegada en un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de carn i ossos sinó d’una espècie de massapà blanc i rosa” Emile Zola “ Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863 El jurat considerarà guanyadora “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel.
15. “ El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”
17. Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda
18. El tema de l’obra -una conversa entre personatges vestits i personatges nus- s'inspira clarament en el Concert campestre de Ticià, quadre exposat en el M. del Louvre i en un dibuix de Rafael . La diferencia fonamental consisteix en que els protagonistes del ncert Campestre són d ivinitats fluvials que conversen tot escoltant un concert a l’aire lliure, mentre que Manet converteix les divinitats fluvials en joves artistes parisencs de l’època, que gaudeixen d'una jornada de lleure. Fins i tot des del punt de vista formal, l’obra també va ser revolucion à ria. Tant el tractament del color com la perspectiva i la composició resultaven allunyats dels models habituals. A més, les diferents parts del quadre no tenen relació formal les unes amb les altres: hi ha un bodegó en el primer pla, uns personatges centrals en composició triangular, una dona i una barca suspesos en un altre pla, i tres obertures sobre la llum del fons. Tots aquests elements només tenen en comú un tema que, pr è s de la pintura clàssica, Manet interpreta amb afany innovador.
20. Manet i la pintura europea L’Olympia. 1863; presentada en el Saló de 1865 Maja nua, Goya Venus d'Urbino de Ticià
21. El guitarrista espanyol. “Guitarrista”. 1860 Manet guanya una menció d’honor en el Saló de 1861 El bevedor d’absenta, 1858. Desestimat en el Saló de 1859 Manet i la pintura europea
23. El balcó, 1869 Majas en el balcó 1810 -1812 Goya
24. Goya; Afusellaments de la Moncloa 2 ’ 66 x 3 ’ 45 ; 1814 P. Picasso ; Massacre a Corea, 1951. Manet; Afusellamanet de l’emperador Maximilià de Mèxic 2 ’ 52 x 3 ’ 05 . 1867
29. " Impression , soleil levant" , 1874. Claude Monet Museu Marmottan. París Impressionisme Claude Monet (1840-1926) Oli sobre llenç 48 x 63 cm
30. boira matinal insta·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872 sol entre la broma de l’albada reflexos del sol a l’aigua els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç
31. negació del dibuix pinzellada solta efecte d'esbós paisatge de Le Havre pintat l’any 1872
32. El impressionistes coneixen les teories de Newton sobre la descomposició de la llum llum color La teoria del color de Chevreul P = Primaris o generadors S = Secundaris o complementaris Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color primari Teoria del color Tècnicament aplicaven els colors sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta. Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de l’espectador “trompe l’oeil”. Pinzellades soltes i lliures
33. L’obra i el seu temps “ He enviat a l’exposició del Boulevard des Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre que vaig pintar, l’any 1872, a El Havre, des de la meva finestra, amb el sol entre la boira i uns màstils erigits d’uns vaixells...M’han preguntat el títol per al catàleg, i com que el quadre no pot passar per una vista de El Havre, els vaig dir : poseu-hi “Impressions”. D’aquí es va passar a l’Impressionisme i es va estendre la broma.” Monet “ -Què representa aquesta tela? - Vaig a mirar el catàleg. - Impressió, sol naixent. - Impressió, estava segur d’això. - Em deia també, perquè estic impressionat, que allà dins hi havia d’haver alguna impressió... Quina llibertat, quina factura més solta ! El paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina.” Louis Leroy en el Cherivari .
34. La regata d’Argenteuil (1872) Les roselles (1873) La rue de Saint Denis en la festa del 30 de juny (1878)
35. Altres obres Claude Monet amb la seva esposa en el seu estudi flotant, 1874. Édouard Manet Barca-taller, 1876 A “plain air”