1. La vicaria –tableautin- Marià Fortuny i Marsal, 1870: oli/tela, 60 x 935 cm Obra culminant de l'anomenada pintura preciosista (fortunyisme) dins l'estil del Realisme, que va assolir gran èxit a tota Europa com a expressió d'un realisme burgès exempt del caràcter de crítica social. L'artista fa molta atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient.

2. La vicaria, 1876-1870. Marià Fortuny Oli sobre fusta 60 x 94 cm Marià Fortuny (1838-1874) MNAC. Barcelona Realisme “fortunyisme” Identificació de l’obra

3. Apunt per a la primera versió de “La vicaria”, 1867 La vicaria es va iniciar l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar en diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo.

4. Lagartijo en la capella (aquarel·la), 1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria” Primera versió de “La vicaria” , 1867 Aquerel·la “La vicaria”, 1 867-1868

5. Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero. És important fer-nos una idea de les petites dimensions del quadre, per valorar les quantitats de detalls. Cal observar els rostres de les figures, els seus vestits i els objectes en deteniment. El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva.

6. reflexos dels metalls fusta del banc gastada per l’ús catifa vella i esfilagarsada paper oblidat reixa làmpada La pintura pot ser el martiri d’un Sant biblioteca i llibres Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs. S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.

7. nuvis i el seguici vestists a la moda del segle XVIII poble baix torero i “manola” esperen el torn penitent que demana almoina per les ànimes del purgatori conjunt de dues figures en plena conversa mobiliari com a nexe d’unió el centre d’atenció és l’acte de la firma

8. Isabel (la núvia), la cunyada del pintor Raimon (el nuvi), el germà d’Isabel Nicolina (la "maja") la model romana Arle qu ino (el torero) model habitual de Fortuny Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra Cecília, esposa del pintor

9. Cecilia Raimundo Fortuny Isabel de Madrazo

10. L’odalisca, 1861 Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya.

11. Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860 Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en la guerra de Marroc. La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862-1864 Cronista de la guerra hispanomarroquina

12. Paisatges marroquins; estudis per a La batalla de Tetuan 1860 Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles Fragment de la Batalla de Tetuan, inacabada. 1863

13. Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques: “casacón”. L’elecció de la model 1873-1874 El col·leccionista d’estampes 1863-1865 El col·leccionista d’estampes 1866 Escenes de gènere

14. Escenes orientalistes Músic àrab, 1872 El venedor de tapissos, (aquarel·la) 1870 El marroquí, ( aquarel·la) 1869

15. Vista de Granada, 1870-72 Pati de l’Alhambra, 1870-72 Jardí de la casa Fortuny, 1870-72 Etapa granadina 1870-1872 Un gran canvi - llum i color andalús - Cursa de braus. Preimpressionisme. 1872

16. Platja de Portici, 1874 Nu a la platja de Portici, 1874 Senyora Agrasot, 1874 Portici 1874 Impressionisme i japonessisme

17. Altres obres Cafè de les orenetes, 1868 Dia d’estiu a Marroc, Genet àrab a Tànger,

18. Altres obres Els fills del pintor en un saló japonès. 1874