3. Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives, amb massa caràcter; en definitiva, massa “modernes” per a una societat acostumada a l’ideal acadèmic de bellesa.
4. El seu mètode de treball combina elements antics i moderns. Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.
5.
6. posició sedent home nu mà esquerra damunt dels genoll colze dret recolzat en la cama esquerra mà dreta subjectant el cap És la imatge d’un home pensant, elevant-se per sobre de la seva condició d’animal i donant llum als seus pensaments. aparent actitud reflexiva, i molt neguit interior Anàlisi Formal
7. home nu peus i mans exagerats gran realisme vol simbolitzar el pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat músculs en tensió transmeten la tensió física que ens fa percebre l’actitud de pensar factura poc polida i com a conseqüència fortes ombres
8. Porta de l’infern 1880 inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant. Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París; mesurava 6 metres d’alçada. El pensador presidia la Porta de l’Infern. Inicialment havia de ser Dant mirant l’infern.
9. Porta de l’infern 1880 Museu d’Orsay. Paris Baptisteri. Porta del Paradís 1401. Ghiberti. Florència Porta de l’infern 1880. Museu Rodin. Paris
10. La font d’inspiració per la “Porta de l’infern” fou “El judici final” de Miquel Àngel . 1537 -1541
11. Sepulcre de Llorenç de Mèdici. Florència Profeta Jeremies. M.Àngel. Capella Sixtina. Vaticà
13. L’edat de bronze, 1877 L’any 1877 Rodin va presentar al Saló de París aquesta escultura. Els crítics l’acusaren d’haver tret motlle d’un home viu.
14. Els Burgesos de Calais 1884-86 Les tres ombres 1889-1902 Le Monument à Balzac 189 3-1897 Bronzes Adam 1881 Rodin va projectar suprimir el sòcol de l'estàtua i col·locar-la arran de terra, cosa que infringia les normes de l'estatuària monumental. Tanmateix, ell ho considerava fonamental per aconseguir que l'obra resultés més contundent, perquè transmetés millor la misèria i el sacrifici del drama que visqueren aquests personatges.
15.
16. La Dana i de, 188 6 La mà de Déu 1896 Marbres El petó, 1886 La catedral
17. La Passió de Camille Claudel. França (1988). (film) Director: Bruno Nuytten. La vida de l'escultora Camille Claudel és una història de soledat provocada per la contradicció entre una dona que estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va tocar viure. Va néixer el 1864, al si d'una família benestant, es va dedicar a l'escultura, i va morir en un sanatori mental el 1943, després de trenta anys de reclusió. El film se centra en els seus anys de treball com a escultora i en l'apassionat romanç que va mantenir amb Auguste Rodin, així com en la incomprensió de què va ser objecte per part de la seva família i sobretot de la seva mare.