2. ÍNDEX
1.
INTRODUCCIÓ
-‐
PRE-‐HISTÒRIA
i
HISTÒRIA
-‐
CRONOLOGIA:
el
temps
-‐
CIVILITZACIONS
FLUVIALS
2.
MESOPOTÀMIA
-‐
CIUTATS
I
IMPERIS
-‐
AGRICULTURA
-‐
ESCRIPTURA
-‐
ART
I
RELIGIÓ
-‐
TECNOLOGIA
3.
EGIPTE
-‐
UN
RIU,
UN
IMPERI
-‐
AGRICULTURA
-‐
TECNOLOGIA
-‐
SOCIETAT
-‐
DÉUS
I
RELIGIÓ
-‐
ART
PER
A
L’ETERNITAT
4.
CONCLUSIONS
-‐
LLEGAT
CULTURAL
-‐
IMPORTÀNCIA
HISTÒRICA
4. 1. INTRODUCCIÓ
-‐ En
l’estudi
de
la
presència
humana
al
planeta
disTnguim
entre:
-‐
PREHISTÒRIA:
des
dels
primers
homínids
fins
l’Edat
dels
Metalls
-‐
HISTÒRIA:
des
de
les
civilitzacions
agrícoles
fins
a
l’actualitat.
-‐
És
l’ESCRIPTURA
la
que
marca
l’inici
de
la
Història.
8. 1. INTRODUCCIÓ
El
NEOLÍTIC
s’inicia
quan
l’ésser
humà
aprèn
a
culTvar
els
aliments
que
li
proporciona
la
naturalesa,
és
a
dir,
AGRICULTURA:
9. 1. INTRODUCCIÓ
Serà
a
les
zones
on
s’inicia
la
Revolució
NeolíEca
on
també
s’iniciarà
la
vida
dels
éssers
humans
en
ciutats
i
civilitzacions
més
complexes,
amb
grans
avanços
tecnològics
i
socials:
Aquesta
zona
es
coneix
com
CREIXENT
FÈRTIL,
i
ocupa
les
terres
baixes
entre
el
Mediterrani
i
el
Golf
Pèrsic:
13. 1. INTRODUCCIÓ
En
aquesta
zona
es
desenvoluparan
les
primeres
CIVILITZACIONS
urbanes:
MESOPOTÀMIA:
-‐
origen
de
l’escriptura
i
de
les
lleis
escrites
-‐
imperis
econòmics
basats
en
l’agricultura
de
regadiu
-‐
lluites
entre
diferents
pobles
pel
control
de
les
terres
fèrTls
-‐
grans
ciutats
independents
a
la
riba
dels
rius
Tigris
i
Èufrates
-‐
invents
com
la
roda,
la
cervesa,
l’astronomia,
la
medicina,
la
geometria,
…
EGIPTE:
-‐
un
regal
del
riu
Nil,
bressol
d’una
de
les
cultures
més
avançades
del
món
-‐
un
Estat
fort
i
unit
sota
el
poder
il.limitat
dels
Faraons,
homes-‐Déu
-‐
invenció
del
calendari,
operacions
matemàTques,
tècniques
construcTves
-‐
religió
politeïsta,
creença
en
una
vida
espiritual
posterior
a
la
mort,
…
17. ÍNDEX
1.
INTRODUCCIÓ
-‐
PRE-‐HISTÒRIA
i
HISTÒRIA
-‐
CRONOLOGIA:
el
temps
-‐
CIVILITZACIONS
FLUVIALS
2.
MESOPOTÀMIA
-‐
CIUTATS
I
IMPERIS
-‐
AGRICULTURA
-‐
ESCRIPTURA
-‐
ART
I
RELIGIÓ
-‐
TECNOLOGIA
3.
EGIPTE
-‐
UN
RIU,
UN
IMPERI
-‐
AGRICULTURA
-‐
TECNOLOGIA
-‐
SOCIETAT
-‐
DÉUS
I
RELIGIÓ
-‐
ART
PER
A
L’ETERNITAT
4.
CONCLUSIONS
-‐
LLEGAT
CULTURAL
-‐
IMPORTÀNCIA
HISTÒRICA
19. 2. MESOPOTÀMIA
ESPAI
GEOGRÀFIC:
-‐
les
planícies
entre
els
rius
Tigris
i
Eufrates
-‐
delimitades
pels
monts
Zagros
i
Tauro
-‐
pel
sud
limita
amb
el
Golf
Pèrsic
-‐
per
l’oest
limita
amb
el
Desert
de
Siria
21. MESOPOTÀMIA, terra entre 2 rius
La
història
de
Mesopotàmia
és
una
succecció
de
conquestes,
guerres
i
domini
d’uns
pobles
sobre
altres:
PERÍODE
SUMERI:
-‐
sorgeixen
les
primeres
ciutats
Estat,
com
UR
i
URUK
-‐
les
persones
viuen
d’una
fèrTl
i
producTva
agricultura
de
regadiu.
-‐
part
de
la
població
es
dedica
a
altres
feines:
-‐
l’artesania
de
productes
locals
i,
com
a
conseqüència,
el
comerç.
-‐
per
a
controlar
qui
pagava
(i
qui
no)
els
impostos
s’inventa
l’escriptura
IMPERI
ACCADI:
-‐
un
poble
guerrer
d’Àsia
meridional
construeix
el
primer
imperi
unificat
-‐
es
crea
el
Regne
d’Accad,
dirigit
pel
rei
Sargon
IMPERI
BABILÒNIC:
-‐
la
ciutat
de
Babilònia
s’imposa
a
la
resta
de
ciutats
i
construeix
un
imperi
propi.
-‐
es
crea
el
primer
codi
de
lleis
escrit
conegut
en
el
període
del
rei
Hammurabi.
IMPERI
ASSIRI:
-‐
un
poble
de
grans
guerrers,
quefan
grans
conquestes
i
amplien
el
poder
reial
fins
al
Golf
Pèrsic.
IMPERI
PERSA:
-‐
amb
una
implacable
força
militar,
amplia
per
l’est
el
seu
imperi
fins
a
l’Índia
-‐
per
l’oest,
al
Mediterrani
intenten
converTr-‐se
en
la
potència
maríTma
enfrontant-‐se
a
Grècia
22.
MESOPOTÀMIA: ECONOMIA
Principal
acTvitat
econòmica.
Gran
modernització
neolíTca
amb
el
regadiu.
L’Estat
administrava
les
collites
de
cereals
(les
reparTa),
pagava
els
treballadors
i
en
reservava
per
a
èpoques
de
sequera.
Agricultura
DomesTcació
de
vaques
i
cabres.
Ramaderia
Ceràmica,
metal.lúrgia,
texTl,
joies.
Artesania
Els
exedents
de
les
collites
i
els
productes
d’artesdania
es
canviaven
per
altres
productes
(plata,
teixits,
metalls)
Comerç
Caça
i
pesca
Anllops,
gacel.les,
llebres,
guales,
grulles,
etc.
23. 2. MESOPOTÀMIA: ORGANITZACIÓ SOCIAL
ALTS
FUNCIONARIS,
NOBLES
I
SACERDOTS
COMERCIANTS
I
FUNCIONARIS
CAMPEROLS
ARTESANS
ESCLAUS
Poder
econòmic
i
social.
Administren
terres.
Rei:
Príncep-‐
sacerdot
Tots
els
poders:
políTc,
religiós
i
militar,
a
més
d administrar
juslcia.
REI
Destaquen
els
escribes.
Grup
privilegiat
que
posseeix
terres.
Treballen
les
terres
del
rei,
dels
sacerdots
i
dels
funcionaris.
Els
artesans
eren
el
grup
social
al
qual
pertanyien
els
arTstes.
Són
propietat
de
persones
parTculars,
dels
temples
o
de
l Estat.
S encarregaven
de
la
construcció
i
conservació
de
canals
i
dics.
29. Ø Pedra Rosetta: llosa de granit
de la regió de Rosetta, trobada
pels exèrcits de Napoleó en la
seva campanya d’Egipte de
1798, a la localitat de Rashid.
Datació s. II aC. Ara al British
Museum, Londres, des 1802
(temps George III).
Ø La traducció dels textos de la
Pedra Rosetta va provocar
l’interès per Egipte.
Ø A aquesta pedra hi ha el mateix
escrit en jeroglífic, en grec i
e n d e m ò t i c ( u n t i p u s
d’escriptura en cursiva de
l’antic Egipte, emprada en
actes privats i, també, variant
de la llengua grega).
Ø Va ser el professor de grec
Jean-François Champollion (s.
XIX) qui va aconseguir,
mitjançant la comparació,
desxifrar per primera vegada el
llenguatge jeroglífic (usat fins
s. IV a C, i després es va
perdre).
PEDRA ROSETA
30.
2. MESOPOTÀMIA: CULTURA
La
ciència
babilònica
és,
probablement,
més
anTga
que
la
d'Egipte.
Al
tercer
mil·∙leni
ja
tenien
notació
posicional
per
als
números.
Aquesta
era
desconeguda
pels
egipcis,
grecs
i
romans.
La
notació
posicional
requereix
el
zero
Astronomia.
A
banda
de
les
pràcTques
astrològiques
supersTcioses,
els
sacerdots
babilònics,
ja
al
segle
XII
aC,
van
observar
les
irregularitats
en
el
moviment
dels
planetes,
causades
pel
fet
que
aquests
giren
al
voltant
del
sol,
cosa
que
ells
no
sabien.
Aquestes
observacions
van
ser
desenvolupades
pels
grecs.
L’any
tenia
12
mesos
de
30
dies
i
cada
6
anys
tenien
un
any
de
13
mesos
per
a
mantenir
el
calendari
d'acord
amb
les
estacions.
Sabien
predir
amb
gran
precisió
els
eclipsis
de
sol
i
de
lluna.
Coneixien
l'eclípEca
(recorregut
del
sol,
al
llarg
de
l’any,
sobre
el
fons
de
les
estrelles
fixes,
respecte
a
un
observador
terrestre).
Distribuïren
les
estrelles
en
els
dotze
signes
del
Zodíac.
Dividiren
la
circumferència
en
360
graus,
cosa
que
permeté
mesurar
distàncies
angulars
i
situar
les
estrelles
amb
gran
precisió.
31.
2. MESOPOTÀMIA: religió
RELIGIÓ
Politeïsta
Vida
després
de
la
mort
(canvi
d’estat)
Màgia,
bruixeria,
adivinació,
desl
Els
Déus
han
creat
el
món
Els
homes
els
veneren
i
adoren
32.
2. MESOPOTÀMIA: religió
33.
2. MESOPOTÀMIA: art
34.
2. MESOPOTÀMIA: art
Ús
de
peTts
maons
de
fang
assecat
al
sol
(ladrillos
de
adobe).
Arcs
de
mig
punt
(arc
semicircular
que
es
sustenta
sobre
dos
suports)
i
la
volta
de
canó.
Construccions
recobertes
amb
marbre,
maó
vidrat
o
alabastre
a
l exterior,
i
pintures
i
relleus
a
l interior.
Ø
UTlització
del
maó,
que
a
causa
de
les
seves
reduïdes
dimensions
va
provocar
l’aparició
de
l’arc
i
la
volta.
Ø
Aquestes
dues
tècniques
han
estat
les
més
grans
contribucions
de
l’art
mesopotàmic
a
la
història
de
l’arquitectura,
ja
que
permeTen
cobrir
grans
espais
i,
en
canvi,
per
les
seves
reduïdes
dimensions
no
podien
ser
emprats
per
a
fer
bigues;
només
els
podien
posar
en
posició
radial
i
d’aquesta
manera
podien
tenir
una
gran
solidesa.
Ø
Les
caracterísTques
formals
i
estructurals
estan
condicionades
pel
medi
geogràfic,
l’escassetat
de
pedra
i
de
fusta
a
la
regió,
fan
que
la
tova
i
el
maó
siguin
els
materials
de
construcció
més
emprats,
els
quals
donen
un
aspecte
sobri,
per
això
s’adorna
amb
relleus
i
ceràmica
vidrada
(sobretot
en
els
períodes
assiri
i
babilònic).
CARACTERÍSTIQUES
35.
2. MESOPOTÀMIA: art
Palaus
Sobre
terrases
elevades,
basament
per
evitar
humitat.
Eren
grans
i
organitzats
entorn
a
diversos
paTs
o
jardins.
Palau-‐ciutat:
magatzems,
quadres,
vivendes
dels
serfs,
paTs
i
dependències
reials.
S accedia
mitjançant
rampes.
Enrevoltats
de
murades,
i
les
portes
eren
custodiades
per
braus
alats
de
cinc
potes
i
cap
humà,
amb
funció
ornamental
i
de
protecció.
Palaus
amb
grans
sales,
de
parets
decorades
amb
relleus,
estendards
o
ceràmica
de
color
brillant.
PRINCIPALS
TIPOLOGIES
Tombes
Espais
excavats
formats
per
un
corredor
que
conduïa
a
la
cambra
funerària,
on
es
disposava
l’aixovar
i
la
tomba
del
difunt.
Temples
Comú
a
sumeris,
babilonis
i
assiris.
No
eren
un
lloc
d’actes
públics
o
cerimònies,
sinó
morada
del
déu
de
la
ciutat,
un/a
de
diferent
per
a
cadascuna
d’elles.
Accés
reservat
als
sacerdots,
la
qual
cosa
es
conferia
poder
en
la
societat.
En
l’època
sumèria
els
temples
s’edificaven
sobre
un
monTcle
de
terra.
Aquesta
estructura
evolucionà
fins
que
es
va
converTr
en
el
ZIGURAT
(era
l’element
més
destacable):
77. ÍNDEX
1.
INTRODUCCIÓ
-‐
PRE-‐HISTÒRIA
i
HISTÒRIA
-‐
CRONOLOGIA:
el
temps
-‐
CIVILITZACIONS
FLUVIALS
2.
MESOPOTÀMIA
-‐
CIUTATS
I
IMPERIS
-‐
AGRICULTURA
-‐
ESCRIPTURA
-‐
ART
I
RELIGIÓ
-‐
TECNOLOGIA
3.
EGIPTE
-‐
UN
RIU,
UN
IMPERI
-‐
AGRICULTURA
-‐
TECNOLOGIA
-‐
SOCIETAT
-‐
DÉUS
I
RELIGIÓ
-‐
ART
PER
A
L’ETERNITAT
4.
CONCLUSIONS
-‐
LLEGAT
CULTURAL
-‐
IMPORTÀNCIA
HISTÒRICA
79. 3. egipte: marc geogràfic
ESPAI
GEOGRÀFIC:
-‐
el
Nil,
l’únic
riu
que
pot
véncer
un
desert
-‐
les
primeres
ciutats
als
costats
del
riu
-‐
un
espai
protegit
d’invasions
pel
desert
-‐
el
curs
baix
del
Nil,
el
Delta,
el
més
fèrTl
80. 3. egipte: cronologia
La
història
d’Egipte
es
caracteritza
per
dues
grans
etapes:
1ª:
existència
de
2
REGNES
diferents:
-‐
ALT
EGIPTE:
capital
a
Nekhen,
a
prop
de
Luxor
-‐
BAIX
EGIPTE:
ocupa
la
part
del
Delta
del
Nil
(capital
El
Cairo)
2ª:
unificació
en
1
REGNE
únic:
-‐
el
primer
poble
de
l’AnTguitat
que
es
pot
considerar
una
nació
-‐
controlat
per
l’autoritat
única
d’un
rei,
posteriorment
pel
faraó
83. 3. egipte: el regal del nil
La
història
d’Egipte
creix
a
la
riba
del
Nil:
un
riu
sagrat,
considerat
un
Déu:
-‐
vertebra
l’Estat
egipci,
permet
un
transport
ràpid
i
modern
-‐
li
dóna
la
vida
en
forma
d’aigua,
i
una
agricultura
pròspera
-‐
concentra
les
grans
ciutats
al
curs
baix
i
mitjà
del
riu
(zona
més
fèrTl)
84. 3. egipte: el regal del nil
Ø Egipte és un país principalment,
desèrtic, travessat pel riu Nil,
factor clau que va fer possible el
naixement de la civilització
egípcia.
Ø La vida dels egipcis girava entorn
al seu riu Nil, gràcies a les seves
c r e s c u d e s ( p r i m a v e r a ) i
posterior retrocés (octubre), que
deixava, a les ribes, una gran
quantitat de terres fèrtils (llim
negre finíssim), sobretot a la
zona nord o Baix Egipte.
88. 3. egipte: estructura social
SOCIETAT
ORGANITZADA
EN
2
GRANS
GRUPS:
-‐
PRIVILEGIATS:
Faraó,
nobles,
sacerdots,
alts
funcionaris
-‐
POBLE:
artesants,
mercaders,
pagesos,
ESCLAUS
89. 3. egipte: estructura social
Ø Per
sota,
els
sacerdots,
la
classe
social
més
influent:
administraven
temples
i
riqueses
del
regne,
a
més
de
conèixer
l’escriptura.
Ø Seguits
pels
nobles,
que
incrementaven
el
seu
poder,
i
una
massa
de
funcionaris,
entre
ells
els
escribes.
Ø A
la
base
comerciants,
artesans
i
els
pagesos
(era
una
societat
imminentment
agrícola,
amb
unes
quantes
grans
ciutats,
residència
del
faraó),
els
camperols
eren
lliures
però
lligats
a
les
terres.
Ø Els
esclaus
amb
pitjors
condicions
que
els
llauradors,
eren
un
nombre
reduït,
que
es
va
ampliar
a
l’Imperi
Nou
per
les
guerres
de
conquesta
(dugueren
esclaus
asiàTcs
o
de
Núbia).
90. 3. egipte: EL PODER DELS FARAONS
FARAÓ
=
DÉU-‐HOME:
-‐
tenia
tot
el
poder,
amb
una
autoritat
suprema
-‐
era
el
responsable
de
rendir
culte
als
Déus
(sacerdot
suprem)
-‐
personifica
la
juslcia,
l’ordre
i
la
unitat
del
poble
egipci
-‐
era
cap
suprem
de
l’exèrcit
egipci,
fortament
armat
i
organitzat
91. 3. egipte: EL PODER DELS FARAONS
FARAÓ
=
DÉU-‐HOME:
-‐
controlava
i
dirigia
les
obres
de
canalització
i
regadiu
de
les
terres
-‐
gesTonava
la
recaptació
dels
impostos
-‐
era
ajudat
per
un
grup
d’ajudants
ben
fidels:
sacerdots
i
funcionaris
-‐
un
territori
tan
extens
necessitava
una
organització
planificada
i
sòlida
92. 3. egipte: EL PODER DELS FARAONS
-‐
Els
egipcis
varen
organitzar
un
complex
sistema
per
a
rendir
culte
als
seus
Déus.
-‐
Els
grans
rituals
i
cerimònies
s’organitzaven
amb
gran
solemnitat
i
espectacularitat
-‐
El
faraó
era
la
imatge
del
poder
d’Egipte,
i
el
seu
aspecte
així
ho
demostrava:
*
corona:
assenyalava
el
territori
que
dominava
el
faraó
*
kla|:
tela
ratllada
que
enmarcava
el
rostre
del
faraó
*
làTgo
(fuet):
representava
el
poder
sobre
el
poble
d’Egipte
*
bastó
(ceptre):
simbolitzava
l’experiència
acumulada
*
barba
cerimonial:
s’idenTfica
amb
l’eternitat
93. 3. egipte: EL PODER DELS FARAONS
• Corona:
assenyalava
el
territori
que
dominava
el
faraó
• Klak:
tela
ratllada
que
enmarcava
el
rostre
del
faraó
• LàEgo
(fuet):
representava
el
poder
sobre
el
poble
d’Egipte
• Bastó
(ceptre):
simbolitzava
l’experiència
acumulada
• Barba
cerimonial:
s’idenTfica
amb
l’eternitat
94. 3. egipte: EL PODER DELS FARAONS
Hedyet,
Corona
Blanca
ALT
EGIPTE
(SETH)
Desheret,
Corona
Roja
SUD
EGIPTE
(HORUS)
Sejemty,
Corona
Doble
UNIFICACIÓ
2
REGNES
Corona
Atef
(Hemhem,
triple)
(OSIRIS)
Corona
Jeperesh
(AMON-‐RA)
96. 3. egipte: la religió
RELIGIÓ
POLITEÏSTA:
-‐
tenien
més
de
100
Déus
diferents,
però
uns
pocs
eren
els
més
importants
-‐
eren
Déus
antropomorfs
i
zoomorfs
(tenien
forma
d’humans
o
d’animals)
-‐
els
egipcis
rendien
culte
a
les
forces
de
la
naturalesa
(Sol,
aigua,
foc,
etc)
-‐
era
una
religió
molt
espectacular,
plena
de
grans
celebracions
i
decorats
98. Ø Mitologia:
El
sol
era
l ull
dret
i
la
lluna
era
l ull
esquerre
del
déu
del
cel,
tenint
el
dret
més
poder.
A
mena
d amulet
era
confeccionat
amb
pedres
semi
precioses
blavoses
o
verdoses.
Ø Iconografia:
Simbolitza
al
déu
Horus,
fill
d Osiris
i
de
la
deessa
solar
Isis.
Ø Mitologia:
Horus
havia
perdut
l ull
en
una
batalla
contra
Set,
per
venjar
la
mort
del
seu
pare.
Set
el
va
destruir
en
bocins.
Toth,
déu
de
la
saviesa
i
de
la
màgia,
va
descobrir
l ull
esquerre
(la
lluna)
fet
miquetes,
i
va
unir
totes
les
peces,
formant
una
lluna
plena.
Toth
li
retorna
l ull
a
Horus.
A
canvi,
Horus
li
lliurà
l ull
del
seu
pare
mort,
Osiris,
i
el
va
ressuscitar.
Amulet
de
fayenza
en
forma
d Ull
d Horus".
Tercer
Període
Intermedi.
BriEsh
Museum.
Amulet
de
fayenza
en
forma
d Ull
d Horus".
Mastaba
d Ajethotep.
Saqqara.
Museu
del
Louvre.
L ULL D HORUS
L Ull
d Horus Udyat
pectoral.
99. Ra:
És
el
déu
més
important
dels
egipcis
i
es
presenta
en
tres
formes:
la
d’escarbat
que
simbolitza
els
Sol
naixent,
la
de
disc
solar
o
Sol
de
migdia
i
per
úlTm
la
d’un
vell
recolzat
en
un
bastó
en
representació
del
Sol
quan
es
pon.
AMMÒ:
déu
anTc
personificació
de
l'ocult
i
del
poder
crador
associat
a
l'abismo
primiTu.
Era
el
protector
dels
navegants
i
se
li
representa
amb
la
pell
de
color
blau.
Era
conegut
com
“pare
de
tots
els
vents”,
“ànima
del
vent”.
OSIRIS:
déu
dels
morts,
que
juntament
amb
la
seva
germana
i
esposa
Isis,
va
ser
considerat
pels
anTcs
egipcis
un
déu
molt
important.
Es
representa
com
un
home
embolicat
en
un
sudari
(llençol
que
embolicava
a
la
mòmia)
100. Isis:
és
la
deessa
de
la
maternitat
i
la
ferTlitat
a
l'egipte
anTc.
És
una
divinitat
de
la
vida,
mort
i
renaixement,
així
com
una
de
l'Enneada.
Més
tard,
adquiria
la
deessa
Sopdet.
ANUBIS:
era
el
déu
de
la
mort.
Se'l
representava
com
un
xacal
o
com
un
home
amb
cap
de
xacal
i
era
l'encarregat
de
pesar
les
ànimes
(amb
Horus)
i
conduir-‐les
al
regne
d'Osiris.
Thoth:
és
el
déu
lunar
d'Hermòpolis,
representat
com
un
ibis
o
un
babuí.
És
l'inventor
del
calendari
de
365
dies,
de
l'escriptura
i
del
llenguatge.
Encarnació
de
la
intel·∙ligència
i
de
la
paraula,
coneix
les
fórmules
màgiques
a
les
quals
no
s'hi
poden
resisTr
els
déus.
Era
el
patró
dels
escribes.
101. Horus:
Era
el
fill
d'Osiris,
el
déu
de
l'aire
i
la
terra,
i
de
la
deesa
Isis,
Osiris
va
ser
assasinat
per
el
seu
germà
Seth
per
a
llevar-‐li
el
trono.
Per
a
manTndre
el
seu
pder,
Seth
va
tratar
d'evitar
que
Osiris
Tnguera
fills,
pero
Isis
li
va
amagar
el
seu
embaràs
a
Seth
i
va
salvar
el
seu
fill.
Hathor:
El
seu
nom
significa
“el
temple
de
Horus”
o
“la
morada
de
Horus”,
per
a
idenTficar-‐la
com
la
seua
mare
i,
a
voltes,
la
seua
dona.
Era
una
divinitat
cósmica,
deesa
nutricia,
del
amor,
de
l'alegria,
la
danca
i
les
arts
musicals.
102. 3. egipte: la religió
RELIGIÓ
POLITEÏSTA:
-‐
creien
en
una
vida
després
de
la
mort,
per
a
la
que
es
preparaven
tota
la
vida
-‐
el
pas
pel
la
Terra
era
una
de
les
etapes
de
l’existència
de
l’ànima
-‐
la
mort
es
vivia
com
un
moment
màgic,
solemne,
esperat
i
joiós
-‐
era
el
Faraó
l’encarregat
d’aquest
conjunt
d’obligacions
amb
els
Déus
-‐
amb
el
temps,
el
mateix
Faraó
es
va
converTr
en
un
Déu
totpoderós
103. 3. egipte: judici d’osiris
1.
El
Déu
Anubis
acompanyava
el
difunt
davant
del
tribunal
d'Osiris.
2.
En
el
judici
el
mort
s'havia
d'enfrontar
a
la
ploma
de
la
veritat.
3.
Osiris
tenia
una
balança
amb
2
plats,
on
ficava
el
cor
del
difunt
I
la
ploma
màgica.
4.
Si
el
cor
del
mort
era
lleuger
I
quedava
equilibrada
la
balança…
5.
El
difunt
havia
estat
bo
i
podria
viure
eternament
en
el
món
dels
morts.
104. 3. egipte: judici d’osiris
6.
Però
si
el
cor
pesava
més
que
la
ploma,
volia
dir
que
la
persona
havia
estat
dolenta.
7.
Així,
el
difunt
era
entregat
a
Amenet
(el
xacal
d Anubis),
que
el
devorava
cruelment.
8.
Aquest
fenomen
es
coneixia
com
la
segona
mort.
9.
La
persona
perdia
així
la
condició
d'immortalitat.
10.
D'acord
amb
el
mite,
les
males
accions
feien
que
el
cor
pesés.
11.
Així,
fem
servir
l'expressió
tenir
un
pes
al
cor…
quan
tenim
remordiments
o
culpa.
110. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA
Tombes a la riba
esquerra del riu (posta
o ocàs de sol).
Temples a la riba dreta
del riu (sortida o
neixement del Sol).
111. 3. egipte: un art per a l’eternitat
ARQUITECTURA:
-‐
és
un
art
religiós,
centrat
en
oferir
grans
monuments
als
Déus
-‐
destaca
el
colossalisme:
obres
d’extraordinària
grandesa
-‐
perfecció
tècnica
i
matemàEca:
arquitectura
i
enginyieria
-‐
construccions
desEnades
a
durar
eternament
-‐
elements
construcEus
senzills:
columnes
i
elements
horitzonals
-‐
materials:
sobretot
pedra,
també
fusta
i
marbre.
-‐
edificis
més
importants:
-‐
PALAUS
-‐
TOMBES
-‐
MASTAABA
-‐
PIRÀMIDE
-‐
HIPOGEU
112. 3. egipte: un art per a l’eternitat
ESCULTURA:
-‐
figures
senzilles,
geomètriques,
frontals,
sense
aspecte
real
-‐
relacionada
amb
els
Déus
o
els
faraons
(temàEca
religiosa)
-‐
ús
com
a
decoració
i
complement
en
els
grans
complexos
funeraris
-‐
materials:
granit,
pedra,
marbre,
bronze,
alabast.
-‐
perfecció
tècnica
i
plàsEca:
simetria
i
equilibri
en
les
formes
PINTURA:
-‐
personatges
sempre
representats
de
perfil,
amb
acEtud
estàEca
-‐
només
el
tronc
i
els
ulls
es
pinten
de
cara
a
l’espectador
-‐
pintura
plana,
sense
perspecEva,
ni
profunditat.
-‐
colors
molt
vius:
blaus,
vermells,
taronja,
verd.
-‐
temàEca:
religiosa
o
de
la
vida
quoEdiana
113. 3. egipte: arquitectura- TEMPLES
-‐
Es
consideraven
la
residència
dels
Déus
a
la
Terra
-‐
estaven
enmmurallats
i
el
poble
no
podia
entrar-‐hi.
-‐
els
sacerdots
eren
els
guardians
dels
temples.
-‐
la
part
més
important
era
la
cambra
on
es
trobava
l’estàtua
del
Déu
-‐
l’avinguda
de
les
esfinx
i
els
grans
paTs
els
feien
monumentals
142.
3. egipte: TEMPLE DE HATSHEPSUT
TIPUS
TEMPLES:
§
SPEOS:
ü
Recinte
escavat
a
l interior
de
la
muntanya,
als
penyasegats,
amb
la
façana
esculpida
a
la
roca,
la
finalitat
de
la
qual
era
exclusivament
funarària
i
de
record
d un
faraó,
i
té
les
mateixes
caracterísTques
que
un
temple.
§
SEMIESPEOS:
ü
La
meitat
del
temple
està
a
l aire
lliure
i
l altra
part
està
excavada
en
la
roca
(per
exemple:
les
sales
hipòsTles
i
la
capella).
EXEMPLES:
ü
El
faraó
Mentuhotep
fou
l origen,
a
l Imperi
Mitjà;
a
l Imperi
Nou
destaquen
el
de
Ramses
II
a
Abu
Simbel
(1279-‐1213
aC,
quatre
estàtues),
i
el
de
la
reina
Hatshepsut
a
Dayr-‐el-‐Bahari
(1490-‐1480
aC),
excavat
a
la
roca
sota
la
muntanya,
precedit
de
paTs
amb
columnes,
paTs
construïts
sobre
successives
terrasses
a
les
quals
s accedeix
mitjançant
rampes.
163. Ø INTRODUCCIÓ
Ø A causa de la importància de la vida d’ultratomba, el faraó i les classes
acomodades preparaven al llarg de la seva vida, la seva última morada.
Ø Aquesta preocupació explica el seu afany per la medicina i els rituals
de momificació, perquè el cadàver s’havia de conservar incorrupte per
assolir la resurrecció.
Ø Els monuments relacionats amb la vida d’ultratomba passen per tres
etapes, amb tres tipus d’enterraments: les mastabes, les piràmides i els
hipogeus
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
LES TOMBES: UNA ARQUITECTURA PER A L ETERNITAT
MASTABA EL-FARAUN. PIRÀMIDE DE KEOPS. TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA
HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari).
Anar a índex…
164. Ø INTRODUCCIÓ
Ø Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, després, per
particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant l’Imperi Antic.
Ø ETIMOLOGIA:
ü Deriva de la paraula àrab mastabat que significa banc .
ü En el segle XIX la posa en circulació l egiptòleg francès Auguste Mariette.
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
MASTABA
ESQUEMA DE LA MASTABA.
Pouà entrada a la cambra funerària.
Cambra
funerària
Serdabà petita capella que
contenia objectes del difunt.
174. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDES
ESGLAONADES
DE
DJOSER,
ROMBOÏDAL
DE
SNEFRU
I
REGULAR
DE
KEOPS.
CRONOLOGIA:
Sorgeixen
a
l Imperi
AnTc
(III
i
IV
DinasTa,
2668-‐2500).
ü
SubsTtuïdes
a
l Imperi
Nou
per
hipogeus
(1554-‐1080).
TIPUS:
ü
Esglaonades
(DJOSER,
2650
aC).
ü
Romboïdals
(Acoblada)
com
la
de
SNEFRU.
ü
Regulars
o
clàssiques
(GIZEH,
IV
Dª,
2551-‐2494).
CARACTERÍSTIQUES:
ü
Planta
quadrangular.
ü
Construïdes
amb
grans
carreus
de
caliça.
ü
Eren
conjunts
funeraris
formats
per
diversos
edificis
i
elements
arquitectònics.
PARTS
(darrere).
ü
Piràmide
(tomba).
ü
Temple
funerari
(a
l est
de
la
piràmide),
amb
la
mateixa
funció
que
la
capella
de
la
mastaba.
ü
Avinguda
cerimonial,
per
a
la
processó
funerària.
ü
Temple
per
al
culte
al
difunt
faraó.
SIGNIFICAT:
ü
Colossalisme
a
causa
del
pols
dels
faraons
al
Sol.
175. Ø
Temple
del
Vall,
aixecat
sobre
el
moll
de
descàrrega
dels
materials.
Ø
5.
Calçada
dels
morts,
cami
cap
al
Temple
funeràri.
Ø
3.
Temple
funerari,
construït
sobre
les
barraques
i
tallers
dels
artesans.
Ø
2.
Piràmide.
RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL
176. Ø
Ø
Piràmide
esglaonadaà
Ø Es
construeixen
superposant
vàries
mastabes,
unes
sobre
les
altres,
respon
al
desig
de
magnificar
les
tombes
(a
parTr
III
DinasTa).
Ø En
el
complex
funerari
de
Djoser,
en
la
necròpolis
de
Saqqara,
el
faraó
Djoser
(2649-‐2575)
va
fer
construir
aquesta
piràmide
esglaonada,
que
és
una
evolució
de
la
mastaba.
Ø Imhotep,
l'arquitecte,
va
superposar
6
escalons
o
mastasbes
per
a
construir
la
piràmide.
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
ESQUEMA
PIRÀMIDE
ESGLAONADA.
RECONSTRUCCIÓ
COMPLEX
DE
SAQQARA.
177. PIRÀMIDE
ESGLAONADA
DE
ZOSER
(DJOSER),
SAQQARA
(IMHOTEP,
cap
2650
aC).
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
182. PIRÀMIDE
ROMBOÏDAL
(ACOBLADA)
DE
SNEFRU
(2575-‐2551
aC,
186m
base
x
101m
alt).
DASHOUR.
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE
ROJA
DE
SNEFRU.
DASHOUR.
183. Ø Piràmide
regularà
La
necròpolis
de
Gizeh,
amb
les
piràmides
de
Kheops,
Kefren
i
Micerí,
n’és
un
bon
exemple
(2551-‐2494
aC,
Hemiunu).
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
COMPLEX
PIRÀMIDES
DE
GIZEH
(HEMIUNU,
2551-‐2494
aC).
184. Ø
Temple
del
Vall,
aixecat
sobre
el
moll
de
descàrrega
dels
materials.
Ø
5.
Calçada
dels
morts,
cami
cap
al
Temple
funeràri.
Ø
3.
Temple
funerari,
construït
sobre
les
barraques
i
tallers
dels
artesans.
Ø
2.
Piràmide.
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL
PIRÀMIDE
190. Ø
INTRODUCCIÓ
Ø
Piràmide
clàssicaà
Ø La
més
gran
de
les
piràmides
és
la
de
Kheops,
que
arribava
a
una
altura
de
146
metres.
Ø Enorme
construcció
(mol)
que
conté
2.300.000
bloques
de
pedra
calcària,
cadascuna
de
més
de
dues
tones
i
mitja,
transportades
per
grans
balses,
a
través
del
riu
Nil,
i
elevades
fins
a
la
piràmide
mitjançant
una
calçada,
que
després
es
demolia.
Ø Segons
Heròdot,
en
la
seva
construcció
treballaren
més
de
120.000
esclaus,
durant
més
20
anys.
PIRÀMIDE KEOPS
191.
192. Ø Piràmide
clàssicaà
Les
piràmides
tenen
planta
laberínTca
per
a
evitar
els
saqueigs,
consten
d'unes
cambres
centrals
on
es
dipositava
el
sarcòfag
del
faraó,
acompanyat
de
la
seva
estàtua
de
subsTtució
per
albergar
l’ànima
(ka),
en
cas
de
no
disposar
del
cos
en
la
resurrecció,
i
d'altra
cambra
amb
passadissos
sense
sorTda,
aquesta
per
evitar
els
robatoris.
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
196. Ø
Piràmide
clàssicaà
Normalment
devora
de
les
piràmides
hi
havia
els
temples,
per
exemple,
a
la
vorera
del
Nil,
com
el
de
l’Esfinx
(temple
funerari
de
Gizeh).
ARQUITECTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L ESFINX
I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
205. Ø
De
la
piràmide
regular
a
l’hipogeuà
Ø Hipogeusà
A
les
darreries
de
l’Imperi
AnTc
apareixen
els
hipogeus,
són
construccions
excavades
a
la
roca
que
tenien
planta
laberínTca,
de
dimensions
reduïdes
que,
en
un
principi,
només
eren
per
a
personalitats
secundàries,
però,
després
els
enterraments
dels
nobles
i
dels
faraons
també
es
feien
en
els
hipogeu.
Es
va
produir
un
canvi
radical
en
els
conjunts
funeraris:
la
separació
del
lloc
de
la
sepultura,
ara
més
amagat
i
més
di‡cil
de
saquejar,
i
del
temple
funerari.
Aquestes
tombes
tenien
escàs
interès
arquitectònic,
però
són
interessants
les
pintures
que
decoren
els
corredors
per
on
s'entra
i
on
hi
ha
escriptures
jeroglífiques.
Ø Semispeos
i
speosà
Durant
l’Imperi
Mitjà,
els
sepulcre
es
redueixen
i,
en
canvi,
s’amplia
el
temple
funerari.
Un
exemple
n’és
el
conjunt
de
Mentuhotep
(XI
dinasTa)
a
Dayr
al-‐Bahari,
que
la
reina
Hatshepsut,
de
l’Imperi
Nou,
va
prendre
com
a
exemple
per
al
seu
temple
funerari.
206. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
CRONOLOGIA:
Imperi
Nou
(DinasTa
XVIII,
1554-‐1080
aC).
CARACTERÍSTIQUES:
ü
Conjunt
de
cambres
sepulcrals
excavades
a
la
roca,
al
vessant
d una
muntanya.
ü
Mateixa
disposició,
en
indrets
disimulats,
per
a
protegir
els
tresors
i
cercant
evitar
el
saqueig.
PARTS:
ü
Accessos.
ü
Cambres
funeràries.
LOCALITZACIÓ:
ü
El
trasllat
de
la
capital
de
Menfis
a
Tebes
permet
la
creació
de
la
triple
necròpoli:
• Vall
del
Reis.
• Vall
de
les
Reines.
• Vall
dels
nobles.
EXEMPLE:
ü
Tomba
de
Tutankamon.
PIRÀMIDE DE KEOPS,
HIPOGEU DE
TUTANKAMON I
SEMIESPEOS DE
HATSHEPSUT
207. HIPOGEU DE BENI HASAM (EXEMPLE)
SECCIÓ D UN HIPOGEU
ESQUEMA D UN HIPOGEU
208. HIPOGEU DE TUTMÉS III
(esquerra) I DE RAMSES II (a
sota), VALL DELS REIS.
