1. TEMA 2. L’EUROPA FEUDAL JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2010-2011
2. CRISI DE L’ESCLAVISME PRODUCTIVITAT INFLACIÓ PUJADA DE PREUS COLONAT - INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA Es prodeuix per Es prodeix per prodeuix Degut a Degut a Volen augmentar pujen Produeix per S’orienta a apareix la i provoca provoca Tendeix a S’acaba per CRISI IMPERI ROMÀ CRISI ECONÒMICA INESTABILITAT POLÍTICA NECESSITAT ECONÒMICA INVASIONS DELS POBLES BÀRBARS IMPOSTOS CRISIS URBANA CRISI COMERCIAL RURALITZACIÓ AUTO ABASTIMENT CORRUPCIÓ
14. Inseguridad Pérdida del poder real Ruralización
15.
16.
17.
18.
19. HOMENATJE SENYOR FEUDAL Era un ritual en el qual el vassall jurava simbòlicament fidelitat i es comprometia a oferir auxili militar i consell al senyor feudal, mentre que aquest prometia protegir i mantindre al vassall. Mitjançant aquest acte s’establia una estreta relació entre el Senyor Feudal i els seus Vassalls, naixent drets i deures mutus. LES RELACIONS FEUDALS. VASSALLATJE
28. TEMA 2. EUROPA FEUDAL CAMPEROLS SERVS BAIXA NOBLEZA BAIX CLERO ALTA NOBLESA ALT CLERO ORDRE SOCIAL: Grup TANCAT al que s’accedia pel naixement .
29. LA SOCIEDAD FEUDAL Mª Victoria Landa ALTA NOBLESA CAVALLERS ALTOCLERO NOBLEZA MONJOS REY CLERO CAMPEROLS
30.
31.
32. Classes socials a l’Edat Mitjana Estament Denominació Funció Composició Noblesa “ Els que lluiten” La seua funció social era la defensa de la cristiandat, per la qual cosa ho militar era el seu principal característica Estava composta pels senyors i els seus vassalls, sent el rei “Senyor de senyors”. La pertinença a la noblesa aquesta determinada per la sang (hereditària) Clero “ Els que resen” La seua funció social era la d’establir els vincles entre Déu i els hòmens. A més s’ocupaven de les funcions culturals, tenint un paper important en l’Educació. L’alt clero provenia de la noblesa, però el sacerdoci estava obert a tots els grups socials. Pagesos “ Els que treballen” La seua funció social era la de mantindre a la resta de la societat, amb el seu treball. Era l’estament més nombrós compost majoritàriament per serfs de la gleva, que per naixement o herència depenien d’algun senyor. Vivien en la propietat senyorial subjectes al règim de servitud.
33. La Societat feudal es caracteritza especialment per l ’estratificació de les funcions (societat jeràrquica): Mentre el senyor és l’encarregat de dirigir la guerra, el clero és l’encarregat de l’adoctrinament en el cristianisme, i els l lauradors és l’encarregat del treball de les terres. . Bàsicament en el sistema feudal la condició dels hòmens es determina en relació a la propietat de la terra: qui posseeix terra és lliure , i qui no, és reduït a la servitud.
35. EL REI En la cúspide de la societat feudal se situava el REI . L’Església cristiana havia establit que els monarques eren representants de Déu en la Terra, amb la missió de governar al seu poble i de mantindre unit el seu regne. El rei era reconegut com el “primus inter pares” (primer entre iguals). Els seus iguals eren els seus VASSALLS , la gran noblesa comtes, ducs, marquesos i. les principals autoritats religioses (bisbes i abats), amb els que el monarca compartia el govern del regne .
36. Mª Victoria Landa El rei tenia poques atribucions exclusives. Les més importants eren: • Dirigir campanyes militars , a les que havien d’acudir els vassalls amb els seus exèrcits si no volien ser considerats traïdors i perdre els seus feus. • Demanar impostos en cas de guerres, coronacions, bodes, etc. • Exercir de jutge suprem en litigis o pleits, però no podia interferir en els feus dels seus nobles o de l’Església.
38. La feblesa dels reis. Fragmentació d’Europa Feblesa dels reis i dels seus exèrcits Nobles Camperols Exèrcit propi Castell + (Serfs dels nobles) Caiguda de l’Imperi Carolingi protecció treball FEUDALISME
48. La construcció d’un castell De vegades, al costat d’un castell neix una vila. El castell atreu a comerciants i artesans que s'instal·len fora dels murs. Els reis i els senyors feudals invertien molts diners en la construcció de fortificacions, concebudes per a resistir totes les tècniques de setge
49. L’obra Els plànols i les plantilles no es fan sobre paper, sinó en plaques de guix El compàs és un instrument indispensable per dibuixar corbes, mesurar angles i transportar mesures Les bastides poques vegades es munten des de la terra, sinó sobre bigues introduïdes a la paret.
50. Tecnologia La roda d’esquirol és un aparell que, mitjançant un mecanisme amb politges i cordes, permet hissar sense esforç càrregues de fins a 500 kg. Els portadors carreguen les pedres i el morter. Guanyen tres vegades menys que els obrers qualificats. Un cop acabada l’obra, es cobreix el terra amb rajoles de terra cuita, decorades amb motius entrellaçats. .
51. Els blocs de pedra es tallen amb una serra llarga. El fuster escaira una biga. E l tallista modela una motllura. El morteraire prepara el morter que després es porta a l’obra. Els paletes treballen en equip. Col·loquen les pedres en fileres totalment horitzontals i comproven la verticalitat de la paret amb la plomada. L’arquitecte i el mestre d’obres dibuixen els plànols. Les figures geomètriques principals són el quadrat i el triangle, que es transporten amb el regle i el compàs.
52. Una fortalesa inexpugnable Conquerir un castell té molts atractius. A més de les riqueses, permet controlar una frontera, l’accés a una vall o a un port. L’exèrcit que vol ocupar un territori ha de començar per dominar els seus castells. Però un setge té un cost important en armes, homes i temps. El desenllaç de la batalla depèn tant de la tenacitat dels defensors com de la solidesa de les muralles.
53.
54.
55.
56.
57. Torre Camí de ronda Pati d’armes Pont llevadís Fossar Muralla Torre de guaita Torre d’homenatge
66. TEMA 2. EUROPA FEUDAL 4. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES
67. L’EUROPA CRISTIANA Mª Victoria Landa La major part de la població d’Europa occidental, feia l’any 1000, eren cristians . • Tots tenien el sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat, la Cristiandat. • L’Església mantenia la unitat dels creients, i s’encarregava de fixar les seues obligacions religioses; – prescrivia la caritat, – la vida virtuosa i – la donació de béns a l’Església en morir. • Seguir aquestes normes servia per a redimir els PECATS, aconseguir la vida eterna i evitar la CONDEMNA De l’INFERN.
68.
69. INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA Obligacions dels cristians Anar a missa els diumenges Pregar diàriament Dejunar durant la quaresma Confessar-se Peregrinar als llocs sants si era possible
74. Mª Victoria Landa • Al llarg dels segles XII i XIII es van desenvolupar les croades, campanyes militars en defensa de la creu (símbol del cristianisme)
76. Mª Victoria Landa • Primera croada : decidida en el concili de Clermont pel Papa Urbà II, conquesta de Jerusalem i la creació d’un regne francés en Palestina (1095 -1099). • Segona croada : per a auxiliar els francesos de Palestina amenaçats a Jerusalem. Va donar com resultat l’inútil assetjament de Damasc (1147 -1149). • Tercera croada : va ser provocada per la presa de Jerusalem pel sultà egipci Saladí (1189 -1192). Quarta croada : va ser organitzada pels senyors francesos i venecians, donant com resultat la presa de Constantinoble, la destrucció de l’imperi grec i la creació d’un imperi llatí que va durar quasi mig segle (1202 -1204).
