Presentació dels poemes "Lo diví en el Dijous Sant" i "L'aufàbrega", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de l'alumnat de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20

1. LO DIVÍ EN EL
DIJOUS SANT
Gisela Aliagas Serrano

2. MOVIMENT
Vitalisme, tots els elements tenen ànima i vida després de la mort.

3. RECITACIÓ DEL POEMA
Avui he sentit lo Diví
en el camp, en el vent i en les plantes,
i en la majestat – de les pedres santes
que s’alcen en temple – al mig del camí.
Avui he sentit – que dura la vida
més enllà del cos – i dels seus sentits:
he vist un vellet – amb cara entendrida
i alegres infants – de sobte entristits.
He vist uns guerrers – armats punta en blanc,
davant d’un anyell – rendir les espases,
he sentit les brases
de l’Amor Diví – en el Dijous Sant
ENDREÇA
Senyor! Deu consol a qui plora
i torneu-li el plor al qui no pot plorar,
i doneu-li pau a l’ànima inquieta
perquè us sàpiga esperar.

4. TEMA
-Aquest poema suposa una correcció del vitalisme vagament carnal s’instal·la en la
creença que la vida dura més enllà del cos, gràcies a l’ànima i als sentiments que són
alliberats del cos.
-Maragall oscil·la cap a una visió de la divinitat com a suavitzant de les imperfeccions i dels dolors humans.

5. MÈTRICA
Avui he sentit lo Diví
en el camp, en el vent i en les plantes,
i en la majestat – de les pedres santes
que s’alcen en temple – al mig del camí.
 Panteisme

6. MÈTRICA
Avui he sentit – que dura la vida
més enllà del cos – i dels seus sentits:
he vist un vellet – amb cara entendrida
i alegres infants – de sobte entristits.
 Cant espiritual
 Antítesis la vida és un cicle  tots tornaran a
néixer.

7. MÈTRICA
He vist uns guerrers – armats punta en blanc,
davant d’un anyell – rendir les espases,
he sentit les brases
de l’Amor Diví – en el Dijous Sant
 Plenitud de vida
 Metonímia / Metàfora passió cristiana

8. MÈTRICA
ENDREÇA
Senyor! Deu consol a qui plora
i torneu-li el plor al qui no pot plorar,
i doneu-li pau a l’ànima inquieta
perquè us sàpiga esperar.
 Sembla una al·legoria
(a qui està dirigit)

9. CONCLUSIÓ
-El Dijous Sant és el dia de la Setmana Santa dedicat a la commemoració del Sant
Sopar i de la institució de l’eucaristia.
-L’únic personatge esmentat i a qui fa referencia és Josep Soler i Miquel,
amic de Maragall, que es suïcida. Aquesta mort premeditada el va
afectar personalment però també literàriament i religiosament.
-Concepte Cel-Terra

10. L’AUFÀBREGA
Gisela Aliagas Serrano

11. MOVIMENT
Vitalisme, tots els elements tenen ànima i vida després de la mort.

12. RECITACIÓ DEL POEMA
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de Fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan;
són les mates oloroses
de la nit de San Joan.
Donzelles enamorades
d’un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor.

13. RECITACIÓ DEL POEMA
L’aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que, llençant la flaire enlaire,
augmenta l’encantament.
Quina olor més fresca i forta
ara que els focs ja se’n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
I en el matí d’aures blanes
l’aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar
1897
Mètrica
popular
7 síl·labes

14. TEMA
L’aufàbrega amaga aquesta sensualitat i omple tot el poema d’aquesta olor
tant plaent i agradable.
El poema, provinent de l’imaginari popular, es centra en remarcar un paisatge
sensitiu, que justifiqui i reforci l’encís, i captivar amb un poder atractiu, la nit
de Sant Joan.
El món sensorial, per tant, s’alterna amb l’espiritual, i Maragall es manifesta
encara més dual. No cal dir que l’energia terrestre que desprèn vida
cristal·litza en la protagonista del poema.
Clímax
Solstici
d’estiu

15. MÈTRICA
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
 Fogueres de Sant Joan

16. MÈTRICA
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan;
són les mates oloroses
de la nit de San Joan.
 Inici de l’estiu

17. MÈTRICA
Donzelles enamorades
d’un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor.

18. MÈTRICA
L’aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que, llençant la flaire enlaire,
augmenta l’encantament.
L’estrofa és
una metàfora

19. MÈTRICA
Quina olor més fresca i forta
ara que els focs ja se’n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
 Exclamacions

20. MÈTRICA
I en el matí d’aures blanes
l’aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar
Després de la festa tot torna la
calma.
L’alfàbrega no serà l’única olor.
El cicle de
la vida
Punt culminant
=
retorn a la mortalitat

21. CONCLUSIÓ
-L’alfàbrega és la mata que fa una flaire dolça, agradable, sua i fresca, que té uns
dons “divins” o virtuts màgiques. Per la nit de Sant Joan, escampa la seva olor
amb molta més força que la resta de l’any-.
-Es diu que els nois enamorats regalen un brot d’alfàbrega a les seves estimades i
són correspostos.
-L’alfàbrega és també com a símbol d’amor durador.
Moltes
sinestèsies
Sensacions
tacte,color,olor,
...

22. Gràcies per la vostra
atenció!