1. CUBISME
institut montsacopa. olot

2. EL CUBISME pertanyent a les denominades primeres avantguardes, i en aquesta òrbita, al llenguatge racional
Moviment o estil pictòric
i normatiu, en oposició a altres moviments també avantguardistes que, com l'expressionisme, van optar per la intuïció i
l'expressivitat com a llenguatge característic.
Els seus principis estètics van ser descrits i teoritzats pel poeta Guillaume Apollinaire. El sentit marcadament revolucionari
i rupturista de les seves consecucions convertirà el cubisme en una veritable revolució de les arts plàstiques. En el seu
desenvolupament, cal assenyalar diverses fases:
1- Cubisme analític (1907-1912). Descomposició dels elements plasmats en el quadre en diferents formes geomètriques o
bé a través d'estructures cúbiques que se superposen, amb la qual cosa s'elimina tota mena de sensació volumètrica fins
que no queda més que una mera trama reticular de línies sobre un fons, el color del qual es reduirà a les dues gammes
cubistes. Dues obres ben significatives del cubisme analític són Dona amb mandolina (1910), de Braque, i La fàbrica
d'Horta d'Ebre (1909), de Picasso. Els temes representats amb més freqüència en aquesta fase seran les natures mortes,
en les quals instruments musicals, partitures, pipes, taules, cadires, gots o ampolles ofereixen angles de visió nous.
2- Cubisme sintètic (1912-1915). Les composicions d'aquests anys, malgrat que presenten una geometrització evident,
permeten que l'espectador pugui captar fàcilment les formes globals que hi són representades. El tret que més clarament
caracteritza aquesta etapa és la incorporació d'una tècnica que serà àmpliament utilitzada en la pintura posterior: el
collage. En un primer moment, es tractava d'enganxar papers retallats i integrar-los a la superfície del quadre; més
endavant, però, es van emprar tota mena d'elements de la vida quotidiana, com ara etiquetes, retalls de roba, cartes de
joc o trossos d'hule. Les obres es van anar treballant amb plans més amples i la gamma de colors es va enriquir com veiem,
per exemple, en les dues obres de Picasso Vive la France i Els tres músics.
3- Cubisme òrfic (a partir del 1913). Els cubistes òrfics van incloure en el seu llenguatge pictòric el color i les línies corbes.
El representant més característic d'aquesta tendència és Robert Delaunay, i una de les seves obres més significatives és La
torre Eiffel.
4- Corrents derivats del cubisme. La influència del cubisme es fa palesa en tres corrents avantguardistes posteriors: el
futurisme italià, el suprematisme rus i el neoplasticisme holandès, en el qual excel·leix la gran figura de Piet Mondrian.

3. GEORGES BRAQUE. DE CÉZANNE AL CUBISME PASSANT PEL FAUVISME
HTTP://MUSEOTHYSSEN.ORG/THYSSEN/EXPOSICIONES/WEBEXPOSICIONES/2002/BRAQUE/BRAQUE_INTRO.SWF
P. Cézanne. El mar a l'Estaque, 1883-1886 i 1885 Georges Braque; 1906.
Paisatges de l’Estaque

4. PAISATGE
DE L’ESTAQUE.
81X65 cm. i 73x59’5 cm. 1908 G. Braque
L'any 1900 es va traslladar a París, on va poder
estudiar pintura i veure les exposicions que s'hi
feien. Els fets més decisius en la seva trajectòria van
ser, sens dubte, la trobada amb Picasso i la posterior
amistat que va néixer entre els dos artistes. Van
treballar plegats
amb una gran harmonia i amb una entesa total. La
Primera Guerra Mundial, tanmateix, va trencar
aquesta dinàmica de treball conjunt: Braque va ser
militaritzat i ferit greument en el front de guerra.
L'any 1917 va tornar a París, on va continuar
treballant primer en cubisme sintètic, si bé més tard
la seva obra va anar evolucionant cap a posicions
més conservadores. Va morir a París, l'any 1963,
després d'haver assolit un prestigi extraordinari.
P. Picasso, 1908

5. VARIACIONS EN LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI
En un paisatge de tipus tradicional l'espai se
suggereix mitjançant línies en diagonal que
coincideixen en un punt de fuga:
A Cases a l'Estaque l'espai se suggereix amb
una trama de plans perpendiculars
La France est un pays de géomètres et Georges Braque fut l'un des meilleurs d'entre eux

6. CUBISME ANALÍTIC.
1907-1912
Dona amb mandolina (1910), de Braque,
Cafè (1911) de Braque
Aria de Bach,(1912-13), de Braque
El guitarrista (1910)de Picasso
Ma Jolie, Dona amb cítara o guitarra, (1912)
de P. Picasso 

7. CUBISME SINTÈTIC.
1912-1914
Pipa, ulleres i diari
Picasso. El guitarrot
Juan Gris. L’ampolla d’anís

8. CUBISME SINTÈTIC (1912-1915) I CUBISME ÒRFIC (DES DEL 1913)
Picasso: Els tres músics. Robert Delaunay La torre Eiffel

9. GEORGE BRAQUE
Etapa fauvista.
Paisatges de l’Estaque, 1906

10. Cubisme analític.
Figueres amb guitarra Retrat de Picasso

11. Cubisme sintètic. Le Jour
Ocells

12. PICASSO
(1881-1973)

14. EVOLUCIÓ DE LA SEVA OBRA
Realisme. Ciència i caritat . 1897 Etapa blava: La vida 1903 Etapa rosa.
Família de saltimbanquis. 1905

15. CUBISME ANALÍTIC
Les senyoretes del carrer d’Avinyó. 1907 La fàbrica d'Horta d'Ebre (1909)

16. Cubisme analític.
Fernande Olivier
Fàbrica d’Horta de Sant Joan

17. ETAPA CLÀSSICA. 1920 - 1930
Dues dones corrent per la platja (1922)

18. Evolució del cubisme.
Cubisme sintètic
i adaptacions
al concepte picassià

21. SURREALISME , 1928-1932
La dansa (1925), Figures a la vora del mar (1931)
Nu en un jardí (1934)

23. GUERNICA. 1937. 349X776 CM.
Entre el cubisme i el surrealisme, passant per l'expressionisme
«... Gernika, la ciutat més antiga dels bascos, va ser completament destruïda ahir a la tarda mitjançant un seguit
d'incursions aèries dels insurrectes. El bombardeig d'aquesta ciutat, indefensa i molt allunyada del front, va durar tres
hores i quart: una poderosa flota d'avions alemanys no va parar de descarregar damunt la ciutat bombes de cinc-cents
quilos i més de tres mil projectils incendiaris. El caces, a més, volaven rasants metrallant la població civil que corria a
refugiar-se en els camps. Dels 7.000 habitants que tenia la ciutat, en van morir 1.654 i hi va haver 889 ferits ...». The
Times

24. ANÀLISI DE L’OBRA
EL TORO
La tauromàquia és un tema molt freqüent
en la iconografia de Picasso, sobretot a
partir dels gravats de la Suite Vollard EL CAVALL FERIT
(1933). Aquí, el toro, amb posat altiu i Amb una llança clavada al costat, el cavall és
desafiador, com si la tragèdia no l'afectés,
l'al·legoria del poble agredit per la violència. El
significa el poble espanyol, que no podrà
ser dominat per l'agressió violenta de què sofriment que l'aclapara s'expressa mitjançant
és víctima. També és símbol de la força la llengua, punxeguda i esmolada com un
noble i desitjosa de justícia. ganivet, que sembla sortir-li de les entranyes.

25. EL VÈRTEX LLUMINÓS
Damunt mateix del cap del
cavall ferit, crema una
bombeta tancada en una
pantalla o tulipa oval amb
raigs punxeguts, que recorda
l'ull de Déu tal com apareix en
la iconografia tradicional; de la
bombeta i del llum que duu a
la mà una figura femenina que
surt d'una finestra a la dreta,
en procedeix un triangle
lluminós que organitza la
composició de l'obra.
EL GUERRER MORT
Esquarterat, amb el cap tallat i els braços estesos en direccions contraposades, el guerrer és a terra, vençut. El braç
dret sosté l'empunyadura d'una espasa esbocinada; també hi té una flor. La mà de l'altre braç és aspra i plena de
durícies; hi ha qui ha volgut veure-hi una estrella de cinc puntes. El cap arrodonit presenta uns ulls en forma
ovalada, desmesuradament esbatanats. Tots els elements masculins del quadre –el toro, el cavall, el guerrer– tenen
la mateixa forma d'ulls, en contrast amb la dels personatges femenins, que, en forma de llàgrima, ens recorden
l'especial sofriment de les dones.

26. LA DONA ATRAPADA PER LES FLAMES
Intentant desesperadament alliberar-
se de les flames que l'envolten, la dona
LA DONA AJUPIDA
mira cap al cel com si volgués aturar les
La dona que avança mig arrossegant-se, des de bombes incendiàries. És evident que la
la dreta cap al centre del quadre, com si posició desesperada de la dona
busqués la llum de la pantalla, reforça amb la recorda la del personatge central del
seva posició la diagonal compositiva de l'obra. cèlebre quadre de Goya, Els
afusellaments de la Moncloa.

27. LA MARE AMB EL FILL MORT
Picasso va dur a terme nombrosos
esbossos previs d'aquest motiu. En
tots ells, però, el detall més
significatiu és el rostre de la dona que
plora amb desesperació. Porta el fill
mort en braços, la boca s'obre en un
crit colpidor, les dents sortides i la
llengua esmolada com un punyal,
talment fruit d'una ferida que li ha
esquinçat les entranyes.

29. LAS MENINAS (1957)

31. ALTRES AUTORS CUBISTES.

32. JUAN GRIS (1887-1927)

33. R. DELANUY (1885-1941)

34. PAU GARGALLO (1881-1934)

35. Altres formes de cubisme. PIET MONDRIAN i la
simplificació plàstica. Ritme i color.