Vocabulari de termes tècnics d'art per a les proves de selectivitat.

1. Llistat de termes tècnics d’art
( Curs 2009-10)
Proves d’Accés a la Universitat
(PAU)
Part I

2. •ABSIDIOLA •ARC DE TRIOMF •CLAU (d’arc, de volta)
•ABSIS •ARC FAIXÓ •CLAUSTRE
•ACRÒPOLIS •ARC PERALTAT •COLLAGE
•ACROTERI •ARQUITRAU •COLUMNA
•ÀGORA •ARRABÀ •SALOMÒNICA
•AIGUADA (guaix, •ARQUIVOLTA •COLUMNA TOSCANA
pintura a l’aiguada) •ATRI •CONTRAPOSAT (contraposto)
•ALQUIBLE •BALDAQUÍ •COR
•AMETLLA MÍSTICA •BAPTISTERI •CORA (Koré)
(màndorla) •BASAMENT •CORNISA
•AMFIPRÒSTIL (crepidoma) •CREPIDOMA (crepis)
•AMFITEATRE •BASÍLICA •CREUER
•AQUAREL·LA (pintura •BODEGÓ (natura •CRUGIA
a l’aquarel·la) morta) •CÚPULA
•AQÜEDUCTE •BUST •DEAMBULATORI (girola)
•ARC •CÀNON •DECUMANUS
•ARC APUNTAT O •CAPITELL •DÍPTIC
OGIVAL •CARIÀTIDE •DOVELLA
•ARC LOBULAT •CATEDRAL •ÈNTASI
•ARC DE FERRADURA •CEL·LA •ENTAULAMENT
•ARCBOTANT O ARC •CERA PERDUDA •ESCENA
BOTERELL •CIMBORI •ESCORÇ
•ARC DE MIG PUNT •CIRC •ESFUMAT

3. •ESTILÒBATA
•ESTÍPIT
•ESTOA
•EXTRADÓS
•FAÇANA (frontis)
•FINESTRA CORONELLA
•FLETXA (d’arc)
•FÒRUM
•FRESC (Pintura al fresc)
•FRIS
•FRONTÓ
•FUST
•GABLET
•GÀRGOLA
•GIROLA (deambulatori)
•GROTESC
•HÀRAM
•ICONA
•ICONOCLÀSTIA
•ICONOGRAFIA

4. ABSIDIOLA
Absis secundari o petit.
Església de San Martí de Frómista, a
Palència, amb un absis i dues absidioles
circulars.

5. ABSIS
Part d’una església que s’obre
al fons de la nau central, de
planta poligonal o semicircular,
coberta generalment amb volta
de quart d’esfera, a l’interior hi
sol haver el presbiteri.

6. ACRÒPOLIS
Part d’una polis fortificada i situada en una
zona elevada, que servia com a defensa i
com a centre religiós.

7. ACROTERI
Element decoratiu amb
forma de figura o de
palmeta situat als extrems
o al vèrtex d’un frontó als
temples grecs, etruscs i
romans.

8. ÀGORA
Plaça principal d’una polis, que era el
centre de la vida política, social i
comercial.

9. AIGUADA (guaix, pintura a
l’aiguada)
Tècnica pictòrica que fa
servir l’aigua per estendre el
color, però a diferència de
l’aquarel·la (amb la que té
punts en comú) fa servir el
pigment blanc. Els colors
són opacs i una mica
apagats, però permet que un
color clar es pugui aplicar
sobre un de fosc, cosa que
amb l’aquarel·la no es pot
fer.

10. ALQUIBLE
Mur d’una mesquita orientat
cap a la Meca. Les naus de
la sala d’oració (haram)
estan orientades
perpendicularment cap a la
quibla o alquible i al seu eix
central es situa el mihrab.

11. AMETLLA MÍSTICA
(màndorla)
Sanefa que encercla una
figura sagrada a la qual
es vol donar una
importància especial.

12. AMFIPRÒSTIL
Dit del temple de l’antiguitat
grecollatina amb pòrtic de
columnes a les dues façanes
més estretes.
Temple de Niké Àptera, s. V

13. AMFITEATRE
Lloc destinat als
espectacles de lluita
entre gladiadors, caça
d’animals salvatges i
fins i tot batalles
navals simulades
(naumàquies) Consta
d’una càvea de forma
el·líptica al voltant d’un
espai circular l’arena
on es desenvolupa
l’espectacle. Les
grades s’aixequen
sobre un conjunt de
voltes superposades.
Amfiteatre romà de Tarragona s I d C

14. AQUAREL·LA (pintura a
l’aquarel·la)
Tècnica pictòrica de gran
transparència realitzada amb una
pasta pictòrica obtinguda a partir de
la dissolució dels pigments en aigua i
goma aràbiga, d’assecat ràpid per la
qual cosa requereix una execució
decidida i breu.

15. AQÜEDUCTE
Obra arquitectònica formada
per una combinació
d’arcades i impostes
superposades. Serveix per
conduir l’aigua cap una ciutat
per una canal (specus)
salvant un desnivell de
terreny i mantenint una
inclinació adequada.
Aqüeducte romà de Segòvia

16. ARC
Estructura arquitectònica que, mitjançant formes corbades,
cobreix un espai entre dos murs, dos pilars o dues columnes i
descarrega lateralment la pressió vertical sobre els elements
de suport sobre els que descansa.

17. ARC APUNTAT O OGIVAL
Arc format per dues seccions de
circumferència que es tallen a la
clau.

18. ARC LOBULAT
Arc l’intradós del qual està format er un nombre
senar de lòbuls (Part còncava que sobresurt
d’un perfil dibuixant una mena d’ona)

19. ARC DE FERRADURA
Arc format per un segment de
circumferència de més de 180º
amb el centre situat per damunt
de la línia d’arrencada.

20. ARCBOTANT O ARC BOTERELL
Arc característic del gòtic que transmet part de l’empenta de les voltes
de la nau central als contraforts laterals exteriors, i també serveix per
evacuar l’aigua de pluja de la teulada.
Seu de Manresa. Gòtic català. (S. XIV)

21. ARC DE MIG PUNT
Arc format per una semicircumferència, amb el centre en
la línia d’arrencada. La seva fletxa és igual a la seva
semin-lo.

22. ARC DE TRIOMF
Monument característic de
l’arquitectura romana format per
un o tres arcs distribuïts
simètricament i emmarcats en
una estructura amb llinda que
generalment suporta un
arquitrau decoratiu i un àtic amb
una inscripció commemorativa.
Arc de triomf de l’emperador Titus (81 d C) Roma

23. ARC FAIXÓ
Arc que sobresurt de d'intradós d’una volta i que, en dividir-la en trams la
reforça.

24. ARC PERALTAT
Arc amb la línia d’arrencada per
sobre de la imposta.

26. ARQUITRAU
Part inferior d’un entaulament o
element horitzontal que es recolza
directament sobre les columnes o
elements sustentadors.
Pòrtic nord de l’Erecteion, Acròpolis d’Atenes

27. ARRABÀ
Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els
arcs de les portes i de les finestres en construccions islàmiques.

28. ARQUIVOLTA
Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades
i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals,
emmarca l’obertura d’una porta o finestra.

29. ATRI
Pati interior, generalment
voltat de pòrtics, al voltant
del qual s’obrin les distintes
cambres, especialment en la
casa romana de tradició
etrusca.

30. BALDAQUÍ
Construcció exempta o
sortint de la paret,
sostinguda per
columnes, que cobreix
un altar o una trona.
Baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Bernini (s XVII)

31. BAPTISTERI
Part d’una església on hi
ha la pica o font
baptismal, A partir del s.
IV apareixen els primers
edificis, generalment
exempts de petites
dimensions i plana
centralitzada, on hi havia
la font baptismal.
Baptisteri de la catedral de Florència.
Indret on Ghiberti feu les seves
famoses portes de bronze. Primera
manifestació de l’escultura
renaixentista

32. BASAMENT (crepidoma)
Conjunt de la base i pedestal d’una columna.

33. BASÍLICA
Edifici públic de l’època romana
on s’administrava justícia o es
tractaven assumptes
comercials, de planta
rectangular, amb dos absis (un
a la capçalera i un altre als
peus) Estava dividida en tres
naus separades per columnes,
la central més ampla i alta que
les laterals, per a rebre la llum.
L’estructura arquitectònica de la
basílica romana es perpetuà en
servir de base per a la
construcció dels temples
cristians, que en prengueren
Basílica de Maxenci. Roma (segle IV) també el nom.

34. BODEGÓ (natura morta)
Obra plàstica el tema de la qual és la representació d’objectes inanimats
naturals o artificials.

35. BUST
Escultura o pintura que
representa el cap i la part
superior del cos d’una
persona.
Gianlorezo Bernini. Bust de Constaza Bonarelli (segle
XVII)

36. CÀNON
Conjunt de regles que, en
arquitectura i escultura, regeixen
la proporció i la simetria entre les
parts d’una obra i el tot i entre les
parts entre elles per formar una
unitat harmònica.
Cànon egipci Cànon grec (Políclet)

37. CAPITELL
Element superior de la columna
sobre el qual s’assenta l’arquitrau
o arc. La seva funció és la de
connectar la columna amb
l’element arquitectònic que
aquesta mateixa columna sosté.
Alhora té una funció ornamental
important.
Capitell romànic de Santa Maria de l’Estany (Girona)

38. CARIÀTIDE
Estàtua femenina que
exerceix una funció de
suport en substitució d’una
columna o un pilar.
Utilitzada especialment en
arquitectura grega,
l’exemple més conegut és a
l’Erectèon d’Atenes (s. V
aC)
Cariàtides de l’Erectèon.
421-406 aC.
Atenes. Grècia.

39. CATEDRAL
Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe. Església principal
d’una diòcesi, en la qual resideix el bisbe i el capítol
catedralici.

40. CEL·LA
En general, sala petita.
En el temple grec, la
naos o cambra central
que allotjava l’estàtua
de la divinitat a qui era
dedicat.
Temple romà de Diana (Segle I) Mèrida

41. CERA
PERDUDA
Procediment
de fosa que
permet
mitjançant una
ànima interna,
obtenir
objectes buits
generalment
de bronze.
Utilitzada des
de l’època
clàssica.

42. CIMBORI
Construcció en forma de
torre, aixecada sobre el
creuer usualment coberta
amb una cúpula i de planta
quadrada, octogonal o
cilíndrica.
És un element important per
a la il·luminació interior d’un
edifici.
Cimbori de la catedral vella de Salamanca (s. XII)

43. CIRC
Edifici públic de l’antiga Roma
dedicat a l’espectacle de curses de
carros, format per una arena
rectangular amb un dels costats
menors de forma semicircular,
dividida longitudinalment per una
espina, i envoltada per una càvea.
Circ Màxim (s I a C) Roma

44. CLAU (d’arc, de volta)
Dovella central que clou una
volta o un arc i que sol anar
esculpida.

45. CLAUSTRE
Passatge cobert d’una o dues plantes, amb mur a una banda i porticat a l’altra,
que volta un pati o un jardí i uneix les diferents dependències d’un edifici
especialment religiós.
Claustre del monestir de Poblet (s. XIII) Catalunya

46. COLLAGE
Tècnica de composició plàstica
d’invenció cubista que consisteix en
enganxar materials diversos (paper,
fusta, teixits, etc.) sobre un suport
pictòric. Després de Picasso i Braque
fou practicada per altres pintors
cubistes (Gris) i per altres moviments,
futurisme, dadaisme, surrealisme.
Collage futurista de Gino Severini (s.XX)

47. COLUMNA
En arquitectura,
element de suport
vertical de secció
circular. Està
formada
generalment per
tres parts, la base,
el fust i el capitell,
la forma del quals
pot variar segons
l’estil arquitectònic.

48. COLUMNA
SALOMÒNICA
Columna de
desenvolupament
helicoïdal, utilitzada a
l’estil Barroc.

49. COLUMNA
TOSCANA
Columna que
té el fust llis,
l’àbac i l’equí
són menys
desenvolupats
i té unes
proporcions
més esveltes
que l’estil dòric
del que deriva.

50. CONTRAPOSAT
(contraposto)
Representació de la figura
humana pròpia de les
escultures clàssiques i de la
pintura i l’escultura del
Renaixement basada en
l’alternança de membres
tensos i flexionats.
Tot el pes recau en una sola
cama i l’altra apareix
semifleixonada formant una
corba amb el tors i els
malucs, per tal d’evitar la
frontalitat i la simetria i donar
sensació de dinamisme i
equilibri.
El Dorífor i el Diaudumenos de Políclet ( S V a C)

51. COR
Part de l’església on es situa el grup coral per cantar alguns passatges de l’ofici
litúrgic. En algunes esglésies es confon amb el presbiteri, lloc on se situa el
clergat.
Planta de l’església de sant Pau. Saragossa

52. CORA (Koré)
Escultura femenina de l’època arcaica
de l’art grec de marbre o de bronze. A
diferència dels kouroi, nus, sempre
apareixen vestides bé amb el pèplum o
bé amb altres peces de roba.
Koré del peple. Museu de l’Acròpolis (530aC)

53. CORNISA
Element arquitectònic
horitzontal que, amb forma
de motllura, se situa a la
zona superior de la façana.
Té una funció de protecció i
decorativa.
Cornisa amb teules pintades. Serra de
Tramuntana (Mallorca)

54. CREPIDOMA (crepis)
Estereòbat compost per tres
escalons.

55. CREUER
En una església és l’espai
determinat per la intersecció de
dues naus, la longitudinal o
principal i la transversal o
transsepte. Sol estar cobert
amb una cúpula o cimbori.

56. CRUGIA
Espai comprès entre
dues parets mestres

57. CÚPULA
CÚPULA
Coberta semiesfèrica. Pot
estar aixecada sobre un
tambor i quan s’alça sobre
una superfície quadrada,
sobre petxines o trompes.
Ha estat molt emprada per
diversos estils
arquitectònics al llarg de la
història especialment el
romà (Panteó) el bizantí
(Santa Sofia) el romànic,
l’islàmic, el renaixentista i
el barroc.

59. DEAMBULATORI (girola)
Prolongació de les naus
laterals d’una església que
les uneix per darrere al
presbiteri, al voltant de
l’absis, i que són l’accés a
les capelles absidals. És
característic de les
esglésies romàniques de
pelegrinatge i de les
gòtiques.

60. DECUMANUS
Via central que
travessava les ciutats
i campaments de
l’antiga Roma d’est a
oest, perpendicular al
cardo màximus.
Decumanus màximus de Volúbilis al
Marroc
Plànol ideal d’una ciutat romana

61. DÍPTIC
Conjunt de dues taules
unides per frontisses i
plegables com un llibre,
decorades amb figures
pintades o esculpides en
baix relleu. Solen estar
fets de fusta, però també
n’hi ha d’ivori i de metall.
Joan de Castella.
Díptic de Felip l‘Hermós i els seus fills.
Segle XVI

62. DOVELLA
Qualsevol dels blocs de
pedra en forma de tascó
amb els quals es
construeixen els arcs i les
voltes.

63. ÈNTASI
Convexitat lleugera
del primer terç del
fust d’una columna
d’estil dòric que
dissimula l’efecte
visual de
concavitat que
produeix un fust
completament
recte.

64. ENTAULAMENT
En l’arquitectura clàssica grecoromana, el conjunt format per arquitrau, el
fris i la cornisa.

65. ESCENA
Edifici de dues
plantes d’un teatre
grec situat darrere
del prosceni amb la
finalitat de facilitar
l’entrada i sortida
d’actors.

66. ESCORÇ
Representació plàstica d’una deformació de les proporcions
d’acord amb les regles de la perspectiva.

67. ESFUMAT (sfumato)
Procediment pictòric consistent en
difuminar els contorns de les
figures per donar la sensació que
estan immerses en l’atmosfera.

68. ESTILÒBATA
Basament continu
sobre el qual
descansa una
columnata. Esglaó
superior del
basament d’un
temple grec.

69. ESTÍPIT
Pilastra en forma de
piràmide truncada i
invertida, de
vegades
antropomorfa.

70. ESTOA
Construcció porticada grega de planta
rectangular amb el sostre de dos
aiguavessos sostingut per columnes,
especialment els porxos d’una àgora.
Estoa d’Attalos a Pèrgam. Període Hel·lenístic
(159 /138 a C)

71. EXTRADÓS
Superfície convexa i exterior d’un
arc o una volta.

72. FAÇANA (frontis)
Cara exterior dels murs que delimiten un
edifici, especialment la que té la porta
principal.
Façana de sant Pere del Vaticà. Carlo Maderno, s. XVII.

73. FINESTRA
CORONELLA
Finestra dividida en dues
meitats o en tres parts
per un o dos mainells.
Finestres coronelles de Can Serrra del carrer de la Gerreria. Ciutat de Mallorca

74. FLETXA (d’arc)
Alçada d’un arc o volta contada a
partir de la clau.

75. FÒRUM
Plaça monumental de les antigues
ciutats romanes, centre de la seva vida
política i econòmica, emplaçada
generalment en l’encreuament del cardo
màximus amb decumanus màximus.
Excavacions arqueològiques al fòrum de Pol·lèntia. (Alcúdia, Mallorca)

76. La Creació d’Adam. Fragment del fresc de la Capella Sixtina. Miquel Àngel (1508-12)
FRESC (Pintura al fresc)
Obra pictòrica realitzada damunt un arrebossat de calç i arena, emprant una pasta
pictòrica obtinguda a partir de pigments i aigua de calç que s’ha d’assentar mentre
aquest es manté fresc. Exigeix al pintor una gran destresa i rapidesa d’execució.

77. FRIS
Part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa, de forma triangular,
en la qual hi sol haver figures o elements decoratius esculpits. Per extensió,
qualsevol element decoratiu que es desenvolupa de manera horitzontal en un mur.

78. FRONTÓ
Acabament triangular o de perfil corbat d’una
façana, un pòrtic, una porta o una finestra. El seu
espai interior s’anomena timpà.

79. FUSTE
FUST
Part vertical d’una columna situada entre la base o l’estilobat i el capitell.

80. GABLET
Frontó ornamental molt
punxegut que corona els
finestrals, pòrtics o
arquivoltes dels edificis
gòtics.

81. GÀRGOLA
Canal volada per on vessa, a una certa
distància de la paret, l’aigua que plou
sobre la coberta d’un edifici, sovint
esculpida en forma d’ésser grotesc o
fabulós. S’aplica especialment a les
figures de pedra utilitzades en
arquitectura gòtica. Gàrgola de la llotja de mercaders. Guillem Sagrera. S XV.

82. GIROLA (deambulatori)
Prolongació de les naus
laterals d’una església
que les uneix per darrere
al presbiteri, al voltant de
l’absis, i que són l’accés a
les capelles absidals. És
característic de les
esglésies romàniques de
pelegrinatge i de les
gòtiques.

83. GRUTESC
GROTESC
O en una
Element decoratiu generalment
mural que consisteix
estilització d’elements fantàstics,
humans, vegetals i animals
entrellaçats, emprada durant al
Renaixement i provinent de la
decoració mural romana.

85. HÀRAM
Sala d’oració
d’una mesquita,
generalment
dividida en naus
orientades
perpendicularment
a l’alquible. Mot
àrab que significa
sagrat.

86. ICONA
Imatge pintada, esculpida en
baix relleu o feta amb mosaic
damunt taula, del Sant Crist ,
de la Mare de Déu o d’algun
sant, especialment entre els
cristians ortodoxos.
Mare de Déu de Vladimir. Constantinoble, segle XII.
Santuari Nacional de Rússia i de l'Església Ortodoxa
Russa

87. ICONOCLÀSTIA
Prohibició de representacions de
la divinitat o de tot ésser vivent
per tal d’evitar la idolatria. La
prohibició es basava en la por
que es tenia a que l’home
volgués imitar a Déu creant unes
imatges amb aparença de vida, i
pitjor eren encara les figures
tridimensionals de l’escultura,
que tenien el caire de doble
realitat. L’islam va ser
iconoclasta.
Relleu de la catedral de
Sant Martí, Utrecht, afectat
per la iconoclàstia del segle
XVI

88. ICONOGRAFIA
Ciència auxiliar de la
història de l’art que serveix
per a desxifrar la totalitat de
l’obra. Mitjançant l’anàlisi
iconogràfica hom pot trobar
les fonts, l’origen d’un tema
determinat i estudiar-ne
l’evolució i els canvis soferts
per una representació en
les diferents àrees culturals.
En definitiva, la iconografia
és la ciència que estudia
l’origen, la forma i el
desenvolupament dels
temes figurats i dels atributs
que s’hi poden identificar i
que usualment els
acompanyen.

89. BIBLIOGRAFIA:
SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.
Edicions UIB. Palma (2002)
http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009
http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ
http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK