1. NOCIONS DE LINGÜÍSTICA CATALANA Les categories gramaticals i els seus accidents Secció teòrica
Nom tradicional de cada
CATEGORIA GRAMATICAL
o
CLASSE DE PARAULA
és
SEMÀNTICAMENT
(des del punt de vista
del seu significat lèxic)
és
MORFOLÒGICAMENT
(des del punt de vista
de la seva FORMA)
ACCIDENTS
CARACTERÍSTICS
OFICI QUE FA
DINS L’ORACIÓ
FUNCIÓ SINTÀCTICA QUE POT
COMPLIR DINS L’ORACIÓ
Dins quins sintagmes o
seqüències oracionals?
Amb quin valor?
— (Nom) Substantiu (1) lexical variable • gènere (masc/fem)
• nombre (sing/pl.)
Hi apareixen per
designar éssers o
coses concretes o
abstractes.
subjecte, predicat nominal, comple-ment
directe, indirecte i comple-ment
preposicional d’objecte
• Com a nucli d’un SN
• Igualment dins l’es-tructura
d’un SPrep.
— (Nom) Adjectiu (2)
• qualificatiu
• determinatiu
lexical
gramatical
variable
variable
• gènere (masc/fem)
• nombre (sing/pl.)
(Categoria sotmesa a la llei
de la concordança amb el
substantiu)
Complementen el
substantiu dient-ne
alguna caracterís-tica
(qualificatius) o
determinant-lo en
l’espai (determi-nants)
(fenomen de la
dixi)
complement del substantiu (SAdj),
predicat nominal o atribut,
complement predicatiu
• Com a Adj. o CN o
Mod. dins el SN en el
cas dels qualificatius
o com a nucli d’una
estructura de SAdj.
• Com a Det. dins el SN
en el cas dels deter-minatius
— Article (3) gramatical variable • gènere (masc/fem)
• nombre (sing/pl.)
(Categoria sotmesa a la llei
de la concordança amb el
nucli substantiu)
Acompanya el
substantiu deter-minant-
lo o inde-terminant-
lo (feno-men
de la dixi)
• Com a Det. dins el SN
— Pronom (4) gramatical variable • persona (1a, 2a o 3a)
• gènere (masc/fem)
• nombre (sing/pl.)
(Categoria sotmesa a la llei
de la concordança amb el
nucli substantiu)
Representa una
altra categoria ja
expressada a la
frase o explícita al
context; és a dir
representa éssers o
coses sense dir-ne
el nom.
qualsevol de les funcions que
puguin fer un substantiu, un
adjectiu o un adverbi.
• És a dir, respecti-vament,
com a nucli
d’un SN, d’un SAdj.
o d’un SAdv.
— Verb (5) lexical variable • persona (1a, 2a o 3a)
• gènere (masc/fem només
a la 3a pers.)
• nombre (sing/pl.)
• temps (present, passat
o futur)
• aspecte (perfet o aca-bat;
imperfet o duratiu)
• mode (real o indicatiu;
irreal o subjuntiu; hipotètic
o condicional; manament
o imperatiu)
• veu (activa o passiva)
(Categoria sotmesa a la llei
de la concordança amb el
seu subjecte)
Designa accions,
estats, passions o
sentiments, iden-titat,
pertinença,
atribució.
• Predicat (verbs de predicació
completa)
• Còpula (verbs relacionals de
predicació incompleta o sense
contingut semàntic o desplaçada
cap a una atribució)
• Com a nucli del
Predicat o SV

2. NOCIONS DE LINGÜÍSTICA CATALANA Les categories gramaticals i els seus accidents Secció teòrica
Nom tradicional de cada
CATEGORIA GRAMATICAL
o
CLASSE DE PARAULA
és
SEMÀNTICAMENT
(des del punt de vista
del seu significat lèxic)
és
MORFOLÒGICAMENT
(des del punt de vista
de la seva FORMA)
ACCIDENTS
CARACTERÍSTICS
OFICI QUE FA
DINS L’ORACIÓ
FUNCIÓ SINTÀCTICA QUE POT
COMPLIR DINS L’ORACIÓ
Dins quins sintagmes o
seqüències oracionals?
Amb quin valor?
— Adverbi (6)
• de manera
• la resta
lexical
gramatical
invariable
invariable
Modifica el verb
assenyalant les
circumstàncies de
l’acció.
complement circumstancial o
modificador
Modifica adjectius
o d’altres adverbis
• Com a nucli d’un
SAdv
• Com a Mod. dins un
SAdj. o d’un SAdv.
— Preposició (7) gramatical invariable Relaciona d’altres
categories fent-les
dependre sintàcti-cament
partícula relacional o nexe • Com a nucli d’un
SPrep.: Prep + SN
— Conjunció (8) gramatical invariable Relaciona d’altres
categories coordi-nant-
les
Relaciona oracions
coordinant o subor-dinant-
les
partícula relacional o nexe • Només fa d’element
relacionador, o també
dit connector, entre
les seqüències lingüís-tiques
implicades.
• Són coordinants o
subordinants
•— Interjecció (9)
• pròpia
• impròpia
gramatical
lexical
invariable
variable
Expressa excla-mació
o estat
afectiu del parlant
seqüència oracional independent o
intercalada dins una altra oració
• constitueixen expres-sions
aïllades no
matisades funcio-nalment