Presentació del poema "Cant de novembre", de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21-

1. CANT DE
NOVEMBRE
JOAN MARAGALL

2. El vermell dels arbres,
encès per la posta —dels sols hivernals,
delita i penetra
el mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i amb les fulles que se'n van;
gosem el dia sens mirar endarrere,
sense pensar en els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat.
Un dia de vida és vida:
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort el que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.

3. TEMA
-Vitalisme: ...que tot és bell, el verd i el vermell!
-Admiració, especialment davant de l’espectacle de la natura.
-Carpe diem: gosem el dia sens mirar endarrere
-Decadentisme: No t’entristeixin, doncs, el funerals novembres, ni planyis
mort lo que ha tingut ple ser
-Simbolisme: la vida de la natura i del paisatge és captada per éssers escollits,
sensibles.

4. MÈTRICA
- 3 estrofes
- Rima consonant i irregular (a partir del vers 7 és rima ABAB, excepte el
vers 11)
- Hemistiqui al primer vers, que divideix 10 síl·labes en 5 i 5.
- Repetició de “gosa el moment”, que podríem considerar com a motiu
recurrent (leit-motiv).

5. FIGURES RETÒRIQUES
- Personificació: vers 1 i 2. “El vermell dels arbres, encès per la posta”
i vers 8 “amb les fulles que se’n van”
- Encalvalcament: vers 3. “delita i penetra/lo mateix que aquells
verds primaverals”
- Hipèrbaton: vers 18. “De plànyer és el donzell que ajeu sos
membres…”
- Hipèrbole: vers 5 i 6. “Que tot és bell, el verd i el vermell”
- Anàfora: vers 11 i 12. “Gosa el moment; / Gosa el moment que et
convida”

6. ESTRUCTURA
-1A ESTROFA: El poeta expressa la seva admiració davant la bellesa del
paisatge i ens incita gaudir-ne. Hi observem la tendència decadentista. El
poeta remarca l’atractiu del paisatge de tardor, amb les fulles caigudes, a punt
de morir (Recordar En la mort d’un jove).
-2aA ESTROFA: Es fa referència al tòpic literàri carpe diem i a la
conveniència de posar-lo en pràctica, gaudint de l’experiència dels sentits.
-3A ESTROFA: El vitalisme es fa explícit: El poeta reclama una vida plena del
goig dels sentits i apunta la idea d’una mort bella, fins i tot en plena joventut,
si l’ha precedit el plaer de viure.